Ja vaig dir que
parlaria d’aquesta seria. Kill la Kill es el primer projecte totalment original
que du a terme els estudis d’anime Trigger. A càrrec de la direcció i del guió
trobem el duo que ens va portar el força conegut anime de Gurren Lagann, Hiroyuki
Imaishi i Kazuki Nakashima.
Aquest cop la
història però no gira al voltant de robots sinó de roba. Trobem un país
controlat pràcticament en la seva totalitat per el consell estudiantil de la
prestigiosa acadèmia Honnouji, un centre escolar que ha desenvolupat una poderosa
arma de combat, els uniformes Goku. Aquests uniformes atorguen als qui el
porten una força i habilitats sobrehumanes, i depenen del nombre d’estrelles d’aquest
el poder no fa sinó augmentar. El teu estatus, el de la teva família, les teves
possibilitats en el futur, tota la teva vida estarà marcada en base de si ets
capaç d’aconseguir un uniforme Goku o no.
En aquesta societat
totalment jerarquitzada arriba una nova estudiant, Ryuko Matoi, que va presenciar
els últims moments de vida del seu pare a mans d’una persona desconeguda i ha
seguit les pistes fins a la prestigiosa acadèmia. Allà te pensat desafiar tota
la estructura fins arribar a la única persona que sembla saber alguna cosa al
respecte, la presidenta del consell i líder indiscutible del centre escolar,
Satsuki Kyurin.
Es poden dir
moltes cosses d’aquesta seria però el que sens dubte no és pot dir és que es
avorrida. Tots els elements de la seria estan marcats per un fort caràcter d’epicitat,
buscant causar el màxim d’impressió possible, des de la més simple presentació
d’un personatge fins a unes escenes de combat totalment frenètiques tan pel seu
moviment com per la exagerada passió que hi posen els personatges en aquestes.
Els combats, i la acció en general, ocupen bona part de cada capítol però tot i
així permeten que la història es deixi entreveure de mica en mica, aquesta
combinació entre rapidesa i lentitud considero que es un dels punts més
atractius d’aquest anime.
Kill la Kill es
sens dubte l’estrena d’aquesta tardor que més m’ha cridat l’atenció. Amb un
primer capítol on trobem concentrats tots els tòpics i que encarrila ràpidament
la seria cap allò que realment importa considero que es un treball que ha
trobat la forma d’explicar la típica història d’una forma que sembla que sigui
totalment nova.
Ho he dits abans
i ho torno a dir ara, Kill la Kill pot ser moltes coses però no és avorrida, i
quan un anime es qualsevol cosa menys avorrit demostra que val la pena veure’l
no?
Gràcies per
llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada