Avui recomanem: Kuroshitsuji

Tenies una vida perfecte; tots els luxes del món, persones que et cuidaven i t’estimaven, un futur brillant al final del camí...però ja no et queda res. Ho vas perdre tot, t’ho van prendre tot, fins que al final l’única cosa que era s teva erets tu mateix, però ja ni tan sols això, vas renunciar-hi , la teva vida, la teva anima, la poca llum que et quedava la vas vendre a canvi d’una nova vida amb res més que tenebres, una vida submergida en la immundícia de la humanitat, rodejat per la demència. Una nova vida que consisteix en un viatge trist amb un dimoni com a únic acompanyant.

Kurushitsuji és un manga escrit per Yana Toboso i publicat a la revista Monthly GFantasy on per cert també si publica actualment Pandora Hearts de la que ja us vaig parlar en el seu dia.

La història ens mostra a en Ciel Phanotomhive un nen que es actualment el cap de la seva casa ducal degut a la mort prematura dels seus pares i que dirigeix amb força eficàcia tots els negocis de la seva família que es mouen, sobre tot, en temes relacionats amb els nens com joguines o animals de peluix. Però això és només de cara al públic, els Phantomhive son una de les famílies més importants del submón o el món criminal d’Anglaterra i actuen al servei de la família reial quan els mitjans legals resulten insuficients per aportar solucions. Inclús en aquest àmbit en Ciel compta amb el respecte dels altres nobles, tots saben que no es un noi corrent, va sorgir del no res quan tothom el donava per mort i es va posar al capdavant de tots els assumptes que li corresponien en el seu títol com a duc sense ni flaquejar, sense ni immutar-se davant de res i sempre amb el seu majordom tant inhumanament eficient.

He de dir que el meu contacte amb aquesta seria va ser força negatiu, m’havien parlat, i havia sentit a parlar, del anime d’aquesta mateixa seria i el vaig mirar amb certa curiositat però sense acabar-m’hi d’enganxar fins que al final la vaig deixar de banda. Al llegir-me al manga vaig descobrir una cosa similar al principi  però que va resultar molt més interessant a posteriori. Si l’hagués de definir jo la definiria com una mentida, trobem una història que se’ns presenta innocent, amb personatges còmics i situacions divertides però que mica en mica es va traient un antifaç i ens mostra una veritat molt més fosca, això es una característica de tots els personatges de la seria, tots ells menteixen o oculten coses darrere una imatge inofensiva. Trobem un joc de llum i ombres, tan en l’argument com en l’art, que li dona a la seria un gran carisma. La llum es qui adapta la funció de relaxar l’ambient i de fer-nos riure amb uns personatges força treballats però a la vegada ens oculta l’autèntica essència de la seria. La part fosa es l’autèntica seria en si, es intrigant, enganxa, un cop descobreixes que tot el que has vist pot haver sigut mentida no pots deixar de llegir per veure que passa, es fa difícil preveure que passarà si no et planteges prèviament que es possible que t’hagin enganyat des del principi.

És recomanable per aquells a qui Pandora Hearts es i va semblar una bona seria però la van trobar massa complexa de seguir, Kuroshitsuji té la mateixa essència però no aplica el mateix còctel de miratges, al tenir una base molt similar però es també recomanable per aquells que els hi va agradar el joc de llums i ombres de Pandora Hearts. La seria té un inici lent per tant si teniu pensat enganxar-vos-hi haureu de triar un moment que tingueu temps per fer-ho o sinó la acabareu descartant massa ràpid, lo qual  seria una llàstima.

Darrera de la perfecció si solen ocultar les coses més terribles. Kuroshitsuji