Rànquing setmanal

Naruto, amb una actuació mes o menys decent de la Sakura, obté el primer lloc del rànquing setmanal, malgrat que la batalla final no esta resultant ser massa espectacular cal dir que han sabut treure alguna que altre bona jugada. One Piece ja fa uns quants dies que es troba en mig d’un context de batalla sense masses canvis i potser aquesta rutina li ha passat factura. Ni Bleach ni Fairy Tail tenen punts aquesta setmana, el primer perquè no ha sabut captar l’interès de la gent amb combats secundaris i el primer perquè el desenvolupament del personatge d’en Silver ha sigut lleugerament decebedor.

I ara el general:

No hi ha massa canvis ja que els punts se’ls han repartit entre els dos primers classificats, que al trobar-se a una llarga distància de la resta no fan sinó remarcar la ja descomunal diferència entre elles. El fet més interessant que cal remarcar es que de mica en mica, aprofitant cada hiatus de One Piece i inclús sense que aquesta estigues absent, Naruto ha anat retallant distàncies amb el primer lloc. En teoria Naruto havia d’acabar aquest estiu però sincerament ja no tinc res clar, es evident que el final ja no pot estar massa lluny però qui sap, potser els pocs capítols que falten son tot el que necessita per robar la primera plaça.

I ara les revisions:

One Piece ( 754, “Encantat de ser el teu conegut”): La batalla continua a Desrossa sense centrar-se massa en cap lloc concret de la illa. En Luffy i els qui l’acompanyen es troben de cara amb algunes joguines estranyes que segurament els intentaran barrar el pas però no sabem res més. Per la seva banda en Zoro esta mantenint a ratllla en Peka, sense tampoc massa dificultat. La veritat es que no hi ha massa diferència entre lo que hem vist les últimes setmanes.

Naruto ( 686, “La gent que marxa i la gent que deixa alguna cosa”): S’ha anuncia la última pel·lícula de Naruto, a part el capítol inclou pàgines a color i una portada també a color que m’agrada bastant, si be no tant com la última, però això ja és més per gustos propis que no pas per falta de qualitat. El capítol té, com a fet més destacat, la possible mort de l’Obito, la qual no se quin impacte tindrà en l’argument actual. El fet més negatiu que ressaltaria es la sensació que des de que ha perdut el seu sharingan en Kakashi ha quedat molt apartat de la escena principal, tenint en compte que és un dels personatges més populars de la sèrie això podria passar factura.

Bleach ( 590, “Mobilitzant els zombies”): La cosa no es centrarà en el capità contra el quincy sinó que primer lluitaran els subordinats de cada un. L’invasor té un ample nombre de shinigamis de relleno i el primer es treu una sorprenent jugada de sota la màniga, una col·lecció personal d’arrancars que ja tenim vistos de la saga de l’Aizen. És això una anada de la olla o una bona idea?

Fairy Tail ( 393, “Els records d’en silver”): S’explica el final qui és realment en Silver i la explicació és menys interessant que la que se’ns havia donat en primer lloc, per més emotiva que la intentin dibuixar.  Als meus ulls perd punts.

Això es tot, merci per votar i com sempre per llegir!

Estrenes d'Anime. Estiu 2014. 3era Tanda

I un altre entrega d’estrenes, amb aquesta ja son quatre. M’agrada parlar de series si be no sempre se de que parlar o que recomanar per lo que poder comentar, ni que sigui una mica per sobre, totes aquestes estrenes és força entretingut.

Magimoji Rurumo

Basta en el manga de Wataru Watanabe publicat a la revista Shonen Sirius. Es una història còmica que inclou un transfons de màgia, una combinació que sol funcionar alhora de fer un shonen. La història també es força típica sobre un noi que rep l’ajuda d’una bruixa que li concedeix desitjos a canvi però de reduir la seva esperança de vida amb cada petició, res que no s’hagi fet abans però que si porta adequadament pot tenir èxit assegurat.

Sembla divertida i al ser un manga que ja va acabar de publicar-se, després de 4 o 5 anys, millora el seu currículum.

Rokujyoma no Shinryakusha!?

Basada en una novel·la lleugera, i això ja m’acostuma a fer saltar les alarmes. L’argument presenta un noi que al mudar-se a una habitació per un mòdic preu descobreix que l’haurà de compartir amb 5 persones més, les quals son totes noies, quina putada no? Totes les noies son de caràcter sobrenatural i amb diverses històries i per tant això fa olor d’harem per tot arreu.

Si no us van aquest tipus d’històries aleshores no cal que la mireu més estona.

Ao Haru Ride

Un shojo que es va començar a publicar el 2011 de mà de Io Sakisaka. L’estudi que ens porta aquesta història romàntica es Production I.G. que ha influenciat en treballs com Ghost in the Shell o pel·licules de Tsubasa Chronicles o xxxHolic.  La història es sobre dos amics d’infànica, noi i noia, que es separaran quan el noi  canviï d’institut, anys més tard es retroben.

Un clàssic argument però com moltes coses clàssiques si es fan be, i crec que tenen bon material per fer-ho be, aleshores poden tindre èxit.

Strange+ (2na temporada)

Adaptació del manga de Verno Mikawa, que el porta fent des del 2002. Es del gènere còmic i els episodis duren uns pocs minuts cada un, per lo que son més aviat per passar l’estona sense pensar-hi massa.

He de dir que vaig mirar alguns episodis de la primera temporada i no hem van fer massa gràcia per lo que aquesta la penso ignorar totalment.

Hanamonogatari

Basades en una novel·la lleugera però amb alguns elements força curiosos que potser valdria la pena destacar. Son tota una seria d’històries curtes sobre un noi que ajuda a diverses noies a superar les seves excentricitats. La sèrie inclou referències a altres series i alguns elements de terror, fantasia i acció però es centra sobretot en les relacions dels personatges i alguns destaquen l’humor del autor, Nisio Isin, que li dona un toc molt característic.

A favor seu juga el fet de algunes d’aquestes histories ja van ser adaptades en un altre anime Bakemonogatari i la veritat és que sento curiositat per aquest tipus d’humor del que parlen.

Medamayaki no Kimi Itsu Tubusu?

Basat en un manga, aparentment es una comèdia que es centra en el món de la cuina i més concretament en un personatge que cada cop que ha de dinar li assalten les preocupacions sobre com hauria de menjar-se cada plat. Té pinta de que seran episodis curts.

No tinc massa cosa a dir al respecte.

Kantai Collection

Aparentment és un joc de cartes japonès on el jugador pren el paper d’un almirall i desplega la seva flota de, atenció, “noies vaixell”, representacions de vaixells que existeixen a la vida real. L’anime anirà dons sobre aquest joc de cartes.

Japó, mai deixes de sorprendrem.

Yami Shibai (2na Temporada)

Al igual que la primera es tracta sobre episodis que explica diversos contes o històries de terror en un format molt clàssic però que sumat al seu estil de dibuix i animació li dona un aire molt inquietant.

Per als que els hi agraden les històries de no dormir.

En definitiva, aquesta ha sigut una ronda força curiosa amb alguns elements interessants, si be no sabria dir quins tindran més èxit i quins menys. La segona entrega Monogatari té forces números, Magimoji Rurumo crec que també sabrà destacar i Ao Haru Ride crec que presentarà competència en el seu gènere. Yami Shibai crec que aconsegueix bastant el seu objectiu d’explicar històries de por per lo que crec que no descepcionarà als qui vulguin passar una estona de nervis.

Merci per llegir! 

Rànquing setmanal

Aquesta setmana tenim un doble empat entre Naruto i Fairy Tail, el primer ha rascat alguns punts gràcies a la batalla entre el protagonista i la Kaguya i el segon amb el combat entre en Silver i en Gray. Bleach aconsegueix un punt, però ha sigut més en base a la desil·lusió per un altre seria que per la qualitat del seu capítol.

I ara el general:

One Piece ja té 6 hiatus i cal dir també que Naruto li ha retallat força les distàncies en aquestes setmanes en que l’Oda s’ha vist obligat a agafar la baixa de forma força consecutiva, hem de tindre en compte que la meitat dels hiatus els ha fet els dos últims mesos. Fairy Tail s’assegura la tercera posició, més gràcies a la absència de One Piece que no tant per millores en la seria i Bleach porta una ratxa terrible, a les que ja ens té més que acostumats.

I ara les revisions:

One Piece ( 753, “Batalla”): Novament m’he equivocat i no hi haurà hiatus, però estic segur que en algun moment caurà. La batalla continua, aquest cop amb la família Doflamingo prenen l’avantatge gràcies als seus oficials però el bàndol d’en Luffy s’organitza per tal de plantar cara i obrir el camí als personatges principals. El capítol dona a entendre que encara hi ha coses d’aquesta saga que no s’han explicat referent a diversos personatges, entre ells el propi Doflamingo.

Naruto ( 685, “ Tot el que tinc...!”): Aquest capítol es centra més en el pla de recuperació d’en Sasuke per part de l’Obito i la Sakura, i en realitat es centra més en millorar la participació d’aquest últim personatge, no ho fa del tot malament i esta bé que, ja que hi ha pocs secundaris actuant ara mateix, no siguin sempre els mateixos els que ho facin tot.

Bleach ( 589, “El pla de la estrella fugaç. Velles i noves confiances”): El protagonista i els seus secundaris originals seran els encarregats de perseguir el líder dels quincys, si fan alguna cosa o no un cop sobre el terreny ja es veurà. Les batalles a la societat d’ànimes les deixen per els shinigamis, ara per ara l’acció es centra en el duet de la onzena divisió primer i al capità de la dotzena al final. De moment res ha destacar.

Fairy Tail ( 392, “No has d’oblidar”): El combat continua i en Gray el porta de forma força acceptable. L’única cosa que caldria destacar és que al final del capítol es rebutgi la idea de que en Silver no sigui en Deliora, això li treu força gràcia conflicte.

Això és tot, espero amb ganes els vostres vots, merci per llegir!

Estrenes d'Anime. Estiu del 2014 (3era tanda)

I seguim amb més estrenes, que encara n’hi ha per uns dies més. Crec que aquestes alçades la majoria de la series que he comentat ja s’han estrenat, per lo que si alguna us ha cridat l’atenció ja podeu anar a veure-les.

Nyampaku Nyamura

Que collons és això!? No de debò, que algú m’ho expliqui. L’anime tracta sobre aquest...gats? Que buscaran fer feliç als altres i a si mateixos, o sigui que res a veure amb lo que faria un gat a la vida real, a excepció potser de la part de “a si mateixos”. L’anime estarà enfocat per als més petits.

...Si els mireu fixament i us moveu sembla que us segueixin amb la mirada...

Glassip

Aquest anime tractarà sobre les vivències d’una noia que busca convertir-se en un artista de vidre, és a dir, una artesana d’aquest material. Aparentment totplegat però girarà més al voltant de les vivències d’aquesta amb els seus amics i segurament algun interès amorós per lo que els interessats en l’artesania hauríeu de mirar per un altre banda perquè aquí no trobareu lo que busqueu. El director d’aquest anime, totalment original, té força experiència i l’estudi que el produeix té peces destacades com Angel Beats i Another, les quals més que menys han sabut causar bona impressió en el públic. Tot i així no crec que aquesta nova sèrie acabi tenint en el mateix èxit.

La sèrie podria ser un drama, sobre les frustracions de la noia al intentar aconseguir el seu objectiu o bé una comèdia, que potser deixaria de banda aquesta part de la meta personal de la protagonista. La veritat és que podria passar qualsevol cosa amb aquesta sèrie.

Fate/ Kaleid Liner Prisma Illiya (2na Temporada)

Desconfio totalment dels títols que tenen masses paraules. Aquest és un anime que té un origen força rebuscat; és la adaptació animada d’un manga que a la vegada esta basat en una novel·la lleugera que a la vegada és un spin-off d’un altre sèrie força més coneguda, Fate/ State Night. La veritat és que no hem crida gens però tenint en compte tota la ruta que ha tingut que seguir i que ha aconseguit una segona temporada és possible que valgui la pena per als fans del gènere de magical girls.

Aparentment la primera temporada va tenir 10 episodis, acaba de perdre un dels pocs punts a favor que li havia trobat.

Hanamayata

La sèrie tracta sobre una noia en busca de noves aficions i que acaba per casualitat iniciada en la dança yosakoi (pregunteu a la sabia wikipedia). L’anime esta basat en un manga que es porta publicant des del 2011 a la revista Hobunsha i consta com a gènere seinen per lo que si be la portada potser us ha fet pensar en (Moe power!!!) podríem estar equivocats. L’estudi que la produirà serà Madhouse.

No me la miraré perquè no és del meu estil però si els nivells moe d’aquesta seria son relativament baixos aleshores crec que podria ser entretinguda de veure, si be segurament l’anime és la típica història sobre el dia a dia d’un club escolar.

Free! Eternal Summer

Aquest anime és la prova de que no només existeixen escenes gratuïtes per als nois. Segona temporada d’un anime de les vivències d’uns nois que formen un club de natació, un esport que suposa un lligam per a ells des de que anaven al col·legi de primària. En essència una seria similar a la que he comentat anteriorment amb l’afegit de que han decidit apostar per un altre ronda d’episodis, això parla a favor seu.

El fet de que una seria estigui protagonitzada per diversos nois, joves, fibrats, que passen la major part del seu temps mig en boles i que segurament passen la major part d’escena en pantalla ells sols ha fet somiar a més d’una fan del Yaoi.

Francesca

L’anime tindrà 24 episodis però aquests seran només 12 minuts per lo que estaríem parlant d’un petit projecte. En aquest sentit estic desil·lusionat perquè al llegir que era una comèdia que tractava sobre zombies no he pogut evitar sentir curiositat. Aparentment l’anime té la funció de promocionar el personatge ja existent de Francesca, que a la vegada promociona la regió de Hokkaido. Doble publicitat en la meitat de temps no sembla una bona formula.

Tot i així una comèdia de zombies...però la protagonista respira moe per tot arreu...

Love Stage!!

Una sèrie del gènere romàntic sobra la relació entre un  noi que aspira convertr-se en  mangaka i un jove actor. Esta basat en un manga i se’n ha publicat novel·les lleugeres, a part d’aquest anime del que estem parlant per lo que podíem dir que ha sabut escampar-se.

Al ser del tipus yaoi però es bastant més que segur que esta enfocat envers el gènere femení.

Shounen Hollywood

Un altre anime sobre un grup de personatges que aspiren a convertir-se en idols, aquest cop però els personatges son tot nois per lo que estic veient un altre anime enfocat quasi exclusivament per les noies.

Hem podria equivocar però no crec, sabeu quan diuen que no pots jutjar una cosa per la seva portada, dons en aquests casos és el contrari, la portada, per explicar-te més història de la que t’ensenya, només li falta poder parlar.

I això és tot per avui. Tenim per tant l’anime dels gats pertorbats i Francesca com a animes que no han estat pensats com a grans produccions, per lo que segurament ens oblidarem d’elles. Glassip i Hanayamata com a series que poden o no ser peces que valdran la pena visionar. Un repartir força complert per a les noies que inclou natació, actors i una relació amorosa entre nois ja precuinada. I finalment  la segona temporada de la versió magical de Fate, de la qual tampoc ser que pensar. La veritat és que no ha sigut una ronda massa productiva ara que mi fixo.

Merci per llegir! 

Ranquing setmanal

Amb un capítol que comença de forma molt absurda i amb diàleg de la guerra de les galàxies finalitza amb una situació més raonable a la part d’interesant, que probablement brilla més degut a la comparació amb les primeres pàgines. D’aquetsa forma Fairy Tail aconsegueix situar-se primera en el setmanal, la primera vegada aquest any, i sense necessitat d’esperar a que One Piece marxi de hiatus. Aquest mateix One Piece ens dona un capítol força similar als que hem tingut aquestes últimes setmanes i ens insinua un altre flashback, aquets cop sobre en Law, imagino que el canvi de ritme, ara que s’estava tornant repetitiu, no li farà cap mal. Naruto encara ara aconsegueix rascar punts, malgrat que no mostra massa cosa nova. Per últim, des de que van començar els capítols de “la estrella sense cap” podem dir que Bleach ha tocat fons, la foradat i ha continuat caient.

En el general trobem:

Un One Piece sobrat respecte als seus competidors i un Naruto que pot dir el mateix de la gent que té a sota. El canvi més important el trobem amb Fairy Tail que ha ampliat la distància amb Bleach a 10 punts. Aquesta jornada només hi ha tres series  i Fairy Tail és la que té més avantatge per lo que segurament aconseguirà ampliar encara més aquesta distància.

I ara la revisió:

One Piece: En hiatus, amb aquesta ja té tantes parades tècniques com en tot el 2013 i irònicament és l’any en que més punts de diferència a aconseguit respecte les altres.

Naruto (684, “Ha de morir”): La Kaguya lluita amb una mica de sentit comú, conscient de que és important eliminar a un dels dos rivals per assegurar-se la victòria. Per la seva banda en Naruto, que disposa del seu power up definitiu, que només li serveixen per fer rasengans de diferents formes i colors ( i això és una mica trits), ara només utilitza tècniques que feia servir abans de dopar-se, més pròximes al estil normal del personatge. I això no hem desagrada, just el contrari. Per cert, hem jugo el que vulgueu que en Naruto a sobreviscut fent la tècnica del canvi amb el tronc, la tècnica ninja definitiva.

Bleach (588, “La estrella sense cap 7”): Els quincys son al palau del rei i comencen a lluitar els shinigamis més forts, la cosa podria posar-se interessant sinó fos perquè ràpidament tornem a la Societat d’Animes a veure combats que en absència de l’Ichigo podrien estar bé però fins que el títol del capítol canviï jo no recuperaré la fe.

Fairy Tail (391, “Gray vs Silver”): Un combat d’en Gray sempre esta bé, perquè la seva és una màgia que dona força joc i es un personatge que sol lluitar amb força cap. La única pega que li trobo no té res a veure amb el capítol en sí. I es que aquestes màgies “perdudes” que en teoria son rares, estic parlant dels “Lo que sigui slayers”, han resultat ser la màgia més comuna de tota la sèrie. Però ja us ho dic, el capítol d’aquesta setmana ha estat força bé. 

Això és tot, merci per llegir! 

Estrenes d'Anime. Estiu del 2014. 2na tanda.

I segueixo amb la llista d’estrenes, aparentment la sèrie Puri Pura si que l’han subtitulada, després de deixar-la tan malament ara hem sento culpable, tot i així no penso mirar-la. Que voleu que si digui? Soc  així, i ara a per les altres.

Kuroshitsuji Circus Hen

També coneguda com Black Butler, Kuroshitshuji tracta la història d’un nen de la noblesa que després d’una terrible experiència fa un pacte amb un dimoni el qual pren la forma d’un majordom i jura servir-lo fins que les condicions del seu contracte es completin. El manga es força popular i és publica a la mateixa revista que Pandora Hearts, de fet vaig recomanar-lo pels qui els hi agradaven les històries un pel sinistres com aquesta però que no es volguessin perdre tant com amb Pandora, que seguir-la pot ser un caos mental. Ja existeixen dos temporades d’anime que van desenvolupar un argument totalment al marge de la història original, aquest nou anime però es centrarà en una de les sagues del manga, una de força interessant, és per tant un projecte similar a quan es va fer Full Metal Alchemist: Brotherhood però en menor escala. La sèrie té parts fosques i divertides i uns personatges força entretinguts per lo que el guió no fallarà i no crec que falli l’animació, per tant una de les estrenes que pot valdre la pena veure d’aquest estiu.

A veure, la seria té un majordom demoníac que és com dir que podeu veure a Satan vestit d’assistenta, això us ha de cridar l’atenció si o si.

Futsuu no Joshikousei ga Yattemita

Basada en un manga del gènere de comèdia, en sé poca cosa al respecte i ho he deduït pel títol. L’anime tracta sobre unes noies de secundaria que aspiren a ser ídols, ja sabeu que vull dir, noies joves que solen cantar i ballar i son adorades per la població, en alguns casos fins a un punt malaltís, més d’una vegada haurem sentit noticies al respecte que son realment preocupants. La seria però no va d’això, seran dons segurament noies mones que fan coses mones i que per això fan gràcia, Moe Power!!!

Ni ganes però el moe agrada a molta gent, potser es sabrà fer un lloc.

Aldonah.Zero

Els animes de tipus mecha no moriran mai i es que sempre n’hi dos o tres per temporada sinó més. Aquest en concret tracta la història de la guerra entre els humans de la Terra i una raça que habitava el planeta Mart, aquets cop la cosa cau força a prop de casa nostre. Hi ha un bon equip darrere, com a mínim en la direcció i n’he sentit alguna cosa força favorable per lo que té pinta de que sabrà destacar respecte les altres del mateix tipus, que ja us dic que n’hi ha unes quantes.

Si fos més fan del gènere mecha crec que no m’avorriria mai, una llàstima.

Sabagebu!

Moe pow!...no, espera, m’he equivocat. L’anime el porta Pierrot, un estudi de força prestigi que ha animat algunes series de la Jump força conegudes, entre elles Naruto, per lo que el tema de pressupost no deurà ser un problema. Aquest és un manga de gènere shojo que gira al voltant d’un club d’activitats d’un institut, fins aquí tot típic però el club en qüestió és el de supervivència, això ja implica que hi haurà un cert moviment tot i així un shojo és un shojo, tots sabem de que va. Basat en un manga i animat per un estudi amb experiència això ja implica reconeixement, als fans del gènere els hi agradarà a la resta no crec.

Avui m’estan sortint els anàlisis força positius o ahir estava molt cabró o avui molt tou.

Himegoto

Ahir comentava que seria interessant veure una sèrie sobre un transsexual i avui us porto un anime sobre un noi que, degut a una seria de circumstàncies, es veu obligat a anar vestit com una noia al institut, endevineu qui és de la imatge? Jo tampoc. Té pinta de ser una comèdia on veurem a nois que es veuran atrets per el protagonista entre altres situacions similars, no hem crida.

Ara sí que sí, Moe Power!!!   

Zankyo no Terror

Amb presència dels responsables de Cowboy Bepop, en direcció i en música, aquesta pinta com una de les series més interessants d’aquest estiu, sinó la que més. Sabem poca cosa a partir del tràiler però la història inclou la ciutat de Tokyo i un parell de joves sota l’alies de Sphinx que mitjançant el terrorisme obligaran a tota al ciutat a jugar al seu joc. Pinta molt però que molt bé i tinc moltes ganes de veure-la així com grans expectatives.

De segur que n’acabaré parlant un altre cop en aquest blog.

Seirei Tsukai no Blade Dance

Un anime que es basa en una seria de novel·les lleugeres, ja estava trigant a sortir-ne alguna. Un altre seria de la que tampoc se massa cosa al respecte, “joder, no saps res”, teniu tota la raó. L’argument presenta un suposat món dels esperits els habitants dels quals només poden ser contactats per noies amb gran puresa, com si fossin sacerdotesses. Aquestes noies son entrenades en una acadèmia per tal desenvolupar les seves habilitats. Ara bé, per primer cop en la història, un noi ha sigut capaç de fer un pacte amb un esperit, això vol dir que serà enviat a aquesta acadèmia, sabeu ja per on van els trets?

Al veure la foto anava a cridar Moe Power!!! Però crec que després de llegir la sinopsis no crec que tingui massa sentit.

Gekkan Shoujo Nozaki-kun

Un altre shojo basat en un manga, avui les estrenes estan plenes de fondos de flors, cares vermelles i ulls brillants. Basat en un managa del mateix nom la protagonista es confessarà al noi que li agrada, el qual es pensa que la noia només es la seva fan i és limita a donar-li un autògraf. La noia descobrirà que el noi es un famós mangaka de shoujo i acceptarà ser la seva assistent amb l’esperança de poder aproximar-se al seu objectiu i passar temps amb ell. La veritat és que té una pinta força divertida i estic temptat de fer-li una ullada i tot.

A sigut un dia força rossa no? Si descomptem el majordom del diable i els terroristes de Tokyo.

En resum: Black Butller, Gekkan Shoujo Nozai-kun, Sabagebu! I l’anime del noi que es vesteix de noia son adaptacions de manga per lo que ja tenen un seguici assegurat, com a mínim al principi, en especial les dos primeres, no descartaria la tercera tampoc però la del noi Moe no ho veig tant clar, potser és massa poc del meu estil, no ho sé. Aldonah.Zero té bona pinta i si a part de lluites de robots gegants hi ha una mica més de suc a la història potser la miraré i tot però la que segur que heu de mirar de tota la llista es Zankyou no Terror, molt malament ha d’anar perquè aquesta no tiri endavant. Se que ni ha una que no esmentat, ni cas ni ganes, sabem de que van aquestes històries independentment de sobre que tractin aquestes històries.

Això es tot per avui, demà potser més i mil gràcies per llegir!   

Estrenes d'Anime. Estiu del 2014.

La pluja potser us ha despistat però ja fa uns quants dies que vam començar l’estiu i amb cada nova estació arriben nous animes per visionar. La veritat es que no soc molt de mirar tot lo nou que s’hem posa per davant a menys que hem cridi l’atenció, que m’ho recomanin o que estigui tan avorrit que busqui qualsevol entreteniment més divertit que sentir-me respirar. Això significa que estic apunt de parlar de molts animes dels quals només n’he llegit el resum exceptuant alguns casos per lo que hem limitaré a comentar-los per sobre i donar la meva opinió sobre si pinten bé o si pel contrari les esquivaré com si d’un testimoni de Jehovà amb lepra es tractes. La llista es llarga però m’estalviaré OVAs i pel·lícules, que no tinc tant de temps lliure, i la faré a trossos que aniré publicant al llarg de la setmana.

Puri Pura

Es va estrenar el 5 de Juliol i n’hi me’n vaig enterar i ara que se que existeix li faré el mateix cas, cap. Aparentment l’anime és un adaptació sobre un joc arcade amb un alt contingut musical...no, no li veig massa futur. De fet els qui subtitulen i pugen els animes a la xarxa perquè els puguem visionar li han fet el mateix cas que jo que com ja he dit és nul, per lo que si el volguéssiu veure, les vostres raons tindríeu (no les vull saber), no podríeu.

Segur que demà ja n’hi me’n recordo de que això existeix.

Sailor Moon: Crystal

També es va estrenar el 5 de Juliol. Remake de la famosíssima sèrie de Magical Girls, una icona del gènere sens dubte. No se fins a quin punt adaptaran l’antiga sèrie però dubto que la fessin tota de cop, de moment s’han programat 26 episodis. Algú es preguntava com funcionaria una seria antiga amb qualitat actual, ara ho sabrem i si algú s’està preguntant “Això vol dir que potser faran el mateix amb Bola de drac?” et respondre simple i planament “No”, per que haurien de fer-ho si amb la versió original i un remake en tenen prou per viure? No la penso mirar, tot i que vaig ser dels que se la van mirar quan era petit i hem va comportar certes acusacions a classe, però als autèntics fans de la seria de segur que us encantarà que torni la marinera lluna.

Si aquesta idea funciona a saber quantes series ressusciten d’entre els morts.  Yu Yu Hakusho? A fi de comptes l’autora de Sailro Moon es la esposa del mangaka en qüestió.

Sword Art Online II

Diuen que segones parts mai van ser bones, si la primera tampoc ho era imagina’t. Estic sen molt hater avui ja ho sé, m’agrada variar el discurs. Aparentment aquesta temporada adapta la part més interessant de les novel·les lleugeres publicades d’aquesta història i la qualitat d’animació no defraudarà perquè és el mateix estudi el qui el du a terme, punts a favor. Punts en contra, he vist el primer episodi i el protagonista i la seva novia son tant avorrits com els recordava, això no pot ser una bona senyal. Tot i així hi ha un gran col·lectiu, immensament gran de fet, de seguidors de la seria per lo que de segur tindrà molta gent visionant-la. Si diuen que ara bé lo bo potser li hauria de donar una oportunitat però el fet de que una de les grans jugades sigui que el protagonista es canvia de gènere...no se...l’historial ja inclou tsunderes, pseudo-incest, ex-novia morta, noia gata i no se que més, els fetiches no son lo meu. La seria tractarà a en Kiriro, protagonista, investigant en un joc online de realitat virtual on un estrany personatge sembla ser capaç de matar a persones en el mon real només disparant als seus avatars en el joc (Kira? Ets tu? Ara ets un gamer?).

Si us va agradar la primera endavant, els demes aneu encara més endavant i no mireu enrere.  

Psycho-Pass (Director’s Cut)

Ja en vaig parlar d’aquesta en el seu dia. Es una reemissió dels capítols de la genial Psycho-Pass condensats en 11 episodis (dels 22 orignals) de 40 minuts de duració cada un, o sigui, tornar a emetre quasi exactament la mateixa seria però en la meitat de temps, just abans de començar amb la segona temporada l’Octubre d’aquest any. No heu vits la primera versió? Per déu que ho heu de fer, recomaneu-la a tothom, als vostres pares, els vostres germans, els vostres amics, els vostres sacerdots, les vostres parelles, a les vostres mascotes i a aquell veí que sempre saluda. És bona, tan en animació com en història, el desenvolupament dels personatges triomfa, en especial la protagonista, pot tindre els seus errors però més igual. La sèrie presenta un Japó futurista amb una gran presència de les maquines en la vida de les persones i en un grup d’investigadors de la policia encarregats de capturar o eliminar als individus que son considerats una amenaça per a la societat.

Us ho juro, aquest anime sembla escrit per Jesus, animat per Buda i produït per Chuk Norris.  

Persona 4: The Golden Animation

Un altre represa d’un anime que ja hem vist. Persona 4 es un anime basta en un joc i Persona 4 Golden serà un anime sobre la versió amb extres del mateix joc. A mi personalment hem va agradar el primer anime però perquè m’agraden els arguments de la saga Persona, tot i així considero un error immens aquesta producció si consisteix en explicar la mateixa història i ho vens com una cosa nova. L’anime inclou a nois i noies d’institut, un mon paral·lel, màgia i assassinats, ni brillant ni patètica i amb el clar objectiu de promoure la saga de Persona però que si és del teu gust sens dubte ho sabràs gaudir.

Si ja heu vist la primera versió potser no hauríeu de prestar massa atenció a aquesta però per si de cas mireu el primer episodi a veure de que va.

Akame ga KILL

Adaptació del manga que porta el mateix nom. La història és el típic shonen però amb més sang i morts que poden afectar inclús als secundaris que acompanyen al protagonista, a part d’això no hi ha molta diferència d’un shonen estàndard. La història tracta sobre un noi de camp que marxa a la capital del seu regne, on descobrirà la enorme corrupció i criminalitat que hi ha estesa per tot el país. La casualitat el portarà a unir-se a un grup revolucionari que es dedica a matar a gent que col·labora en aquesta corrupció per encàrrec. Un shonen més sinistre però un shonen, esta força be per als fans del gènere.

Quan et dones compte que els shonens als que t’enganxes son els que portes llegint tota la vida i que els nous ja no t’atrauen és quan et dones compte de que has crescut...i això fa mal.

Jinsei

No sé pràcticament res al respecte d’aquesta sèrie. Esta basada en novel·les lleugeres, com quasi tot lo que s’està animant últimament pel que veig, i tracta sobre una noia que s’uneix al diari escolar i la editora li encarrega la columna de “consells de vida”. Segurament anirà del típic grup de nous d’institut que es dedica a resoldre els problemes als altres. No és res nou, com a comèdia aquest tipus d’històries solen tindre gràcia però la portada hem dona més sensació de drama.

La veritat es que no crec que me la miri encara que tingui la ocasió.

Space Dandy (2na temporada)

Una sèrie de tipus còmic que va tindre molt bona acceptació per part del públic. Els capítols son autoconclusius, lo que la fa fàcil de seguir i l’animació és molt bona per a les escenes més dinàmiques que li donen un toc frenètic molt ben rebut. La seria presenta a un caça-recompenses de nom Dandy que es dedica a caçar noves espècies d’alienígenes.

Reconec que vaig veure el primer episodi i no hem va cridar massa l’atenció però només n’he sentit coses bones i potser li dono un altre oportunitat.

El resum d’avui determina que: els remakes sens dubte causaran bona impressió però només el de Sailor Moon causarà més impacte, a fi de comptes la original va acabar fa més de 10 anys, les altres dos son del 2012, molt recents, però la de Psyco-Pass pot valdre la pena. Les segones temporades tindran bon futur, Space Dandy no farà cap canvi argumental i es mantindrà en la formula que li funciona, Sword Art Online per desgràcia farà el mateix. Akame ga Kill és un manga amb cert èxit, li aniran bé les coses i el manga de segur es beneficiarà del anime. Les altres dues passaran força desapercebudes.  Dema i al llarg de tota la setmana més comentaris curts de les estrenes d’aquest estiu, les quals aniran sortint al llarg d’aquest mes.

Merci per llegir!