Avui recomanem: Suisei no Gargantia

Aquesta es la història d’un noi que retorna als orígens per recuperar el que mai ha sigut seu.

Un altre de les series que he seguit durant la onada d’estrenes d’aquesta primavera. Dirigida per Kazuya Murata i produïda per Production I.G.

Suisei no Gargantia presenta un futur molt llunyà on la raça humana es troba a anys llum de la Terra, planeta que van abandonar perquè amb la mort del sol ja no resultava habitable. En aquest context els humans han format l’Aliança Galàctica, una organització que té com a únic objectiu eliminar l’amenaça hideauze, una raça alienígena que posa en perill la existència de la aliança. En una societat que educa la major part dels seus membres pel combat trobem en Ledo, un jove soldat que en una de les moltes missions contra els hideauze acaba de forma accidental en un planeta desconegut per a ell. En aquest nou habitat on tot el terreny és troba al fons del mar, en Ledo haurà d’adaptar-se a la vida de la flota de vaixells coneguda com Gargantia mentre espera la oportunitat de poder tornar a casa.

Aquesta és una seria curta, de 13 episodis, que destacaria per la seva aparent senzillesa i pel seu gran final. Malgrat que la major part dels episodis giren al voltant d’en Ledo i la seva nova vida a Gargantia, és a dir, que és centren en el context d’un immigrant en una nova terra totalment diferent a la seva, en els últims episodis la trama fa un gir radical. El que abans era un nouvingut que aprenia a desenvolupar-se en una nova societat es converteix en un ésser humà atrapat entre el passat i un possible futur, cosa que l’obligarà a replantejar-se tot allò que sap i reconsiderar que és correcte i que no.

El seu gran defecte és segurament la seva durada. Suisei no Gargantia és una història que la definiria com un argument amb un gran potencial, plena d’elements que de desenvolupar-se bé podrien arribar a crear una bona peça d’animació. Per desgràcia la poca durada no permet aquest tipus de creixement. La seria no té temps de madurar i amb aquest fet tot el seu potencial queda, en part, desaprofitat.  Tot i així els esdeveniments estan ben administrats i aquests es desplacen a un ritme constant i fàcil de seguir. Inclús quan succeeix el gir argumental no és produeix la sensació de que algú ha decidit accelerar les coses, tot passa amb sorprenent normalitat i considero que això li dona molt de valor.

Apte per aquells que busquin una bona història i tinguin paciència per donar-li marge fins que decideixi ficar-se seriosa. És una seria amb traços d’humor i algun toc mecha en la seva major part, excepte, és clar, en el seu final on la història es torna molt més profunda.

Tots aquells que necessitin pocs capítols per enganxar-se a un treball o s’avorreixen és probable que la descarteu per la tranquil·litat dels primers episodis. Així mateix aquells a qui no els i agrada la ciència ficció potser preferiran un altre cosa.

Aquesta seria mereix des del meu punt de vista, un 7. Un treball que sens dubte agradarà a més d’un que el visioni.

Un nou començament a Suisei no Gargantia.