Valoració

Aquesta setmana no hi ha manga degut a la Golden Week, una festivitat que s’assembla a la nostra Setmana santa.  Per tant no hi ha ni revisió ni per tant rànquing el dilluns tot i així m’agradaria escriure alguna cosa i aprofito aquesta pausa per mirar una mica la feina que he fet fins ara.

Ja han passat tres mesos des de que vaig començar el blog i he descobert que a diferencia de molts altres projectes que he fet en el passat no s’ hem fa gens difícil de portar a terme, potser perquè tampoc es tanta la feina que s’hem demana comparat amb altres coses que volia fer. Potser també hi ajuda el fet de que m’agrada el que estic fent, m’agrada pensar en les series que vull recomanar i en la informació que vull publicar, m’agrada llegir les opinions en les diverses preguntes que formulo,  m’agrada obrir el blog i veure, ni que sigui tan sols un cop de tan en tan, que algú ha comentat algun article, tan si es per dir que li ha agradat com per fer alguna correcció. El blog ara mateix es una part important del meu dia a dia.

Ara bé, crec que ho puc fer millor, tinc la intenció de continuar aquest blog durant un temps indefinit, fins que me’n cansi o fins que la gent es cansi de mi, i crec que seria mala idea conformar-me amb el que estic fent . Estic pensant en noves seccions que posaré en marxa quan les actuals no puguin continuar, per exemple el rànquing perdrà el seu sentit quan Bleach i Naruto desapareguin (que serà relativament aviat) a menys de que trobem nous participants, el torneig de popularitat s’acabarà algun dia (un dia que encara queda lluny), etc. La veritat estic pensant en augmentar, en futur a mitjà o llarg termini, el nombre de publicacions per setmana ficant més varietat, també m’ agradaria canviar la estètica del blog per fer-la més atractiva a la vista però tot això requereix un temps de planificació del que ara no disposo, per tant tot això no es més que fum i alguna idea mal escrita dins el meu cap.

Per últim faig allò que no hem cansaré mai de fer, donar les gràcies. Un cop vaig estar seguint amb bastant freqüència les publicacions d’un noi que no es cansava de donar les gràcies per cada cosa que feia i recordo haver pensat que era excessivament agraït, ara hem dono compte però de perquè ho feia. Tot el que faig no tindria sentit si ningú  no ho mires, el saber que hi ha algú més enllà de la meva pantalla es el que hem dona la energia necessària per publicar cada dia i es que en un món en el que no pots saber quanta gent esta veient el que fas el més mínim comentari dona una felicitat immensa. Per tant deixeu que us agraeixi a tots els que se que heu passat pel meu blog; primer una salutació a un alemany, un americà i nou russos que per alguna raó, segurament per accident, van acabar en el meu blog un dia, si algun d’aquest al·ludits encara hi es li dono les gràcies de seguir-me. També donar les gràcies a les 54 persones connectades des de ordinadors espanyols però especialment a les 3 que sempre comenten per tal de dir-me una vegada i un altre de que no hauria de preocupar-me tant pel que faig perquè ho faig més be del que hem penso, i que son la principal raó per la qual vull fer-ho millor a partir d’ara.

Aquest blog encara es jove però vull de tot cor convertir-lo en algo del que estar orgullós, espero poder-ho aconseguir.