L’altre dia vaig
mirar un capítol de l’anime de One Piece, una cosa que rarament faig ja que en
els últims anys he perdut la costum de mirar anime excepte en aquelles series
que només son animades, i vaig quedar satisfet i decebut a la vegada, es això
possible? Si que ho és.
Per una banda la
qualitat de l’animació és excel·lent si parlem del dibuix, One Piece és un
anime que tenia una qualitat pèssima quan va començar i que ha pujat molt de
nivell des de aleshores, de fet en quan a qualitat de dibuix encara no he
trobat res similar a l’anime actual de One Piece. Ara mateix però l’anime fa
front al problema amb que es troben moltes altres series com la seva, la
diferència de velocitat entre el manga i l’anime. A bon ritme un episodi d’anime
pot abarcar entre dos i tres episodis de manga perfectament, per tant es lògic
que a la llarga acabi per atrapar la seria original. Per evitar-ho es van
inventar els capítols de relleno, histories de pocs capítols o ha vegades de
capítols autoconclusius que son creats per l’equip de producció i no per l’autor,
aquest recurs però és força criticat especialment si se’n abusa, estic segur
que tots aquí coneixem el cas dels 2 anys de relleno de Naruto, ha vegades quan
ho explico hem sento com si estigués explicant les meves vivències en temps de
guerra, en plan “no teníem res, no sabíem quan s’acabaria, vivíem amb por”, en
el món del manga i de l’anime es una cosa que podrem explicar a les futures
generacions “relleno? Tu no saps que es això, quan jo tenia la teva edat hi
havia una seria que es deia Naruto i...”.
One Piece però ha
apostat per un altre forma també molt utilitzada per altres series, frenar la velocitat.
Bàsicament en cada capítol d’anime podem trobar el mateix que en el manga,
sense una escena més. Això es un sistema que es pot aplicar si se sap com fer,
en els primers capítols de Naruto Shippuden van aplicat el mateix sistema de
forma bastant cutre afegint miniflashbacks per guanyar temps i dos minuts que
els personatges es passaven mirant-se uns als altres sense ni moure’s ni dir-se
res entre ells, era força frustrant. Aquest sistema es pot fer servir si els capítols
no tenen acció en ells, al no haver-hi acció és més probable que hi hagi més
diàleg i en conseqüència és molt més fàcil guanyar temps però si s’aplica en
capítols d’acció aleshores...aleshores merda. I això és el que ha passat a One
Piece, actualment estem presenciant els combats de la illa dels homes peix, una batalla campal en mig d’una
plaça, i aquest sistema s’està carregant gran part de l’adrenalina.
Ara bé, aquesta
no és la única raó per la qual estic decebut, en un anime es molt important intentar
recrear les emocions que es podien veure al manga, on allà es més difícil ja
que no compten amb actors de doblatge o altres efectes, tot es basa en com
dibuixin la vinyeta. Dons això no s’està respectant a la seria, hi ha un moment
de la història en que en Zoro realitza un atac que consisteix en crear, només
amb les seves espases, un atac tallant que té l’aspecte d’un tornado que
persegueix als seus enemics (es en realitat una versió millorada d’un atac que
ja tenia). En aquesta escena els enemics es desesperen preguntant-se fins a on
els perseguirà a lo que em Zoro contesta “Fins a les profunditats de l’infern”.
Aquesta frase al manga estava situada en una vinyeta que s’havia ennegrit a
propòsit donant a en Zoro una expressió més contundent i terrorífica, la frase
per tant hauria de tenir un to en plan” Morireu tots i de forma dolorosa” en
canvi a l’anime la forma en com es representa es molt simple, es passa de forma
casual i en Zoro diu la seva frase amb el mateix to de veu que podria dir “Son
les cinc de la tarda”.
Es a dir, no
només l’anime es lent sinó que no segueix el guió de “les emocions” del manga,
que en certa forma es com no respectar la història original i fa que la obra
perdi valor. És molt important aprofitar els recursos que l’animació atorga, d’això
depèn que la història millori o empitjori de formes molt diverses.
Amb aquest
exemple us he volgut mostrar una mica del món de l’anime i la seva importància,
no ha sigut un article molt general perquè la idea ha sorgit d’una escena molt
concreta però espero que us hagi servit. Gràcies per llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada