Avui recomanem: Psyren

Una targeta, una trucada telefònica, un qüestionari i una aparició son els passos que et portaran fins a Psyren, un món devastat i mortalment perillós per a qualsevol mortal que hi fiqui els peus, del qual tindràs la opció d’escapar temporalment fins que tornis a ser convocat o fins que la mort t’alliberi d’aquest sofriment inacabable. El nostre protagonista, Ageha Yoshina, entrarà en aquest món en busca d’una companya de classe que li demana ajuda i junts hauran de sobreviure les probes que Psyren i el seu amfitrió, Nemesis Q, els hi preparen, no se’n pot fugir o amagar-se ,només es pot tirar endavant. A mesura que els nostres protagonistes avancin per aquest món apocalíptic aniran descobrint els seus secrets i veuran com la relació entre els seu món i Psyren es molt més estreta del que es pensaven al començament.

Psyren, obra de Toshiaki Iwashiro, es va publicar a la Shonen Jump entre els anys 2008 i 2010 o sigui que estem parlant de una història recent i tot i no ser extremadament llarga a aconseguit tindre molt bons resultats com a seria de ciència ficció. El que més hem crida la atenció d’aquesta seria es el seu canvi d’estil a mitja seria, que va quedar molt ben dissimulat ja que un no se’n adona fins que compara capítols avançats amb els primers, on es va passar d’una història fosca que fregava el seinen a un estil més semblant al shonen però sempre mantenint la essència de la seria, cosa que no es fàcil. L’art es més fosc que en la majoria dels shonen però esta molt aconseguit, recordo que hem van agradar especialment el disseny dels personatges tot i que recordo que alguns em semblava haver-los vist en altres series, no estic parlant de plagi ja que la seva forma de comportar-se no era la mateixa però si que podem trobar alguns topics de personatges shonen. I destaco especialment l’argument, un fet característic de Psyren es que el món que visiten els personatges i el món normal, com ja he dit, estan molt relacionats i les diverses interaccions en un món afecten l’altre de forma radical, a la vegada hi ha una història desenvolupant-se en cada món que també estan relacionades per tant l’argument d’un podia canviar en qualsevol moment per la més mínima cosa.

Es una obra sense experiència, ja que es ela primera obra famosa de Iwashiro el qual només té un altre publicació, tot i així el resultat el considero excel·lent.

Seccions e idees

Aviat farà unes setmanes que vaig començar el blog i crec que ja va sent hora d’organitzar una mica. He decidir dividir les meves entrades en cinc categories segons la funció que tinguin i els hi he assignat un dia a la setmana.

Dilluns “ Campions del rànquing”: En aquesta secció comento els resultats de les votacions que es van iniciar el divendres anterior, es mostren els punts que han obtingut cada manga durant la setmana i es mostra també el rànquing general on es mostra la “lliga” de les series amb tots els punts que han obtingut en total, d’aquesta manera es pot saber quina de les series es més regular de les quatre.

Dimarts “?”: ?

Dimecres “ Avui recomanem” : Es la secció on recomanaré series que he llegit o llegeixo en l’actualitat i que considero que son dignes de ser llegides, es un breu anàlisis sobre l’argument i els punts forts del manga, o l’anime, del que parlo, secció interessant pels qui busquin alguna cosa nova per llegir.

Dijous “Mangapedia”: Un article que faci referència algun aspecte del manga; autors, estils, esdeveniments, curiositats. Originalment quasi totes les entrades havien de ser així però ràpidament hem vaig donar compte de que era molt difícil trobar un tema, malgrat que de moment encara tenia idees, i em feia por quedar-me en blanc. M’agradaria afegir que si hi ha alguna cosa que vulgueu saber, dubtes existencials o simples curiositats, no dubteu en preguntar, si ho ser ho contestaré la setmana que ve i si no ho investigaré per tal de contestar-ho la setmana que ve, no us talleu, podeu demanar qualsevol cosa fins i tot una ampliació d’algun article ja publicat.

Divendres “Examen i Torneig”: Aquí analitza-ho els capítols de la setmana i exposo la meva opinió al respecte, serveix bàsicament perquè els lectors votin per les seves preferides durant el cap de setmana i dilluns puguem saber el resultat.

Dissabte “espai en blanc”: Que creieu que li falta al meu blog? No es perfecte ni molt menys però he intentat que tingui una mica de varietat tot i així es possible que tingui mancances, així dons que li ficaríeu? Quin tipus de secció us agradaria que públiques? Qualsevol idea es ben vinguda, opineu!

Diumenge “i el setè dia descansaré”: Es l’espai que em guardo per no fer res, esta prou bé ja que fins ara tampoc treballava dissabte, clar que ara potser tampoc ho faré això dependrà de vosaltres. Tot i així crec que pensaré alguna cosa de tant en tant.

Ara bé, us heu fixat que el dimarts no té res escrit? Perquè serà? Deveu esta pensant que “aquest a lo tonto vol tocar-se la panxa tres dies la setmana”, no es la meva intenció, o potser si?, si ho he deixat en blanc es per tenir una mica d’expectació, aquesta es la meva idea.

Tinc pensat fer una secció temporal, que si us agrada pot durar varies setmanes , que jo anomeno...

Dimarts “Manga showdown! Fight!!!”: En aquesta secció diversos personatges manga de totes les series manga s’enfrontaran en un concurs per parelles per decidir el millor personatge de la història. Com funcionarà? Molt fàcil. Altre cop tot depèn de vosaltres, i ara penseu “tio, tot ho fem nosaltres!” es cert, es cert però que i puc fer? M’agrada moltissim fer col·laborar el públic i els vostres comentaris son lo que m’anima a escriure cada dia o sigui que m’asseguraré de fer-vos comentar, encara que sigui a punta de pistola ( que malvat no?).

Ara en serio, com funciona? Vosaltres escollireu els vostres personatges preferits de qualsevol manga que hagueu llegit, no cal que siguin protagonistes poden ser secundaris també, i escriureu els seus noms i a la seria a la que pertanyen, no sigueu molt tiquismiquis amb els personatges que trieu, no importa si la seria no la llegit o vist ningú (si parlem d’un anime) més a part de vosaltres o si últimament el vostre personatge s’està comportant com un capullo o ja no es lo que era, vosaltres apunteu-lo, si mai l’heu estimat apunteu-lo. Soc conscient que el meu blog te pocs seguidors, de fet us conec a tots, per tant no dubteu en registrar tants com volgeu, encara que sigui pel simple fet de que faci gràcia o sigui nostàlgic, jo també faré participar algun dels meus.

Que quedi clar que no es un combat de a veure quin es el personatge més fort de la història, sinó el més popular, en aquest torneig el propi Goku podria ser derrotat per en Shin-chan si així ho decideix el públic. Espero amb ànsies els vostres comentaris.

Manga Showdown! Fight!!!

Resultats del ranquing de la setmana

I aquest es el resultat de la setmana. Com que One Piece ha estat de hiatus en aquesta ocasió la competició s’ha limitat a 3 series amb lo qual aquestes s’han pogut adquirir més punts per a elles mateixes.

1er Bleach: La gran remuntada ha vingut abans de lo esperat. De no tindre cap punt a quedar primer, Bleach ha obtingut dos 1eres posicions i una 2na posició. Malgrat que la seria tot just ens està dibuixant la saga la possibilitat de que els enemics finals puguin ser quincys ha sigut molt ben rebuda pels lectors, vejam si ho pot mantenir durant les següents setmanes.

2n Fairy Tail: Els mags han perdut una posició respecte la setmana passada, han obtingut una 1era posició i una 2na posició, aquesta última per molt poc. Malgrat oferir un espectacle prou interessant els lectors no han vist amb bons ulls que el protagonisme hagi recaigut sobre en Natsu altre vegada malgrat que aquest s’ha limitat ha donar ànims lo qual es una característica molt típica dels protagonistes shonen, tot i així, el fet de que en Natsu, per mínim que sigui, intervingui en tot està clar que no agrada a molta gent. Les accions que l’autor a pres per cultivar ràbia dins els lectors i així poder, probablement, llençar un contracop quan pugui de moment se li estan girant en contra, esperem que s’afanyi a canviar el flux de la situació o la cosa podria anar a pitjor.

3er Naruto: Altre cop obté un sol punt. Tot i mostrar-nos un Madara tan poderós amb uns combats tant impressionants el fet de que l’autor es dediqui a ensenyar-nos cada dos per tres els records d’algun personatge no para de frenar els seus bons resultats. Si en Kishimoto no canvia l’estil de la seva seria esta clar que es quedarà enrere.

Això es tot, aquí us mostro la taula global, on apareixen les quatre series i els punts que han guanyat en total, aquí es mostra com els bons resultats de Fairy Tail de la setmana anterior i els bons resultats de Bleach aquesta els ha permès separar-se de la resta, One Piece empata a punts amb Naruto i només guanya perquè té una setmana menys que l’altre, també es veritat que One Piece va rebre els seus punts la setmana que menys votacions hi va haver i no va ser el seu millor capítol, ja veurem qui es manté més temps en la seva posició.

Revisió de la setmana

Com ja vaig dir cada divendres toca revisió dels capítols de cada setmana, pels qui no ho sàpiguen o no se'n recordin sapigeu que en aquesta noticia podeu votar quines series ho han fet millor; senzillament feu un comentari on digueu quina seria mereix el primer lloc del rànquing i quina mereix el segon lloc, cada vot donarà 2p o 1p depenent de si voteu per un 1er o un 2n lloc, el Dilluns es faran oficials els resultats.

One Piece: Aquesta setmana no hi ha capítol, per tant la competició es limita a tres series.

Naruto: Com ja vam preveure la setmana passada comencem la setmana amb un dels combats que haviem comentat, Madara Zombie vs 5 Kages, on hem pogut veure que de moment en Madara malgrat estar en desavantatge numèrica es qui domina el combat, podem dir sense cap mena de dubte que aquest Uchiha es el personatge més fort que ha aparegut fins ara, a més l’autor a decidit rematar el capítol amb un fet que també havíem predit però que personalment no esperava tan aviat, els dos germans Uchiha podrien trobar-se la setmana que ve, si es el cas; en Sasuke deixarà de comportar-se com un psicòpata o ja es massa tard per ell? La única cosa que hem mata es que en Kishimoto continua utilitzant miniflasbacks en cada capítol cosa que resta temps i trobo completament innecessari.

Bleach: Continua la presentació de la situació actual, en aquest cas el capítol ens mostra tres coses; per començar la més cridanera es que el personatge que havia aparegut davant de l’Ichigo resulta que no es un Arrancar com havíem suposat sinó que sembla un Quincy, si es el cas espero que expliqui perquè té aquest aspecte d’Arrancar. A la societat d’ànimes estan desapareixent gent i de moment no se sap gran cosa dels segrestadors i dels segrestats i per últim un grup d’ emmascarats a aparegut davant del comandant i acaben de declarar-li la guerra o sigui que la cosa es comença a animar bastant. Si els enemics finals resulten ser quincys aleshores ho trobaré una bona idea ja que d’ells no se sap gran cosa i poden presentar novetats però mes important es que si una guerra entre shinigamis i quincys explota...quin bàndol triarà l’Ishida? En Kubo comença a escalfar motors.

Fairy Tail: Genial conclusió del combat de la Lucy, a sigut ràpid però gens avorrit i malgrat la seva derrota el personatge de la Lucy a fet un paper magistral, a més de comprovar que el conjur més potent que li havíem vist fer no ha quedat en l’oblit. La forma en que el combat a quedat resolt es perfecte, no només, com ja he dit, s’ha fet un bon paper per part dels protagonistes sinó que amb la victòria amanyada de Raven Tail, seguit de la humiliació de Fairy Tail A víctimes d’un públic que sembla comprat, esta fent que els lectors els hi agafin ganes al grup de Raven Tail. Alguns es preocupaven de que en Gray i la Lucy, que ja han sigut derrotats, hagin sigut les peces de sacrifici per tal de que en Natsu o pugui resoldre tot, un altre cop, no té per que ser així però. Cada prova bé seguida d’una seria de combats de manera que cada membre de cada equip està obligat a participar en una prova i a lluitar una vegada per tant molt probablement tant en Gray com la Lucy tindran la seva oportunitat de venjar-se, l’autor esta senzillament preparant el terreny perquè les victòries de Fairy Tail A tinguin més bon gust. Com a mínim es el que penso.

I això es tot. Recordeu, comenteu si voleu per oferir la vostra opinió que serà escoltada però sobre tot voteu per les vostres series preferides, si es dona el cas de que només en seguiu una podeu senzillament votar-ne una. I recordeu també que si voleu que una seria s’afegeixi al rànquing no dubteu en proposar-ho, la única condició es que la seria no estigui acabada i que sigui setmanal.

Setmanal i mensual

Avui em ve de gust fer un altre comparació sobre el món del manga, en aquest cas es tracta sobre les diferències entre el manga setmanal i el manga mensual. Com que els meus coneixements sobre el món del manga son encara limitats, pel meu gust, basaré aquest article comparant les dues revistes que més conec; la Shonen Jump com a revista de manga setmanal i la Jump Square, germana de l’anterior, com a revista de manga mensual.

Començaré per la setmanal. Es sense cap mena de dubte el manga més seguit perquè ens presenta històries de forma més consecutiva de manera que resulta més fàcil enganxar’s-hi. El fet de que l’autor setmanal hagi de treure un capítol cada 7 dies afecta també al ritme de les històries fent-les més dinàmiques, plenes d’acció i de moviment. Evidentment hi ha excepcions ja que a vegades penso si Bleach, que sovint se’l classifica de lent, hagués estat millor en una revista mensual. Un altre característica de les setmanals son el seus generes, en una revista més dinàmica i encaixen històries dinàmiques com es el cas dels manges de batalla i els manges de comèdia (i sovint aquests manges contenen una mescla de tots dos tipus), això però no es molt correcte de dir ja que el gènere de les revistes depèn, per descomptat, del tipus de lectors que vulguin arribar. Si agafem un altre revista com per exemple Clamp, amb manges com Card Captor Sakura, es evident que segueix un altre estil completament diferent de la Jump malgrat ser setmanal, però fins i tot les històries Shojo d’un manga setmanal i les d’un manga mensual tindran diferències en quan al ritme. Un altre característica que hauria de destacar es la esclavitud d’una revista setmanal, son coneguts de sobres els rumors sobre lo dedicat que cal ser una seria i us puc confirmar que no exageren gens, es una feina que demana moltes hores de dedicació i que t’avalua setmana rere setmana, si tens una mala ratxa tots els teus esforços poden quedar en res. En el pitjor dels casos pots estar obligat a continuar la teva seria, això que us dic us pot semblar estrany però molts mangakas poden aguantar lo que aguanten per amor a la seva seria, perquè estan orgullosos de la seva feina, en el moment en que estàs obligat a continuar sense que t’agradi el que estàs fent tota la feina que suposa fer-la pot ser massa per a qualsevol. D’aquest tema en parlarem un altre dia. A més els controls de la editorial sobre els autors setmanals es màxim ja que es on es concentren el màxim nombre de lectors i no hi ha marge d’error possible.

Hi ara analitzem el manga mensual, quines diferències i trobem? Per començar es menys popular, hi han excepcions per descomptat, no cal oblidar series com Full Metal Alchemist, però la majoria son menys conegudes, aleshores perquè fer una revista que saps que serà menys popular que les setmanals? Crec que la resposta la trobem si comparem els generes que podem trobar en les dues revistes; els gèneres son similars excepte per un detall important, les històries mensuals sovint son més fosques, a la Shonen Jump les històries amb arguments foscos son molt escasses, podem recordar la genial Death Note i fins no fa gaire existia la seria Enigma que només va estar dins la revista un any, però la majoria dels manges tenen un aspecte més clar, amb bàndols i personatges definits i molt transparents i un argument simple. A la revista mensual es just el contrari,la majoria de les histories tenen un aire més fosc, tan el seu art com el seu argument, crec que això es fa per arribar als fans que no els hi agraden les típiques històries Shonen, aquests solen ser únicament el 20% dels lectors però tot i així es un percentatge prou elevat per dedicar-hi la atenció.

El ser un autor mensual te les seves avantatges malgrat tot, i es que gaudeixen de més llibertat per fer la seva seria, crec que la millor comparació la puc fer amb To Love Ru, seria que s’havia publicat a la Shonen Jump originalment i que es tractava de la típica història de caos amorós amb diverses situacions fanservice on el protagonista es veia contínuament atrapat de forma accidental, actualment a la Jump Square podem llegir To Love Ru Darkness, la seqüela de la seria anterior amb un estil molt similar però amb un to mes obscur i amb unes escenes fanservice amb menys censura, ja que com ja he dit els autors mensuals tenen menys limitacions que els setmanals. Malgrat tot es un fet que el manga mensual no es tan famós com el setmanal i l’absència de bones series pot ser un desastre, abans de que existís la Jump Square existia una revista setmanal de la mateixa editorial que era Gekkan Shonen Jump ( o Shonen Jump mensual) la qual no fa massa va ser eliminada per falta de ventes i reconvertida en la Jump Square on van continuar algunes series de la revista anterior, les que tenien més èxit, i on es va permetre la entrada de varies series noves,a veure com anirà( es bastant greu aquest tema si tenim en compte que la Jump es la revista més venuda a Japó). Les revistes mensuals poden ser també un salvavides per autors que pateixen una desgràcia, si hi ha alguna cosa que mati una seria aquesta es sens dubte el hiatus, el hiatus es quan una seria deixa de ser publicada durant un temps determinat, a vegades només es una setmana tot i que aleshores no es parla tant de hiatus sinó de descans, o un temps indefinit que es quan a l’autor li ha passat alguna cosa que l’impedeix-hi continuar dibuixant, com per exemple una lesió, aquest es el cas de Katsura Hoshino, autora de D. Gray-man, malgrat la popularitat de la seva seria els diversos mesos que va estar sense poder dibuixar per culpa de la fractura al canell va fer que D. Gray-man estigués a punt de ser cancel·lada, per sort va poder continuar com a mensual ja que la història si adaptava prou bé al estil de la revista, observeu que gastava un punt més fosc que les altres de la Jump.

Personalment considero que es fa difícil seguir una seria mensual ja que en algunes series els capítols no tenen prou pàgines per compensar l’espera d’un mes però hi ha algunes series que s’ho valen, ara mateix D. Gray-man, però no fa falta dir que si pogués votaria per tal de que tornes a ser setmanal. El manga mensual hem dona la impressió d’una espècie de segona divisió on de tant en tant i brilla alguna estrella, potser fan falta més autors per una mentalitat d’històries mensuals però es evident que la majoria busquen provar sort a la competició setmanal i això ho complica. Desitjo el millor per a la encara nova Jump Square.

Avui recomanem: Toriko

Avui toca una recomanació, avui parlem d’una seria de la Jump amb futur, Toriko. Toriko, obra del mangaka Mitsutoshi Shimabakuro, ens presenta un món que gira al voltat de la cuina on Toriko, un dels molts caçadors gourmets que hi ha al planeta, es dedica a aconseguir ingredients per encàrrec de restaurants de prestigi mentre busca els ingredients que formaran el seu menú complet, un menú en el que tots els caçadors gourmets han treballat en algun moment de la seva vida i que consta de diversos plats que es poden menjar en un àpat, un menú amb el que espera superar la resta de menús complets que existeixen al món.

Toriko es un manga amb un total de 176 capítols i un anime que va començar el Juliol de l’any passat i que porta 44 episodis fins al moment. La seria té un art espectacular que impressiona regularment amb els paisatges que presenta, i una increïble varietat de fauna i flora que dona una imatge molt clara de quin tipus de món estem veient, aquest món del que parlo constantment es des del meu punt de vista el punt més fort de la seria. A més els personatges que presenta, no només el protagonista sinó també els seus secundaris, estan molt ben dissenyats i tot i que la seria gira constantment al voltant d’en Toriko i el seu company Komatsu, personatge que malgrat no ser un combatent te un paper essencial en la seria, l’entrada i sortida dels secundaris, alguns nous i altres reutilitzats, fa que el nostre focus d’atenció no es centri únicament en la parella. Per tant, en aquesta seria art i argument estan molt relacionats, si segons els mangakes l’art es el 40% d’una manga i la història es el 60% restant m’arriscaria a dir que en aquesta seria la cosa esta molt més ben equilibrada.

Per últim un petit comentari, recomano començar a llegir aquesta seria ara que encara es jove abans no tingui centenars de capítols i ens faci pal començar-la perquè estic segur de que durarà, l’argument de Toriko es de gran qualitat amb un estil que fins no fa gaire només podíem trobar en una seria de la Jump. Una informació que potser us interessarà a alguns es que el mangaka Mitsutoshi Shimabakuro va ser aprenent del mateix Echiro Oda, autor de One Piece, i us puc assegurar que ha aprés quatre coses del seu mentor, aquest mangaka podria ser considerat el primer alumne de l’escola Oda en quant a temes d’argument , ja que Hiro Mashima (Fairy Tail) va aprendre més del estil de dibuix d’Oda (de fet van haver-hi comentaris sobre que aquest havia copiat l’estil de dibuix) ja que la seves formes de portar una història mai les he trobat similars tot i que si que vaig captar les similituds en el seu art. Toriko encara es jove i potser no viurà 10 anys com altres series però es una bona seria i us puc assegurar que d’aquí uns anys l’alumne podria competir en igualtat de condicions amb el mestre, val la pena estar pendents per si passa.

L'evolució d'un personatge

Un manga es una història que serà narrada, si no hi ha cap problema, en un any si parlem d’històries curtes, tres o cinc si la historia té èxit i deu si la seria ho peta. I durant tot aquest temps el protagonista i els seus companys hauran de fer front diversos perills que els obligaran a fer-se més forts per tal de continuar avançant, en principi així es com funciona.

De protagonistes n’hi ha de diversos tipus però d’això ja en parlaré un altre dia, ara ens centrarem en una altre tipus de classificació, segons el seu creixement.

Segons sé hi ha dos tipus de protagonistes quan parlem de l’inici d’una seria; en primer lloc podem trobar el protagonista dèbil, se sol presentar com un noi o noia completament normal però que tendeix a ser molt dèbil físicament i sovint es maltractat per companys d’institut matons, aquest personatge completament normal coneixerà algú o trobarà algun objecte que canviarà la seva vida radicalment i li atorgarà l’oportunitat de fer-se més fort de mica en mica, aquí hi podríem trobar en Kenichi de “Kenichi, el deixeble més fort de la història”del que parlàvem la setmana passada. L’altre tipus de protagonista es el protagonista més típic del Shonen, es el protagonista que ja es fort des del començament i que començarà amb avantatge contra els seus enemics fins que es trobi algú massa fort que l’obligarà a retirar-se quinze dies ( o si s’hi fot fort ho pot fer en tres) per augmentar la seva força / aprendre una tècnica nova i guanyar-lo, en aquest grup podem trobar als protagonistes del trio d’or.

Qualsevol dels protagonistes anteriors pot funcionar però la seria no s’avalua pel començament sinó setmana rere setmana, els lectors no voldran que l’autor mantingui el nivell d ela setmana anterior sinó que el pugi, els personatges estan obligats a evolucionar, i tenir en compte la evolució del personatge es una cosa que pot complicar de moltes maneres l’argument.

Una manera molt típica de fer evolucionar un personatge es el mètode “Entrenament especial”: A Naruto i Bleach s’ha vist unes quantes vegades, a Bola de drac es va veure bastantes més, quan el protagonista veu que els enemics que té davant son massa forts se’n va una setmana a la muntanya i torna amb la munició adequada per carregar-se l’antagonista de la saga, sovint aquests entrenaments serveixen per aprendre una tècnica nova, o dominar un poder que té el protagonista dintre seu, la qual serà increïblement espectacular el primer cop que es vegi i després serà més aviat normaleta.

Pro: Aquest sistema crea una gran expectació de com serà la nova tècnica del protagonista quan torni i dona joc a que els secundaris de la història prenguin protagonisme temporalment per lluitar, lluita que guanyaran al principi i que després aniran perdent de mica en mica fins que hagin de ser rescatats en una escena on el protagonista ens ensenyarà la seva faceta més guai i derrotarà l’enemic d’una forma espectacular.

Con: Si s’abusa d’aquest sistema els lectors el trobaran repetitiu i es la manera més fàcil de fer que la història recaigui en tot el seu pes sobre les espatlles del protagonista deixant als secundaris com uns simples espectadors i col·laboradors puntuals, a més si es dona varies vegades el cas de que el protagonista torni més fort per derrotar als tios que li han donat una pallissa i a la següent saga li tornen a donar una pallissa uns tios diferents un es comença a preguntar on s’amaguen aquesta gent tan forta i la història en si es torna repetitiva, això passava a la mateixa Bola de drac o a una seria més actual com “Hitman Reborn” tot i que aquesta seria a fet un canvi molt positiu en la seva saga actual.

Un altre tipus d’evolució es la evolució progressiva, aquesta evolució es molt difícil de veure a simple vista, els personatges es van fent més forts amb cada combat i van desenvolupant un llistat de tècniques que si ve la majoria no son molt espectaculars donen una major varietat, aquest tipus d’evolució el podem trobar a One Piece o a Toriko.

Pro: La història pot avançar molt més ràpid i d’aquesta manera també s’esquiva el caure en la rutina de fer entrenar els personatges, aquests també guanyen un estil de lluita més propi i més definit i el fet de tenir temps extra permet que els secundaris es puguin lluir més sovint.

Con: És molt difícil mantenir aquests tipus d’evolució ja que es molt lenta, si no es fa be pot donar la sensació de que el personatge es invencible en tot moment i les batalles perden molt d’interès, a One Piece això s’ha arreglat amb derrotes puntuals per tal de demostrar l’escala de força que hi ha i en quin lloc d’aquesta escala trobaríem el protagonista o en un creixement que es més visible i demostra que no son iguals que durant la saga anterior, això ho podem veure a la saga de Enies Lobby, quin fan de One Piece no coneix la frase “hi ha un abans i un després d’Enies Lobby”?

Un tercer tipus d’evolució seria l’evolució per “doping” el protagonista rep una ajuda d’algun tipus que augmenta la seva força temporalment per derrotar l’enemic que té davant, això ho podem veure a Fairy Tail o en la saga de Thriller Bark de One Piece amb el Luffy dopat amb 100 ombres.

Pro: Sense necessitat de crear un tipus d’entrenament o tècnica especials es pot aconseguir un resultat molt espectacular, especialment en un moment en que semblava que el protagonista no tenia cap possibilitat, i girar completament la truita.

Con: Es més efectiu que el sistema d’entrenar i per aquesta raó se’n ha d’abusar menys ja que utilitzat masses vegades cansarà als lectors, una de les principals crítiques a Fairy Tail es de fet aquest tipus de doping.

Que passa quan el personatge no evoluciona? Hi ha casos en que es presenta un personatge el qual te accés a una força desmesurada amb relativa facilitat, aquesta força es presentada des de bon principi com lo màxim que pots esperar trobar, evidentment no es així i el protagonista sua lo mateix per derrotar un enemic normal, el problema es que com que se suposa que el protagonista ha començat al màxim ja no pot evolucionar més i això passa factura a la seria abans o després, aquest efecte retrocés es pot observar per exemple als mangas Defense Devil, que l’any passat es publicava a la Jump, o Monster Soul de Hiro Mashima.

I això es l’evolució, un manga que es pugui assegurar que cada saga serà en algun aspecte millor que l’anterior te molt de guanyat, els protagonistes son sempre joves i en conseqüència tenen la capacitat de créixer, per tant cal saber explotar-ho. Els canvis, per petits que siguin, no passen desapercebuts (potser nomes son captats subconscientment però son captats), jo considero que l’evolució dels personatges es la part més important del argument d’un manga.

Resultats del ranquing de la setmana

L'èxit de la votació deixa bastant de desitjar ja que només ha votat una persona i al final he decidit votar jo també per afegir alguns números més, tampoc s'afegiran aquesta setmana cap seria nova al ranquing, el resultats son els següents:

El primer lloc es per Fairy Tail, aquesta setmana a presentat l'inici d'un combat hi ha sapigut mantenir un bon ritme, a més, jugava amb avantage ja que les altres tres series es troben o bé en l'inici d'una nova saga o bé estan presentant la situació actual en el cas de Naruto, en qualsevol cas el primer lloc es per els mags.

El segon lloc es per One Piece, que es troba en el principi de la seva saga en el Nou món i a presentat algunes coses bastant intersants, el fet de que la resta del trio d'or es troba en situacions similars fa que One Piece es fiqui per sobre dels seus companys de la Jump.

El tercer lloc es per Naruto, ningú a votat per aquesta seria ni tampoc per Bleach per tant m'he tingut que decantar per una de les dos i regalar un punt extra. El capítol no ens ha aportat massa informació nova però si alguna promesa d'acció futura, això li dona dret al punt del desempat.

El quart i últim lloc es per a Bleach, no es un bon inici per a la nova i última saga dels shinigamis però es ben sabut que aquesta seria avança lentament per tant poden passar algunes setmanes abans no rasqui algun punt i pugui sortir del pou.

Això es tot de moment, demano altre cop que no dubteu en votar, les votacions aniran de la seguent manera; Divendres, si tot va be, es fara el comentari sobre la evolució de cada capítol de la seria i en aquest comentari vosaltres podreu decidir a qui donar 2p i a qui donar 1p, el Dilluns cap al vespre jo recollire els comentaris i faré el ranquing, jo també votare i només desempataré si ho crec necessàri. No dubteu tampoc en recomenar un altre seria, l'unica condició es que la seria es públiqui de forma setmanal, si jo no le llegida no patiu, la buscaré i me la llegire fins a atrapar-la i quan ho faci la comentare de totes formes.

Fins la pròxima.

Revisió de la setmana

Ja fa una setmana que porto el blog; he publicat alguna noticia, alguna opinió, alguna recomanació, si mireu lo que he fet durant aquesta setmana us fareu una idea del que parlarem en aquest blog, avui, toca parlar dels capítols que ja han sortit aquesta setmana, volia fer-ho ahir però vaig decidir donar una mica més de temps per evitar algun spoiler, les series que comentaré son el trio d’or i Fairy Tail perquè se que son les que vosaltres seguiu, qualsevol persona que llegeix-hi el meu blog i segueix-hi alguna altre seria apart d’aquestes que no dubti dir-ho en un comentari, si jo també la segueix-ho la comentaré en la pròxima revisió. En fi, comencem.

One Piece: Se’ns comença a definir la saga però encara falta una mica fins que entenguem que hi passa però per alguna raó considero que s’està explicant força ràpid i que no tardarem en saber més coses. Evidentment es massa ràpid per jutjar la saga tal com estem ara però el que si puc dir es que la teoria de que en Trafalgar Law fos a la illa comença a estar descartada, si bé els poders que s’estan veien semblen molt similars als seus no ho es gens la seva forma d’actuar, realment no m’imagino a en Trafalgar Law dirigint a un grup que per ara semblen ser uns segrestadors de nens petits, de nens petits gegants això si. Per tant el capítol comença a mostrar coses força interessant però a la vegada no ens ha mostrat res. En poques paraules es un capítol fluix però que no dubto que la cosa anirà a més ben aviat.

Naruto: L’únic capítol del trio d’or que no esta definint una nova saga, tot i que en certa forma si que esta definint el començament de l’ultima part d’aquesta saga, i potser de la seria. Després del combat entre en Tobi i els seus zombis vs Naruto, Killer Bee, Kakashi i Gai, el qual ha acabat la seva primera ronda amb una victòria d’en Naruto que ha aconseguit neutralitzar el Quatre cues, de nom Son Goku, i ha obtingut, probablement, “l’últim power up que li faltava per aconseguir al ficar en Kurama, el Nou cues, de part seva. Però ara tot s’acosta de mica en mica al seu clímax; les forces que no estan lluitant de l’aliança ninja s’han de dirigir on esta en Naruto, seria important que hi anessin a col·laborar i no només a mirar però no hem faig il·lusions, l’Itachi zombi busca en Kabuto per passar comptes, els Kages s’enfronten al “totpoderos” Madara zombi i en Sasuke, que també ha obtingut un power up va a buscar en Natuto per passar comptes. Tot això mentres comença a ploure, una metàfora molt típica que indica que algo fort està a punt de passar. Lo que queda de seria per tant son una seria de combats; Itachi vs Kabuto, Madara vs 5 Kages, Tobi vs Naruto i per últim Naruto vs Sasuke? No tenen perquè ser en aquest ordre i segur que hi haurà més gent i passaran més coses però fans de Naruto, estigueu atents que això s’acaba, crec que l’any 2013 la seria Naruto ja no estarà a la llista de la Jump.

Bleach: Segon capítol de la saga final, per desgràcia ens passa el mateix que amb One Piece, no ens defineix massa cosa, han aparegut uns secundaris nous un dels quals es un jove que deixa bastant de desitjar en quan a persona de confiança, se sap que la Societat d’ànimes esta molt revoltada i un dels últims enemics, el qual es un Arrancar, ha entrat en contacte amb Ichigo i companyia, potser la setmana que ve se sabran més coses. Malgrat ser un secundari sense massa importància ara mateix jo no perdria de vista al jove que hem comentat abans, sabent que es la última saga de Bleach aquest nano podria ser perfectament la següent generació, si fem memòria el manga de Bola de drac s’acabava quan en Son Goku agafava al jove Ubb com a deixeble seu, no crec pas que passi el mateix en aquest cas però probablement l’Ichigo serà una gran influència per al xaval del qual no m’he pres la molèstia n’hi de aprendrem el nom i aquest es convertirà en un millor shinigami seguint els passos del seu ídol, es el que sol passar.

Fairy Tail: Comencen la ronda de combats i la primera batalla es entre Fairy Tail A vs Raven Tail, cal dir que ha sigut un capítol ple d’acció i el personatge de la Lucy ha fet un paper espectacular demostrant que ja no es la principiant que va ser una vegada, per desgràcia sembla que la seva contrincant no té la més mínima intenció de jugar net i això podria apartar de la victòria al grup de Fairy Tail A. Apart d’això queden tres combats més, qui seran els lluitadors d’aquests combats? Molt bon capítol però he de dir que la rival de la Lucy no hem sembla gran cosa, no vull dir que sigui dèbil sinó que la seva màgia no resulta molt espectacular, clar que tot just comencen però el fet de que busqui fer trampes hem fa pensar que la pobra no es capaç de més.

Com he dit al començament si seguiu alguna seria més apart d’aquestes i voleu que les comenti no dubteu en demanar-ho, a apart us vull demanar que comenteu una cosa en concret. M’agradaria que puntuéssiu vosaltres mateixos quina es la millot seria de la setmana, cosa que anirem fent cada setmana, es fa de la següent manera; cada un de vosaltres pot donar 2p i 1p a dos de les 4 series que he comentat, ho dit d’un altre forma, cada un de vosaltres pot dir quines series mereixen el 2n i el 1er lloc en el rànquing, la series es classificaran segons els punts que guanyin. Com ja he dit si en futur puc comentar més series el rànquing s’ampliarà i podreu regalar 3p, 4p etc, segons les series qui hi hagin.

L'amor en el Shonen

Ahir era Sant Valentí però la idea m’ha vingut avui o sigui que malgrat anar amb retard avui toca parlar d’amor. L’amor en el Shonen només el podria definir en dues paraules; lent i frustrant, en totes les històries Shonen hi ha personatges femenins, sovint molt guapes, i el protagonista, malgrat estar ocupat lluitant contra les forces de les tenebres, esta en la flor de la vida, a més els personatges masculins tampoc son lletjos (de fet alguns semblen trets d’una revista playboy), o sigui que lo més normal del món es que hi hagi amor en alguna banda. Però malgrat la “senzillesa” del Shonen l’amor aquí es de tot menys senzill, al protagonista mai li anirà una sola tia al darrera , sempre seran dos (mínim, la cosa es pot arribar a descontrolar però si es el cas aleshores el manga estarà més enfocat en l’amor de lo normal, i probablement hi hauran varies escenes fanservice) i aquestes dos seran; una tia amb caràcter, mal geni però que esta allà quan el protagonista la necessita i una noia tímida, sense massa confiança però que en quatre paraules es converteix en candidata a la boda del segle, una d’aquestes dos esta enamorada del protagonista des de que el món es món i l’altre caurà amb el temps encara que no sembli tenir ni el més mínim interès per ell. A quants us sona lo que he dit fins ara? Sapigueu que encara no he especificat en cap seria en concret, la personalitat sol anat lligada a un físic en concret, la noia amb caràcter semblarà poca cosa malgrat repartir cops com reparteix ( i sí, es plana de pits) i l’altre tindrà...mes personalitat, aquesta norma però també es pot intercanviar i que sigui al revés, la qüestió es que ni hagi una de cada.

Com que l’amor no es el tema principal de la història les relacions del protagonista poden o avançar lentament o poden no fer-ho gens, això últim sol passar quan el protagonista no pilla les inderectes/directes de les seves companyes fins al punt en que juraries que ho es tonto del cul o li agraden els homes, però el millor de tot (i ara estic sen sarcàstic) es quan el tema amorós avanç a poc a poc però avança i quan s’acaba la seria...aquí no ha passat res, es per això que l’amor en el Shonen passa a ser de lent a frustrant, el pitjor cas és sens dubte el final de Ranma, magnífica seria i que tots nosaltres recordem de la nostra infància, que a més era una seria on l’amor jugava un paper fonamental, 38 volums d’història, petits avanços entre els dos protagonistes i...rés, al final, rés de rés, si ve es dona a entendre que tots dos reconeixen els sentiments que senten un per l’altre un espera una mica més després de tot el que ha passat. Estic esperant amb ganes el final de Naruto per una raó molt concreta, pels qui no ho sàpiguen entre els fans de Naruto podem trobar dues branques d’admiració per una parella en concret; els Narusaku (es a dir, els que defensen a mort la relació d’amor entre en Naruto i la Sakura) i els Naruhina ( es a dir, els que defensen a mort la relació d’amor entre en Naruto i la Hinata), aquests dos col·lectius porten insultant-se i agradin-se des de molt abans de que la Bella de Crepuscle decidís que a part de la necrofília també li agradaria provar la zoofília, hi ha milers de raonaments, teories, esperances ficades en aquestes dues parelles i jo voldré veure les seves cares quan tot s’acabi i el nostre ros no acabi amb ningú, serà èpic (una carnisseria si, però una carnisseria èpica).

Per últim, recentment ha aparegut un nou tipus de relació amorosa, o com a mínim jo l’he descobert recentment, en la seria de la Shonen Jump “Magico” el protagonista troba la noia en el primer capítol i si casa allà mateix, la seria la trobo molt original i la recomano profundament, a més no veia un protagonista casat des del Goku.

Creieu que estaria bé que els protagonistes del Shonen del futur intentessin trobar parella abans de que s’acabi la seria? Han de lluitar contra el mal i tal però entre això i que la majoria son orfes els pobres estan bastant sols, perquè no fer-ho? Al Goku no li va anar pas malament.

Autors i Editorials

Es l'autor el més indicat per saber que es millor per a la seva història o senzillament la seva veu s'hauria de limitar a una opinió? Es l'editor un guia per al mangaka per treure-li responsabilitat o senzillament es una cadena que limita la història al gust de l'editorial per la que treballa?

Son preguntes que potser ens hauríem de fer, sovint hi han queixes per part d'autors que es veuen obligats a modificar la seva obra per adaptar-se a les demandes de l'editorial, quan els fans, que sempre s'enteren de tot, descobreixen que la seva obra preferida esta sent "retallada" per una "malvada e interessada" companyia, es a dir l'editorial, aquests no tarden a ficar-se de part de l'autor, al qual admiren, i a demanar que seria millor que els autors tinguessin llibertat d'acció.

Els autors de manga son artistes, això es un fet, potser el seu art es apreciat per un públic molt jove però es un art que combina argument e il·lustració al igual que ho es el còmic que va néixer els anys 20 o les obres de Disney, que tot i no marcar-nos tant com ens ha marcat el manga han sigut les primeres pedres que han permès, i això es verídic, la creació del manga tal com el coneixem. Per tant l'autor es un artista i per això se l'hi ha de respectar la seva obra, sense cap tipus de modificació, ja sigui d'argument o de dibuix.

Segur que es el millor?

Prenem per exemple un cas molt actual com Fairy Tail, fins ara ningú tenia cap queixa massa concreta de la forma en que s’estava portant la seria, malgrat que se sabia que l’autor esta en certa forma descontent amb l’editorial per no deixar-lo treballar com volia. Sens dubte es injust però hem de pensar en una cosa, l’editorial es la primera en saber quin es el perfil de lectors que llegeixen la seva revista i en conseqüència coneixen els seus gustos, qualsevol modificació de la història girarà sempre al voltant de les ventes, per tant pensem-hi, si una cosa es vent més vol dir que agrada més als lectors, no es de sobte aquesta “maligna companyia” la principal interessada en donar al públic lo que demana? No tingueu cap dubte de que el millor moment d’una seria es quan editorial i autor comparteixen gustos en el moment en que se separen comencen els problemes i aquests es poden veure en la seria; qualsevol moment en que la seria perd el sentit es probable que vingui d’una disputa entre aquestes dues forces. Estic convençut que si un autor pogués fer la seva seria com li donés la gana l’argument tindria aquest sentit que a vegades li falta però potser no ens agradaria tant com creiem. Existeix el cas de una revista que va ser dirigida ni més ni menys que per el pare del manga Osamu Tezuka (autor de moltíssimes obres, entre elles Astroboy) que buscava competir amb el manga “comercial” donant plena lliberta als autors, m’hauria agradat veure com acabava aquest fet i així sabríem del cert quina de les dues parts tenia raó, per desgràcia quan aquesta revista va obrir el mercat del manga ja estava molt repartit i va ser incapaç de competir en igualtat de condicions.

Ara intentem veure les coses des de un altre punt de vista, l’editorial. Si, probablement seran uns empresaris sense sentiments, a més estem parlant de Japó on o ets efectiu en la teva feina o ets una deshonra (sembla exagerat però no ho es tant), però son els principals interessats en que ens arribin obres que ens agraden. Ens donen allò que els hi demanem, res més, si una cosa no funciona se’n adonaran i segur que no ho tornarem a veure fins molt de temps, son com actors que només busquen complaure al seu públic, i tenint en compte la quantitat de gent que compra la revista no es gens fàcil.

Per tant, es millor així?

Si totes les series es planifiquessin amb l’objectiu de complaure el % més alt de lectors possibles al final les series s’acabarien assemblant unes a les altres i una part de la màgia del manga, que es basa en la seva originalitat, s’acabaria perdent. El fet de que cada autor tingui la seva forma de pensar, d’imaginar, fa que les obres, malgrat seguir un mateix esquema, malgrat tenir un mateix origen, siguin tan diverses que milers de persones puguin discutir sobre quin es el millor manga del moment o de la història, demostra que estem veient art, si totes les històries es basessin en intentar complaure als lectors el manga deixaria de ser un art per convertir-se únicament en un producte i tot això es perdria.

I entre mig de tot aquest dilema hi ha i sempre hi haurà l’editor, company de treball de l’autor un dia i empleat de l’editorial l’altre, ell lluita amb el mangaka per tal d’assolir l’èxit per motius personals? O només perquès es la seva feina? Realment no hem vull imaginar quan es produeix un conflicte entre autor i editorial i l’editor no sap de quin cantó ficar-se, sens dubte si creu que l’autor té raó lluitarà per defensar el seu punt de vista però probablement haurà de fer cas als seus caps, li agradi o no. L’editor es un personatge que des del meu punt de vista té molt de pes en una seria encara que no es vegi la seva presència en lloc; ell aconsella a l’autor, serveix d’enllaç amb l’editorial, organitza tot el que l’autor pugui necessitar però té un càrrec d’alta responsabilitat, ell es el jutge de la obra, abans que l’autor pugui començar a dibuixar res l’editor a de donar el vist blau a l’argument i per aquesta raó l’editorial quasi valora més la feina de l’editor que la de l’autor, només des de cert punt de vista.

En fi, quina es la meva opinió al respecte? Les coses estan bé tal com estan, el manga es art i necessita artistes, aquests son els mangakas que lluiten per defensar les seves obres i transmetre la seva història però també es un producte, sona fred ja ho se, i per això necessitem experts venedors que ens coneguin i sàpiguen el que ens agrada, aquests son les editorials. Crec que el manga perfecte es el resultat en que cada vegada que ha existit un conflicte entre les dues parts ha acabat guanyant la part que més necessitava la seria. Però aquesta es tan sols una opinió entre un milió.

Avui recomanem: Kenichi, el deixeble més fort de la història

Començo la setmana amb una recomenació de nivell, Kenichi, el deixeble més fort de la història, obra de Syun Matsuena, que actualment es pública a la Shonen Jump amb un total de 464 capítols i un anime, ja finalitzat, de 50 episodis de gran qualitat i que va respectar amb molta fidelitat l'argument original.

La història gira al voltant de Kenichi, el típic noi desastre que no destaca en res, especialment en la seva força, i que intenta passar els dies amb normalitat. Dos esdeveniments canviaran la seva vida per sempre; el primer consistirà en enfrontar-se a un membre del club de karate al qual te poques oportunitats de guanyar i el segon serà la trobada amb la nova estudiant del seu institut la qual es convertirà en la seva nova amiga i li descobrirà el món de les arts marcials a mans dels mestres que viuene amb ella i el seu avi, el qual es considerat l'home més fort del món.

Aquesta història es sensacional, presenta una gran varietat de personatges, tots ells amb un gran carisma que donen molta vida a l'argument, a més la increible varietat d'arts marcials que apareixen en aquest manga es espectacular a part d'anar acompanyada d'un estil de dibuix que permet apreciar tot el moviment dels combats que es produeixen. La interacció d'en Kenichi amb els seus mestres, personatges essencials de la història, fa que el nostre focus d'atenció no es centri tan sols en el protagonista sinó també en els que l'envolten.

No fa massa vaig parlar del trio d'or de la Jump, series d'un gran nivell que passaràn a la prosperitat sense cap mena de dubte, però a causa del seu "esplendor" es molt difícil apreciar l'existència de series com aquesta que han tingut una trajectòria excelent. Aquest any mateix aquesta seria complirà el seu desé aniversari, un mèrit enorme que s'ha de saber valorar, s'ens dubte el fet que existeixi el trio d'or ha impedit que aquesta seria tingui el gran reconeixament que es mereix, per això m'agrada referirme a series com aquesta ( ja que n'hi ha d'altres) com a seria de plata o "rei sense corona", ja que aquesta seria, sense els competidors que té actualment, estic segur que seria molt més coneguda.

No dubteu en llegir-la, us asseguro que no té desperdici.

Fairy fail?

Fairy Tail, l'obra en la que esta treballant actualment Hiro Mahima, i que es per ara el seu millor treball, esta passant per una etapa que alguns fans no han dubtat de classificar de "desastre sense sentit", alguns ja parlen del fenomen Fairy Fail. Com va començar tot això? La veritat ningú ho va veure venir, com es normal en aquest casos. Abans de tot això Fairy Tail es trobava en una saga que tenia molts números de convertir-se en una de les preferides dels fans, en aquesta saga els membres destacats del gremi competíen entre ells per intentar assolir el rang S en diverses proves que mesclaven combats e inteligència, en un estil molt similar, i a la vegada molt diferent, de la saga en la que en Laxus feia el seu cop d'estat. A mitja saga l'autor fa un cop d'efecte molt prometador, un dels principals gremis foscos, Grimori Heart, ataca als participans de l'exàmen, els seus princiapals lluitadors semblen tindre habilitats molt interessants i el seu líder es ni mes ni menys que l'anterior mestre de Fairy Tail. Tot pintava molt bé, hi havien moltes espectatives ficades, l'autor podia fer una obra mestre d'aquesta saga, que va passar?

La saga va evolucionar malament en els combats, la forma en la que els diversos personatges van lluitar en algunes ocasions va semblar molt forçada, mes forçosa va ser la forma d'acabar-los, la imperssió que hem va donar es que l'autor buscava acabar aquella saga quan abans millor.

Després es produiex un salt temporal de 7 anys per trobar-nos un Fairy Tail que no es ni un ombra del que va ser en el passat i en que els membres principals del gremi han quedat molt afeblits respecte al nivell d'altres mags, després es parla d'entrenar, que sol crear certes espectatives, però l'autor ho va matar molt ràpid amb un capítol que només podem classificar de relleno, tenim la reaparició d'en Jellal, que aporta una mica d'interes però no el suficient, l'aparició d'el Grandine (drac que va cuidar la Wendy) d'Edoras en una forma que no cuadra massa (i que trobo completament inesessàri), tot un conjunt de coses que no han ajudat gens a la forma en la que es va acabar la saga anterior.

I ara...les coses es comencen a reedirigir, l'autor ens pressenta un torneig que combina diverses proves i combats, amb personategs nous i personatges coneguts, on hi participen molts personatges populars de Fairy Tail a part dels protagonistes, amb la participació d'en Jellal en el bàndol de Fairy Tail (lo qual he aplaudit) i tot mentre es va preparant alguna cosa més de la que no s'ha revelat res. Crec que l'autor portava temps dessitjan fer alguna cosa nova amb Fairy Tail, i aquestes ansies han causat que la seria s'hagi vist afectada per aquest cambi de direcció tan brusc, el salt temporal de 7 anys ha sigut la forma de començar la seria des de 0, si aquest nou Fairy Tail serà millor o pitjor, o senzillament diferent, només el temps ho dirà. Ara la seria torna a recuperar el ritme, ara es quan més atenció li hem de dedicar per decidir si hem assistit al final d'una gran seria o al neixament d'un nou Fairy Tail.

Rumor: Trafalgar Law Shichibukai?

Com ja vaig dir quan vaig començar el blog parlaré de diverses coses relacionades amb series bastant conegudes, proposare noves series, comentaré curiositats,etc. En aquest cas escric sobre un possible rumor relacionat amb la serie One Piece.

Ens trobem en el segon episodi de la nova saga de One Piece, la primera ambientada en el Nou món, i l'Oda ja ha començat fort presentant-nos una illa i un mar en flames i un drac ni mes ni menys. L'illa en qüestió sembla que ha patit un atac, del qual se sap poca cosa, però del poc que se sap es que sembla que hi ha un Shichibukai a la illa. L'informador a resultat ser un possible habitant, o com a mínim una meitat d'aquest.

Quins son els arguments que recolzen aquest rumor?

Pro: La forma en que ha sigut atacat aquest habitant sembla resultat de la fruita del diable que va menjar en Law.

Pro: Si be s'ha parlat d'en Drake i d'en Kid, els quals estant causant problemes al Nou món, no s'ha sabut res d'en Law.

Pro: El pròpi Law va dir que no tenia cap presa per anar al Nou món i que esperaria pacientment el seu torn.

Pro: En Law es, juntament amb en Kid i en Luffy, un dels Supernoves de la generació d'en Luffy més destacats, si bé es el que te la recompensa més baixa dels tres (amb 200.000.000) ell també va fer una aparició al durant la guerra de Marinford que va servir perquè en Luffy pogués fugir, aquestes "medalles" es tenen més en compte que no pas la recompensa en si ( ja que personatges com en Crocodail o la Boa Hancok van obtenir el títol amb recompenses més baixes de 100.000.000).

Pro: La seva habilitat es molt molesta i li permet derrotar fins i tot enemics que en teoria son més forts que ell, aquest tipus d'habilitats s'ha vist amb altres Shichibukais com es el cas d'en Moria (que podia derrotar a qualsevol persona si estava a plena llum del dia i li podia robar l'ombra, lo que causava la mort del seu adversari de forma automàtica).

Quins son els arguments en contra?

Cont: En Law es molt jove en comparació amb altres Shinshibukai que tenen bastant més experiència que ell, i si bé els Supernoves son futures promeses de la pirateria, molts d'ells s'han vist superats per la força del Nou món tot just entrar-hi, per tant que el Govern Mundial l'hagi fitxat es poc probable.

Cont: Es cert que no se sap res d'ell com a pirata últimament però tampoc se sap res d'en Hawkins "el mag" que també tenia molta fama dins els Supernova i no per això significa que hagi sigut ascendit a Shincibukai.

Cont: Els 5 savis van decidir que els futurs Shincibukai serien escollits entre els pirates que guanyessin influència en el Nou món en els pròxims anys i en Law, juntament amb en Luffy, va decidir no entrar-hi fins que ho veigues clar.

Opineu.

El final del trio d'or

M'agradaria començar el blog fent referència a aquest fet que es bastant important, ara ja fa un any, la serie Naruto va entrar en la que sembla que es la seva última saga ja que l'autor a reunit a tots els seus personatges importants, vius i morts, en un mateix escenari i s'ha iniciat la batalla en la que suposadament s'ha de decidir el destí del món, o sigui que si, el final no sembla molt lluny, però malgrat tot encara no s'ha confirmat el final de la seria o sigui que es possible que l'autor tingui altres idees, te intenció d'acabar la etapa Shippuden e iniciar una nova etapa? probablament no ja que el personatge de Naruto ja no pot ascendir massa més en la escala de "poder", escala en la que per cert a anat saltant-se els graons de cinc en cinc.

La seria que si ens abandona "pròximament" es Bleach, l'autor, Tite Kubo, ha confirmat que aquesta es la última saga de la seria que porta dibuixant des de fa 11 anys i que s'ha convertit en una de les principals series de la Shonen Jump, si be l'ultim any ha estat considerat una pèrdua de temps per a molts, ja que molts especulaven que aquesta saga podria ser un nou "inici" de Bleach i en realitat només a servit per deixar-ho tal com estava, la seria ens a presentat una gran varietat de personatges que li ha donat molta força, malgrat que al final només alguns d'aquest han pogut destacar al llarg dels anys o han caigut en l'oblit.

One Piece, Naruto i Bleach, totes elles han durat més de 10 anys a la revista més popular de manga, una revista en la que no et fan fora per fer-ho malament sinó per no ser capaç de fer-ho millor que els altres, totes tres son hereus de la mítica Bola de drac que va obrir un munt de noves possibilitats als futurs autors, totes tres son referències del manga actual, però el membre més jove del trio d'or esta a punt de deixarnos.

M'agradria comentar avui que es el que opino de Bleach en general però crec que esperaré a que s'acabi la última saga ( això voldrà dir un any mínim), per últim faig una crida a tots els que son o han sigut fans de Bleach, en aquesta última saga es possible que es recuperi la essència de la seria, el Bleach més pur, us proposo que oblideu el que ha passat l'últim any i que observeu la última aventura dels nostres Shinigamis.

Presentació 2.0

Ara ja fa quatre anys, quan anava a secundaria, un dels treballs que vam tindre que fer va ser un blog del tema que nosaltres triessim i jo, que aleshores ja llegia manga des de feia un temps, tenia ben clar de que volia fer-lo. Mes tard, quan les notes van estar ficades, vaig deixar d'escriure en el blog, que de totes maneres no mirava ningú, perque m'en vaig cansar, ara m'he trobat amb la necessitat de començar un hobbie que m'obligui a fer alguna cosa de forma regular i he decidit començar un blog molt similar al que ja utilitzava, que encara existeix, i tornar a agafar el costum d'escriur-hi. Soc conscient de que no el seguirà massa gent però als que si el seguiexin els hi dic que Gràcies per la vostre atenció.