Kaze Tachinu. El vent que alça problemes.

Hayao Miyazaki, el director de pel·lícules  d’anime més famós actualment, creador d’històries com la Princesa Mononoke o El viatge de Chihiro (guanyadora d’un Oscar a al millor film  d’animació), va estrenar el passat 20 de Juliol la seva nova obra, Kaze Tachinu (El vent s’alça).

Kaze Tachinu gira al voltant de la vida de Jiro Korikoshi, creador de l’avió Mitsubishi A6M Zero, utilitat per Japó durant la 2na guerra mundial. Aquesta pel·lícula destaca de la resta del seu repertori per l’impacte que ha tingut a nivell social, especialment per la opinió i la rebuda del públic.

El primer element que trenca amb la rutina, si se li pot dir així, dels seus treballs ha sigut la recepció que li ha donat el seu públic principal. Malgrat que no s’han cansat mai de repetir-nos que l’animació és “per tots els públics”, lo que significa que tindre 40 anys no és motiu de que no puguis gaudir d’una història de Disney (per posar un exemple), el fet és que els nens i nenes continuen sent el principal consumidor d’aquest gènere, cosa que tampoc és gens estranya. Per tant el públic infantil es el principal client de Miyazaki, a qui sempre ha sabut complaure...fins avui. La canalla no ha gaudit amb Kaze Tachinu, ja que l’han trobat lenta i avorrida. Per altre banda el públic adult, especialment aquells que van viure la 2na Guerra  Mundial i  alguns dels fets que la van precedir, l’han valorat molt més positivament que els seus fills i nets. Per tant Miyazaki ens ha portat una obra més adulta que les anteriors. Les seves pel·lícules no son mai simples, sempre transmeten un missatge de pau, de respecte per la natura però sempre ocults  dins d’una aventura. En aquesta ocasió sembla que el missatge està a plena vista i només aquells que saben a que fa referència han vist que intenta mostrar Miyazaki en realitat. Malgrat aquest fet, Kaze Tachinu va recaptar 961 millons de yens (uns 7.3 milions d’euros) en el seu primer cap de setmana de cartellera, difícilment es pot considerar un fracàs.

El segon element que vull destacar és sens dubte el que ha tingut més ressò. Miyazaki ens ha parlat del Zero Fighter, l’emblemàtic avió japonès utilitzat durant la 2na Guerra Mundial. Significa que Miyazaki ha recordat que Japó va lluitar juntament amb la Alemanya de Hitler. A part de recordar a molta gent les atrocitats que el seu país va cometre en els països asiàtics que van ser atacsts per Japó. Un dels temes que més rebombori ha provocat i que li ha causat més crítiques ha sigut el parlar de les Comfort Women, dones que van ser esclavitzades per ser usades per l’exercit japonès amb finalitats sexuals. Un altre element que li ha costat moltes crítiques ha sigut que l’element central del film ha sigut l’avió de Korikoshi, el qual va ser el causant de moltes morts durant la guerra i, més endavant, utilitzat també pels Kamikazes quan la situació es va tornar molt desesperada. Aquests elements li han costat a Miyazaki l’atac més dur que he vist per ara a un artista per part de la part més tradicional del país nipó. Miyazaki ha sigut definit com anti-japonés i s’ha demanat que Kaze Tachinu sigui eliminada per ser una obra de un “Liberal d’esquerres”, per obviar el fet de que la xarxa ha deixat anar tota la seva artilleria per no deixar ni un sol fotograma impune. Miyazaki ja s’havia mostrat obertament en contra de la guerra anteriorment, no només en les seves pel·lícules, defensant que Japó es un país que no es pot permetre una guerra. Això no l’ha salvat però de ser un anti-nacionalista i traïdor a la pàtria nipona,la qual ha mostrat aquestes últimes setmanes el seu costat més estricte i tradicional.

Però les crítiques no acaben aquí. Irònicament les opinions prèvies a la estrena a Corea del Sud tampoc han sigut favorables. En aquest cas Miyzaki ha sigut criticat per pro-japonès i defensor de l’imperialisme del seu país. Han atacat sobre tot que l’element principal sigui el Zero Fighter, per el seu paper com a botxí de innumerables vides en el seu territori, malgrat que el film en cap moment mostra aquestes escenes, de fet, hem consta que finalitzat abans de que sigui utilitzat per primera vegada en combat. Per si fos poc, ja han començat les peticions de que la pel·lícula no s’arribi ha estrenar als cinemes sudcoreans, caldrà veure si surten efecte però ara per ara existeix la possibilitat de que la data d’estrena als països asiàtics en surti afectada.

Si, son dies durs per Miyazaki. Però malgrat tot lo dolent diversos fans de l’anime estan ,en certa forma, orgullosos. Tota aquesta polèmica ha sigut causada per el que molts anomenarien “una peli de dibuixos” (i molt probablement afegirien l’adjectiu “xinesos” o “xinos”). Potser la pel·lícula de Miyazaki es anti-japonesa (Ja!) o pro imperialisme (JaJa!) però és innegable que ha sabut tocar la fibra a molta gent (altres defensaran que els i ha tocat un altre cosa) i sacsejar sentiments. Només amb això podem dir que Kaze Tachinu és un altre obra de Miyakai que val la pena mirar, molts fans ja l’han catalogada com la més emotiva de tota la seva carrera.

Un brindis per Miyazaki. El traïdor de la pàtria japonesa més imperialista que podríem trobar en un grup de liberals d’esquerres pacifistes. Que continuïs amb nosaltres per molt més temps.