Mangapèdia: Anime

L’altre dia vaig llegir que l’anime de Bleach s’acaba amb la saga dels fullbrings i que la última saga podria, per tant, quedar únicament en format manga, clar que existeix la possibilitat de que més endavant facin una última tirada de capítols de Bleach per acabar la seria. Això es una llàstima però pel que sembla la saga dels fullbrings a acabat passant factura a tota una seria, com a curiositat, tinc entès que l’espai que deixa en la televisió l’ocuparà una versió còmica de Naruto, en format chibi o sigui dibuixos reduïts lleugerament deformats que se solen utilitzar per fer riure, on en Rock Lee es el protagonista. Ja que parlem d’això, parlem d’anime.

Sens dubte el somni de la immensa majoria de mangakes es poder veure la seva obra animada per la televisió, ja que es senyal de que la teva obra té molts seguidors o que com a mínim té un nivell més que acceptable, pràcticament si t’ofereixen un anime ja tens tot el que la teva seria et pot donar. Ara bé, pot no durar per sempre, en la immensa majoria de casos l’anime se sol acabar a mitja història del manga perquè o bé la seria no te el mateix impacte que tenia avanç o senzillament l’efecte de l’animació no es el desitjat, si la teva seria aconsegueix ser animada des del principi fins al final es que has creat una obra mestra, tot i que recentment estan provant un sistema que trobo molt llògic, l’anime per temporades, es fan tirades de 20 episodis de l’adaptació i es deixa l’últim episodi com si fos un capítol final però amb un final ben obert per si es decideixen a renovar el contracte, seria el cas de Bakuman, i després hi ha el cas de “les segones oportunitats” en que series que l’anime ja estava finalitzat son emeses des del principi altre vegada, seria el cas de Soul Eater Repeat Show o Gintama 2011. L’anime a més a més es una manera de fer publicitat de la teva seria i atraure nous lectors, quants dels que llegim manga avui en dia podem dir que el nostre primer contacte amb aquest mon va ser directament amb el manga? Jo personalment no ho puc dir, primer vaig descobrir One Piece quan tenia uns 12 anys aproximadament, que el feien per Telecinco en aquella època (mare meva el doblatge era espantós! Clar que aleshores no ho sabia), i quan van deixar d’emetre’l i com que em vaig quedar amb les ganes vaig decidir buscar la continuació...i aquí estic.

L’anime es la millor propaganda, a partir d’aquí la immensa quantitat de productes que poden sortir (els dvds, els clauers, pings, figuretes, videojocs, etc) pot ser incomptable. Pot ser que fins i tot es faci una pel·lícula de la teva seria que això ja es lo màxim, tot i que per a mi les pel·lícules basades en series son com un megacapítol de relleno i amb sinceritat algunes son imfumables, en resum, un anime es converteix en una font de prestigi i ingressos bestials, i ja ho pot ser, el cost d’una producció d’un anime es altíssim i molt complex, crec recordar que hi treballen diversos grups de gent, d’empreses diferents que a vegades algunes de les quals poden no ser japoneses, i que després es fica el treball en conjunt, per tant no es barat.

Un anime sol ser vist a Japó per centenars de milers de persones i això el converteix en un mitjà publicitari molt pràctic si se sap utilitzar bé, no sol ser molt utilitzat perquè estàs veient una seria i la ultima cosa que vols veure es publicitat apareixent de la butxaca d’en Doraemon o que un ferit en comptes de sang escupi un missatge publicitari, no només seria d’un mal gust increïble sinó que seria una falta de respecte envers l’autor bestial. Però per exemple pot ser utilitzat per grups de música per promocionar-se mitjançant openings i endings, els quals, especialment els primers, solen estar molt bé. Però després hi ha el cas en que tot l’anime ha estat pensat per promocionar un producte, tota la seria gira al voltant d’un producte, els millors exemples serien Pokemon, jo diria que gràcies a la seria no hi ha nen en tot el país que no hagi jugat a Pokemon Rojo o Azul, o un altre cas seria Yu-gi-oh! que va servir per promocionar el famós joc de cartes.

Ja que parlem de Yu-gi-oh! parlaré també dels casos que podríem anomenat “animes de baixa definició”. Actualment, i des de ja fa uns quants anys, la qualitat d’animació no ha parat d’augmentar per tal de fer la seria més vistosa als ulls de l’espectador, en la immensa majoria de series l’anime sol ser d’una qualitat acceptable però en alguns casos no sol ser així, d’aquí que jo les hagi batejat amb el nom de “animes de baixa definició”. Alguns llògicament no ho saben però el manga de Yu-gi-oh! no gira tot al voltant del joc de cartes, en realitat presenta una història bastant interessant i amb tocs força foscos on el protagonista desafia a les persones que ell considera malvades a diversos jocs que en el cas de que perdis tenen un càstig preparat, el joc del “Duel de monstres” només era una part de la història. De fet hi ha un anime d’aquests capítols, coneguda com la Temporada 0, però la qualitat es tan dolenta que fins i tot l’autor es va queixar. Un altre cas que jo no entenc que existeix-hi es l’anime de Air Gear, manga que es publica actualment a la Shonen Jump i que es força actual, amb lo qual te menys excusa que la seria es veies com es veia, i que no recomano veure a ningú (llegir la seria si que és força entretinguda).

Un altre defecte que molta gent li troba a l’anime es el famós relleno, el relleno es el nom que s’utilitza pe definir aquells capítols de l’anime que en la majoria dels casos no han sigut pensat per l’autor i que per tant tenen un argument que deixa bastant que desitjar però que en tandes curtes pot ser entretingut, ara bé, si se’n abusa la cosa pot ser un desastre, molts recordem el cas de Naruto, que entre la seria original i el Shippuden van passar DOS anys de relleno, per això cada vegada que en aquesta seria hi ha relleno la gent li agafa un calfred. O el cas del final alternatiu de Full Metal Alchemist, qui no recorda la primera versió que va arribar un punt que inventaven sobre la marxa? el relleno esta bé perquè coneguis millor els personatges que potser no destaquen tant i així guanyin més personalitat però en excés...en excés es una puta merda i perdoneu la expressió.

En fi, podria parlar més del món del anime però em guardo algunes coses per un altre dia, potser explicaré amb més detall com es produeix un anime, ja posats us faig una pregunta, hi ha un manga que us hagi fet molta il·lusió i que després quan el veus en anime tens ganes de buscar al heretge de tal aberració? Espero que no.