La setmana passada us vaig portar un
parell d’entrevistes a Takeshi Obata, artista de Death Note i Bakuman. Avui us
porto una entrevista on reapareix aquest mangaka però be acompanyat de Tsugumi
Ohba, guionista de totes dues series. Ohba es famós perquè ningú el coneix, irònic
no? No se sap exactament qui és, si be se sap segur que es un personatge excèntric
que va servir d’inspiració per crear algunes manies de L; seure de forma
estranya, picar a totes hores i, es clar, el fet de mantenir l’anonimat
utilitzant un pseudònim. Un altre fet conegut es que molt probablement és una
dona, ja que en algunes ocasions Obata s’ha referit a Ohba com a “ella”. La
entrevista que us porto avui esta centrada novament en la seria Death Note, el
seu primer gran èxit en equip.
Pregunta – Pel que sembla, ha passat
molt de temps entre les seves trobades...No tenien reunions durant la seria?
Ohba:
No, en absolut. Cada un de nosaltres només es va reunir amb el manager.No ens havíem reunit ni una vegada quan el
one-shot es va publicar.
Obata: Despres de que es publiques el
one-shot l’estiu de 2003, la seria va començar el Desembre. Ens vam conèixer per
primera vegada l’any següent, a la Festa de Fi d’Any Nou del departament
editorial.
Pregunta - Per el one-shot ,
en primer lloc Ohba-sensei va portar els guions gràfics al departament
editorial, i després li van arribar a Obata-sensei, oi? Obata-sensei, que va
pensar quan els va veure.
Obata: Vaig trigar un temps a imaginar-ho
al principi. Però era el tipus d’història que m’agrada, amb l’aparició d’un
shinigami i un ambient obscur, o sigui que tenia moltes ganes de fer els
dibuixos.
Ohba: Jo estava molt agraït (aquí es
parla en masculí) de comptar amb Obata-sensei.
Pregunta - Ohba-sensei, al
principio va pensar en un artista en particular?
Ohba:
No, en absolut. En primer lloc jo amb prou feines podia creure que s’arribés a
publicar. En realitat no sembla adequat per a la Jump, després de tot. O sigui
que el simple fet de que s’aprovés la publicació, i amb Obata-sensei com a
dibuixant va ser increïble per a mi
Pregunta - ... Vostès dos van tindre la intenció de reunir-se
per preparar el one-shot ?
Ohba: El manager ho
va considerar innecessari, o sigui que...crec que va resultar ser lo millor, al
final.
Obata: Tenia moltes ganes de coneixet,
Ohba sensei.
Ohba:
Si ho haguessis proposat en el seu moment, hi hauria anat amb molt de gust. *Rialles*.
Però no crec que hagués sigut massa bo amb les conversacions. Massa nerviós.
Obata: Aleshores m’estàs dient que
només hauríem sigut capaços de parlar del temps o alguna cosa així?
*Rialles *
Pregunta - La evolució de la
trama era un secreto inclús per Obata-sensei?
Ohba:
... Probablement només se li informava per avançat quan apareixien nous
personatges importants com L?
Obata: Jo esperava amb molta anisa els
storyboards d’Ohba-sensei cada setmana, o sigui que no feia preguntes(sobre la
evolució futura), però sempre estava ansiòs per saber que passaria a
continuació. Però, en realitat, quan de lluny tenies planejada la trama...?
Ohba: No la tenia.
Obata:
No pot ser veritat. * Rialles * Ho devies tenir tot ben pensat per poder crear
una història tan complexa...o sigui, fins a quin punt tenies pensat quan la
seria va començar a publicar-se?
Ohba: Fins el tercer capítol...
Obata: Segur que fas broma! * Rialles
*
Ohba: Lo
primer que hem va donar problemes va ser com amagar el quadern en el calaix de
doble fons i els ulls de shinigami. Jo ja estava tenint dificultats en aquests
dos punts. Bé, al final van acabar convertint-se en una part crucial de la
trama, però...
Obata: De debò?
Ohba: De
debò. Tot i així, els ulls de shinigami van ser una cosa que ja vaig estar
discutint amb el director des del principi.
Obata: O sigui que aleshores pensaves
en el futur.
Ohba:
Però no havia decidit res en concret. I de totes formes, els meus guions es
basaven sempre en els moviments d’en Light, a partir d’allà, decidia que fer a
continuació. Amb la Naomi, va ser com, “Ella es troba amb en Light...I ara
que?!” Sempre hem preocupava sobre la marxa.*Rialles*.
Obata: No m’ho puc creure. Però tenies
la majoria de la història pensada. No?
Ohba: Fins
a cert punt. Tenia coses pensades, como el segon Kira, avanç de l’inici de la
seria...
Pregunta – És diu que
Ohba-sensei esperava amb gran interès les pagines acabades cada setmana...
Ohba:
Es molt interesant perquè es convertia en una cosa totalment diferent, malgrat
que jo mateix havia creat l’argument de la trama.
Obata: jo també hem sentia como un lector habitual al rebre
els guions gràfics. Els esperava amb moltes ganes cada setmana.
Ohba: Penses en la forma de dibuixar mentre
llegeixes els guions gràfics?
Obata: Sí, es bastant divertit
estudiar la forma de dibuixar un storyboard que mai havia creat per mi mateix.
Pregunta - Què es lo que cada
un considera més important en la seva feina?
Obata:
Un disseny de pagina fàcil de seguir. Hi ha molt de text, de forma que era lo
més crucial.
Ohba: Tindre
al menys una escena destacable en cada capítol. A més, segons avançava la seria,
vaig arribar a pensar que seria interesant veure esdeveniments que podrien
considerar-se més aviat ridículs amb l’estil d’art realista d’Obata-sensei- Com
la escena en la que Souichirou s’estavella en el canal de televisió de Sakura,
vaig escriure els guions pensant que quedaria genial quan estigués acabada.
Pregunta - Hi va haver alguna escena
més amb aquest tipus d’intenció?
Ohba:
La escena en la que L mor. Prestant atenció en la forma en que L de
Obata-sensei sempre tenia els ulls oberts, el vaig plasmar per primera vegada
en els guions gràfics amb els ulls tancats. Estava emocionat en pensar com
quedaria..
Obata:
Yo també hem vaig divertir al dibuixar-ho. Ja que va ser la primera vegada que
L tancava els ulls...