Aquest es un
treball força curiós que es va publicar no fa massa per internet i que ha donat
bastant de que parlar. El grup PETA, centrat en la defensa dels drets dels
animals, ha creat un petit joc sobre pokemon on crítica el mal missatge que es
dona als nens al explotar aquestes criatures i al obligar-les a lluitar entre
elles. En aquest joc portarem a un grup de pokemon que es revelen i lluiten
contra a aquells que els volen tornar a empresonar mentre intenten escampar el
seu missatge arreu del món.
Jo hi he jugat i
la veritat es que com a joc esta entretingut, es curt però et distreus. Ara bé,
analitzem la imatge que dona. Els enemics que cal confrontar estan representats
de forma molt maligne; un entrenador “yonki”, una professora (“l’Oak” de la
nova versió) que realitza experiments de laboratori abusius, un fabricant de
roba de pell i l’Ash com una espècie de domador de circ (com veieu tracten els
diversos abusos contra els animals: violència, experiments, pells i explotació).
La veritat es que tota la estètica esta molt exagerada, buscant, potser, cridar
més l’atenció que no pas expressar un missatge clar (cosa que alguns han
criticat a PETA en altres accions que ha pres). Realment la imatge que es dona
del joc es monstruosa.
Es necessari? Es
cert que no esta malament que es plantegi aquest fet, els pokemon son éssers
vius i obligar-los a fer segons que donaria un missatge inadequats als qui el
juguen, especialment si son nens. Però el joc sempre va tractar aquest tema amb
molta innocència, deixant sempre clar que els pokemon son companys, no esclaus,
i que només aquells que tinguin un vincle molt fort amb ells podrà arribar a la
cima, en la 1era i 2na versió, especialment aquesta última, el rival a derrotar
era una persona més tècnica, en el segon cas era simplement un cretí, que no es
parava a pensar en les seves petites mascotes i per aquesta raó era derrotat
una vegada i un altre, per tu òbviament.
A més, pel que
vaig poder llegit, en la versió Blanc/Negre, la més nova de la franquícia, te
com a enemic a un grup ecologista conegut com Team Plasma (es el Team Rocket
del joc per entendre’ns) que lluita per alliberar a tots els pokemon del món, o
sigui que la pròpia casa ja posa en dubte la seva pròpia moralitat, lo qual
dona al joc un gir bastant madur i que obre pas a la reflexió.
En qualsevol cas,
jo no tinc res en contra de Pokemon, potser influeix el fet que son una part
important de la meva infància (que cony, encara hi jugo) però no crec que sigui
el millor dels exemples de maltracte animal. A més, una cosa que m’ha cridat la
atenció es el fet de que Pokemon no es ni de lluny una novetat, fa més de 10
anys que existeix, hi ha centenars de capítols de la seria que s’han emès una
vegada i un altre, la gent n’ha parla’t i els de PETA no han reaccionat fins
avui...perquè ara? Que hi ha d’especial ara? O es que potser no sabien que fer?
Com sempre la
vostre opinió es ben rebuda, moltes gràcies per llegir.
Fa un temps jo també vaig pensar que pokemon era com una lluita de galls, ara bé en la serie (anime i video jocs) no es feien lluitar als pokemons fins a la mort i sempre amb un esperit competitiu sa, els que tractaben malament als pokemon perdien o els propis pokemon es revelaven contra el seu entrenador. En fi que era mes un expectacle de poders que una lluita.
ResponElimina