Sala del manga de Barcelona 2012

I ja s’ha acabat, després d’esperar-lo amb moltes ganes durant gaire bé un mes el Saló del manga de Barcelona, en la seva divuitena edició, es va acabar el passat dia 4 de novembre. A nivell personal he de dir que he quedat molt satisfet del resultat d’aquest any, molt més que les edicions anteriors a les que vaig poder assistir. Vaig veure tantes coses que no sabria ni per on començar, que tal pel principi?

El canvi més visible pels que no era el primer any que hi assistien es el canvi d’establiment. En mesura contra la massificació que es produïa a l’antic pavelló de la Farga (L’Hospitalet) els organitzadors han apostat per transportar-ho a El palau firal de Barcelona de Montjuïc. Aquesta acció ha permès resoldre dos problemes, el primer i més evident es la falta d’espai que s’estava produint a la Farga, (els qui hagueu estat sabreu que a partir de les 12 desapareix el concepte espai personal) i segon i també molt important es que ha permès tindre totes les activitats del saló en un mateix edifici lo que facilitava el fet de poder assistir a les diverses activitats. També es va ampliar l’estada del saló de tres dies a quatre.  

Hem de destacar també dos èxits del saló d’aquest any; per una banda s’ha batut el rècord de persones cosplayades (existeix tal verb? Ara si) el divendres (dia que com molts sabeu si pot entrar gratuïtament si si va disfressat) i per l’altre que s’ha doblat el nombre d’assistents que l’any anterior. Especial menció als qui anaven cosplayats de Bola de drac que sembla que son qui realment han batut el rècord, pel que sembla la reaparició de Bola de drac a la televisió ha tingut un bon efecte, adherint a nova gent al moviment otaku i despertant la nostàlgia dels més veterans, l’efecte Goku encara es ben viu.

Una de les altres novetats d’aquest any es sens dubte l’apartat gastronòmic. Tota una secció del palau firal estava centrat en tindre diversos establiments de menjars típics del país nipon com el ramen o els takoyaki (boles de pop), només per dir-ne uns quants, jo vaig tindre la desgràcia de poder agafar plat a última hora de la tarda i per tal de no fer cua me’n vaig anar a la secció de tapes, també japoneses òbviament, no sé si era perquè hem moria de gana (eren les 5 de la tarda i no menjava des de les 10 del matí) però he de dir que estava deliciós. No soc l’únic que ho deu haver pensat ja que ja han anunciat que l’any que ve ampliaran aquesta secció.           

No es casualitat que apostessin pel sector gourmet 

ja que aquest any la temàtica del saló girava al voltant d’això, la gastronomia. Per aquesta raó hi havia un espai dedicat a aprendre a cuinar alguns dels plats més típics, una exposició dedicada als manges dedicats al món de la cuina o similars, entre ells Toriko que Planeta ha aprofitat per destacar com a una de les seves novetat d’aquest any, e inclús es va deixar veure Ferran Adrià (cosa que alguns han criticat lleugerament per estar fora de lloc però no hem d‘oblidar que Adrià es un referent de cuina a nivell mundial i que molts dels actuals millors cuiners del món son gent que va estar sota la seva tutela al Bulli).

Bola de drac també tenia un paper destacat aquesta jornada per celebrar el seu aniversari (que per desgràcia no recordo quants en feia) de l’arribada al nostre país, no hi ha cap mena de dubte que aquesta obra de Toriyama va marcar una clara diferència en el rumb del manga a les nostres terres.

Qui també estava d’aniversari era Porco Rosso, una de les pel·lícules de Ghilbi que va arribar a casa nostre i la primera en causar un gran impacte (després arribarien la Princesa Mononoke i El viatge de Chihiro), d’això ja 20 anys però Porco Rosso és un dels projectes Ghilbi recordats amb més estima i que se surt una mica de l’esquema de Miyazaki. Aquest director i artista recentment esta treballant en una nova obra que segons ell inclou “molts avions” lo qual es un tema que no es tocava des de la pròpia Porco Rosso.

No podia faltar l’apartat de videojocs, jocs com Ikarius: Uprising, o el nou Naruto Ultimate Storm (saga que segueixo amb especial interès per lo ben adaptada que queda la seria) van ser peces molt destacades de l’esdeveniment però no les úniques, el nou Halo 4 per els fans d’aquesta història va ser molt ben rebut, també vam poder veure entregues de la saga Castelvania o jugar a la nova consola de Nintendo, la WiiU, amb la popular seria Inazuma Eleven. També destacava, com cada any, la secció d’Ankama Games, creadors dels MMORPG Dofus i Wakfu, amb una tenda  i un espai de joc molt ben dissenyats.

Naturalment els clàssics no podien faltar. El taller de manga no podia no ser-hi, així com l’escenari, que al quedar més a prop va poder gaudir d’una mica més de públic, vam poder trobar una secció karaoke pels qui s’atrevissin a cantar davant de tothom ( especial enhorabona a les veus femenines que van sonar amb bastant més gràcia que les masculines, nois ens ho hem de currar una mica més). Hem vaig perdre un racó que semblava molt interessant i que intentava imitar els típics festivals japonesos d’estiu, quan el vaig veure ja hi havia varies coses tancades però a simple vista hem va semblar que estava poc treballat, al menys, les coses que van quedar obertes. I per descomptat el cosplay, com cada any n’hi ha que mereixen ser emmarcats, de fet alguns ho estaven ja que vam poder presenciar els cosplays de les representants de diversos països al World Cosplay Summit.

Aquest any el saló del manga també m’ha servit per obrir fronteres en direcció a les obres que s’estan forjant a casa nostre, conegudes també com Iberomanga. Les obres que vaig comprar les vaig escollir perquè ja n’havia sentit bones crítiques per internet; per una bànda Good Nightmare (Frederick Francism i Mélani Garzón) un shonen que si be vaig trobar poc aprofundit considero que la idea en la que es va construir estava molt ben dissenyada, Let’s cook, un conjunt d’històries que giren al voltant de la cuina i que les valoro com a molt entretingudes i per últim lo que ha suposat un replantejament  molt profund sobre el nivell que tenim a casa, Gears (Angy Fernandéz i Simon Brand), uns dibuixos molt ben treballats, potser els fons una mica buits lo que fa que el moviment es perdi però amb una història molt ben treballada, molt recomanable. Els iberomanges rarament tenen més d’un volum, les editorials d’aquí no volen assumir el cost que suposaria fer una seria que dures diversos anys però  tot i així us asseguro que valdria la pena que i féssim una ullada, trobaríem alguna sorpresa.    

Aquest any vaig poder assistir a una de les múltiples xerrades que es feien al Saló, concretament a la exposició de l’equip de dobladors de One Piece en català. I va assistir tot l’equip que dobla als protagonistes a excepció de Montse Puga (Nico Robin) però amb la presència de Domènech Farell (Buggy). Després de fer-nos una petita representació en directe i de passar-nos una llista d’alguns dels millors moments de la seria va arribar l’hora de les experiències personals. Molts d’ells estant bastant satisfets amb els seus personatges, en especial en Domènech Farell a qui li agraden els personatges que criden i fan canvis bruscos de veu, en Carles Lladó (Luffy) admet que fer un personatge tan actiu com en Luffy en ocasions pot ser esgotador, “el Luffy es un personatge que es va esnifar la Grand Line “ deia mig en broma, però com a mínim mai avorrit. Esta ja confirmat que aviat tindrem una tirada de 80 capítols nous, que cobreixen tota la saga  d’Impel Down la qual ha sigut una saga bastant complicada de doblar, “Un dia et trobes un secundari que parla 30 segons i el dobles, un altre dia et trobes un altre secundari que parla també 30 segons i fas que el dobli la mateixa persona, 300 episodis més tard et trobes que aquests personatges estan mig hora parlant en una mateixa escena i el tio que els dobla es el mateix” deia en Marc Zanni (Zoro i director de l’equip de doblatge) plantejant els problemes que els i sorgien amb series com One Piece o Bleach les quals estan carregades de personatges que reapareixen una vegada i un altre. Marc Zanni també va ser noticia aquest saló amb el llibre “La seria de la teva infància” que tracta sobre la seva experiència, i la dels que l’acompanyaven, amb Bola de drac, perquè  per qui no ho recordi, Marc Zanni és també qui va donar veu a en Goku.

També es van donar els premis del saló, no podien faltar, aquest any els premis son per:

-          Millor shonen 2012: Fairy Tail de Hiro Mashima (qui aquest any podíem trobat firmant volums a l’estand de Norma)

-          Millor Shoujo 2012: Sailor Moon de Naoko Takeuchi  

-          Millor Seinen 2012: Elfen Lied de Lynn Okamoto

-          Millor Kodomo 2012: Keroro de Mine Yoshizaki

-          Millor iberomanga 2012: Mala estrella: The second station de Henar Torinos

-          Millor fanzine 2012: La rebelión de los ukes

-          Gran Premi del saló al millor autor viu: Hiro Mashima

-          Millor DVD/ Blue ray d’anime: El Castell ambulant de Hayao Miyazaki en BD combo.

-          Millor anime: Bola de drac Z de Toei Animation

Premis convidats honorífic del saló s’han cedit a Hiro Mashima, Toshiyuki Kubooka i Nozomu Tamaki. Els premis s’han donat per votacions, lo qual demostra que Fairy Tail ha guanyat molts adeptes, de fet les obres de Hiro Mashima son una de les cartes preferides de Norma.  

La meva opinió es que el saló d’aquest any esta molt per sobre del que hem vist fins ara, tot i així encara i han moltes coses que es poden millorar, el saló encara no ha tocat sostre ni de prop. Tot i tindre una visió molt clara vaig decidir fer algunes  preguntes a unes quantes persones, va ser una entrevista molt bàsica que no dubtaré en millorar en la pròxima edició, la major part de les preguntes es van centrar en aspectes molt general del saló.   

Dragon Ball Team

Van ser els primer que vaig entrevistar, no sense falta de nervis (la veritat es que tinc la sensació que hem miraven amb cara en plan “que collons vol aquest?”) però hem van respondre sense molèsties les preguntes que els i vaig fer. Així dons tenim a aquest grup d’amics de Sant Sebastià  que ja portent uns quants anys venint al Saló, entre 5 i 6 anys, sempre disfressats i sempre a mà, els he batejat com a Dragon Ball team per raons obvies però ara m’adono que hi ha un Tobi infiltrat i no me’n havia adonat compte (m’ha trollejat!). Aquest grup valoren especialment l’ambient del saló d’aquest any, el qualifiquen de molt positiu, tot i així ara per ara han decidit que l’any que ve es quedaran a casa.

El duo de Mataró

Un amb una disfressa de “L” que ha sabut captar la essència del personatge i l’altre amb 500 plomes col·locades a mà a les seves espatlles. Aquests dos ja feia un parell de dies que estaven pel saló i tenien la intenció de tornar-hi diumenge, amb dos i cinc anys d’experiència de salons de Barcelona respectivament asseguren que el saló d’aquest any els i ha causat una impressió que els altres anys no havien tingut, en el bon sentit. La noia, que es qui va portar més la iniciativa, va comentar la dificultat de fer-se segons quins cosplays a mà i a vegades lo poc amortitzats que poden acabar sent, per aquesta raó aconsella fer-se sessions de fotos i així tindre un record, ja que després de varies setmanes de feina el cosplay mereix ser recordat. Els dos estant bastant convençuts que repetiran el pròxim any.

Família de Malaga

Aquest va ser un grup que hem va cridar l’atenció ja que si be es molt comú veure a adults acompanyant als participants no ho es tant veure’ls participar. Els fans autèntics continuen sen els fills però la idea de vindre al saló va vindre de la mare d’aquest la qual va trobar publicitat al respecte en la propaganda del Corte Inglés, ara bé els fills van prendre la iniciativa de convèncer a la família per anar disfressats i els pares dons van decidir afegir-se a la festa. És només el seu segon any, tot i que tenen pensat repetir el pròxim. D’aquesta edició destaquen positivament (els fills) la presència d’en Hiro Mashima al saló, per altre bànda el pare de la família opina que al saló li falten més exposicions, una de les coses que respecte l’any anterior opina que han anat a menys lo qual segons ell es una llàstima. He d’admetre que més exposicions no estarien gens malament, una abraçada molt forta a aquesta família tant entranyable.

2 coneguts meus

Eric Burló a la dreta i Rubén Vega a la esquerra, son dos coneguts meus que van venir amb mi des de Reus i vaig aprofitar les confiances per entrevistar-los, en especial al bo d’en Ruben el qual va assistir els 4 dies del saló i porta sumat una trajectòria de 9 anys seguits venint al Saló, la meitat de les edicions. En Ruben valora com molts d’altres l’ampliació de l’espai i destaca la presentació del llibre “La seria de la teva infància” de Marc Zenni del qual disposa un dels pocs exemplars que es van posat a al venta (es el que te vindre els 4 dies suposo), ara bé malgrat haver-hi més espai considera que encara hi ha una forta falta d’organització, en especial el tema cues i les llargues esperes. Sobra dir que l’any que ve te pensat complir el seu desè saló consecutiu.    

3 de Cambrils

Un noi i dues noies veïns de cambrils. Les noies havien assistit a un esdeveniment de cosplays durant el matí i havien decidit deixar-se caure per la tarda al saló i així complir el seu tercer any. El noi afortunat del centre valora positivament l’ampliació del recinte i la millora en la organització que això ha suposat, a més destaca amb bastant il·lusió un dels clàssics del saló, el taller de manga i una de les  novetats d’enguany, la part gastronòmica. L’any que ve els tornarem a veure per la zona.

Dragon Quest boys

Tres nois de Terrassa disfressats de personatges del famós joc Dragon Quest VIII en el seu tercer o quart any de visita. Son un grup que es prenen el tema del cosplay bastant en serio alhora de convertir-la en una activitat de grup, lo qual els i causa que triguin més temps de lo normal en muntar-ho tot ja que primer s’han de ficar d’acord a més de que no volen escollir personatges amb qui no tinguin un mínim de semblança, es a dir, son uns perfeccionistes del cosaplay i benvinguts siguin. Ells també han votat positivament per l’espai del saló del que hem pogut gaudir aquest any i la facilitat per accedir a les activitats gràcies al fet de que tot es faci en un mateix recinte. Només lamenten que sovint el saló cau prop de dates d’examen i dificulta les coses (el entenc, jo també vaig suar una mica després de tornar), espero que no hagin tingut cap problema. L’any que ve els tornarem a tenir pel saló, espero que amb cosplays tant bons els que portaven enguany.

Ricardo Gomez, infiltrat d’última hora, Sandra, Ariadna, Arazeli i Dafne

Un grup de noies de Tarragona i un conegut seu del dia anterior amb un currículum d’ entre 4 i 5 anys de Saló. La idea de vindre al saló la van treure d’anar veient les noticies sobre altres edicions per la tele i tenint en compte que ja portaven un temps enganxades al manga van decidir deixar-se caure per veure com era. Elles també agreixen la millora de l’espai i el fet de que s’hagi tornat mes accessible a més de que destaquen el bon ambient d’aquest any, el consolat japonès i les tendes (son de les meves). Encara no s’han cansat o sigui que s’apuntaran un any més.

Parella akatsuki i mare.

Una mare i una  filla de l’Hospitalet i el novio de la noia, vingut de Sant Feliu del Llobregat. Els pobres buscaven un lloc per seure i menjar i els i vaig fer lloc a canvi de poder-los entrevistar (avui en dia ni seure es gratis). Portaven basant de temps sense venir però han decidit deixar-se caure aquesta edició. Estant molt satisfets de veure més espai però sobretot molts més cosplayers que la última vegada. Recordo amb especial interès l’opinió de la mare de la noia (qui a més es la creadora del cosplay de la filla, el del gendre no, tot i que va demostrar que es ben capaç d’arreglar-se-les sol), opina que el saló esta bé però que en el sentit de neteja i de seguretat encara es pot millorar molt més, com a mínim si es compara amb esdeveniments que es poden trobar als Estats Units. És una gran fan de tot allò que se surt de lo normal i per això segueix aquestes edicions des de fa més de 10 anys, considera que son molt bones per als joves i al gent en general ja que desenvolupen la creativitat (en aquest sentit té molt ben valorada la gent nascuda el 91 a qui considera una promoció molt creativa). Sembla que el que van veure els va convèncer ja que han decidit repetir.

I això es tot el que puc dir, falten moltes coses i algunes es podrien haver explicat millor però es qüestió d’anar millorant, vull agrair a totes les persones que hem van dedicar una mica de la seva estona aquell dia al saló i disculpar-me per si alguna cosa que he publicat no es correcte ja que he treballat una mica de memòria i amb algunes anotacions que tenia en una llibreta, si llegiu alguna cosa que esta malament no tingueu cap mena de vergonya en fer-ho saber i ho corregiré sens falta.    

I com sempre  moltes gràcies per llegir!