Avui recomanem: Angel Beats!

Vas tindre una vida injusta, vas patir sense motiu, vas veure com el teu somni desapareixia davant teu sense que poguessis fer res per evitar-ho. Ara has de començar de nou, aquesta es la norma, iniciar una nova vida com un nou ésser, així ho ha designat. Però una nova vida compensarà el dolor de l’anterior? Es just això? No ho és, i per això existim nosaltres, aquells que es neguen a desaparèixer, aquells que es neguen a obeir, aquells que es revelen contra Déu.

Angel Beats! És un anime dirigit per Seiji Kishi, el qual també va estar al càrrec de l’anime Persona 4 que vam comentar en el seu dia, i es una obra de la productora Anipelx ( qui també ha produït els animes de Bleach i Full Metal Alchemist). La seria es va estrenar el 3 d’Abril de 2010 i va emetre el seu últim episodi el 26 de Juny del mateix any amb total de 13 episodis  i més endavant  una OVA.

La seria ens presenta un món més enllà de la vida on van a parar les animes de tots els joves que han mort amb algun remordiment o de forma injusta. És un món en forma d’escola on el fet de deixar-se influenciar per la rutina de les classes causa que l’anima del jove acabi per desaparèixer i pugui continuar el cicle de la reencarnació. En aquest món però hi ha un grup rebutgen el seu destí  i que han organitzat una guerrilla anomenada Front de Batalla del Més enllà, amb el qual procuren portar lo màxim de lluny possible una vida normal i així no desaparèixer. El principal enemic d’aquesta guerrilla es l’Angel, una noia que actua com a presidenta del consell estudiantil i que sempre s’enfronta al Front de Batalla quan aquests fan alguna de les seves moltes operacions, el Front la reconeix com una enviada de Déu i decideix fer el possible per derrotar-la demostrant així el seu rebuig per la injustícia que van patir en vida.

Angel Beats! Es un anime que combina el gènere de la comèdia amb el drama aconseguint bones qualificacions en tots dos camps, a més de alguns tocs d’acció i fantasia que ajuden a dinamitzar l’argument sense excedir-se. Els moments còmics es basen sobretot en mesclar personatges amb diverses formes de fer i veure com es deixen portar per la situació encara que aquesta sigui totalment absurda, el fet de que en la seria els personatges no puguin morir, ja que ja estan morts, fa que les bromes es puguin portar fins al límit e inclús la mort d’un personatge pugui fer-se servir com a gag. La part dramàtica és però el nucli de la seria, el drama es basa en les diverses situacions que han portat als membres del Front de Batalla al més enllà i com aquests resolen els seus conflictes personals pel seu propi compte i obtenen per fi la pau, son histories que parlen de vides felices que de sobte pateixen girs tràgics, d’anhels, de les lluites per obtenir un objectiu que quan ja estava a tocar es arravatat de forma injusta, son històries molt humanes, que podrien passar a la vida real i es això lo que les fa tan autèntiques i tant emotives.

La música es també un element destacat de la seria, sobretot en alguns capítols concrets. Trobem a una part del repertori que actua en un grup de música i que juga un paper fonamental en algunes operacions, la música és també el fonament  en la vida d’alguns dels personatges. Un dels secundaris, el meu preferit de fet, deixa anar la majoria de les seves frases en anglès i aquestes son majoritàriament fragments d’algunes cançons dels anys 80 i 90, es evident que hi havia un interès en els animadors en ressaltar l’element musical.

Però té els seus contres. Al ser una seria tant curta es fa impossible arribar a conèixer tots els personatges, de fet la majoria de les històries no s’arriben a conèixer, hi ha alguns aspectes que no s’acaben d’explicar o que queden una mica confusos. El fet de que no arribem a conèixer tot el repertori fa que molts dels secundaris quedin relegats a personatges amb alguna frase o recurs còmic i res més, tot i que aquest fet no es massa perjudicial ja que amb els pocs episodis que té no es desgasten massa les bromes i de fet el nombre de secundaris es prou gran com perquè prenguin torns al llarg del capítol i no els avorrim.

És una seria molt recomanable pels fans de les comèdies ambientades en escoles, com School Rumble, i si senzillament us agrada riure una estona no tinc cap dubte que també la sabreu gaudir. A més és fantàstica per aquells que no volen començar una seria inacabable de més de 100 episodis, lamento que sigui tan curta però la veritat es que potser no necessitava durar més, es una petita peça però una de molt bona, en si la seria parla de la injustícia de la vida causada per fets que no poden controlar, que no son causades per cap mal del que puguem venjar-nos,  i del sentiment de frustració que causa, Angel Beats! És una seria que parla d’una lluita, no contra cap personatge maligne sinó una lluita amb nosaltres mateixos on hem treure forces d’on sigui per fer front a la vida una vegada més.

No acceptarem la pau sense haver fet abans la guerra, Angel Beats!