Avui recomanem: La princesa Mononoke

Quan jo era petit, devia tindre uns 10 o 11 anys, vaig anar de visita a casa els meus avis per passar-hi un cap de setmana amb la família. Perquè no m’avorrís, els meus avis hem vam portar al videoclub del poble (que encara existeix per sorpresa meva) i hem van dir que tries una pel·lícula, jo que era un superfanàtic de Pokemon, com molts altres de la meva edat, vaig decidir agafar la segona pel·lícula d’aquests animals tan entretinguts.

Ara bé, quan vaig ficar la cinta lo que es va aparèixer no va ser l’ Ash i les seves mascotes sinó algo completament diferent, La princesa Mononoke. Recordo que hem va semblar estranya, de fet no la vaig entendre fins que la vaig tornar a veure una anys més tard, però també recordo que vaig quedar fascinat, la història hem va absorbir des del principi fins al final i, tot i que aleshores no me’n vaig donar compte, aquella experiència va ser el meu primer contacte amb el món del manga.

Per aquesta raó li tinc molta estima a aquesta pel·lícula i per aquesta raó us en parlo avui. La princesa Mononoke es una pel·lícula de Hayao Miyazaki un dels  grans directors d’anime de la nostra era i que ha produït títols tan mítics com El castell ambulant o el Viatge de Chihiro amb la qual va guanyar un oscar a la millor pel·lícula d’animació. Aquest film estrenat l’any 1997 va ser un èxit massiu a Japó i esta recordada com una de les pel·lícules més taquilleres del país Nippon.

La història ens presenta com l’Ashitaka, després de matar un dimoni que havia atacat el seu poblat, queda maleït per aquest i es veu obligat a marxar. El seu viatge el porta a la ciutat del ferro on els seus habitants estan lluitant contra els éssers del bosc del costat ja que ells estan talant-lo per les seves forges i han començat a atacar-los, allà també coneixerà la San, una humana criada pels llops que lluita de part del bosc. La relació que sorgirà d’aquest dos serà el nexe d’unió entre els dos móns que son una clara metàfora del conflicte que sorgeix amb tot desenvolupament “ No podem estancar-nos en el passat però a quin preu hem de pagar el fet de modernitzar-nos?” un missatge que podem veure en moltes pel·lícules dels estudis Ghilbi, els estudis que han produït aquesta obra mestre.

No tinc cap dubte de que trobareu aquest film per internet si es que no la  teniu ja en les vostres prestatgeries, mireu-la un dia que no sapigueu que fer, no us deixarà indiferents.