Els jocs de
Megami Tensei, de la companyia Atlus, son un conjunt d’històries autoconclusives
que tenen com a element comú argumental la
invocació de dimonis o d’esperits. Dins d’aquesta saga i podem trobar els
videojocs de Persona. No es la primera vegada que en parlem en aquest
blog, quan aquest portava tot just un
mes en actiu vam parlar de l’anime Persona 4: The animation, un projecte que
portava a la petita pantalla la quarta entrega d’aquesta saga. Avui però parlem
d’un treball molt més ambiciós. Ahir 23 de Novembre es va estrenar als cinemes
japonesos Persona 3 The Movie: Chapter 1,
Spring of Birth, la primera d’una seria de pel·lícules que pretenen
traslladar tota la història d’aquest joc al format cinematogràfic.

De totes les
entregues de Persona la tercera esta considerada la més fosca de totes. I no
tant per els seus elements tenebrosos, que a la llarga no juguen un paper tan
essencial, sinó per la temàtica realista que aporten els personatges
principals. En la primera entrega podrem veure la inseguretat d’aquella que es
veu incapaç de fer front a una situació que la supera, d’un altre que veu en
això una oportunitat de ser especial, fugint així de la condició de mediocritat
que creu que el té mercat. En aquest primer film es tracta amb especial atenció
els cassos de bullying, novament representat per un personatge principal.
A nivell personal
he de dir que estic molt content de que s’hagi decidit dur a terme aquesta idea. Vaig descobrir la saga de Persona per casualitat, i precisament
amb el 3, i hem va descobrir un altre forma de percebre el gènere RPG. Després
vaig poder veure l’anime del Persona 4 i vaig quedar encantant de veure que l’estil
argumental que seguien aquests jocs permetien una molt bona adaptació al format
televisiu.
Per a tots
aquells que no sigueu massa fans dels jocs, o del gènere RPG concretament,
considero que es una molt bona oportunitat
per a vosaltres. La història de Persona 3 està carregada de misteris,
dubtes, conflictes personals i eleccions que no son fàcils de prendre, on la
lluita a mort amb les ombres empal·lideix en comparació amb la lluita contra
els temors i les inseguretat de cada personatge.
Encara trigarem
un temps en poder-la visionar però quan sigui possible feu-ho, val molt la
pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada