Revisió de la setmana

De nou Naruto s’imposa aquesta setmana en la primera posició però aquest cop One Piece ha aconseguit recuperar-se una mica, la setmana passada ja vam notar alguna millora en l’argument que sembla que s’ha reflexat en els punts. Per la seva banda ni Fairy Tail amb un altre duo Natsu-Gazille ni Bleach amb un Hitsugaya zombie que ha perdut ràpidament el seu impacte han pogut fer res per sumar punts.

I ara el general:

La cosa esta molt justa, Naruto només necessita quatre punts per aconseguir la primera posició i en aquesta setmana sembla que ha apostat per un esprint final, per la seva banda sembla que One Piece ha optat pel mateix, caldrà veure quin dels dos sap impressionar més. En el cas de Bleach i Fairy Tail la distància és manté una setmana més i crec que durarà el temps que triguin els dos primers a resoldre les seves diferències.

I ara la revisió:

One Piece (757, “La carta de triomf”): No es la Rebecca la que lluitarà contra en Diamante sinó en el seu pare, lo qual  té més lògica però que acaba de treure-li importància al personatge de la gladiadora. Però per fi la sèrie fa un pas endavant, amb tots els secundaris en el seu lloc i en Law lliure de les manilles el combat contra en Doflamingo ja no pot estar massa lluny. He de dir que si be la saga m’ha agradat també és la primera en la que noto que l’Oda ha tingut problemes per portar els personatges, ja que n’ha introduït molts de nous encara que la majoria siguin relativament senzills, ara bé; la família Doflamingo, l’almirall, els membre del torneig, la família Riku, els nans, en Law, els samurais i per descomptat la banda d’en Luffy, que sospito que per aquest motiu la meitat del grup ha abandonat la saga abans del final d’aquesta, tot plegat de haver perjudicat d’alguna forma el ritme de la saga.

Naruto (689, No he trobat el títol): El combat amb la Kaguaya podria haver arribat al clímax però no és 100% segur ja que pot passar de tot. De totes formes que al final el combat no s’hagi centrat només amb el duo protagonista i que la resta dels presents també hagin col·laborat en el per ara assalt final li dona un regust al final del capítol molt bo.

Bleach ( 593, “Endavant amb els zombies 4”): El combat entre capitans es limita a mostrar un Hitsugaya sota els efectes d’una droga, similar a la batlle entre el capità de la dotzena i l’arrancar però sense una lluita prèvia. No és el que esperàvem i li resta bastanta gràcia.

Fairy Tail ( 396, “Aire”): El combat es complica per tal de centrar el protagonisme amb en Gazille, al qui de nou tornen a emparellar amb la Levy (qui acabarà casant-se amb el seu agressor a aquest ritme però això ja es deixava entreveure fa anys). El capítol de fet és centre més en la relació entre aquests dos que en el combat en si per lo que si t’agrada la interacció d’aquests dos personatges potser ho valores positivament.

I això és tot, merci pels vostres vots i per haver llegit! 

Ranquing setmanal

Si ja se que vaig amb molt de retard, però estic cobert de feina un altre vegada però suposo que ja us ho  heu imaginat. Sobre dir que el dia que decideixi parar aquest blog avisaré de forma formal.

Un altre setmana en la que One Piece s’ha vist desterrada a una mala situació, és el primer any que la veiem una situació similar, en la temporada passada només li va passar un cop però lo preocupant del cas és que li ha passat de forma consecutiva. Una seria que es pren tants hiatus seguits no es pot permetre una errada com aquesta o deixarà escapar masses punts. Però en aquests rànquings  els errors de un son avantatges pels altres, tenim un empat de Naruto, que aquesta setmana competia amb la mort de l’Obito com argument principal, i Bleach amb la introducció d’un Histugaya zombie del bàndol quincy. Com que és Bleach la que ha aportat la jugada més sorprenent crec que és Naruto la que més ha sortit guanyant ja que també porta unes setmanes relativament estancada. Fairy Tail de nou queda apartada al pou.

I ara el general:

One Piece té 6 punts d’avantatge, sol ser un marge relativament bo però per una sèrie que va arribar  a tenir més punts que la resta de competidors junts és una misèria. Naruto no només no va deixar d’apretar aconseguint petites avantatges sinó que a més va dominar durant tots els hiatus de One Piece i ara que aquesta ha afluixat Naruto no ho ha fet, per primera vegada en molt de tempos podríem veure un avançament a One Piece. Un altre part del rànquing que podria canviar es la cua, dons Fairy Tail també ha perdut força avantatge respecte Bleach que avança amb ganes de recuperar el tercer lloc.

I ara la revisió:

One Piece (756, “El 4rt Nivell”): Capítol que commemora el dissetè aniversari del manga. En aquest capítol continua una mica la rutina en la que portem les últimes setmanes amb algun lleuger canvi com la lluita de la Robin i en Bartolomeo contra en Gladius i potser, la part més interessant, de tindre la Rebecca cara a cara contra en Diamante, que dona a entendre que ara potser si passaran coses noves.

Naruto (688 “Els sharingans...”): Una cosa que es podia entreveure que passaria. Un Kakashi sense el sharingan no és un Kakashi i per tant l’autor li torna no només el seu ull sinó que de pas li dona un altre. Com és possible que els morts transmetin poders en teoria només hereditaris és per mi un misteri però cal dir que amb el canvi la història hi surt guanyant.

Bleach (592, “Endavant els zombies 3”): Naturalment en Hitsugaya provoca un canvi en la batalla però no passa gran cosa més en cal capítol que valgui la pena discutir excepte que pel que sembla veurem una lluita entre capitans. Perd part de l’efecte sorpresa però no necessàriament l’interès.

Fairy Tail (395, “Saga de Tartaros. 5é Captíol: Dolor Extrem”): Ara es el torn d’un combat doble on no hi ha estratègia que valgui, un combat en el que no s’ensenya res que no haguem vist abans. A part el final de capítol busca l’acudit fàcil quan no hi havia necessitat.

Això es tot per avui, merci per l’espera, pels vots i per haver llegit.     

Dragon Ball Z i Naruto. Noves pel·lícules

Aparentment dues pel·lícules de dos dels manges més coneguts del món estan en camí. Tan Naruto com Bola de Drac estan produint un film que s’estrenaran el 6 de Desembre del 2014 i durant la Golden Week del 2015 respectivament. Les dues estan generant força expectació, cada una per les seves pròpies raons, però un factor que tenen les dues en comú es que els seus respectius autors estaran ficats de ple en la producció de la pel·lícula, això sempre sol ser una bona noticia.

En el cas de la pel·lícula de Dragon Ball es situarà, cronològicament, després dels esdeveniments de Battel of Gods i per ara no tenim cap títol oficial, ara bé, per ara se l’esta anomenant “El pitjor desig de la història”. Sabem que l’argument anirà sobre la resurrecció d’un personatge que en teoria va morir en algun moment de la seria però lo que la teoria que esta cobrant més força i que esta alimentant els ànims dels possibles visionadors és que l’antagonista de la pel·lícula serà un dels dolents ja apareguts; en Satanàs Cor Petit, en Cèl·lula o en Freezer son alguns dels candidats més provables però no hi ha res confirmat.  Això podria ser interessant de veure.

He de dir però que la pel·lícula que hem crida més l’atenció és la de Naruto, titulada “The Last”, que servirà per commemorar el quinze aniversari del manga i, qui sap, potser el final d’aquest. D’aquesta no sabem res de l’argument, només que bona part del guió i el disseny de personatges els farà el propi Kishimoto. El que si que s’ensenya en el tràiler, la única cosa que aquest ensenya de fet, és un Naruto amb un aspecte diferent, com si s’hagués produït un altre salt temporal. Això implicaria que la nova pel·lícula es centraria en fets posteriors al final de la sèrie. I aquesta és la raó que més hem crida, que una pel·lícula sigui alguna cosa més que un capítol de relleno de 90 minuts, però qui sap, al final Road to Ninja no era més que una il·lusió de un món alternatiu, potser això serà alguna cosa similar.

De segur que aniran anunciant nous elements de cada pel·lícula per lo que ja les anirem comentant.

Merci per llegir!    

Article AntiDoraemon a "El País"

Santiago Roncagliolo va escriure el 27 de Juliol un article d’opinió sobre la sobradament coneguda sèrie d’animació Doraemon, una opinió que ha resultat ser bastant negativa. Abans de continuar podeu llegir l’article i si ho voleu també una contra-crítica feta per l’usuari Manu del portal Deculture que considero que val la pena.

En definitiva en Santiago acusa a la sèrie de tindre diverses faltes que la converteixen en una sèrie no apte per nens. Per una banda crítica que la imatge familiar que mostra la sèrie és massa masclista, que la mare sempre apareix cuinant o fen feines de casa i el pare sempre fumant i sense fer res per ajudar-la, l’actitud dels personatges femenins, clarament la Shizuka que és la que més sortia, i la de la resta de personatges masculins afirma que no ajuda gens a millorar aquest aspecte, amb uns rols clarament marcats. Però l’atac principal del article no és contra el gat còsmic sinó contra el seu amic i acompanyant, en Nobita.

Segons ell en Nobita és un nen que ensenya que no cal esforçar-se per aconseguir res en la vida, que n’hi ha prou en plorar-li al nostre “Doraemon” particular i que ell ho solucionarà sense que haguem de moure un dit. Que el que s’ha de fer en aquesta vida es trobar gent de la que poder-nos aprofitar quan ens convingui i desfer-nos d’ells quan ja no puguin complir aquesta funció.

He de dir que l’atac m’ha semblat brutal, en bona part perquè estem parlant d’una sèrie per nens i en especial una en la que molts hem crescut i en la que encara ara molts creixeran veient-la. Estic basant més que convençut que l’article tenia un únic objectiu que era fer enfadar a algunes persones, l’autor pot pensar o no realment el que ha escrit però ningú es dedica a atacar una seria que porta més anys en antena que molts dels seus seguidors porten vivint en aquest món perquè un dia s’adona que la fan per la tele.

Considero que la seva principal crítica a la seria es errònia, a fi de comptes lo que aquesta busca ensenyar és precisament que per més ajuda extraordinària que tinguis sinó t’esforces al final et quedes sense res. La imatge “poc moderna” de la família o del comportament dels nens i nenes el podem explicar si tenim en compte que la sèrie es porta emeten des dels anys 70 i que Japó és un país que jo no definiria precisament com progressista o trencador.

Però de totes formes jo només us volia informar que aquest article existia, no considero que valgui la pena fer-li massa més cas, però estaré encantat de saber la vostre opinió al respecte. La meva? El meu nebot té només un any i ja es fan de Doraemon (i amb el seu pare hem pactat intentar fer-lo fan de Bola de Drac quan tingui la edat necessària però això no be a conte), quan apareix per la tele no l’apago o canvio de canal, m’assec al sofà, al seu costat, i el miro amb ell.

Merci per llegir! 

Rànquing setmanal

Un rànquing diferent al que estem acostumats. Naruto, malgrat que tampoc esta fen jugades excessivament bones esta controlant bona part dels punts de les últimes setmanes. Bleach sorprèn lleugerament i això li permet sumar uns punts, que tenint en compte la seva situació tampoc és que li aportin massa. One Piece ha entrat en una rutina que no acaba d’avançar com hauria i comença a cansar, sinó reacciona la cosa podria anar a pitjor. Fairy Tail tampoc ha tingut una bona setmana.

I en quan el general:

One Piece que fins no fa masses setmanes era l’amo absolut es troba que la seva posició comença a perillar. Sinó és produeix un canvi radical en la història o se li acut tornar  a demanar un hiatus aleshores Naruto té molts números de posar-se primer. Fairy Tail ha perdut una mica de distància respecte Bleach però difícilment tindrà el mateix problema que l’actual líder.

I ara les revisions:

One Piece (755, “ La paraula d’un home”): La situació continua més o menys igual. El capítol es centre més en la banda d’en Franky, que ara es dedica a fer petons a la gent, lo qual ho trobo una mica estrany i en els nans i la seva missió per rescatar la seva princesa, de la que sabem molt poc. Se surt una mica de la rutina de les últimes setmanes però tampoc acaba de ser prou interessant.

Naruto (687, “Tu ho faràs”): El capítol es centre en la mort de l’Obito i en acabar de polir el paral·lelisme que hi ha entre aquest personatge i el del protagonista. El capítol en si no aporta res de cara a la batalla i per tant la història no avança respecte el capítol de la setmana passada.

Bleach (591, “ Movilitzant els zombies”):  Més lluites de secundaris, ara bé, el final del capítol ens presenta un Hitsugaya que lluitarà pel bàndol quincy, això si sembla interessant. I ja son dos setmanes que aquesta seria sorprèn.

Fairy Tail (394, “Juvia vs Keith”): Un combat que ocupa bona part del capítol i que no impressiona massa. Al final del capítol en Gray es converteix, perquè si, en un Demon Slayer de gel perquè és la millor forma de derrotar l’END que és un dimoni de foc. Deixant de banda que amb això ja ens estan dient que en Natsu es menjarà les seves flames per dopar-se encara més, si els Demon Slayers son més efectius contra dimonis del mateix element que ells dominen en Silver no hauria tingut que escollir la màgia de foc?

I això és tot, per avui, demà més coses. Merci per llegir! 

Looking for Group.

Looking for Group (LFG) és un webcòmic creat  per Ryan Sohmer, autor del webcomic Least I Could Do, i il·lustrat per Lar DeSouza, tots dos de Canadà. El webcòmic va començar a publicar-se en la seva pagina oficial el 26 de Novembre del 2006 i continua en actiu després de tants anys amb força èxit.

LFG es una història de fantasia amb una essència clarament còmica, més que basat en un món de fantasia el webcòmic semblen les aventures d’uns jugadors de rol o d’un joc online com el World of Warcraft però no per això és menys divertit. El grup protagonista començarà format per en Cale’Anon, un elf que aspira a salvar tots els innocents que trobi mentre volta pel món, en Richard, un bruixot no-mort que aspira a matar tots els innocents que trobi mentre volta pel món, la Benn’Joon, una sanadora de raça desconeguda bastant cínica i el pare adoptiu d’aquesta, en Krunch, un erudit d’una raça de minotaures. El que comença com una simple missió per corregir uns malentesos s’acabarà convertint en una impressionant epopeia per tot el món; plena de perills, enemics, batalles, intrigues i música, molta música.

Juntament a aquest webcòmic cal sumar-hi dos més que van sorgir com annexes d’aquest; Non Player Chracter (NPC), que explica la història darrera de diversos personatges secundaris que apareixen al llarg de LFG, donant més transfons a la obra principal i Tiny Dick Adventures (TDA), obra de Ryan Dunlavey, aquets últim un webcòmic en format de tires còmiques on el protagonista és un versió en miniatura d’en Richard, un dels personatges principals de LFG. Les tres obres es publiquen setmanalment de dilluns a divendres amb dues pagines a la setmanes per LFG i NPC i una per TDA. A part d’aquests webcòmics alternatius la sèrie disposa ja d’un cert merxandaisting e inclús se sap que s’està produint un videojoc, Looking For Group: The Fork of Thruth, i una pel·lícula animada d’uns 70-80 minuts de durada.

És una història molt entretinguda i divertida, a la part que fàcil de llegir però que no per això la fa excessivament simple, els fans dels jocs de rol i del gènere de fantasia de segur que els i agradarà, en especial el paper d’en Richard, un personatge que malgrat la seva falta de moral es sens dubte el més estimat per la comunitat i sens dubte el personatge més profund de tots els que han aparegut, a més canta.

Si teniu temps feu-li una ullada, val força la pena. Merci per llegir!