Benvinguts a MB 2.0

Aquest es un blog que ha nascut amb l’únic objectiu d’entretenir als seus seguidors. Si ets un fan del manga, l’anime i de tot allò relacionat amb aquest món d’entreteniment aleshores et convido a quedar-te i gaudir del que t’ofereix-ho aquí. Encara falta molt perquè aquest blog arribi a desenvolupar-se completament i espero que vulgueu ajudar-me a fer-ho, estic obert a tota proposa que hem feu, a tota opinió que vulgueu compartir, a tota pregunta que necessiti una resposta. Qualsevol petició respecte a algun tema del blog me la podeu fer a mangablog@hotmail.com.

Dit això, benvingut a Manga Blog 2.0

dijous, 16 d’agost del 2012

Mangapèdia: Comiket




El Comic Market o Comiket, es l’esdeveniment més gran relacionat amb el manga, dos cops l’any milers d’aficionats es reuneixen als recintes més grans per els esdeveniments de tot Japó, al Big Sight de Tokio.


Els inicis del Comic Market es remuntant a l’any 1975 on un grup de certes persones es van unir per presentar una alternativa als joves dibuixants de manga no professionals d’ensenyar les seves obres al públic, el que originalment va ser un conjunt de 30 grups de persones ara s’ha convertit en un de 200.000 i cada any el nombre d’aficionats augmenta fins el punt que actualment hi assisteixen, no participen, un total de gairebé mig milió de persones.    


                           
 Però el Comic Market es una cosa més que un esdeveniment, degut a que cada dia que passava les editorials dominaven cada cop més el mercat, el Comic Market va sorgir com un lloc on els autors no professionals podien crear amb plena llibertat sense preocupar-se per les restriccions de les editorials, a més com que l’entrada es gratuïta van atraure públic que no necessàriament estava interessada en el manga no professional, però si es necessari obtenir el catàleg per saber on estant situats els diversos estants ja que sense ell es pràcticament impossible trobar res per un mateix. 

 Això cridava tant l’atenció que el festival va  passar de durar un dia a tres i de tres dies a dos caps de setmana i mes endavant encara es va ampliar un dia més, originalment el Comiket es celebrava al centre de convencions de Harumi però al quedar-se petit es va traslladar al Big Sight on s’esperava acabar amb els problemes d’espai definitivament però al no ser així els organitzadors es van veure obligats a limitar el nombre d’estants, això ho fa més impressionant ja que un estant consisteix en una taula de 120cm de llargada, 30 d’ample i dos cadires com a molt i el Big Sight te uns 80.000 metres quadrats( 10 vegades més que La Farga on es fa el saló del manga de Barcelona).      



Les obres dels participants també podien ser parodies de series de mangakas professionals, aquestes parodies podien anar des de crear una capítol propi, o agafar els personatges i situar-los en una altre època o ambient ( seria un exemple agafar els d’un manga del gènere fantàstic i col·locar-los en un institut), també lògicament hi ha les parodies còmiques( de les que ja he parlat abans) o fins i tot un encreuament de diverses histories on sovint es fan les mescles més estranyes.

Com que el Comic Market es una organització sense cap objectiu econòmic totes aquestes parodies no es consideren plagi per tant ni les editorials ni els autors denuncien aquests fets, es més ho consideren una publicitat per els seus mangas, malgrat tot, el 1996 hi va haver l’incident de Poket Monster( Pokemon), un dia en plena celebració del Comicet la gent de Nintendo va irrompre i va detenir a la gent d’un estant perquè segons ells, aquells productes estaven considerats pirata, no gaire més tard es van donar compte del seu error i van demanar disculpes però van exigir als organitzadors que controlessin millor els estants. Això va ser l’inici de la censura, un cop es van ficar a revisar les obres van descobrir que les que tenien un gènere eròtic no complien amb la normativa que impedeixen mostrar els òrgans sexuals, degut a la gran magnitud que havia assolit el Comic Market molts participants havien decidit saltar-se les normes bàsiques i això posava en perill la continuïtat del festival, a partir d’aleshores es revisaren totes les obres i si una no complia els requisits seria descartada automàticament.
Aquestes normes s’aplicaven sense excepció, es sabut que a part dels aficionats del Comic Market en alguns estants també i pots trobar autors ja reconeguts que han decidit unir-se al festival, pel seu propi compte sense representar a cap editorial, i on son tractats com uns participants més fins al punt en que no es estrany que al final del dia s’uneixin amb els altres participants per anar de copes.
En aquesta organització es veu clarament que totes aquelles veus que critiquen el manga i als seus seguidors acusant-los de ser uns antisocials que poden desembocar en uns psicòpates perden tot sentit ja que es impossible que uns antisocials puguin participar en un esdeveniment tan gran.  

Imagineu com seria el Saló del manga de Barcelona multiplicat per 10? Dons esteu imaginant el Comic Market. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada