Autors i Editorials

Es l'autor el més indicat per saber que es millor per a la seva història o senzillament la seva veu s'hauria de limitar a una opinió? Es l'editor un guia per al mangaka per treure-li responsabilitat o senzillament es una cadena que limita la història al gust de l'editorial per la que treballa?

Son preguntes que potser ens hauríem de fer, sovint hi han queixes per part d'autors que es veuen obligats a modificar la seva obra per adaptar-se a les demandes de l'editorial, quan els fans, que sempre s'enteren de tot, descobreixen que la seva obra preferida esta sent "retallada" per una "malvada e interessada" companyia, es a dir l'editorial, aquests no tarden a ficar-se de part de l'autor, al qual admiren, i a demanar que seria millor que els autors tinguessin llibertat d'acció.

Els autors de manga son artistes, això es un fet, potser el seu art es apreciat per un públic molt jove però es un art que combina argument e il·lustració al igual que ho es el còmic que va néixer els anys 20 o les obres de Disney, que tot i no marcar-nos tant com ens ha marcat el manga han sigut les primeres pedres que han permès, i això es verídic, la creació del manga tal com el coneixem. Per tant l'autor es un artista i per això se l'hi ha de respectar la seva obra, sense cap tipus de modificació, ja sigui d'argument o de dibuix.

Segur que es el millor?

Prenem per exemple un cas molt actual com Fairy Tail, fins ara ningú tenia cap queixa massa concreta de la forma en que s’estava portant la seria, malgrat que se sabia que l’autor esta en certa forma descontent amb l’editorial per no deixar-lo treballar com volia. Sens dubte es injust però hem de pensar en una cosa, l’editorial es la primera en saber quin es el perfil de lectors que llegeixen la seva revista i en conseqüència coneixen els seus gustos, qualsevol modificació de la història girarà sempre al voltant de les ventes, per tant pensem-hi, si una cosa es vent més vol dir que agrada més als lectors, no es de sobte aquesta “maligna companyia” la principal interessada en donar al públic lo que demana? No tingueu cap dubte de que el millor moment d’una seria es quan editorial i autor comparteixen gustos en el moment en que se separen comencen els problemes i aquests es poden veure en la seria; qualsevol moment en que la seria perd el sentit es probable que vingui d’una disputa entre aquestes dues forces. Estic convençut que si un autor pogués fer la seva seria com li donés la gana l’argument tindria aquest sentit que a vegades li falta però potser no ens agradaria tant com creiem. Existeix el cas de una revista que va ser dirigida ni més ni menys que per el pare del manga Osamu Tezuka (autor de moltíssimes obres, entre elles Astroboy) que buscava competir amb el manga “comercial” donant plena lliberta als autors, m’hauria agradat veure com acabava aquest fet i així sabríem del cert quina de les dues parts tenia raó, per desgràcia quan aquesta revista va obrir el mercat del manga ja estava molt repartit i va ser incapaç de competir en igualtat de condicions.

Ara intentem veure les coses des de un altre punt de vista, l’editorial. Si, probablement seran uns empresaris sense sentiments, a més estem parlant de Japó on o ets efectiu en la teva feina o ets una deshonra (sembla exagerat però no ho es tant), però son els principals interessats en que ens arribin obres que ens agraden. Ens donen allò que els hi demanem, res més, si una cosa no funciona se’n adonaran i segur que no ho tornarem a veure fins molt de temps, son com actors que només busquen complaure al seu públic, i tenint en compte la quantitat de gent que compra la revista no es gens fàcil.

Per tant, es millor així?

Si totes les series es planifiquessin amb l’objectiu de complaure el % més alt de lectors possibles al final les series s’acabarien assemblant unes a les altres i una part de la màgia del manga, que es basa en la seva originalitat, s’acabaria perdent. El fet de que cada autor tingui la seva forma de pensar, d’imaginar, fa que les obres, malgrat seguir un mateix esquema, malgrat tenir un mateix origen, siguin tan diverses que milers de persones puguin discutir sobre quin es el millor manga del moment o de la història, demostra que estem veient art, si totes les històries es basessin en intentar complaure als lectors el manga deixaria de ser un art per convertir-se únicament en un producte i tot això es perdria.

I entre mig de tot aquest dilema hi ha i sempre hi haurà l’editor, company de treball de l’autor un dia i empleat de l’editorial l’altre, ell lluita amb el mangaka per tal d’assolir l’èxit per motius personals? O només perquès es la seva feina? Realment no hem vull imaginar quan es produeix un conflicte entre autor i editorial i l’editor no sap de quin cantó ficar-se, sens dubte si creu que l’autor té raó lluitarà per defensar el seu punt de vista però probablement haurà de fer cas als seus caps, li agradi o no. L’editor es un personatge que des del meu punt de vista té molt de pes en una seria encara que no es vegi la seva presència en lloc; ell aconsella a l’autor, serveix d’enllaç amb l’editorial, organitza tot el que l’autor pugui necessitar però té un càrrec d’alta responsabilitat, ell es el jutge de la obra, abans que l’autor pugui començar a dibuixar res l’editor a de donar el vist blau a l’argument i per aquesta raó l’editorial quasi valora més la feina de l’editor que la de l’autor, només des de cert punt de vista.

En fi, quina es la meva opinió al respecte? Les coses estan bé tal com estan, el manga es art i necessita artistes, aquests son els mangakas que lluiten per defensar les seves obres i transmetre la seva història però també es un producte, sona fred ja ho se, i per això necessitem experts venedors que ens coneguin i sàpiguen el que ens agrada, aquests son les editorials. Crec que el manga perfecte es el resultat en que cada vegada que ha existit un conflicte entre les dues parts ha acabat guanyant la part que més necessitava la seria. Però aquesta es tan sols una opinió entre un milió.