I un altre
entrega d’estrenes, amb aquesta ja son quatre. M’agrada parlar de series si be
no sempre se de que parlar o que recomanar per lo que poder comentar, ni que
sigui una mica per sobre, totes aquestes estrenes és força entretingut.
Magimoji Rurumo
Basta en el manga
de Wataru Watanabe publicat a la revista Shonen Sirius. Es una història còmica
que inclou un transfons de màgia, una combinació que sol funcionar alhora de
fer un shonen. La història també es força típica sobre un noi que rep l’ajuda d’una
bruixa que li concedeix desitjos a canvi però de reduir la seva esperança de
vida amb cada petició, res que no s’hagi fet abans però que si porta
adequadament pot tenir èxit assegurat.
Sembla divertida
i al ser un manga que ja va acabar de publicar-se, després de 4 o 5 anys,
millora el seu currículum.
Rokujyoma no
Shinryakusha!?
Basada en una novel·la
lleugera, i això ja m’acostuma a fer saltar les alarmes. L’argument presenta un
noi que al mudar-se a una habitació per un mòdic preu descobreix que l’haurà de
compartir amb 5 persones més, les quals son totes noies, quina putada no? Totes
les noies son de caràcter sobrenatural i amb diverses històries i per tant això
fa olor d’harem per tot arreu.
Si no us van
aquest tipus d’històries aleshores no cal que la mireu més estona.
Ao Haru Ride
Un shojo que es
va començar a publicar el 2011 de mà de Io Sakisaka. L’estudi que ens porta
aquesta història romàntica es Production I.G. que ha influenciat en treballs
com Ghost in the Shell o pel·licules
de Tsubasa Chronicles o xxxHolic. La història es sobre dos amics d’infànica, noi
i noia, que es separaran quan el noi
canviï d’institut, anys més tard es retroben.
Un clàssic
argument però com moltes coses clàssiques si es fan be, i crec que tenen bon
material per fer-ho be, aleshores poden tindre èxit.
Strange+ (2na
temporada)
Adaptació del
manga de Verno Mikawa, que el porta fent des del 2002. Es del gènere còmic i
els episodis duren uns pocs minuts cada un, per lo que son més aviat per passar
l’estona sense pensar-hi massa.
He de dir que
vaig mirar alguns episodis de la primera temporada i no hem van fer massa
gràcia per lo que aquesta la penso ignorar totalment.
Hanamonogatari
Basades en una novel·la
lleugera però amb alguns elements força curiosos que potser valdria la pena
destacar. Son tota una seria d’històries curtes sobre un noi que ajuda a
diverses noies a superar les seves excentricitats. La sèrie inclou referències
a altres series i alguns elements de terror, fantasia i acció però es centra
sobretot en les relacions dels personatges i alguns destaquen l’humor del autor,
Nisio Isin, que li dona un toc molt característic.
A favor seu juga
el fet de algunes d’aquestes histories ja van ser adaptades en un altre anime
Bakemonogatari i la veritat és que sento curiositat per aquest tipus d’humor
del que parlen.
Medamayaki no
Kimi Itsu Tubusu?
Basat en un
manga, aparentment es una comèdia que es centra en el món de la cuina i més
concretament en un personatge que cada cop que ha de dinar li assalten les
preocupacions sobre com hauria de menjar-se cada plat. Té pinta de que seran
episodis curts.
No tinc massa
cosa a dir al respecte.
Kantai Collection
Aparentment és un
joc de cartes japonès on el jugador pren el paper d’un almirall i desplega la
seva flota de, atenció, “noies vaixell”, representacions de vaixells que
existeixen a la vida real. L’anime anirà dons sobre aquest joc de cartes.
Japó, mai deixes
de sorprendrem.
Yami Shibai (2na
Temporada)
Al igual que la
primera es tracta sobre episodis que explica diversos contes o històries de
terror en un format molt clàssic però que sumat al seu estil de dibuix i
animació li dona un aire molt inquietant.
Per als que els
hi agraden les històries de no dormir.
En definitiva,
aquesta ha sigut una ronda força curiosa amb alguns elements interessants, si
be no sabria dir quins tindran més èxit i quins menys. La segona entrega Monogatari
té forces números, Magimoji Rurumo crec que també sabrà destacar i Ao Haru Ride
crec que presentarà competència en el seu gènere. Yami Shibai crec que
aconsegueix bastant el seu objectiu d’explicar històries de por per lo que crec
que no descepcionarà als qui vulguin passar una estona de nervis.
Merci per llegir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada