L'amor en el Shonen

Ahir era Sant Valentí però la idea m’ha vingut avui o sigui que malgrat anar amb retard avui toca parlar d’amor. L’amor en el Shonen només el podria definir en dues paraules; lent i frustrant, en totes les històries Shonen hi ha personatges femenins, sovint molt guapes, i el protagonista, malgrat estar ocupat lluitant contra les forces de les tenebres, esta en la flor de la vida, a més els personatges masculins tampoc son lletjos (de fet alguns semblen trets d’una revista playboy), o sigui que lo més normal del món es que hi hagi amor en alguna banda. Però malgrat la “senzillesa” del Shonen l’amor aquí es de tot menys senzill, al protagonista mai li anirà una sola tia al darrera , sempre seran dos (mínim, la cosa es pot arribar a descontrolar però si es el cas aleshores el manga estarà més enfocat en l’amor de lo normal, i probablement hi hauran varies escenes fanservice) i aquestes dos seran; una tia amb caràcter, mal geni però que esta allà quan el protagonista la necessita i una noia tímida, sense massa confiança però que en quatre paraules es converteix en candidata a la boda del segle, una d’aquestes dos esta enamorada del protagonista des de que el món es món i l’altre caurà amb el temps encara que no sembli tenir ni el més mínim interès per ell. A quants us sona lo que he dit fins ara? Sapigueu que encara no he especificat en cap seria en concret, la personalitat sol anat lligada a un físic en concret, la noia amb caràcter semblarà poca cosa malgrat repartir cops com reparteix ( i sí, es plana de pits) i l’altre tindrà...mes personalitat, aquesta norma però també es pot intercanviar i que sigui al revés, la qüestió es que ni hagi una de cada.

Com que l’amor no es el tema principal de la història les relacions del protagonista poden o avançar lentament o poden no fer-ho gens, això últim sol passar quan el protagonista no pilla les inderectes/directes de les seves companyes fins al punt en que juraries que ho es tonto del cul o li agraden els homes, però el millor de tot (i ara estic sen sarcàstic) es quan el tema amorós avanç a poc a poc però avança i quan s’acaba la seria...aquí no ha passat res, es per això que l’amor en el Shonen passa a ser de lent a frustrant, el pitjor cas és sens dubte el final de Ranma, magnífica seria i que tots nosaltres recordem de la nostra infància, que a més era una seria on l’amor jugava un paper fonamental, 38 volums d’història, petits avanços entre els dos protagonistes i...rés, al final, rés de rés, si ve es dona a entendre que tots dos reconeixen els sentiments que senten un per l’altre un espera una mica més després de tot el que ha passat. Estic esperant amb ganes el final de Naruto per una raó molt concreta, pels qui no ho sàpiguen entre els fans de Naruto podem trobar dues branques d’admiració per una parella en concret; els Narusaku (es a dir, els que defensen a mort la relació d’amor entre en Naruto i la Sakura) i els Naruhina ( es a dir, els que defensen a mort la relació d’amor entre en Naruto i la Hinata), aquests dos col·lectius porten insultant-se i agradin-se des de molt abans de que la Bella de Crepuscle decidís que a part de la necrofília també li agradaria provar la zoofília, hi ha milers de raonaments, teories, esperances ficades en aquestes dues parelles i jo voldré veure les seves cares quan tot s’acabi i el nostre ros no acabi amb ningú, serà èpic (una carnisseria si, però una carnisseria èpica).

Per últim, recentment ha aparegut un nou tipus de relació amorosa, o com a mínim jo l’he descobert recentment, en la seria de la Shonen Jump “Magico” el protagonista troba la noia en el primer capítol i si casa allà mateix, la seria la trobo molt original i la recomano profundament, a més no veia un protagonista casat des del Goku.

Creieu que estaria bé que els protagonistes del Shonen del futur intentessin trobar parella abans de que s’acabi la seria? Han de lluitar contra el mal i tal però entre això i que la majoria son orfes els pobres estan bastant sols, perquè no fer-ho? Al Goku no li va anar pas malament.