Ranquing setmanal

One Piece continua al capdavant amb la seva fase de contraatac que aconsegueix superar la (suposem que ara si que si) batalla final de Naruto, en part perquè la primera va anar ràpidament per feina mentre que la segona  es va fer esperar i tampoc ha aportat res de l’altre món. Aquesta setmana ni Bleach ni Fairy Tail sembla han sabut captar l’atenció de ningú malgrat que les dues també estan en una situació molt similar a les seves competidores.

I ara el general:

One Piece esta recuperant a bon ritme la distància que Naruto havia aconseguit ampliar durant la seva absència, encara li queda una mica però de totes formes no té cap pressa ja que no es troba en cap mena de perill. Naruto ha afluixat una mica però tot i així continua demostrant que mereix la segona posició i no permet que les altres dues sumin. La distància entre Bleach i Fairy Tail es manté i només canviarà radicalment si una de les series que més punts acumulen cada setmana li toca un hiatus.

I ara la revisió:

One Piece ( 751, “En Sabo contra l’almirall Fujitora”): Una ullada força fugaç al personatge d’en Sabo, referent a la seva reacció a la mort de l’Ace i el seu paper en relació amb en Luffy, un personatge que per cert m’està agradant molt. Per la seva banda en Luffy i en Law han caigut en una trampa, en Doflamingo demostra una vegada més que no és idiota i que no té cap problema en embrutar-se ell mateix les mans per fer bé la feina. No esta malament, el capítol no tenia tanta força com els anteriors a partir de cert punt però m’ha agradat el final.

Naruto ( 682, “Estic segur que no havies vist mai això”): Un capítol en el que quedar-se indiferent no és possible. Es la jugada de l’harem una idea divertida o només estúpida? M’ha fet gràcia, perquè no me la esperava més que rés, i ha funcionat, i ja sabeu la dita “si sembla estúpid però funciona aleshores no és estúpid”. No se que pensar del capítol realment però m’ha causat impressió, ja decidiré de quin tipus més endavant. El tipus de batalla canviarà a partir del capítol de la setmana que ve, a veure si la jugada funciona bé o malament.

Bleach ( 586, “La estrella sense cap 5”): De rés han servir els últims capítols, l’Ichigo canviarà de secundaris per anar amb els seus amics de tota la vida i ens trobem amb no se quantes batalles èpiques entre oficials shinigamis i quincys chetats que potser no veurem.

Fairy Tail ( 389, “Els dracs bessons contra el rei de l’Hades”): La batalla que porta el títol del capítol es del tipus de “mira com ens ataquem” per lo que no hi ha massa més cosa a comentar. Lo més interessant es troba potser al final de capítol que es dirigeix cap a la relació entre en Gray i en Silver, però de moment res.

Això es tot, merci per llegir! 

La segona promoció de la Jump. 4 series noves s'estrenaràn a la revista el pròxim mes de Juliol.

S’ha anunciat la entrada de 4 noves series a la famosa revista setmanal durant el pròxim mes de Juliol, una acció idèntica a la que ja vam poder veure ara fa uns mesos, crec que durant el mes de Febrer.  Podria ser que ho fessin per cobrir les absències de series com Naruto o Bleach que no trigaran massa a abandonar la revista? Naruto en teoria com a molt tard van dir que deixaria de publicar-se el Juliol, caldrà veure si es veritat o si ho vaig entendre be. Un podria pensar que omplir la revista amb 8 series noves es exagerat però la veritat és que no és el cas. De les 4 series que van entrar a la revista el passat mes de Febrer ja només en queden dues, Stealh Symphony i Illegal Rare, i cap de les dues ho esta fen massa be en els rànquings ocupant quasi sempre les últimes posicions. Per tant no es tracta de tindre 8 noves series en actiu sinó de substituir les quatre primeres i veure si la segona promoció de novetats s’instal·la millor que la seva predecessora.

Les series que han sigut anunciades son les següents:

     Presentació de les futures series, amb
Boku no Hero Academia com a destacada 

Boku no Hero Academia començarà a publicar-se a partir del 7 de Juliol amb un capítol de 54 pàgines i aparentment es el candidat amb més números de tindre èxit en la revista ara per ara. El seu autor es Kohei Korikoshi el qual ja té una sèrie a la mateixa revista en el seu currículum, Omagadoki Dobutsuen, publicada entre el Juny del 2010 i l’Abril del 2011. No és molt de temps, menys d’un any, però potser aquest cop serà capaç de resistir més temps. El seu nou manga presenta un món on tothom té capacitats sobrehumanes a excepció del protagonista el qual haurà de sobreviure en aquest ambient que el supera. La idea hem crida l’atenció.

Soreike! Yugo-kun es un manga que ha vingut per treure el cap, saludar i marxar. Serà un manga humorístic creat per Shuhei Miyazaki i s’estrenarà el mateix dia que Boku no Hero Academia, el 7 de Juliol però amb un capítol de 13 pàgines. La sèrie tindrà només 3 capítols per lo que no podem dir que acabi de formar part d’aquesta promoció.

Mitsukubi Condor va tindre un capítol one-shot ara fa un any i li han atorgat la oportunitat de participar a al revista de forma més regular i formal. La obra de Ryo Ishiyama s’estrenarà el 14 de Juliol i explicarà la història del líder d’un grup de lladres que esta obsessionat amb la bellesa.

Per últim podrem llegir a partir del 19 de Juliol el manga de Yuusaku Shibata, el qual porta el nom de Yokaemono però del qual no sabem res més. El mangaka en qüestió sembla que té un one-shot no relacionat amb la seva nova seria com a peça a destacar.

Tots ells son molt principiants en quan a publicacions setmanals, sembla que la revista ha decidit obrir les portes de bat a bat a les noves promesos, sortirà d’aquesta nova promoció alguna peça clau per a la revista o tindrà el mateix final que la primera? Ja es veurà.

Merci per llegir!  

Anime per Assassination Classroom

El manga de Yusuei Matsui que porta publicant-se a la Jump des de fa gairebé dos anys ha obtingut un anime, el qual veurà la llum en algun moment del 2015.

Assassination Classroom explica la història d’un monstre que destrueix un 70% de la superfície lunar i que amenaça de fer el mateix amb la Terra si ningú no l’atura. Els governs internacionals, veient-se totalment superats, decideixen arribar a un pacte amb el monstre en qüestió, durant tot un any impartirà classes a uns nois de secundaria els quals tindran tot el curs per intentar assassinar-lo, si ho aconsegueixen aleshores salvaran la Terra, del contrari la raça humana esta condemnada. El manga és un mou entre els gèneres de batalla i comèdia, i a aconseguit molts bons resultats en els rànquings de la Shonen Jump convertint-se en una sèrie força popular.

Aquesta popularitat s’ha deixat veure en petites mostres, per una banda la editorial italiana Panini, òbviament la seva branca a Espanya, va comprar els drets de la obra ara fa uns mesos i després de diversos retards publicarà els dos primers volums el Juliol si no hi ha cap més canvi, el personatge principal de la sèrie, en Koro-sensei, apareixia com a personatge jugable al J-stars (el joc del que tant vaig parlar en el seu dia) i l’estiu de l’any passat l’estudi Brain Base ja va produir un OVA on animava una part del manga original. A la noticia del anime cal afegir-hi també la preparació d’una pel·lícula amb format live action, es a dir amb persones reals, cal dir que no estar gens malament.

 La primera imatge que es va publicar sobre l'OVA emes l'any passat 

La veritat es que a nivell personal ha sigut una gran noticia, hem pensava que degut al seu contingut la sèrie mai tindria un anime. Malgrat el nom Assassination Classroom tracte el tema de l’assassinat quasi com un joc, de forma molt innocent però a la vegada molt divertida, per lo que vaig deduir que potser hi haurien veus força crítiques en contra de portar aquesta història a la petita pantalla, pel que sembla m’equivocava i estic content de que hagi sigui.

He pogut llegir que no es un manga que entusiasmi a tanta gent, com a mínim no fora de Japó, però la considero una obra molt fresca i molt ben portada i el fet de seguir-la quasi des del principi, cosa que he tingut molt poques oportunitats de fer en un manga, m’ha permès valorar-la de la millor forma possible, pas per pas. La recomano plenament, es una obra jove amb força futur independentment de si dura molts anys o no.

Reconec que no soc objectiu, a fi de comptes es sens dubte un dels meus preferits, però crec que, com a mínim dins del seu territori, Assassination Classroom sabrà destacar i guanyar-se al seu lloc i, qui sap? Potser amb el temps també sabrà guanyar-se a més lectors internacionals.

Merci per llegir! 

Ranquing setmanal

Naruto ha sigut el gran beneficiat de l’absència de One Piece aconseguint la primera posició les dues setmanes consecutives i a més coincidint amb uns capítols més fluixos que els que va oferir quan hi havia les quatre series en actiu, lo qual demostra el poc nivell que han ofert les altres dues. Fairy Tail novament s’imposa per la mínima a Bleach, la qual no esta fent massa bon paper des del retorn del seu protagonista, en definitiva un panorama similar al de la jornada passada.

I ara el general:

One Piece continua en primera posició per la simple avantatge de la que disposa, Naruto ha reduït un bon tros l’avantatge entre ell i el primer classificat però no n’hi ha hagut prou. Fairy Tail ha sigut la vencedora de la disputa amb Bleach impedint que aquesta retalles el més mínim la distància entre les dues series. Malgrat que sembla que la distància no es tan gran si tenim en compte la mitjana de punts sumats setmanalment de les dues series podem veure que per la seria que s’ha quedat a sota, és a dir Bleach, només podrà sortir del pou si monopolitza la primera posició, cosa que encara no ha aconseguit mai.

I ara la revisió:

One Piece (750, “Guerra”): Hem vaig equivocar i la seria no reprèn la seva història amb un flashback, i menys mal perquè tallaria totalment el seu curs d’acció, per altre banda de moment ens quedem sense saber més coses sobre en Corazon, el germà den Doflamingo. Ara per ara el capítol dibuixa com estan repartides les diverses parts i quin paper tenen pensat jugar, entre ells en Sabo que té pensat enfrontar-se a la Marina tot sol, un forma que té l’Oda de complicar-se massa la vida i centrar-se entre el grup d’en Doflamingo i la estranya aliança en contra seva. Un capítol al que estem acostumats, entretingut sens dubte.

Naruto (681, “les llàgrimes de la Kaguya”): El capítol ha explicat el paper del Zetsu negre al llarg de la història per aconseguir la resurrecció de l’actual enemiga. Potser era innecessari, o potser no, però una setmana més el combat queda ajornat un altre setmana, si bé crec que ja és l’últim abans no comenci veritablement la batalla final que porten setmanes prometent-nos. Ni bo no dolent, és un capítol que no m’ha deixat massa impressió.

  Bleach (585, “La estrella sense cap 4”): El pla dels quincys consisteix en aprofitar que l’Ichigo ha deixat el camí lliure cap al palau del rei al vindre a la Societat d’Ànimes, per alguna raó no ha passat el mateix amb els altres que també han vingut del mateix lloc i de la mateixa forma. Així dons tenim als secundaris deixant-ho tot en mans del protagonista, un altre cop. Com a mínim han passat coses en aquest capítol.

Fairy Tail (388, “Erza vs Minerva”): Una batalla que no ha aportat res i que ha servit més per salvar el personatge de la Minerva que per altre cosa. El capítol acaba però amb l’aparició dels dragon slayers de Sabert Thoot, lo qual esta bé perquè no tenia massa sentit que només un gremi estigués activament lluitant contra Tartaros, veurem com és desenvolupa.

I això és tot, merci per votar una vegada més i per haver llegit. Fins aviat! 

No Game no Life

Basat en les novel·les lleugeres de Thiago Furukawa Lucas, Madhouse ens porta l’anime que més m’ha cridat l’atenció d’aquesta temporada, No Game No Life.

La seria ens presenta a un duet de germans; el germà gran, Sora, i la seva germana petita, Shiro, els quals son famosos a la xarxa sota l’alies de “Els blancs”, uns jugadors que s’han fet els campions absoluts dels jocs en els que han participats. Fora d’internet els dos germans son però un parell de hikikomoris, dues persones que han renunciat a sortir al exterior i que s’han clausurat a casa per centrar-se en els seus jocs. La seva vida canvia radicalment quan en Teth, un déu, els porta al seu món, una terra en la que s’ha assegurat de que no existeixin conflictes en base a 10 normes que obliguen a tots els seus habitants a resoldre els conflictes mitjançant jocs. Els duet no tardarà en adaptar-se a les seves noves condicions de vida, unes condicions que els afavoreixen fins al punt de canviar l’status quo de tot el globus.

L’anime porta ja 10 episodis emesos, un número raonable per determinar si s’està fen a terme una bona feina i en la meva opinió he de dir que aquest és el cas. La història és basa sempre en batalles intel·lectuals que es tornen molt espectaculars gràcies als elements de fantasia que incorpora i més enllà dels jocs en si, tota la seria té un cert entramat polític que determina el resultat dels jocs abans inclús de que aquests comencin, per tant, tota la seria és una gran partida on l’objectiu final és el propi creador del taulell. A nivell visual m’encanta l’estil artístic que han escollit, amb uns colors molt brillants, que realcen la ambientació de món fantàstic en al que és mouen els personatges. A nivell argumental, en base el transfons, cal agrair que la seria deixa clar des del principi l’escenari en la que es mou, parlant de les races i la seva posició en la lluita per el poder.

En contra he de parlar del disseny dels personatges, si be el fet de que els protagonistes siguin dos hem semblava una bona idea ràpidament puc veure com la germana petita queda absorbida per el gran, el qual té un greu complexa de “germana petita” com només el podem trobar en un anime.  Altres personatges, en teoria secundaris importants, pràcticament sembla que només destaquen per les escenes lleugerament pujades de to, que per sort, algú s’ha assegurat de mantenir-les una mica a ratlla i evitar que afectin massa el ritme de la història.

Però tot i així m’ho estic passant molt bé seguint aquesta sèrie, ja que gaudeixo molt de les batalles que no son batalles (no se si m’explico), per lo que us la recomano, té els seus defectes, que no serien tan greus si no insistissin tant en repetir-los una vegada i un altre. Tot i així la idea en la que es basa es bona i el més important és que esta ben portada, raó per la qual si he de fer balanç he de dir que és força positiu.

Merci per la vostre atenció, feu-li una ullada al primer episodi si voleu (No Game No Life) i ens veiem a la pròxima!  

Rànquing Setmanal

És que en aquest blog ja només es fan rànquings? No, es faran més coses a partir de ja. He estat força liat però després de gaire bé un mes crec que val la pena fer l’esforç de tornar a agafar el ritme perdut, com sempre. Avui només el rànquing però quan pugui alguna cosa diferent, i a ser possible, millor.

Tal com ens imaginàvem el gran beneficiat de l’absència de One Piece ha sigut Naruto amb el seu nou enemic que hauria de ser, en teoria, l’enemic final. A que ve aquest èxit? En part el relaciono amb el fet de que el personatge d’en Madara era força repel·lent, el típic maquinador que tot li surt bé i on tothom ha jugat dins el seu pla el qual mai es torça no importa el que passi. En definitiva és com si al Aizen de Bleach li haguessin clavat una punyalada trapera, com la del Gin, amb la diferència que aquesta si que ha tingut efecte en la història. Si hi hagués de resumir en poques paraules diria que el pensament de tots els lectors va ser un “fotet” seguit d’un aplaudiment per el nou personatge que acabava de sortir, del tipus “no sabem qui ets, però gràcies per venir”. Fairy Tail amb la recuperació dels personatges perduts ha sabut rascar algun punt i Bleach esta patint les conseqüències de recolzar-se massa en el protagonista.

I ara el general:

One Piece no s’ha de preocupar encara, ni tan sols per un altre bona setmana de Naruto el qual esta que ho peta gràcies al gir inesperat de la història. Referent  a la part més baixa de la taula trobem a Fairy Tail ampliant lleugerament la diferència amb Bleach, assegurant-se així la tercera plaça. Les dues series però acaben els capítols que valorem aquesta setmana de forma en que s’esdevé un canvi en el guió, el que sembli més interessant a primera vista, ja que cap s’ha explicat amb detall, novament però l’avantatge és per Fairy Tail, podrà imposar-se al altre.

I per acabar, les revisions:

One Piece: 2na setmana de hiatus, torna però la setmana que ve.

Naruto (680, “Un altre vegada”): El capítol continua amb la lluita contra la Kaguya la qual se’ns deixa ben clar que inclourà només els dos personatges més afavorits de la seria, cosa força evident des del principi. La batalla però tot just ha començat, lo qual ja es dolent perquè és la tercera setmana que seguim amb aquesta part, si no comencen a aparèixer coses noves hem temo que l’efecte sorpresa es perdrà.

Bleach (584, “La estrella sense cap 3”): Tothom contra l’Ichigo, o això ens intentava vendre el capítol però aparentment aquesta idea queda ràpidament apartada per donar lloc al moviment realitzat per el dolent definitiu de la seria, el qual no sabem en que consisteix encara per lo que podem dir que en el capítol d’aquesta setmana “encara no ha passat res”.

Fairy Tail (387, “Saga de Tartaros, capítol 4: Pare i fill”): Les lluites contra els dimonis continuen en 1 contra 1, sense centrar-se encara en qui lluitarà contra qui. La part més destacable del capítol és però l’aparició de múltiples bombes Face. Amb això l’amenaça del pla de Tartaros continua activa, és bona o mala idea recuperar aquesta bomba en aquesta magnitud? La veritat encara no ho se.

Això es tot, merci per esperar, per votar i per llegir, sou els millors i us mereixeu més del que us dono. Fins aviat!  

Rànquing setmanal

Domini absolut de Naruto que va aportar un capítol força sorprenent canviant l’antagonista final a última hora, encara hem d’avaluar si el canvi serà bo o dolent però com a mínim ha sabut demostrar que per pocs capítols que faltin encara pot donar alguna sorpresa. One Piece ha sabut fer un bon capítol també però el fet de que Naruto hagi mostrat un element nou l’ha superat. Bleach, amb un Ichigo extremadament dopat, com no pot ser d’un altre forma, i Fairy Tail, amb una lluita entre dos individus que si be poderosos no coneixem de res, no han sabut impactar lo suficient per sumar.

I ara el general:

One Piece continuarà al capdavant a menys que desaparegui varies setmanes del rànquig, Oda no ho vulgui, tot i així ara comencen les dues setmanes de hiatus per a que al autor pugui fer-se la operació a les amígdales. Naruto ha fet una bona empenta aquesta setmana, sen la primera en la que queda primer participant les quatre sèries, demostrant que és la que té més números de sortir guanyant de l’absència de One Piece. Fairy Tail i Bleach s’han quedat igual, però aquestes setmanes segurament es decidirà de forma definitiva quina de les dues series és queda el tercer lloc. L’avantatge lògicament és per Fairy Tail, que ja va al capdavant, per lo que Bleach només podrà avançar-la si es posa primer en alguna de les pròximes setmanes o acaparà la segona posició durant els dos hiatus del primer classificat. Sigui com sigui, d’aquí dues setmanes molt provablement tindrem la classificació final del rànquing decidida.

I ara la revisió:

One Piece: En hiatus, queda una setmana més.

Naruto (679, El principi de tot): He de dir que m’ha encantat la portada a color, en part perquè soc molt fan del gènere RPGs i històries de fantasia en general, a part de que la trobo molt ben feta. Un cop dins el capítol es confirma que l’enemic final es la Kaguya, la mare del savi dels 6 camins. Com a mínim ara s’entén perquè en Kishimoto es va entossudir en explicar-nos l’origen dels ninjes, per tal d’introduir aquest personatge i en part té força sentit que sigui ella l’enemic final. Ja des de la sag d’en Pain la sèrie ha girat sobre el constant conflicte entre les diverses vil·les i sobre si existeix una forma d’acabar amb aquest, el fet de que l’últim enemic sigui l’origen d’aquest conflicte, en certa forma, no li falta lògica. Ara bé, és un enemic tret de la màniga, això és un fet, i encara no ha fet res, veurem si el combat amb aquesta és més entretingut que el de contra Madara.

Bleach ( 583, La estrella sense cap 2): El capítol consisteix amb l’Ichigo lluitant contra les quatre quincys i demostrant lo fort que s’ha fet, res més.

Fairy Tail ( 386, La espasa galàxia): El combat entre els reis de l’Hades i dels esperits celestials ha acabat amb aquest últim alliberant a tots els membres del gremi perquè lluitin contra els membres de Tartaros que queden, bé només els secundaris. Amb això s’acaba el paper de la Lucy, que ha sigut curt, i tornem a les històries de sempre, que seran millors o pitjors en base a la presència que tingui en Natsu en elles.

I això és tot, merci per llegir!