Mangapèdia: Internet, aquell gran enemic

Com ja sabeu, internet a suposat un canvi radical en les nostres vides, gràcies  a aquesta xarxa tenim accés a una immensa quantitat d’informació de tot tipus i amb molta facilitat. Realment ens ha aportat coses molt positives però també ha tingut repercussions  negatives en alguns sectors. Els casos de les descarregues il·legals es un tema que s’ha tractat molt els últims anys, tan les industries del cinema com de la música s’han alçat contra internet per les pèrdues que els hi esta causant donant origen a lleis com la Sinde aquí a Espanya o la SOPA a Estats Units, o el cas del tancament de Megaupload que va comportar l’empresonament del seu màxim directiu. Un altre sector del que no es parla tant es el de la literatura malgrat que ja fa temps que es possible descarregar-se llibres, potser amb la sortida dels e-books al mercat la cosa anirà a més.

I ara us preguntareu “Tot això esta molt bé però que hi pinta en aquest blog?” Dons com us podeu imaginar el manga no es una excepció. Entre els anys 80 i 90 les editorials parlaven de l’edat daurada del manga, les revistes setmanals més famoses venien milions de copies cada setmana, només la Jump ja en venia més de 6 milions, i els números no paraven de pujar, semblava que la industria del manga no tenia fronteres. Però si que les té, el manga ha xocat contra la paret que es coneix com internet, com moltes altres coses les revistes setmanals es poden trobar en un gran nombre de webs poques hores després d’haver sortit al mercat i en una qualitat més que acceptable. Degut a això les ventes han baixat sense que les editorials i puguin fer res al respecte.

Cal dir que malgrat tindre un nombre important de pàgines, una mitjana de 600 per número, les revistes setmanals son molt econòmiques degut a que esta fetes d’un paper molt barat que abarateix el cost final, que oscil·la a uns 3 euros nostres. Aquest reduït preu es potser un dels factors que ha col·laborat a la ràpida pujada de ventes de les editorials, tot i així, internet ha aportat opcions més econòmiques. Primer trobem la opció més barata, els cibercafés que per un preu força baix una persona pot llegir hores i hores de manga, i segon trobem la opció gratuïta, es a dir, les pàgines web on es pot llegir manga on-line amb accés a centenars de series amb una qualitat excel·lent.

Com sempre passa en aquests casos han sorgit dues postures ben diferenciades; la oposició i la aliança. La oposició consisteix en atacar directament aquests llocs mitjançant l’argument dels drets d’autor i procurar fer-los desaparèixer, principalment es la mesura que es pren contra les pàgines web, però malgrat ser una postura lògica no aporta res ja que per cada pàgina d’aquestes que es tenca n’apareixen 5 més amb les mateixes possibilitats. El camí que queda es dons el de l’aliança, admetre que internet no desapareixerà es faci el que es faci i procurar utilitzar aquest mitjà com un eina a favor del sector, es una opció que no s’ha explotat massa però i podem trobar mesures com la de una aplicació que permet llegir manga per un mòdic preu i que ha obtingut petits resultats.

Això al Japó, però i aquí? En els països on el maga es principalment un producte exportat tenim un problema, o més ben dit les editorials tenen un problema, amb les mesures de repressió més gros. M’explicaré, com ja he dit les revistes son econòmiques perquè utilitzen paper barat i es que aquestes tenen una finalitat de lectura limitada , es a dir, son com els productes d’usar i tirar, evidentment que poden col·leccionar-se però no estan pensades amb aquesta finalitat. Es per això que hi ha els takabon, els volums recopilatoris, aquest llibrets estan pensats per això, el seu paper es de major qualitat i la mida fa que ocupin menys espai, evidentment però son més cars. El problema esta en que aquí només ens arriba la versió “prenium” i per tant la cosa ens surt bastant cara, un takabon sol valdre entre 7.50 o 8 euros, més del doble del que val la revista i a sobre té menys material encara que sigui de qualitat. És més que natural que la gent prefereix-hi llegir-ho a internet on ens arriben les versions traduïdes al nostre idioma poques hores després de ser publicades al país d’origen.

La única forma de que el sector es recuperi, tan a Japó com a la resta del món, es trobar una forma d’oferir més del que ofereix internet, lo qual es difícil, però es la única forma de que la cosa funcioni.  Cal canviar la perspectiva, internet no té perquè ser un gran enemic que ha de ser vençut sinó un eina que ens pot portar encara més lluny del que ja hem arribat pel nostre compte.