Basat en les novel·les
lleugeres de Thiago Furukawa Lucas, Madhouse ens porta l’anime que més m’ha
cridat l’atenció d’aquesta temporada, No Game No Life.
La seria ens
presenta a un duet de germans; el germà gran, Sora, i la seva germana petita,
Shiro, els quals son famosos a la xarxa sota l’alies de “Els blancs”, uns
jugadors que s’han fet els campions absoluts dels jocs en els que han
participats. Fora d’internet els dos germans son però un parell de hikikomoris,
dues persones que han renunciat a sortir al exterior i que s’han clausurat a
casa per centrar-se en els seus jocs. La seva vida canvia radicalment quan en
Teth, un déu, els porta al seu món, una terra en la que s’ha assegurat de que
no existeixin conflictes en base a 10 normes que obliguen a tots els seus
habitants a resoldre els conflictes mitjançant jocs. Els duet no tardarà en
adaptar-se a les seves noves condicions de vida, unes condicions que els
afavoreixen fins al punt de canviar l’status quo de tot el globus.
L’anime porta ja
10 episodis emesos, un número raonable per determinar si s’està fen a terme una
bona feina i en la meva opinió he de dir que aquest és el cas. La història és
basa sempre en batalles intel·lectuals que es tornen molt espectaculars gràcies
als elements de fantasia que incorpora i més enllà dels jocs en si, tota la
seria té un cert entramat polític que determina el resultat dels jocs abans
inclús de que aquests comencin, per tant, tota la seria és una gran partida on
l’objectiu final és el propi creador del taulell. A nivell visual m’encanta l’estil
artístic que han escollit, amb uns colors molt brillants, que realcen la
ambientació de món fantàstic en al que és mouen els personatges. A nivell
argumental, en base el transfons, cal agrair que la seria deixa clar des del
principi l’escenari en la que es mou, parlant de les races i la seva posició en
la lluita per el poder.
En contra he de
parlar del disseny dels personatges, si be el fet de que els protagonistes
siguin dos hem semblava una bona idea ràpidament puc veure com la germana
petita queda absorbida per el gran, el qual té un greu complexa de “germana
petita” com només el podem trobar en un anime. Altres personatges, en teoria secundaris
importants, pràcticament sembla que només destaquen per les escenes
lleugerament pujades de to, que per sort, algú s’ha assegurat de mantenir-les
una mica a ratlla i evitar que afectin massa el ritme de la història.
Però tot i així m’ho
estic passant molt bé seguint aquesta sèrie, ja que gaudeixo molt de les
batalles que no son batalles (no se si m’explico), per lo que us la recomano,
té els seus defectes, que no serien tan greus si no insistissin tant en
repetir-los una vegada i un altre. Tot i així la idea en la que es basa es bona
i el més important és que esta ben portada, raó per la qual si he de fer balanç
he de dir que és força positiu.
Merci per la
vostre atenció, feu-li una ullada al primer episodi si voleu (No Game No Life)
i ens veiem a la pròxima!
Li fare una ullada.
ResponEliminaJo ara estic seguint varies, per ara les que mes magraden son black bullet i isshukai friends. La primera es la tipica de batalles postapocaliptica i l'altre te una historia molt maca ^^
Perdon la ultima se llama Isshuukan friends.
Elimina