Avui recomanem: The world god only knows

No hi ha cap cor fora del seu abast. Ni importa que el rebutgis, que l’ignoris, que l’insultis o inclús que l’agredeixis, ell trobarà la forma de superar les teves barreres. Totes les noies acaben rendint-se als seus peus, ell és el “Déu de la conquesta”.

“The world god only knows” es un manga de  Tamiki Wakaki i porta publicant-se des del 2008 a la revista Shonen Sunday de la editorial Shogakukan. També s’han produït diversos ovas i dues temporades de l’anime amb una tercera temporada en camí.

La història ens presenta en Keima Katsuragi, un noi que viu únicament pels seus videojocs, especialment els del gènere bishojo, que consisteixen en conquerir romànticament a les noies que hi apareixen. Amb els anys la seva habilitat en aquests jocs s’ha tornat llegendària a la xarxa i li ha valgut el sobrenom de “déu de la conquesta” ja que es diu que no hi ha cap joc d’aquest tipus que ell no pugui superar. Aquesta fama es tant gran que arriba a els oïdes de l’altre món, concretament d’una jove dimoni de nom Elsie que acaba d’incorporar-se al equip que s’encarrega d’atrapar esperits malignes que posseeixen el cor de les persones. Aquest esperits poden ser expulsats si la persona posseïda sent una emoció molt forta, lo que obliga al esperit a abandonar el seu cos, i la Elsie s’alia amb en Keima per tal de que l’ajudi amb la seva feina fent que les noies posseïdes s’enamorin d’ell, sense saber que el “déu de les conquestes” en realitat no ha dirigit una sola paraula a cap dona de la vida real fora de les formalitats.  

És un manga que podem catalogar de únic ja que es fa difícil comparar-lo amb alguna altre obra. Podríem dir que aquesta es una combinació del gènere romàntic  i el detectivesc ja que la forma en que el protagonista actua envers les noies que ha de enamorar sol ser força calculadora, freda, de fet, recorda una mica al famós Conan Edogawa que segurament ja coneixereu. Es una seria força contradictòria, malgrat que la conquesta de noies és l’objectiu principal de la història la base d’aquesta esta lluny de ser el romanticisme, estem més aviat davant d’una seria amb base intel·lectual, un personatge que avalua el seu objectiu, l’entén i prepara i dirigeix l’escenari ideal per tal de complir el seu objectiu, amb una sang freda més típica d’un assassí que d’un casanoves.

Les parts negatives d’aquesta seria vindrien a ser dos. Per una banda la falta d’un objectiu general, el personatge és limita a realitzar la seva feina i marxar, sense tindre cap meta a la que aspirar. El protagonista  a més és estàtic, malgrat la ja llarga durada de la seria el personatge d’en Keima no evoluciona gens durant la història, això, sumat al fet que hem comentat abans, fa que la seria estigui, en certa forma, bloquejada.

I malgrat tot cada saga és única, esta ben treballada i si bé el protagonista es sabut que acabarà per trobar la forma de conquerir la seva noia, en alguna jugada de l’últim moment, no resta gens d’emoció al argument. És aquest fet el que hem fa pensar en series com Conan, tots sabem que en Shinichi acabarà per resoldre el crim que se li presenta, i malgrat que en la seria porta 16 anys fent exactament el mateix és una de les obres de detectius més valorades i famoses de la història del manga. El personatge no evoluciona però es un personatge ple d’imperfeccions, amb lo qual no cau en l’error de crear el personatge perfecte que al final sempre cansa, a més de que la seria compta amb repertori de secundaris que interactuen i complementen molt bé el personatge principal.

És una seria recomanada per aquells que busquin llegir alguna cosa nova o que no s’assembli a res que s’hagi fet fins ara i també pels que gaudeixen de les series intel·lectuals, especialment de detectius, ja que trobarà tots els elements que pugui necessitar. No es apte però per aquells que no suporten el romanticisme de cap tipus, ja que si bé els sentiments d’en Keima son preparats i calculats els de la noia són autèntics i per tant l’amor es també un part important de la història.

Pot el “déu de la conquesta” fer honor al seu nom fora del món virtual? The world god only knows