Mangapèdia: Més enllà de les vinyetes

L’article d’avui es una mica teòric però es possible que trobeu alguna cosa d’interès. Vull parlar sobre allò que els autors transmeten de forma subjectiva quan dibuixen i escriuen les seves històries, com a través d’un manga prou desenvolupat es possible descobrir coses sobre aquell qui el dibuixa. Deixeu-me que us fiqui uns exemples.

Una sola idea pot donar origen a una gran història, és el cas de la gran Full Metal Alchemist. L’autor d’aquest manga que passarà a la història es va criar en una granja i va ser gràcies  a aquesta vida agrícola que va arribar a pensar en la idea de “l’intercanviï equivalent” que més tard aplicaria al món dels germans Elric. Actualment esta dibuixant un manga que gira al voltant d’una escola agrícola i ramadera de prestigi, Silver Spoon, on podem veure un altre enllaç amb el seu passat que sembla tenir molta importància per a ell.

Les coses més absurdes poden donar origen a passions o curiositats que també porten a grans arguments. Una de les series preferides de Echiro Oda quan era petit era “Vicky el víking” una seria de dibuixos animats on el protagonista era un nen víking molt astut que sempre salvava la tripulació del seu pare amb una idea brillant. Aquesta seria va despertar la curiositat de l’Oda pels pirates i actualment estem gaudint d’un dels manges més ben escrits que hem vist mai.

Els dessitjos dels autors també poden passar a les vinyetes, especialment aquells que no s’han complert, en aquest cas tinc dos exemples.

El primer és el cas d’en Kishimoto, autor de Naruto. En una ocasió la Jump va demanar als seus autors que dibuixessin un one-shot cada un, en Kishimoto va presentar una història sobre un equip de beisbol que dividia els seus membres en quatre grups segons la seva habilitat, del A al D, com més baix es el teu nivell menys privilegis tens i menys oportunitats de jugar. Dins el grup D però hi ha un jugador que havia sigut molt hàbil però un accident li va lesionar la mà dreta i va acabar amb la seva carrera esportista, ell però, lluny de rendir-se, va decidir tornar a començar fen servir l’altre mà. Aquest història parla de reiniciarse, de tornar a començar, en Kishimoto s’ha vist obligat a allargar el seu gran èxit per ordres de l’editorial i ha quedat atrapat, ell desitja dibuixar un altre història i aquests sentiments es poden captar en aquest one-shot.

L’altre exemple el podem trobar a Bakuman, on jo he captat un sentiment de frustració. Un dels manges que els personatges creen dins la història obté molt bons resultats fins al punt en que els i permetrà obtenir l’anime que tan desitjaven però al igual que en Kishimoto en la vida real l’editorial els obliga a allargar el seu manga ja que sinó ho fan i segueixen el ritme que ells volien seguir el manga s’acabarà abans que l’anime comenci. En el seu manga hi ha dos personatges enfrontats durant tota la història, la seva batalla es l’eix principal de tot el manga, quan es proclami un vencedor el manga té que acabar, així ho veuen els protagonistes que creuen que es lo millor per la seva obra. Us sona familiar? Recordeu que el duo que ha creat Bakuman es el mateix que ha creat Death Note, l’enfrontament entre dos personatges, L i Kira, era l’eix de la seva història però quan un dels dos va morir la història va continuar, i son molts els que asseguren que va perdre molt després d’això. Amb aquesta història els autors mostren el seu lament de no haver pogut acabar Death Note amb la batalla de l’L i en Kira, amb el seu segon gran èxit han creat allò que en el seu dia no van poder aconseguir.

Gràcies a tots per la vostra atenció, i recordeu que els autors moltes vegades diuen més del que escriuen, només cal saber llegir més enllà de les vinyetes