Revisió de la setmana

Com ja vaig comentar al final han sortit manges però no se si amb molt de retard o amb molta antelació, de totes maneres si han sortit capítols aleshores han de ser comentats, o sigui que al curro.

One Piece: Continuen la seria de capítols en els que l’Oda es centra en explicar-nos algun petit detall de la saga, en aquesta ocasió s’ha centrat en els nens segrestats que ara resulta que son drogoaddictes, tot i que encara no ha quedat clar en que es basen els experiments que els i apliquen. Fora d’això la veritat es que no massa més i començo a trobar a faltar l’acció, per sort sembla que la primera ronda de combats, que no la definitiva (que aquests son els que molen) comença la setmana que ve, a veure que passa.

Naruto: El flashback per fi cobra el sentit dramàtic i passa a estar a l’altura de tots els altres drames que hem vist per ara, he de dir que en comparació amb altres capítols de Naruto que hem vist recentment aquest m’ha semblat més profund, potser perquè s’ha centrat quasi exclusivament en la conversa entre l’Orochimaru i en Kabuto lo que ha permès captar més elaboració. He de dir que el flashback ara ha cobrat un sentiment que fins no fa gaire no tenia i això s’ha de valorar.

Bleach: L’Ichigo lluita contra el quincy que té davant i poca cosa més, això es el que puc dir del capítol. Bé, això no seria correcte, tal com ens podríem haver imaginat els quincys també tenen el seu “bankai” particular lo qual donarà origen a que tinguin alguna habilitat especial com tenen tots els shinigamis o els arrancar. La veritat però el capítol m’ha resultat avorrit.

Fairy Tail: El capitol ha sigut bó, la veritat es que la saga esta millorant setmana rere setmana. El capitol no ha avançat molt la història però si que ha deixat entreveure algunes coses que passaran futurament. S'ha parlat principalment d'en Jellal que, altre cop, sera víctima del seu passat com a delinquent a mans del personatge que va destacar tant la setmana passada i d'un personatge que ja coneixiem però que feia molt de temps que no veiem, la part més interesant d'això serà la reacció l' Erza quan hagi de triar bàndol. També s'ha ensenyat com funciona el gremi Saberthoot, un gremi implacable que no perdona la debilitat dels seus membres. I per últim s'ha deixat caure que la Lucy rebrà les últimes claus daurades que li faltes per obtenir, no se sap si seran un prèstec o un regal, això però no s'ha comirmat. Si, el capítol ha estat molt bé aquesta setmana.  

Aquesta setmana ha sigut especial en quan als rànquings de la Jump, Naruto i One Piece com membres honorables del trio d’or tendeixen ha estar entre les primeres posicions, sovint entre les quatre primeres, però aquesta setmana han sigut desplaçats fins a la cinquena i la sisena respectivament. Les raons d’això son dues, per una banda ha aparegut una seria nova en relleu de Bakuman que com sol passar amb els primers capítols ha ocupat la 1era posició, un altre factor ha sigut el que series com Kuroko no Basket o Gintama han fet una feina excel·lent aquesta setmana i han robat les millors posicions. L’únic que s’ha mantingut aquesta setmana es Toriko.

Si parlem de Toriko hem de dir que es la seria que ha robat el lloc de Bleach, ja fa un temps que la seria Bleach, del trio d’or, oscil·la entre les desena i la quinzena posició lo qual es un cop important, Toriko però ha sabut quedar-se estable a la cima del rànquing. Encara es molt d’hora per parla de Toriko com una seria d’or més però si que es veritat que s’ha convertit en una seria molt important de la Jump, us ho dic per si això us anima a llegir-la.

Ja sabeu com van les votacions, senzillament col·loqueu-les de millor a pitjor, els resultats es publicaran aquesta mateixa setmana. 

Resultats Grup F

Pel que sembla si que hi haurà manga al final, crec recordar que la Golden Week es aquesta setmana però a lo millor o han publicat amb retard o molt d’hora respecte la setmana que ve, en fi. El derrotat d’aquesta setmana ha sigut...

Son Gohan

Reporter: Senyor Gohan, com se sent després de la derrota?

Gohan: Una mica trist, hem pensava que m’aniria millor però ja veig que no.

Reporter: Quina creu que ha sigut la causa de la seva derrota?

Gohan: Crec que no he sigut prou convincent, el pare hem va dir que hem faltava confiança.

Reporter: Ara recordo que va ser el teu pare el que et van convèncer per participar, com s’ho a pres ell?

Gohan: Dons no se si ho sap encara, Ah! Però ara ve cap aquí.

Reporter: A si?

Goku: Hola Gohan me’n acabo d’ assabentar, es una llàstima.

Gohan: Ho sento...

Goku: no pateixis! Es el teu primer cop, es normal que no t’hagis sabut moure, ja ho faràs millor en un altre ocasió.

Gohan: Si!

Reporter: Quina bona relació pare i fill, es vostè qui li ha educat?

Goku: Jo? No, li he ensenyat a lluitar una mica però la veritat es que no acostumo a parar per casa.

Reporter: A no? I que fa, treballar?

Goku: No, sovint hem dedico a entrenar, en algun lloc remot si pot ser.

Reporter: O sigui, vostè no porta diners a casa, casa en la que només i dorm i menja sense ajudar en absolut i només educa al seu fill quan es tracta d’ entrenar.

Goku: si, mes o menys. Va, anem fill.

Gohan: Entesos

(marxen volant)

Reporter: Hem pots recordar perquè es un dels personatges més ven valorats de la història?

Càmera: Perquè es molt fort i perquè inspira valors.

Reporter: Aaaaaaaaa, com quins?

Càmera: Fes el que vulguis i quan vulguis, i si algú es queixa pega-li fort!

Reporter: Mare meva.

I fins aquí el grup F, agraïm la participació i esperem veure’ls la setmana que ve amb el grup G, fins llavors!

Valoració

Aquesta setmana no hi ha manga degut a la Golden Week, una festivitat que s’assembla a la nostra Setmana santa.  Per tant no hi ha ni revisió ni per tant rànquing el dilluns tot i així m’agradaria escriure alguna cosa i aprofito aquesta pausa per mirar una mica la feina que he fet fins ara.

Ja han passat tres mesos des de que vaig començar el blog i he descobert que a diferencia de molts altres projectes que he fet en el passat no s’ hem fa gens difícil de portar a terme, potser perquè tampoc es tanta la feina que s’hem demana comparat amb altres coses que volia fer. Potser també hi ajuda el fet de que m’agrada el que estic fent, m’agrada pensar en les series que vull recomanar i en la informació que vull publicar, m’agrada llegir les opinions en les diverses preguntes que formulo,  m’agrada obrir el blog i veure, ni que sigui tan sols un cop de tan en tan, que algú ha comentat algun article, tan si es per dir que li ha agradat com per fer alguna correcció. El blog ara mateix es una part important del meu dia a dia.

Ara bé, crec que ho puc fer millor, tinc la intenció de continuar aquest blog durant un temps indefinit, fins que me’n cansi o fins que la gent es cansi de mi, i crec que seria mala idea conformar-me amb el que estic fent . Estic pensant en noves seccions que posaré en marxa quan les actuals no puguin continuar, per exemple el rànquing perdrà el seu sentit quan Bleach i Naruto desapareguin (que serà relativament aviat) a menys de que trobem nous participants, el torneig de popularitat s’acabarà algun dia (un dia que encara queda lluny), etc. La veritat estic pensant en augmentar, en futur a mitjà o llarg termini, el nombre de publicacions per setmana ficant més varietat, també m’ agradaria canviar la estètica del blog per fer-la més atractiva a la vista però tot això requereix un temps de planificació del que ara no disposo, per tant tot això no es més que fum i alguna idea mal escrita dins el meu cap.

Per últim faig allò que no hem cansaré mai de fer, donar les gràcies. Un cop vaig estar seguint amb bastant freqüència les publicacions d’un noi que no es cansava de donar les gràcies per cada cosa que feia i recordo haver pensat que era excessivament agraït, ara hem dono compte però de perquè ho feia. Tot el que faig no tindria sentit si ningú  no ho mires, el saber que hi ha algú més enllà de la meva pantalla es el que hem dona la energia necessària per publicar cada dia i es que en un món en el que no pots saber quanta gent esta veient el que fas el més mínim comentari dona una felicitat immensa. Per tant deixeu que us agraeixi a tots els que se que heu passat pel meu blog; primer una salutació a un alemany, un americà i nou russos que per alguna raó, segurament per accident, van acabar en el meu blog un dia, si algun d’aquest al·ludits encara hi es li dono les gràcies de seguir-me. També donar les gràcies a les 54 persones connectades des de ordinadors espanyols però especialment a les 3 que sempre comenten per tal de dir-me una vegada i un altre de que no hauria de preocupar-me tant pel que faig perquè ho faig més be del que hem penso, i que son la principal raó per la qual vull fer-ho millor a partir d’ara.

Aquest blog encara es jove però vull de tot cor convertir-lo en algo del que estar orgullós, espero poder-ho aconseguir.   

Mangapèdia: els millors manges de la història

I avui crec que es hora de tornar a la mangapèdia, la veritat es que es una secció difícil ja que el meu coneixement sobre el món del manga considero que es massa limitat, raó per la qual procuro informar-me més sobre aquest món però no sempre puc, tot i així avui m’agradaria comentar una informació que vaig llegir no fa massa. Ara fa uns anys, concretament l’any 2006, l’Agència de Bens Culturals de Japó va fer circular una enquesta per tal d’esbrinar quins eren els millors manges de la història, donem-li una ullada.

                                     

                                                         10th Death Note

Un dels nostres seinens preferits sense cap dubte, aquesta seria va demostrar que es podia triomfar en una revista shonen mitjançant una batalla intel·lectual que es va mantenir intensament fins al final. El més important però es el tema que tracte, qui no ha pensat mai en com seria de millor el món si tal tipus de persones no existissin? De que tan debò el món fos més just? Death Note ens mostra el que podria passar si tal capacitat existís d’una forma tan real que fica la carn de gallina, la facilitat que van tindre aquest duo de mangakes per plasmar la mentalitat humana en els seus aspectes més grotescos els ha fet dignes de passar a la història del manga.

                                                              9th Mushishi 

Una obra que encara no he tingut el gust de llegir, va ser publicada per l’editorial Kodansha entre el 1999 i el 2008 i es tracte d’un seinen que mescla el drama amb la fantasia, obra de Yuki Urushibara. La història parla d’uns microorganismes anomenats mushin que quan es reuneixen en suficient quantitat poden causar fets paranormals i el protagonista, de nom Ginko, es dedica a viatjar per Japó per tal de resoldre casos d’aquets tipus, la història esta ambientada durant l’època Edo, un Japó feudal que va apostar per tancar-se en ell mateix.  

                                                   8th Kaze no Tani no Naushika

Obra de manga que es més famosa pot ser per la seva adaptació al cinema per part de l’estudi Ghilbi, d’on han sortit grans pel·lícules com La princesa Mononoke, una de les pel·lícules de més èxit de Japó,  o El viatge de Chihiro, guanyadora d’un oscar a la millor pel·lícula de animació l’any 2002. Seguin la temàtica de les pel·lícules d’aquest estudi se’ns presenta un protagonista femení de caràcter fort que lluita per defensar la natura en un sentit o altre. 

                                                              7th Black Jack

Una de les millors obres d’Osamu Tezuka, autor de Astroboy i considerat per a molts el déu del manga no només per les dotzenes de publicacions que va tenir sinó per la qualitat argumental d’aquestes. Black Jack ens presenta un doctor amb el mateix món que es dedica a viatjar pel món solucionant misteris i enfrontant-se a diversos malvats.

                                                           6th Hi no Tori

Un altre de les obres d’Osamu Tezuka i la més valorada per l’autor que la considera la obra de la seva vida. Hi no Tori ( que significa fènix) tracta el tema de la reencarnació, en els diversos volums de la seria la història avança i retrocedeix en  el temps presentant-nos diversos escenaris que van des de la edat de pedra fins a un futur espacial amb diversos protagonistes en cada una de elles.       

5th Doraemon

I un altre personatge conegut apareix en el rànquing, el gat còsmic ha captivat des de fa temps als japonesos i s’ha convertit en un personatge essencial de les seves vides. La seva imatge es fa servir en rètols de les obres o es pintada en avions, a més que es una de les series que s’ha traduït a més idiomes i per tant de les que s’ha exportat a més països, d’aquí que es digui que Doraemon es un ambaixador de Japó. La seva importància en la societat japonesa es força destacada fins al punt que un dels bancs més importants de Japó l’ha convertit en la seva mascota, cosa que ha passat amb altres personatges coneguts com la Hello Kitty. 

4th Full Metal Alchemist 

Un altre seria que coneixem de sobres, la profunda història que girava sobre temes tan importants com la cerca d’immortalitat, el preu que tenen les coses en la vida, el càstig que comporta creure’s estar per sobre de les lleis de la natura. Un obra molt profunda i molt ben escrita que es mereix estar on estar, juntament amb Death Note la considero una de els series que cal llegir per reflexionar sobre alguns aspectes de la humanitat.

3th Dragon Ball

No podia faltar el shonen més famós de la història, Dragon Ball va suposar la embranzida que necessitava el manga per que la exportació fos un èxit, pràcticament va ser la seria que va obrir la porta al manga en molts dels països on ara s’exporta, es també una de les series que s’ha doblat a més idiomes. 

2th Jojo no kinyo no boken

Un manga publicat a la shonen jump entre 1987 i 2004 que explica la història d’un noi anomenat Jonathan Joestar (Jojo) el qual intentarà fer-se amic d’en Dio, un noi adoptat recentment per la seva casa que farà tot el possible per convertir-se en l’únic hereu, quan aquest noi trobi l’objecte conegut com la “mascara del dimoni” la seria passa a tindre un caràcter de misteri més pronunciat. Aquesta història es poc coneguda per mi però se que destaca per les nombroses referències musicals de musica rock al llarg de la seria.

 1th Slam Dunk

El shonen d’esports més famós sense cap mena de dubte i considerat el millor manga de la història, la història d’un equip de basquet juvenil per intentar aconseguir la màxima condecoració a la que un equip pot aspirar. La intensitat de les emocions, els personatges, tot això va commoure als lectors japonesos i a tots aquells que la van seguir al doblar-la al seu idioma.       

En aquesta llista podem trobar títols que coneixem de sobres i d’altres que no haviem sentit a parlar mai, aquesta enquesta que us comento es va passar únicament a àmbit japonès, creieu que el resultat hauria sigut diferent si la enquesta hagués sigut internacional? Per altre banda, us sorprenen els resultats? I trobeu a faltar alguna seria?

Hi ha una varietat de generes i èpoques que engloba tot el període del manga des dels seus inicis fins a la actualitat per tant considero que va ser un enquesta molt fidel, a més de que hem dona idees per llegir alguna cosa nova. Moltes gràcies per la vostra atenció un cop més. 

Avui recomanem: Groove adventure Rave

En una terra de la que ja no en queda res més que pols es va lliurar una guerra, en aquesta guerra llum i foscor van combatre amb totes les seves forces intentant exitingir-se un a l’altre, al final la llum de la pedra Rave empunyada pel seu mestre va derrotar la última mostra de foscor, d’això ja en fa 50 anys. Ara però la foscor es trona a reunir i torna a ser una amenaça per al món, es hora que la pedra Rave torni a brillar, amb el segon mestre de Rave comença la segona guerra contra les Dark Bring.

Groove adventure Rave, o Rave Master, es la primera gran publicació de Hiro Mashima, Fairy Tail, quan aquest estava a la Jump i va estar serialitzada entre 1999 i 2005 amb cert èxit. Rave Master es un shonen de fantasia que m’ha fascinat, a més de que li tinc cert valor sentimental ja que va ser la primera seria que vaig col·leccionar, des del primer moment i fins al final. He de dir que en aquesta seria i podem trobar un gran nombre de tòpics típics del gènere i una profunditat argumental no massa accentuada però el disseny del món i dels personatges es magnífic i augmenta a mesura que l’art de Mashima millora capítol rere capítol, a més va ser capaç de administrar un gran nombre de personatges al llarg de la seria amb moltissíma naturalitat, lo qual es un dels factors que més valoro d’aquesta seria, el bon disseny i administració dels personatges principals. Però sens dubte el que més destacaria d’aquesta seria es el seu ritme, Rave Master només llegint-la vaig poder veure que Mashima va poder portar la seva obra amb total llibertat, o això sembla, ja que la història manté un ritme ascendent en tot moment, sense parts sobrants per allargar-la o acceleracions per tal de escurçar-la, cada part es al seu lloc i això li dona una resultat general perfecte.

A més Rave ha servit sense cap mena de dubte per tal de aplanar el camí a la seria actual de Mashima, Fairy Tail, que gaudeix de força èxit actualment. Hi ha algunes referències a Rave al llarg de Fairy Tail que son fàcils de captar lo que demostra que Mashima va gaudir fent aquesta història, i un mangaka que gaudeix fent la seva història dona uns resultats molt positius. A tots els fans de Fairy Tail us recomano que la llegiu, no quedareu decebuts.

Una petita llum dona inici a un viatge extraordinari, Groove adventure Rave         

Manga Showdown! Fight!!! 1era fase de les preliminars

I benvinguts un cop més al torneig més emocionant que podeu trobar actualment a   internet...bueno, potser no, però esta prou bé no? Endavant amb el grup F!

Nom: Son Gohan

Seria: Bola de drac

Origen: Una muntanya (al igual que el seu pare)

Feina: Estudiant

Li agrada: escapar-se quan te estones lliures

No li agrada: esta enganxat a la cadira tot el dia

Objectiu:  Malgrat lo anterior, vol ser metge

Reporter: Bon dia noi

Gohan: Hola!

Reporter: Caram noi! Ets força jove, que hi fas per aquí?

Gohan: Dons he vingut a acompanyar al meu pare, ell ha insistit en que participes amb ell en aquest torneig.

Reporter: A si?

Gohan: Si, a comentat que m’aniria bé provar coses noves i per un cop la mare i ha estat d’acord.

Reporter: La teva mare no li agrada que participis en tornejos?

Gohan: Mai li va fer massa gràcia que comences a lluitar, jo al principi tampoc volia però al final m’ho vaig passar bé i tot.

Reporter: Lluitar? Vols dir coses com fer judo o karate?

Gohan: No, no, arts marcials.

Reporter: Si? Ens podries fer una demostració de cara a la càmera sisplau?

Gohan: Entesos.

(s’acosta a una columna de pedra i li dona un cop que la desintegra completament)

Reporter:......

Càmera: Hòstia amb el xaval, segur que aquest no li prenen els diners de l’esmorzar.

Gohan: Que tal?

Reporter:...Molt be, si, i dius que t’ha mare no li agrada que facis això? Dons trobo que t’hi podries dedicar.

Gohan: es que el meu pare ja si dedica i a la mare no li fa cap gràcia.

Càmera: O sigui que t’ha mare porta els pantalons?

Gohan: e?

Reporter: No res, no res, et desitjo molta sort noi.

Gohan: Gràcies. 

Nom:  Death the Kid

Seria: Soul Eater

Origen: Fill d’un shinigami

Feina: Tècnic de l’academai Shibusen

Li agrada: la simetria

No li agrada: l’asimetria

Objectiu: Crear un món simètric, i per tant, perfecte  

Reporter: Bon dia

Kid: Bon dia

Reporter: Que l’ha portat a unir-se a aquest torneig?

Kid: El rètol

Reporter: Perdoni?

Kid: El rètol de convocatòria, era perfecte

Reporetr: A si?

Kid: Si, el logotip era perfectament simètric, el vaig estar observant durant hores, analitzant-lo i no li vaig tribar cap imperfecció. Aleshores vaig veure que fos el que fos aquests torneig m’hi havia d’apuntar.

Reporter:....I creu que pot guanyar?

Kid: No ho se, de que es aquest torneig?

 Reporter: De popularitat.

Kid: A si? Aleshores tinc possibilitats, demostraré al món com de magnifica es la simetria!

Reporter: de veritat es tant important?

Kid: I tant! Pensa-ho! Un cosa simètrica no importa com la miris, es idèntica, entra millor a la vista, una cosa simètrica es una cosa pròxima a la perfecció! La simetria es lo millor!

Càmera: Dons tu no ets simètric

Kid: !!!

Reporter: Ara va i ens mata, com si ho veigues.

Kid: Jo (molt deprimit), ja ho se, amb prou feines em puc mirar al mirall, soc repulsiu, encara no se perquè la gent hem mira pel carrer i no m’escup.

Reporter: Noi, no n’hi ha per tant.

Kid: Ho sento!!! Perdoneu la meva existència!!!

Reporter: Va, home va.

Kid: Aaaaaaaaaaaaaaaa (marxa corrents)

Reporter: Vaaaaaale.

Nom:  Franky “el cyborg”

Seria: One Piece

Origen: Alguna illa del South Blue

Feina: pirata

Li agrada: la cola, els vaixells

No li agrada: portar pantalons

Objectiu:  Fabricar el millor vaixell del món

Reporter: Bon dia....

Franky: Hola noi! Que passa?

Reporter: D’això...no porta pantalons.

Franky: Ja ho se, va molt més a conjunt amb el meu estil.

Reporter: Quin estil?

Franky: L’estil d’un pervertit! (es marca una pose)

Reporter: joder, I que el porta a aquest torneig?

Franky: M’ha semblat que seria superdivertit apuntar-s’hi.

Reporter: I per ara que tal?

Franky: No esta gens malament, però li falta ritme.

Reporter: Que vol dir?

Franky: Ja ho veuràs, mou-te amb mi.

Reporter: E?

Franky: Vinga, no siguis tímid

(comença a sonar una música)

Franky: Vinga somi tots! Movem-nos amb energia! Crideu amb mi!

Reporter: Energia

Franky: No us sent-ho!

Reporter: Energia!

Franky: ara tots cap a la dreta! Movent el cul! Cap a la esquerra! Movent el cul!

Reporter: dreta, cul, esquerra, cul

Franky: Energia!

Reporter: Energia!

Franky:mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm SUPER!!!

(els dos acaben amb una pose)

Franky:..........

Reporter:...........

Càmera:......hhhhhhhhhhjajajajajajajjajajajaajajajajjaajjajajajajajajajjaajjajaja, cap al You Tube! Energia!

Nom:  Koenma

Seria: Yu yu hakusho

Origen: L’altre món

Feina: Gestionar el destí de les animes

Li agrada: descansar, trobar noies maques

No li agrada: treballar

Objectiu: Escapar-se de la feina eternament

Reporter: Sisplau no

Càmera: Ho sento nano però això no ho pots pagar, el món té dret a veureu.

Reporter: M’he deixat emportar, sisplau no m’ho facis això

Koenma: Hola

Reporter: Perdona nen, ara no puc parlar, els grans estem ocupats

Koenma: !

Reporter: Sisplau

Càmera: Ho sento però no, es massa èpic

Koenma: Perdona

Reporter: Noi ara no puc, vesten a jugar a un altre banda

Càmera: Insisteixo en que no hi ha res que puguis fer per evitar que ho pengi

(en Koenma fa cridar dos guàrdies dels seus, son de dos metres d’alçada i 1 d’amplada)

Koenma: Es aquest, ja sabeu que fer

Reporter: Sisplau, sis, escoli qui son vostès? (li peguen) ai! Però que!? ( comença la pallisa) no! 

Prou! Ai! Socors!

Càmera: i quan et penses que el dia ja no et pot oferir res més...

Koenma: Jajajajajajajaja

Nom: Uliquiorra

Seria: Bleach

Origen: Hueco Mundo

Feina: Espada

Li agrada: ficar cares serioses

No li agrada: ficar qualsevol cara que no sigui seriosa

Objectiu:  no se sap

Reporter: ai!

Càmera: Això demostra que has de ser educat sempre, sinó passa el que passa

Reporter: I ho dius tu no?

Càmera: Si

Reporter: Bon dia senyor Uliquiorra

Uliquiorra: Bon dia

Reporter: Que la portat a aquest torneig?

Uliquiorra: res en especial, només hi volia participar

Reporter: I creu que pot guanyar?

Uliquiorra: Potser si

Reporter: coi que soso, si el punxen potser ni sagna. I a que es dedica?

Uliquiorra: Soc una mena de guardaespatlles

Reporter: a si?

Uliquiorra: Si, mato a tot aquell que pugui suposar una amenaça, sense mirament ni dubtes.

Reporter: merda, menys mal que sembla un tio tranquil. I que fa en el seu temps lliure?

Uliquiorra: practico les meves mirades serioses

Càmera: jajajaja

Uliquiorra: Que et fa tanta gràcia?

Càmera: jaja,cof,cof res, no res

Uliquiorra: així m’agrada, no m’agradaria tindre que aplicar-te el meu protocol de seguretat.

Càmera: que es?

Uliquiorra: No m’has escoltat? Eliminar tot allò que molesti.

Reporter: Calmem-nos una mica, no cal arribar a aquets extrems.

Uliquiorra: No, no puc permetre que la gent hem prengui el pel, us haure de matar com escarment.

Reporter: E?

Càmera: deu ser broma

Uliquiorra: jo no faig broma ( treu la espasa) tranquils serà ràpid tot i que no indolor

Reporter: Seguretat!

Gracies per seguir-nos un cop més, recordin que poden votar utilitzant el qüestionari que ja coneixen, i que poden trobar en el primer article d’aquest torneig. Han de classificar cada personatge de més a menys en cada categoria i el diumenge es publicarà el resultat. Gràcies per la atenció.

Treballador A: Pfff, aquesta feina es esgotadora

Treballador B: Ja veus, la majoria d’aquests tios estan sonats o tenen unes manies que t’hi cagues, n’hi ha un que va demanar que tota la seva habitació fos simètrica o si no  hi entrava.

Treballador A: I després hi ha els que mengen massa.

Treballador B: i els que destrossen coses.

Treballador A: O els que agredeixen gent!

Treballador B: O els que fan una mica de tot.

Treballador A: Si, ei mira! A la pagina web del torneig han penjat un vídeo nou!

Treballador B: El del grup F?

Treballador: Crec que no, a veure...

A la dreta! Movent el cul! A la esquerra! Movent el cul! Energia!

Energia!

Treballador B: jajajajajajajajajaajajajajaja, ei! Veniu a veure això!

Treballador A: de sobte la feina sembla més fàcil, jajajajajajaja!