L'adaptació al anime. Fidelitat o Originalitat?

Si una seria aconsegueix un contracte per  adaptar-se com anime que és millor? Que es mantingui el màxim de fidel possible a la història original o que procuri innovar aprofitant l’argument principal com a base?  Aquest és un tema que gènere un cert debat en la comunitat otaku i que es revifa cada vegada que un manga amb certa popularitat comença a retransmeteres per  televisió, però com en molts altres temes no s’ha arribat a una decisió clara.

Per una banda hi ha els defensors de procurar que l’anime sigui calcat al manga, crec que no m’equivocaria massa si digués que aquest grup és el més nombrós. Hem de tenir en compte que un manga es principalment una història, l’argument equival a un 60% del valor del manga en si, i si es decideix adaptar-la en format anime és lògic pensar que es procuri representar la història amb la major fidelitat possible, ja que es aquella història la que te valor. Aquesta idea té molta força ja que esta recolzada tant pels seguidors de la seria com pels productors, fer un anime es un treball molt laboriós i car i s’evitarà lo màxim possible embarcar-se en missions amb un futur incert, si saps que una cosa té èxit dons fas aquella cosa, com diu la dita “si una cosa funciona no l’arreglis”. I es que a tots, si fa  no fa, ens agrada veure els nostres manges més valorats a les pantalles de casa nostre, sempre hi ha una escena concreta que t’encantaria veure animada i si no està tal qual l’autor la va dissenyar aleshores es produeix un sentiment de decepció inclús desagradable.

Però mantenir-se fidel al manga té un preu, per començar, en la majoria de casos la seria es comença ha adaptar mentre la història encara no ha finalitzat, per raons obvies , cal fer-ho ara que té èxit i si més tard deixa de tenir-lo ja tancarem el projecte (un exemple d’això és Bleach, suposant que ara s’estigués discutint sobre si cal adaptar-la en anime o no, que creieu que decidiren?). Aleshores tenim dos projectes que ens expliquen la mateixa història de dues formes diferents, però resulta que una d’aquestes per tal de que funcioni necessita explicar fins a tres vegades més en un marge de temps força reduït , per tant es inevitable que les dues històries s’atrapin, i aleshores que fas? Tens tres opcions; Relleno, el qual ha sigut desprestigiat per molts degut a la senzillesa de les seves històries, per ser repetitives i en ocasions pel simple fet de que n’hi ha massa. Pots fer capítols que allarguin la història sense inventar res per omplir-la, es una idea que personalment considero pitjor que la del relleno, ja que crea una sensació de lentitud que no gènere res més que avorriment. I per últim innoves, crees una història nova a partir d’aquell punt, aquesta es la opció més arriscada de totes ja que des de bon principi no agradarà a tothom i també és impossible saber que passarà pròximament.

Però per un altre banda també tenim al grup que aposta per innovar, per agafar la mateixa història i redirigir-la en un altre direcció totalment diferent. Això s’ha vist poques vegades, de fet diria que ara per ara només conec el cas de Full Metal Alchemist, per les mateixes raons que hem explicat abans. Es diferent a començar un projecte animat des de zero ja que es possible que els fans de la història original, encara que estiguin ficats sobre avis del fet de que no serà l’argument que ells coneixen, poden jugar-hi en contra, a més de que al variar la història pots deixar enrere la essència de la seria, allò que la fet popular, lo qual sentencia l’anime de forma segura. A més és un fet que difícilment es produeix per altres raons que les que ja hem explicat; per començar  has de tindre el suport de l’autor, es possible que al autor no li faci gràcia que la seva història es manipuli, en teoria la editorial es l’autèntica propietària de la història però l’autor es el creador i també te un gran pes amb el futur d’aquesta. Has de formular un equip d’animació des d’un altre punt de vista, ja no es tracta d’animar una seria, ni tan sols de crear-ne una, es tracta de fer les dues coses simultàniament, sortir del mateix punt i avançar en una direcció diferent, mai seguint la mateixa ruta però tampoc apartant-se massa d’aquesta, això és d’una complexitat altíssima. Per tant, requereix un acord de diverses parts, suposa molta més feina i en ocasions surts de la meta amb veus que ja estan en contra teva, no es d’estranyar que aquest tipus de projectes siguin tan poc comuns.

I vosaltres que en penseu? Que preferiu, fidelitat o originalitat? Hi ha alguna seria que creieu que mereix una adaptació més fidel? O us hauria agradat veure una seria amb dos final diferents? Estaré pendent de la vostra opinió, moltes gracies per llegir.