Benvinguts a MB 2.0

Aquest es un blog que ha nascut amb l’únic objectiu d’entretenir als seus seguidors. Si ets un fan del manga, l’anime i de tot allò relacionat amb aquest món d’entreteniment aleshores et convido a quedar-te i gaudir del que t’ofereix-ho aquí. Encara falta molt perquè aquest blog arribi a desenvolupar-se completament i espero que vulgueu ajudar-me a fer-ho, estic obert a tota proposa que hem feu, a tota opinió que vulgueu compartir, a tota pregunta que necessiti una resposta. Qualsevol petició respecte a algun tema del blog me la podeu fer a mangablog@hotmail.com.

Dit això, benvingut a Manga Blog 2.0

dijous, 8 de març del 2012

Mangapèdia: Otaku

Avui parlaré de la paraula otaku, una paraula que tots coneixem i que la majoria de persones utilitzem per definir a un fanàtic del manga i l’anime. Ara bé, aquesta paraula te força història i per això en parlaré en l’article d’avui.

Per començar, que significa otaku de forma literal? dons literalment significa “casa”, en concret, la casa de la persona amb qui estàs parlant, seria com “casa teva”. El prefix o- es utilitzat per utilitzar un cert grau de respecte envers la persona amb qui es parla i –taku es un kanji xinés que significa casa. La raó per la qual es fa servir aquesta paraula té una raó ben simple, la societat japonesa te una característica molt destacada i es que la població esta estrictament jerarquitzada, el respecte en aquest país es una cosa molt valorada i existeixen diverses paraules per tal de fer servir el grau de respecte adequat. Existeixen llògicament paraules per referir-se a un superior però aquests no son tan estranys, el meu exemple preferit es sempai, una paraula que s’utilitza per referir-se a una persona que ostenta el mateix càrrec o te la mateixa condició que tu però que fa més temps que treballa en aquell lloc i per tant li deus un respecte, la paraula l’utilitzen també els estudiants per referir-se als seus companys de cursos superiors. Otaku en canvi oferia la possibilitat de parlar d’un tu a tu, mantenint un mínim de respecte però amb confiança, per això va ser adoptada per els seguidors de manga i anime.

Però com es que només els fans d’anime i manga utilitzen aquesta paraula si perfectament es podria aplicar a altres camps? La resposta es que la paraula, o la forma d’utilitzar-la ja va sorgir d’aquest món, concretament va sorgir d’un grup de joves llicenciats d’una prestigiosa universitat que van ser contractats per una companyia d’anime especialitzada en la ciència ficció, aquest joves van ajudar a crear la seria Macross que va generar un gran fanatisme, en els diversos esdeveniments públics on va aparèixer el grup Macross es referien entre ells fent servir la paraula otaku, atenció, no vull dir que es definien com otakus ja que aleshores aquest terme no tenia el mateix significat, en qualsevol cas els fans no van tardar a fer servir aquesta paraula, de fet, més endavant l’anime de ciència ficció es passaria a dir anime per otakus.

La paraula va obtindre diversos significats, alguns positius i altres negatius, però un esdeveniment molt important canviaria el significat d’aquesta paraula de forma severa. Tsutomu Miyazaki, de 26 anys, va ser detingut per segrest i assassinat múltiple, aquest jove japonès que treballava com ajudant d’impremta a Tokio havia segrestat a quatre nenes, les havia assassinat, després desmembrat i per últim havia enviat les restes a les seves famílies. Quan la policia va anar a casa seva es va trobar amb una habitació plena de material sobre manga i anime, a part de altres materials com pel·lícules gore i documents que analitzaven els adolescents i la seva cultura en general, els mitjans informatius van agafar tota aquesta munició i la van descarregar sobre les editorials, a partir d’aquí tot va ser un procés en cadena; Miyazaki va ser denominat otaku, otaku automàticament va passar a ser sinònim d’assassí psicòpata i per últim tota la població otaku va passar a ser un grup de psicòpates en potència, tot significat positiu de la paraula otaku es va perdre, un otaku es va convertir en un inadaptat social que preferia llegir manga i veure anime abans que relacionar-se amb la gent i que això acabava per trastornar al individu. Els mitjans informatius van ser el principal causant d’això, van centrar tota la seva atenció i acusació en el material trobat a la habitació del assassí en comptes de parlar de la falta de relació que Miyazaki va tindre amb els seus pares quan era petit, un de molts en un Japó que va tindre que dedicar tots els seus esforços per aixecar-se després de la 2na Guerra Mundial sacrificant-ho tot per aconseguir-ho, inclosa la família, Miyazaki només va poder tancar-se en ell mateix per tal de tirar endavant, amb el temps això l’acabaria convertint en un monstre i aquest camí el portaria a la mort judicial, però els medis es pregunten Quin serà el pròxim otaku en perdre el cap?

Tot aquest atac contra els otakus va causar la indignació de famosos i intel·lectuals que van sortit a defensar-los; defensaven que el manga i l’anime era una forma de relaxar-se en una societat que et demana contínuament que treballis i estudis cada cop més, es va demostrar també que un otaku tenia la capacitat de memoritzar i administrar grans quantitats d’informació (un exemple, quants d’aquí us sabeu tota la primera generació de Pokemon? O us sabeu tota una seria de més de 500 capítols de memòria?). Es van escriure llibres que analitzaven la sociologia dels otakus com “introducció a la otokalugia” de Toshio Okada, també va escriure “Otaku amics”, “universitat internacional d’oatkus” i “El camí de la perdició de l’otaku”, tots aquests llibres li van valdre una plaça a la universitat de Tokio el 1995 on va començar a ensenyar ni més ni menys que otakulògia. Els esforços de persones com Toshio Okada i els èxits de pel·lícules com La princesa Mononoke i les sis milions de copies de la Jump venudes cada setmana van permetre que la paraula otaku rebés el significat que té avui en dia, fanàtic del manga i de l’anime.




2 comentaris:

  1. Uala nen no sabia ni la meitat de tot aixos, es mes nomes coneixia el final de la historia, merda de mitjans de comunicacio ja estc d'ells fins els ous!!!

    ResponElimina
  2. Alex:
    Interessant l'article.

    ResponElimina