Benvinguts a MB 2.0

Aquest es un blog que ha nascut amb l’únic objectiu d’entretenir als seus seguidors. Si ets un fan del manga, l’anime i de tot allò relacionat amb aquest món d’entreteniment aleshores et convido a quedar-te i gaudir del que t’ofereix-ho aquí. Encara falta molt perquè aquest blog arribi a desenvolupar-se completament i espero que vulgueu ajudar-me a fer-ho, estic obert a tota proposa que hem feu, a tota opinió que vulgueu compartir, a tota pregunta que necessiti una resposta. Qualsevol petició respecte a algun tema del blog me la podeu fer a mangablog@hotmail.com.

Dit això, benvingut a Manga Blog 2.0

diumenge, 22 d’abril del 2012

Resultats del grup E

Ja tenim els resultats de les votacions del grup E, he de dir que el resultat ha sigut una sorpresa per a mi però com a mínim demostra que no tots els resultats estaran cantats hi haurà un mínim d’emoció, el derrotat d’aquesta ronda ha sigut...




Uchiha Itachi



Reporter: Senyor Itachi, que opina d’aquesta derrota inesperada?

Itachi: Realment no m’ho explico...hem pensava que ho tenia tot; era fort, guapo, tenia estil...crec que el fet de ser un zombie ha afectat en el resultat.

Reporter: I ara que pensa fer?

Itachi: No ho ser...crec que descansar, potser aprofito per escriure les meves memòries.

Reporter: A si? Te pensat algun títol?

Itachi: Crec que seria algo així “Uchiha Itachi, memòries d’un terrorista pacífic”

Reporter: No acaba de sonar bé trobo.

Itachi: No?

Reporter: Li falta algo.

Càmera: Potència en el títol, algo que digui al lector “ei, he tingut una vida fascinant com la que no tindràs mai, vine i compra el meu llibre per veure la merda de vida que tens”

Itachi: potència...

Reporter: Pot parlar amb algú de marketing, solen ser experts en això.

Itachi: Potser ho faré, moltes gràcies

Reporter:  De res, gràcies a vostè per la seva atenció, ens veiem la setmana que ve amb el grup F.

Càmera: Que tal algo metafòric com ”la fulla ensagnada, memòries d’un renegat?” sona a novel·la d’èxit.

Itachi: Si....i a la portada podria sortir la meva bandana tacada de sang sobre l’escut de la meva família, quedaria genial.

Càmera: Hem toquen part dels beneficis per la idea?

Itachi:Jajajajajajajajajajajajajajajaja, no.


I ara la mini secció d’aquest torneig, les nostres càmeres han captat una escena d’interès en un dels nostres bars.

(ens trobem en un bar amb una sala força amplia i diverses taules, la gent beu i riu, hi ha molt de soroll, i en una de les taules, una conversa entre personatges destacats està succeint, ningú sap quan ha començat però la tensió es respira en l’aire)

L: Haurieu d’acceptar la vostre equivocació, es inútil continuar debatin quan es lògic que jo tinc raó.

Onizuka: Ja, molt divertit noi però accepta que qui s’equivoca ets tu.

Bobobo: Va, va, no us enfadeu, a més cap dels dos té raó, es evident que qui la encerta soc jo.

Don Patch: Hem temo amic meu que t’equivoques, jo tinc la raó.

(es miren intensament uns als altres)

Onizuka: No acceptaré comentaris d’un tio que va amb sabatilles per tot arreu i que es incapaç de seure bé pels llocs.

L: Si? I ho diu el professor que es va ficar en educació per poder tirar-se una alumne? Quina mena de pervertit ets?

Bobobo i Don Patch: Uuuuuuuuuuuuuuu, degenerat!

Onizuka: I tu? Que va tancar a una model en una sala de tortura i la vas deixar allà hores i hores perquè confesses algo? Segur que no era perquè et posava la escena? Tothom sap que la assetjaves.

Bobobo  i Don Patch: Uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu, pervertit!       

L: Jo no assetjo a ningú. Es més, segur que no ho fas tu? Sen verge a la teva edat potser es per això que vas tan desesperat.

Onizuka: Molt bé noi, (s’aixeca) preparat per rebre.

L: (es fica en guàrdia) no hem subestimis pel meu aspecte o te’n penediràs.

Don Patch: Ara es la meva! Quan els dos es barallin atacaré em Bobobo que estarà distret mirant-los i desprès hem desfaré d’aquest dos per l’esquena.

Onizuka: Aaaaaaaaaaaaaaaa (dona un cop, L l’esquiva, comencen a barallar-se)

Don Patch: Ara! (es llença contra en Bobobo i li pega, cau a terra)

Bobobo: Don Patch....com has pogut.

Don Patch: Ja! No es res personal però he de demostrar qui es el més fort aquí!

Bobobo: Hem pensava que érem amics, fins i tot t’havia guardat un postra deliciós (treu un tupper)

Don Patch: De veritat?

Bobobo: Si...

Don Patch: Ostres...(agafa el tupper) de veritat, no se que dir, amic meu...Bobobo! (li cauen les llagrimes.

Bobobo: (També plorant) Don Patch!

Don Patch: (Obre el tupper, esta buit) E?

Bobobo: (l’ataca amb els pels del nas) Inocent!

Don Patch: Aaaaaaaaaaaa!

Bobobo: I ara la resta.

L: Es inútil (trepitja en Don Patch, se’l mira li dona una petada)

Onizuka: Ja ho veurem (li arriba en Don Patch, li dona un cop de puny)

Bobobo: Prepareu-vos! ( dona un altre cop a en Don Patch)

(durant els següents minuts els tres es dediquen a passar-se en Don Patch a base de cops mentre ell esta inconscient per quan per fi han parat tots tres estan cansats).

L: af,af hem...sembla que hauriem de parar.

Onizuka: Si, portem massa estona així.

Bobobo: Es més la violència no comporta res, hem de ser capaços de respectar les decisions dels altres perquè si no mai no hi haurà pau al món.

L:.....Tens raó

Onizuka: Molta, vinga, us convido a prendre algo amics meus
(tots tres marxen cap a la porta deixant enrere el pobre Don Patch en una escena de fraternitat pura)

Tio de la barra:......Però algu sap de que discutien?            





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada