Setmanal i mensual

Avui em ve de gust fer un altre comparació sobre el món del manga, en aquest cas es tracta sobre les diferències entre el manga setmanal i el manga mensual. Com que els meus coneixements sobre el món del manga son encara limitats, pel meu gust, basaré aquest article comparant les dues revistes que més conec; la Shonen Jump com a revista de manga setmanal i la Jump Square, germana de l’anterior, com a revista de manga mensual.

Començaré per la setmanal. Es sense cap mena de dubte el manga més seguit perquè ens presenta històries de forma més consecutiva de manera que resulta més fàcil enganxar’s-hi. El fet de que l’autor setmanal hagi de treure un capítol cada 7 dies afecta també al ritme de les històries fent-les més dinàmiques, plenes d’acció i de moviment. Evidentment hi ha excepcions ja que a vegades penso si Bleach, que sovint se’l classifica de lent, hagués estat millor en una revista mensual. Un altre característica de les setmanals son el seus generes, en una revista més dinàmica i encaixen històries dinàmiques com es el cas dels manges de batalla i els manges de comèdia (i sovint aquests manges contenen una mescla de tots dos tipus), això però no es molt correcte de dir ja que el gènere de les revistes depèn, per descomptat, del tipus de lectors que vulguin arribar. Si agafem un altre revista com per exemple Clamp, amb manges com Card Captor Sakura, es evident que segueix un altre estil completament diferent de la Jump malgrat ser setmanal, però fins i tot les històries Shojo d’un manga setmanal i les d’un manga mensual tindran diferències en quan al ritme. Un altre característica que hauria de destacar es la esclavitud d’una revista setmanal, son coneguts de sobres els rumors sobre lo dedicat que cal ser una seria i us puc confirmar que no exageren gens, es una feina que demana moltes hores de dedicació i que t’avalua setmana rere setmana, si tens una mala ratxa tots els teus esforços poden quedar en res. En el pitjor dels casos pots estar obligat a continuar la teva seria, això que us dic us pot semblar estrany però molts mangakas poden aguantar lo que aguanten per amor a la seva seria, perquè estan orgullosos de la seva feina, en el moment en que estàs obligat a continuar sense que t’agradi el que estàs fent tota la feina que suposa fer-la pot ser massa per a qualsevol. D’aquest tema en parlarem un altre dia. A més els controls de la editorial sobre els autors setmanals es màxim ja que es on es concentren el màxim nombre de lectors i no hi ha marge d’error possible.

Hi ara analitzem el manga mensual, quines diferències i trobem? Per començar es menys popular, hi han excepcions per descomptat, no cal oblidar series com Full Metal Alchemist, però la majoria son menys conegudes, aleshores perquè fer una revista que saps que serà menys popular que les setmanals? Crec que la resposta la trobem si comparem els generes que podem trobar en les dues revistes; els gèneres son similars excepte per un detall important, les històries mensuals sovint son més fosques, a la Shonen Jump les històries amb arguments foscos son molt escasses, podem recordar la genial Death Note i fins no fa gaire existia la seria Enigma que només va estar dins la revista un any, però la majoria dels manges tenen un aspecte més clar, amb bàndols i personatges definits i molt transparents i un argument simple. A la revista mensual es just el contrari,la majoria de les histories tenen un aire més fosc, tan el seu art com el seu argument, crec que això es fa per arribar als fans que no els hi agraden les típiques històries Shonen, aquests solen ser únicament el 20% dels lectors però tot i així es un percentatge prou elevat per dedicar-hi la atenció.

El ser un autor mensual te les seves avantatges malgrat tot, i es que gaudeixen de més llibertat per fer la seva seria, crec que la millor comparació la puc fer amb To Love Ru, seria que s’havia publicat a la Shonen Jump originalment i que es tractava de la típica història de caos amorós amb diverses situacions fanservice on el protagonista es veia contínuament atrapat de forma accidental, actualment a la Jump Square podem llegir To Love Ru Darkness, la seqüela de la seria anterior amb un estil molt similar però amb un to mes obscur i amb unes escenes fanservice amb menys censura, ja que com ja he dit els autors mensuals tenen menys limitacions que els setmanals. Malgrat tot es un fet que el manga mensual no es tan famós com el setmanal i l’absència de bones series pot ser un desastre, abans de que existís la Jump Square existia una revista setmanal de la mateixa editorial que era Gekkan Shonen Jump ( o Shonen Jump mensual) la qual no fa massa va ser eliminada per falta de ventes i reconvertida en la Jump Square on van continuar algunes series de la revista anterior, les que tenien més èxit, i on es va permetre la entrada de varies series noves,a veure com anirà( es bastant greu aquest tema si tenim en compte que la Jump es la revista més venuda a Japó). Les revistes mensuals poden ser també un salvavides per autors que pateixen una desgràcia, si hi ha alguna cosa que mati una seria aquesta es sens dubte el hiatus, el hiatus es quan una seria deixa de ser publicada durant un temps determinat, a vegades només es una setmana tot i que aleshores no es parla tant de hiatus sinó de descans, o un temps indefinit que es quan a l’autor li ha passat alguna cosa que l’impedeix-hi continuar dibuixant, com per exemple una lesió, aquest es el cas de Katsura Hoshino, autora de D. Gray-man, malgrat la popularitat de la seva seria els diversos mesos que va estar sense poder dibuixar per culpa de la fractura al canell va fer que D. Gray-man estigués a punt de ser cancel·lada, per sort va poder continuar com a mensual ja que la història si adaptava prou bé al estil de la revista, observeu que gastava un punt més fosc que les altres de la Jump.

Personalment considero que es fa difícil seguir una seria mensual ja que en algunes series els capítols no tenen prou pàgines per compensar l’espera d’un mes però hi ha algunes series que s’ho valen, ara mateix D. Gray-man, però no fa falta dir que si pogués votaria per tal de que tornes a ser setmanal. El manga mensual hem dona la impressió d’una espècie de segona divisió on de tant en tant i brilla alguna estrella, potser fan falta més autors per una mentalitat d’històries mensuals però es evident que la majoria busquen provar sort a la competició setmanal i això ho complica. Desitjo el millor per a la encara nova Jump Square.