Revisió de la setmana

Lamento dir que el projecte en el que estava treballant no el podré dur a terme immediatament. Aquest consistia en una reforma del blog, molt més profunda que la de fa un any, amb la intenció d’agilitzar-lo i ampliar-lo. Estava fent algun que altre experiment però a la vegada estava ficat en altres feines i no m’hi he pogut dedicar tot lo que volia, per això he decidit ajornar la reforma fins el setembre i intentar recuperar la normalitat del blog lo que queda d’estiu. Dit això crec que va sen hora d’una revisió.

1er One Piece: Per una banda el torn del Luffy en el torneig ja ha arribat i en Law haurà de fer front a en Doflamingo que ha resultat ser un personatge de molta més importància de la que es creia al principi . La major part del capítol s’ha centrat en en Sanji qui ha protagonitzat una nova escena cavalleresca. Aquest es l’aspecte que menys m’ha agradat del capítol ja que esperàvem l’enfrontament entre en Law i en Doflamingo que s’ha vist ajornat. Per altre banda aquest capítol no ha estat malament i cada cop hi ha més ganes de saber que passarà en aquesta saga.

2n Naruto: L’acció es desplaça cap en Kakashi i l’Obito els quals no s’havien empalat mútuament (que malament que sona dit així, no?), si bé al final del capítol ho acaben fent igualment (no malpenseu). Per altre banda sembla que l’enemic final no serà l’Obito sinó en Madara que ha decidit començar a actuar pel seu compte. Més fluix comparat amb altres setmanes però sembla que l’escenari principal de la setmana que ve tornarà a ser la batalla contra el “deu cues”, per tant la cosa podria remuntar.

3er Bleach: Se’ns ha presentat a diversos quincys i a l’Ishida com a successor del líder quincy. La veritat és que no tinc massa cosa a dir.

Fairy Tail: Dons en efecte, la saga s’ha acabat i tenim un final feliç per a tothom. La saga també a deixat clar que la seria continua i que, dintre d’un any, passarà alguna cosa. Els dracs no han desaparegut per sempre, és molt probable que tornin a sortir en algun moment. La forma en com ha acabat, que només es pot definir com a brusca, li treu molt de valor al capítol.

Això és tot, gràcies per llegir. Espero amb moltes ganes els vostres vots. 

Akira Toriyama, el retorn

El 13 de Juliol començarà a publicar-se a la Shonen Jump una nova seria que porta de títol Ginga Patrol Jako (Patrulla galàctica Jako). Que te d’especial aquesta seria? Dons que l’autor es ni més ni menys que Akira Toriyama.

Poques coses se saben, per ara, d’aquest nou projecte del creador de Bola de Drac. Es probable que es tracti d’un història còmica, l’estil en que més s’ha mogut Toriyama, però es desconeix la seva durada. Toriyama a fet altres treballs a part de Dr.Slump o Bola de drac però la majoria han sigut one-shots o mini-series de tres o quatre capítols. De fet sobra dir que com a mangaka de primera línia molts donaven per suposat que Toriyama estava completament retirat i que es dedicaria a fer altres tipus de feines. Com per exemple en el món dels videojocs, cal recordar que ha col·laborat amb la creació de la famosa saga Dragon Quest aportant el disseny dels personatges.

Per tant, es una petita feina més? O es un intent de competir amb les noves generacions? Aquest treball es una idea puntual que li feia il·lusió publicar? O té pensat recuperar la seva posició i robar-li presència als amos del moment com ho son l’Oda o en Kishimoto, per només dir els més coneguts? Sobra dir que la expectativa esta pels aires.

Si la història és còmica  no crec que tingui masses problemes per encaixar. Actualment moltes noves series que han sabut fer-se lloc a la revista son d’aquest tipus. És el cas de Nisekoi o Assassination Classroom, series que ja hem comentat en aquest blog. Per altre banda també significa que si te intenció de quedar-se la competència serà més dura.

Podem esperar grans coses d’aquesta noticia? No necessàriament. Jo, a nivell personal, no tinc masses expectatives. No perquè no consideri a Toriyama com el gran mangaka que és, això és innegable tant si t’agraden les seves series com sinó. Potser estic equivocat. Cal dir que l’estil de Toriyama pot jugar amb la nostàlgia dels qui han vist altres series seves en el seu dia. Potser el que hem fa més gracia de tot plegat es el fet de poder llegir un “clàssic d’última generació”.

Estiguem pendents d’internet, és molt probable que el primer capítol d’aquesta nova seria no passi inadvertit per traductors. 

Resultats del rànquing

Se que últimament el blog esta una mica inactiu, però es per una bona raó. Hem preocupa no poder dur-ho a terme abans que se m’acabin les vacances, que en el meu cas es l’1 de Juliol, però ja es veurà. Per ara un rànquing.

1er Naruto: Més fluix que el de la setmana passada però tot i així acceptable i amb promeses d’esdeveniments interessants en el futur. Per altre banda la relliscada de Fairy Tail hi ha ajudat.

2n Fairy Tail: Un bon començament de capítol amb un final desastrós, que si be no la condemnat aquesta setmana si que li ha costat la primera posició setmanal.

3er Bleach: Ha rescat un punt, en part per el descuit de Fairy Tail.

One Piece: Novament en hiatus però aviat tindrem noticies.

I ara el general:

1er One Piece: Tenia la posició assegurada malgrat el hiatus, de totes formes haurà de presentar un treball que valgui la pena aquesta setmana ja que la distància amb el 2n classificat es de només quatre punts.

2n Fairy Tail: El capítol d’aquesta setmana tenia molts números d’acostar-lo fins al mínim a One Piece però ha jugat malament i la distància, si bé curta, és més ample del que hauria amb una seria que té cinc capítols menys.

3er Naruto: Un altre bona setmana que retalla lleugerament les distàncies amb Fairy Tail. Les bones ratxes tard o d’hora s’acaben i molt hem temo que Naruto es cansarà a abans de poder lluitar novament per la segona plaça.

4rt Bleach: Ha sumat però no canvia ni de lluny la seva situació.

Això es tot, moltes gràcies per llegir i per votar. 

Revisió de la setmana

Pels qui no ho recordin aquesta setmana no hi ha One Piece ja que l’Oda s’està recuperant mica en mica de la seva estada a l’hospital. La setmana que ve tot seguirà sobre la marxa. Endavant amb la revisió.

One Piece: En hiatus com ja hem comentat.

Naruto: La batalla contra el “deu cues” continua i pel que sembla els conflictes amb en Sasuke no s’han acabat. Encara que aquest ja no vulgui destruir Konoha sembla tindre molt clar que les besties han de desaparèixer del mapa, cosa que en Naruto no vol acceptar. Per la seva banda l’Orochimaru ha ajudat a la Tsunada a recuperar-se i amb ella els 5 kages que tornen a la carrega. En certa forma el capítol ha sigut lleugerament més fluix però l’escena de l’Orochimaru ha sigut força divertida, els kages tindran una 2na oportunitat de demostrar el que valen i un combat amb el Sasuke, una cosa que segurament es reserva pel final de la seria, continua estant a l’ordre del dia. Aquest capítol ha mostrat diverses coses i algunes d’elles interesants. Malgrat tindre menys intensitat considero que ha sigut una bona setmana igualment.

Bleach: Ara l’Ichigo té dues espases, per lo que entenc cada una d’elles representa la Zangetsu i el seu Hollow. Caldrà veure com funcionen  en el camp de batalla. La veritat es que el capítol no ha donat més de si.

Fairy Tail: La batalla contra en Rouge anava ben encaminada i en mig capítol es planteja una solució a la invasió del dragon slayer de l’ombra. Però malgrat tot en Natsu ha acabat amb les dues coses de forma sobtada. Això sincerament li ha tret gràcia al episodi, es cert que encara queden els dracs i que molt provablement la destrucció de la porta no significa el final de res, però que el protagonista ho resolgui tot de per si és una cosa que ja hem criticat anteriorment.

Això és tot, comenteu i voteu com ja sabeu. Moltes gràcies per llegir. 

Avui recomanem: Hataraku Mao-sama!

Vaig ser derrotat. Els meus seguidors, assassinats. El meu regne, arrasat. Però això no és el final. Tornaré a aixecar-me. La gent aprendrà a tindre por del meu nom una vegada més. En aquesta nova terra realçaré el meu imperi del mal. I el primer pas...serà convertir-me en treballador a jornada completa.

Hataraku Mao-sama! o “El dimoni es un assalariat a temps parcial!” És l’adaptació al anime de la novel·la lleugera escrita per Satoshi Wagahara i il·lustrada per Onoki. L’animació h sigut produïda per White Fox i dirigida per Naoto Hosoda.

Hataraku Mao-sama! Va ser una de les noves series que va sorgir a principis d’aquesta primavera i que actualment continua emetent-se setmanalment. La història comença amb el final de la batalla entre el rei dimoni Satan contra la heroïna Emilia que ha aconseguit frustrar el seu intent de conquerir el món. Veient-se acorralat el rei dimoni i un dels seus principals subordinats decideixen retirar-se i esperar la seva oportunitat de contraatacar. D’aquesta forma acaben al Japó que tots coneixem i on queden atrapats degut a la pèrdua dels seus poders màgics. Així, es veuran obligats a adaptar-se a la seva nova situació i esperar la oportunitat de tornar al món que coneixen mentre planten cara als problemes del dia a dia.

És una seria divertida i força entretinguda. Provablement una de les raons de que sigui així es basa en el fet de aquesta no es la història de dos immigrants que tenen que adaptar-se a la seva nova vida. Ja des del principi, els personatges s’adapten a la vida terrenal sense masses problemes. La qüestió es troba en que no deixen de ser personatges no-humans, amb la seva altre existència encara molt present en els seus records i a la que no pensen renunciar fàcilment. Aquesta es la broma principal amb la que juga aquesta història, la de humanitzar a personatges sobrehumans, res massa innovador però que en aquesta seria s’ha sabut aplicar a la perfecció.

Altres punts destacables son segurament el conflicte pel que el rei dimoni ha de passar un cop s’ha integrat en la humanitat. On repassa totes les seves accions passades i on no pot evitar veure que ha comés alguns errors. També es juga lleugerament amb el conflicte entre les diverses parts del bàndol contra el rei dimoni, que veuen  en la seva absència un oportunitat d’establir-se totalment en el poder, sempre i quan ell i la heroïna desapareguin d’escena. No és una seria molt profunda però tampoc es un conjunt de clitxes sense transfons.

Apte pels qui busquin alguna cosa senzilla amb la que passar la estona i riure una mica, amb alguna escena d’acció entremig, trobareu aquesta seria del vostre gust.

Pels qui no saben viure sense una gran història on les sorpreses i les intrigues estant al ordre del dia molt probablement la trobareu massa simple i poc emocionant. Com ja he dit es una seria pensada com a lleuger entreteniment.

En resum. Hataraku Mao-sama! Compleix des del primer capítol l’objectiu que es planteja alhora d’adaptar els personatges en el seu nou habitat. Aquests son força carismàtics i resulta fàcil empatitzar amb algun d’ells. Malgrat que és fàcil de seguir sap jugar amb alguna petita sorpresa i acció per donar-li ritme a la història. Li dono un 6, un treball ben aconseguit.

El rei dimoni retornarà per recuperar el que és seu i, a ser possible, alguna paga extra. Hataraku Mao –sama!

Resultats del rànquing

Pel que sembla l’Oda no traurà capítol aquesta setmana ja que encara esta recuperant-se de la infecció que el va acabar portant al hospital. Com que és ell, li perdonem. Som-hi amb el rànquing.

1er One Piece: Victòria total per part dels pirates degut al contraatac d’en Doflamingo que aporta un gir inesperat a la saga. El ritme de la història comença a accelerar-se i això s’ha avaluat positivament.

2n Naruto: La batalla contra el “deu cues” continua aportant punts a la causa dels ninjes. Ara sembla que la història apuntarà en un altre direcció, veurem si això ajuda a evitar l’estancament o, si pel contrari, trenca la ratxa de la seria.

3er Empat:

Fairy Tail: La fi automàtica del dramatisme en comptes de tranquil·litzar als espectadors el que ha fet a sigut decepcionar-los, si es que sou uns sàdics! La sensació de que el capítol de la setmana passada no ha servit pràcticament per res és segurament és lo que ha causat aquesta avaluació negativa.

Bleach: Càstig  per la seva última broma. A esperar la següent.

I ara el general:

1er One Piece: Just abans de marxar novament de hiatus s’assegura de no perdre la seva posició. La seva avantatge és prou gran com perquè Fairy Tail no pugui avançar-lo durant la seva absència.

2n Fairy Tail: Ha perdut la seva oportunitat aquesta setmana de tornar a ser primer. No només el seu rival més directe ha fet molt bona feina sinó que la seva ha sigut bastant decepcionant.

3er Naruto: Per fi la seva bona ratxa li ha permès reduir l’avantatge amb Fairy Tail. Per desgràcia la distància que els separa encara és molt ample i es possible que la seva ratxa ja hagi finalitzat.

4rt Bleach: Res a dir. Novament.

I això és tot. Gràcies pels vostres vots i per llegir!   

Revisió de la setmana

S’acota una jornada d’estrena massiva d’anime. Si no sabeu que mirar estigueu atents i potser trobareu alguna cosa que us cridi l’atenció. Per ara fem una revisió.

One Piece: Millor que el de la setmana anterior. Hem pogut veure com sons els nans de One Piece, força simpàtics e ingenus, però han aconseguit desconcertar a la Robin, cosa bastant difícil d’aconseguir. A part d’això, sabem que hi ha una connexió entre la noia del torneig i el soldat de joguina que s’ha aliat amb en Franky. Però el que realment ha donat impuls al capítol, el que realment ha fet que el capítol valgués la pena, ha sigut descobrir que en Doflamingo no ha deixat els Shinchibukai sinó que ha pactat amb la Marin per atrapar en Law que ara s’ha d’enfrontar al seu antic cap i a un almirall simultàniament. Les coses acaben de torçar-se molt per el cirurgià de la mort. Un clàssic de l’Oda, capítol amb sorpresa just al final.

Naruto: La batalla esta aparentment de part dels ninjes després d’un atac combinat entre en Sasuke i en Naruto però caldrà veure si amb això n’hi ha prou. Per altre banda l’Orochimaru comença a fer el seu moviment, la guerra encara no esta, ni de lluny, finalitzada. Sembla que el clímax de la batalla ara podria anar a la baixa però no es pot assegurar res. El capítol en si ha seguit el ritme dels dos anteriors, per tant podem dir que ha sigut una bona setmana.

Bleach: El que fins ara era en Zangetsu es retira per entregar-li tot el seu poder com a shinigami a l’Ichigo, això comportarà en un altre dòping per al nostre protagonista. Si bé la conversa entre l’Ichigo i el seu “jo quincy” ha sigut en certa forma emotiva, el fet de que tot plegat no tingui massa sentit de per si li resta molt de valor al capítol.

Fairy Tail: La Ultear s’ha sacrificat per aconseguir arreglar un sol minut del desastre que s’està produint. Malgrat tot amb aquest sol minut n’hi ha hagut prou perquè els mags donin la volta a la situació. No ha estat un mal capítol però ha trencat molt ràpid amb el gir dramàtic que estava prenent. Si bé sabíem que això passaria no ho esperava tant aviat i li resta part de la “gràcia”.

Això és tot per avui, espero amb ganes els vostres vots i comentaris. Merci per llegir.  

Primeres dades del Saló de Barcelona

Malgrat que encara falten uns quants mesos, comencem a rebre informació sobre el pròxim saló del manga de Barcelona.

La gran novetat de l’any anterior va ser, sens dubte, el canvi de recinte des de la Farga fins al Palau Firal de Montjuic. Pels qui han pogut anar als dos recintes sabran que allò va suposar una solució al ja preocupant problema d’espai que s’estava produint i que, a part de ser molt incòmode, començava a ser perillós. Dons hem sabut que malgrat que només ha passat un any d’aquesta ampliació els organitzadors han apostat per tornar a fer reformes i afegir un segon recinte al esdeveniment, amb el qual es dobla l’espai de l’any anterior. Amb aquest nou recinte la distribució de les activitats ha quedat de la següent forma.

En el Palau 1 trobem principalment el concurs de cosplay i el concurs de karaoke, així com exhibicions de ball japoneses. És a dir, tota la temàtica escènica.

En el Palau 2 trobarem la resta de parades típiques de cada any; tendes, tallers de dibuix i cosplay, macro-espais de videojocs, etc. Les parades de menjar japonès que van tindre tant d’èxit l’any passat tornaran a ser-hi i existeix la possibilitat que també s’hagin ampliat. Com a novetat d’enguany, sabem que s’ha dissenyat un espai infantil amb manualitats, concursos i tallers de cosplay familiars.

Així com l’any passat la temàtica del saló va girar al voltant de la gastronomia, aquest any trobem també un tema central sobre el que giraran les diverses exposicions i activitats. En aquesta edició l’esport en el manga és el protagonista. A diferència de l’any anterior, que van apostar per un temàtica que, si bé porta diversos anys funcionant, ha començat ha destacar recentment. Aquesta vegada ens presenten un gènere que ha portat més d’una peça memorable. No hi ha cap dubte que trobarem referències a Slum Dunk, potser un dels manges d’esport més famosos, sinó el que més. I evidentment la llegendària Captain Tsubasa, més popularment coneguda en aquest país com “Oliver y Benji”. Però segur que podrem conèixer alguna història més actual i que comportarà la arribada d’algun manga nou a les nostres parades. De la mateixa forma que Toriko va aprofitar el saló gastronòmic per fer el salt al país, no seria gens estrany que series com Kuroko no Basket estiguessin planejant fer el mateix. Encara no hi ha res confirmat però.

Les dates si que ho estant. Com cada anys s’aprofita el pont de Tot Sants i començarà el Dijous 31, acabant el diumenge 3 de Novembre. Per ara l’esdeveniment es manté dins la seva franja de quatre dies, no és gens estrany ja que va ser l’any anterior mateix que es va afegir la quarta jornada. El preu de la entrada serà de 7 euros, 5 pels qui tinguin carnet jove i 2 per a grups escolars. I com sempre, el Divendres la entrada serà gratuïta pels qui hi vagin disfressats. Enguany el dia gratuït a coincidit amb el festiu de Tot Sants. Es una molt bona oportunitat pels qui no visquem a la capital d’escapar-nos aquell mateix dia amb algun cosplay, una cosa que s’ha de fer mínimament un cop si vas regularment al saló.

Per ara això es tot. Estarem pendents de novetats, convidats i sorpreses que puguin anar sorgint. Gràcies per llegir!   

Resultats del rànquing

Aprofitant que de moment tinc temps lliure estic pensant de tornar a reformar el blog, cosa que vaig fer ara fa un any. Com que encara no tinc cap idea clara estic obert a propostes, podeu comentar qualsevol cosa, des del color de fons fins als temes a tractar. Per ara, un rànquing.

1er empat: La lluita dels protagonistes contra el “deu cues” per una banda i la mort d’en Gray per l’altre han causat un empat en la primera posició, cosa que no passa massa sovint.

Naruto: El combat esta anant prou bé, i això que es contra enemics de relleno. El fet de recuperar als secundaris més carismàtics i la escena final amb una clara referència als hereus dels sannins li ha donat molts punts.

Fairy Tail: Malgrat que la mort d’en Gray ja s’intueix que serà temporal ha tingut bon efecte, probablement pel gir que pren la història més que pel fet de que hagi mort el mag de gel en si.

2n One Piece: Ha retornat però no ha fet amb massa força , això probablement a causat una certa decepció en els lectors que l’han castigat durament.

3er Bleach: Tot es una gran mentida, fem una aposta, quina es la pròxima trolla que ens col·larà en Kubo? Hem sento fatal escrivint aquestes paraules perquè demostren una clara imparcialitat alhora de jutjar les series. Tot i així el fet de que en pocs capítols es desmenteixin fets que han acompanyat la història des del seu principi causa que ja no la vegis amb els mateixos ulls.

I ara el general:

1er One Piece: Més li val remuntar perquè té Fairy Tail a només un punt.

2n Fairy Tail: El retorn del seu rival no la tirat enrere i està disposat a conquerir novament la primera plaça. Ho aconseguirà? Serà capaç de desbancar One Piece per segona vegada aquest any?

3er Naruto: Esta treien molts bons resultats aquestes setmanes però per desgràcia els seus rivals també i això causa que les distàncies no disminueixin pràcticament gens. Ara mateix trobem una lluita de resistència, el primer que flaquegi perd. El mateix amb la primera i segona plaça.

4rt Bleach: Res a dir.

I això és tot per avui, recordeu que les vostres opinions seran benvingudes i com sempre gràcies per llegir! 

Avui recomanem: Umineko no Naku Koro ni

18 persones van ser brutalment assassinades en la illa de Rokkenjima. Les víctimes eren els fills i nets del cap de la família que habitava a la mansió construïda en aquella mateixa illa i els servents d’aquest. Mai es va poder resoldre el crim, mai es va trobar un culpable, centenars d’històries sobrenaturals es van propagar sobre aquests fets...i algunes parlen. Parlen d’una possible culpable, parlen de la bruixa daurada.

Umineko no Naku Koro ni, literalment “Quan les gavines cantin” o “Quan les gavines plorin” és un anime dirigit per Chiaki Kon i produït per Studio Deen.  El qual és una adaptació de les primeres quatre novel·les visuals de la seria  que porta el mateix nom.

Després de la mort de tots els presents a la mansió de Rokkenjima sota causes misterioses, que molts van atribuir a la llegenda de la bruixa daurada coneguda com Beatrice, les pròpies víctimes accepten amb certa resignació la seva situació i opten per gaudir una mica de la seva futura vida en el paradís. En Battler Ushiromiya, un dels assassinats, es nega ha acceptar que la causa de la seva mort sigui una suposada bruixa i es rebel·la, causant que la pròpia Beatrice aparegui davant d’ell. Aquesta li proposa un joc, si esta tant segur de que la màgia no existeix aleshores ella recrearà els assassinats de la illa i ell haurà de poder argumentar que tots els fets que hi succeeixin poden ser duts a terme per un humà normal. En Battler accepta i així comença el seu duel d’ingeni amb la Beatrice, on tots dos tenen la intenció de destruir la moralitat de l’altre i sotmetre’l.

Aquesta història es un fantàstic exemplar del gènere de misteris amb algun toc de terror que li dona més força al argument. Destaquen especialment el realisme dels personatges als quals s’intenta no encasellar, desenvolupant en ells aspectes positius i negatius que els impulsen a actuar de diverses formes al llarg de la seria, fent que cap  sigui purament bo o dolent. Un altre aspecte que afavoreix molt al desenvolupament dels personatges son les diverses partides que es juguen. Cada novel·la representa una recreació dels assassinats de la illa de Rokkenjima diferent a l’anterior. De forma que el protagonisme es desplaça d’uns a altres en cada història permetent conèixer  amb prou profunditat a tot el repertori. També destaca l’activitat de la història, malgrat que la confrontació es purament intel·lectual això no impedeix apreciar una clara sensació de batalla entre els dos personatges principals, fent que sigui més atractiva a la vista.

És una combinació estranya, sense arribar ha estar dintre de cap gènere en concret, però efectiva. Cada història es diferent però esta fortament lligada al argument principal que es va desenvolupant gràcies a aquestes, fins el punt en el que abans era un simple duel entre dues persones, acaba sent molt més.

Apte per a tots aquells que gaudeixin de les històries de misteri i aquells amb gustos lleugerament macabres. Pels qui busquin complexitat, aquesta es la vostra seria.

Que no us tiri enrere la paraula “terror”, si be la seria es força obscura no busca el pànic del qui la visiona. Si bé trobareu algunes escenes amb un lleuger grau de violència, algunes físiques i altres psicològiques, aquestes no son la essència de la història sinó la mostra de la perversitat d’alguns personatges. Ara bé, si sou molt sensibles a aquestes coses (I us parla algú que es incapaç de mirar una pel·lícula de terror) aleshores potser preferireu que us la expliquin, així mateix es molt probable que només els fans del seinen trobin atractiu l’enrevessat argument d’Umineko.

El gran defecte de la seria però es que només inclou quatre de les vuit novel·les visuals que formen la història, i si bé aquestes dues meitat estant clarament diferenciades i la conclusió de la quarta novel·la és un final òptim, aquest no revela tot el que hi ha darrere dels assassinats, si bé tampoc queda res massa penjat. Per aquest motiu catalogo aquesta anime amb un 8 sobre 10, es a dir, un treball que val molt la pena mirar.

El cant de les gavines indicarà el final d’aquest joc de bruixes. Umineko no  Naku Koro ni

Revisió de la setmana

I per fi podem fer una revisió amb les 4 series que formen la nostra lliga particular, ho trobàvem a faltar oi que si? Dons vinga.

One Piece: Ha tornat, aquest cop per centrar-se en el grup d’en Law que porta en Cesar fins el punt d’intercanvi, una espècie de jungla o bosc totalment descontrolat. Pel que sembla aquí viuen els responsables dels robatoris que es produeixen a l’illa i que els habitants anomenem “fades”, els quals son en realitat nans, com seran exactament?. El capítol no ha sigut res de l’altre món, no ha sigut dolent però el fet de continuar la història del grup d’en Law, la qual amb prou feines estava començada, fa que hi hagi poca cosa per valorar.

Naruto: I aquest cop ha sigut el torn de tots els secundaris de Naruto, els quals s’han pogut lluir i demostrar que el salt temporal va servir d’alguna cosa més que per canviar de look. Inclús en Sai ha fet alguna cosa, poca tot sigui dit, però torna a ser el torn del equip 7 que lluitaran al estil sannin. Bona continuació del capítol anterior, amb la intenció de rescatar personatges que havien quedat oblidats, tot i que he trobat a faltar en Lee.

Bleach: En Zangetsu no es en Zangetsu sinó el líder dels quincy. Admeto que aquesta no me l’esperava però tot i així te molt poca lògica i ho trobo totalment innecessari, es molt probable que aquesta frase tampoc tingui cap mena de repercussió en el futur i per tant ha sigut una forma absurda de generar expectació.

Fairy Tail: El conflicte amb en Jellal ha acabat de forma bastant relaxada, lo qual ha sigut lleugerament decepcionant. Per altre banda la història pren un gir dramàtic amb els dubtes de la Ulr i la inesperada mort d’en Gray, això afegeix molta tensió ja que no tinc cap dubte de que no serà l’únic en caure. Només per aquest fet Fairy Tail ha sabut cridar l’atenció aquesta setmana.

Espero amb ganes els vostres vots, gràcies per llegir. 

Avui recomanem: Sanctuary

Un no pot entrar a l’infern i esperar ser el mateix quan en surti. Aquell món que abans et semblava perfecte de sobte esta ple d’incoherències, de defectes, de lastres. La gent esta viva però no viu i en conseqüència el país està morint amb ells. Tu saps que es estar entre la vida i la mort, no ho acceptaràs, no et resignaràs, si les coses han de canviar que hagi sigui, encara que el teu objectiu sigui canviar tota una nació.

Sanctuary es un manga escrit Sho Fumimura i dibuixat per Ryoichi Ikegami, es va publicar en la revista Big Comic Superior entre els anys 90 i 95. Ambientada en un Japó dels anys 90, en un país que ja ha oblidat la 2na Guerra Mundial i que esta en una etapa de plenitud, se’ns presenta una història molt realista que gira al voltant de la política i de les màfies, dos mons en aparença tant diferents i distants però que en realitat potser només son dos blocs del mateix pilar que sustenta el país.

La història té dos protagonistes amb un passat comú i un present que els manté units i separats a la vegada. Akira Hojo i Chiaki Asami son dos nois que durant la seva infància van sobreviure a un camp de concentració a Camboya i que van ser repatriats a Japó, lluny de conformar-se en sobreviure van percebre que el seu país s’estava dirigint a un punt mort i els dos amics acorden canviar-lo radicalment. Així en Hojo s’uneix a una banda de yakuzas i l’Asami inicia la seva carrera política, tots dos amb l’objectiu d’escalar fins a la cima dels seus mons i aprofitar el seu poder per canviar la nació japonesa.

Es un manga excepcional, amb una història que presenta ja des del seu inici una batalla que sembla perduda, entre dos idealistes que busquen derrotar aquells que s’han assentat en el poder. La forma en com es desenvolupa, en com els personatges s’organitzen i s’adapten al voltant d’aquest canvi que comença a produir-se, recorda al moviment d’una onada, no hi ha cap pausa, només una massa que es dirigeix cada cop amb més força fins el seu objectiu contra el que envesteix amb tot el que té. L’art, malgrat ser estàtic, s’adapta perfectament al ritme del argument, centrant-se en intentar mostrar i ocultar simultàniament les emocions i pensaments dels personatges, un fet gens despreciable.

Aquesta es una història per a tots els fans de les lluites intel·lectuals, on entendre el teu enemic i anar diversos passos més endavant que ell suposa la diferència entre la vida i la mort. En canvi no es recomanable per els que busquin una història “amb focs artificials”, es fosca, un seinen en tota regla, on les morts son fredes i no deixen res al seu darrere, simplement un buit, on les lluites només son un pas per al següent repte, cap a un objectiu que es clar però que a la vegada no sembla tindre una forma definida.

Tant si t’agraden les histories marcades pel realisme com si n Sanctuary té un mèrit que mereix ser destacat, no deixa indiferent. Malgrat la aparen fredor que desprèn cada pàgina esta marcada amb les emocions que pretén transmetre, el realisme d’aquestes causen que el lector senti empatia en llegir-les, inclús el més escèptic podria contagiar-se del idealisme d’aquestes.

Aquest es l’inici cap a un món segur per a tots els que ens importen, aquest es el primer pas per construir el nostre santuari. Sanctuary  

Resultats del rànquing

One Piece ha tornat una setmana avanç del que vaig dir, desconec si perquè l’Oda s’ha recuperat abans del previst o si per la font que vaig consultar estava equivocada, en qualsevol cas és una bona noticia. Endavant amb el rànquing!

1er Naruto: Un capítol tant poc comú com el de la setmana passada, en el que podíem veure una Sakura lluint-se per primer cop en molts anys, ha valgut novament la primera posició per aquesta seria, a més sembla que l’acció continua o sigui que segur que no ens avorrirem.

2n Fairy Tail: El dilema sobre si val la pena sacrificar la vida d’en Rouge per tal de salvar el present li ha donat força bon resultat a Fairy Tail aquesta setmana. Insuficient però per aconseguir la primera posició. Dependrà de com es resolgui el conflicte si la seva posició va a més o a menys.

3er Bleach: El capítol no ha aportat res de nou, a sigut més aviat per omplir i en conseqüència no ha rebut punts.

One Piece: Estava de hiatus.

I ara el general:

1er One Piece: El seu marge s’ha vist molt reduït en les últimes dues setmanes però ha sigut prou ampli per evitar que Fairy Tail pogués avançar-lo durant la seva absència. Tot i així ara li tocarà treballar fort per tornar a ampliar l’avantatge que el manté en la cima.

2n Fairy Tail: Ha sabut aprofitar la distància amb el líder un bon tros i compensar així les diverses errades passades. Ara té la oportunitat de tornar-se a col·locar en primera posició però ho haurà de aprofitar ja que difícilment se li tornarà a presentar un altre oportunitat com la que ha tingut aquestes últimes jornades.

3er Naruto: Malgrat que ha sigut líder durant la absència de One Piece no ha pogut beneficiar-se massa d’aquesta. Si be es qui més punts a sumat aquesta setmana la distància amb Fairy Tail s’ha reduït només en 2 punts, potser si manté el ritme i One Piece fa una bona feina Fairy Tail quedarà fora de les posicions premiades i aleshores tindrà una oportunitat d’avançar-la.

4rt Bleach: Res a comentar.

I això es tot, moltes gràcies pels vostres vots i per llegir.  

La dona en el manga i com a mangaka.

Ara fa un mes el grup Amakuni de Reus, que es dedica a realitzar activitats per promoure la cultura manga-anime i japonesa, va organitzar a un cicle de conferències sobre Japó. Vaig descobrir-ho per casualitat i vaig prendre la decisió d’assistir-hi per poder presenciar la xerrada que avui us presento;  “La mujer en el mercado del manga. Distintas formas de construir i consumir la feminidad” d’Andrea de Pablo, doctorada de la UNIZAR. Considero que es una tema força interessant que ens permet avaluar un aspecte força discutit del manga i l’anime i que té la seva repercussió en la societat japonesa, el paper de la dona, com a personatge però també com a mangaka.

Si ens centrem en la dona com a personatge trobem que s’ha produït una certa evolució, mentre que els anys 70 la dona sovint era presentada ja en edat adulta i aquesta es limitava a recolzar al home tant com li fos possible a partir dels any 80 aquesta posició es diversifica i evoluciona lleugerament amb la introducció del concepte kawai ( expressió utilitzada quan una cosa, sovint una persona, es extremadament mona, carregada d’innocència), tot i així el canvi no va ser massa radical, potser si en la superfície però no en la seva essència.

Dels rols que pot prendre un personatge femení Andrea de Pablo en va destacar dos, per la seva influència en les històries o be per que aquestes destaquen:

Per una banda tenim el rol matern, el qual esta molt valorat. Es presenta a les mares com personatges dolços, fortes a la seva manera, dedicades a la seva família, especialment als seus fills que sovint son personatges protagonistes. Aquesta mare sol morir, preferiblement de forma tràgica, per tal de marcar amb la seva pèrdua la vida dels personatges principals. El rol maternal el trobem en altres llocs fora dels lligams familiars, en el grup dels protagonistes, si parlem d’un manga del tipus shonen, el personatge femení serà sempre el que tingui més sentit comú i serà el més responsable, actuant en certa forma com una mare, potser més aviat com una cangur, del equip.

Un altre personatge molt característic, i que de fet porta ja molt anys apareixen en diverses històries, es el de la dona que renuncia a la seva feminitat. Aquesta es la dona que realitza funcions que sovint les duu a terme l’home, en realitat no les funcions en si però si la seva forma d’actuar i de portar-les a terme. Aquesta dona es possible que es transvesteixi, la forma més clara de renuncia a la feminitat, o bé es possible que pateixi una mutilació d’algun tipus, pèrdua d’extremitats o cicatrius, la qual serà ben visible. Malgrat aquesta decisió, ja que sovint la seva situació ha sigut determinada per el propi personatge, la dona acabarà retrobant-se amb la seva feminitat en algun moment de la història, degut a l’aparició d’algun home que donarà lloc a una relació romàntica entre els dos. A part, per més forta que pugui ser per si sola, tard o d’hora haurà de ser rescatada per l’heroi o l’home per qui tingui algun tipus de sentiment, de forma que, malgrat ser capaç de fer el mateix que qualsevol home, el personatge femení no acaba d’ostentar la mateixa posició que aquest. Andrea de Pablo argumenta també que un altre element de masculinització per part de la dona és l’ús d’armes sovint utilitzades per homes, com les espases. Aquest es un punt que personalment no comparteixo, si bé es cert que aquestes armes sovint estan relacionades amb homes considero que no es pel fet de que siguin armes masculines sinó perquè aquestes son armes relacionades bàsicament amb la guerra o la lluita. Degut a que fins no fa massa el rol del guerrer estava totalment en mans del gènere masculí és molt lògic que aquestes armes siguin sovint empunyades per homes però no considero que això sigui un element masculinitzador sinó més aviat una mostra de que el personatge de la dona comença a tindre presència en camps que fins ara tenia vetada la entrada.

Un altre aspecte dels personatges femenins que es va ressaltar va ser el de la seva aportació en els manges de lluita, és a dir, el shonen. Mentre que sovint els personatges masculins disposen d’algun  tipus d’habilitat vistosa però sobretot destructiva, es per norma que el rol de sanador recaigui sobre una dona. Perquè aquest fet? Això be donat per una doble influència; la primera per la vinculació amb el personatge de la Miko, la sacerdotessa que sovint disposava de coneixements medicinals i, en casos mitificats, purificadors. La segona prové de la capacitat de donar a llum, fet que relaciona a les dones amb la capacitat de crear vida, i en aquests casos, també de mantenir-la.

Un altre aspecte destacat en el manga actual per Andrea de Pablo va ser l’augment del erotisme, probablement causat per la relaxació de la censura. Aquest erotisme és, segons de Pablo, la promesa de reproducció feta a l’heroi, o dit de forma més simple, la promesa feta al “príncep” que quan tot acabi tindrà la seva “princesa”. No seria gens estrany que fos així tot i que des de la meva opinió alguns d’aquests casos popularment coneguts com fanservice, son senzillament això, un servei per als ulls dels lectors.

Amb l’aparició de mangakes femenines s’han fet aportacions innovadores, son segurament les principals responsables de millorar la situació dels personatges femenins. Estem parlant d’autores com Ruriko Takahashi, creadora de Ranma o Inuyasha (shonens en tota regla), i de Hiromu Arakawa, creadora del sens dubte llegendari Fullmetal Alchemist on trobem a personatges totalment fora de la norma que hem explicat prèviament com Olivier Mira Amstrong, orgullosa e implacable general del nord, o Izumi Curtis, alquimista que malgrat el fet d’estar feliçment casada, i de patir falta d’òrgans, no s’ha frenat el gens mínim  en la seva forma de viure. Tot i així inclús aquestes autores poden pecar d’estereotips, la pròpia Arakawa va crear el personatge de la mare de l’Edward i l’Alphonse basant-se clarament en el típic rol matern, amb el mateix final. Tot i així, i parlo a nivell personal, estic convençut que seran mangakes com aquestes, i les que vinguin més endavant, les que causaran el canvi més gran.

Ara apartem-nos una mica i dirigim-nos als mangakes dedicat al shonen que son homes, han realitzat aquests algun canvi? Podríem  parlar de personatges com la Nami o la Robin, les dues de One Piece i creades per l’Eichiro Oda, que sens dubte tenen un rol combatiu més actiu però també es cert que l’erotisme que les envolta no es pas curt, (no us enganyaré, la primera vegada que vaig veure la Nami de dos anys més tard vaig pensar “Me l’han vestit de meuca”), si bé segurament son dels personatges femenins més integrats que he vist per ara. Tot i així m’agradaria parlar del personatge de la Erza Scarlet de Fairy Tail, obra de Hiro Mashima.

És l’Erza el prototip, o dels primers, de personatge femení amb una situació més igualitària sense renunciar a la seva feminitat? Personalment considero que no.

Sens dubte es un personatge fort físicament, dels personatges més valorats de la seva seria, però trenca tòpics? En cap moment la Erza ha dit que renuncies al caràcter femení, si bé sempre va amb la armadura posada aquest es un aspecte que considero molt lligat a la naturalesa de la seva màgia i la seva personalitat de persona estricte amb la que se’ns va presentar al principi de la seria i que s’ha anat relaxant amb els anys, això es cert. Per altre banda, malgrat tota aquest força ha tingut que ser salvada en diverses ocasions, per en Natsu (l’heroi) i per descomptat en Jellal ( el seu heroi particular). Si be no es tant visible com en altres casos ha sigut víctima de mutilació, cal recordar que un dels seus ulls és artificial. No s’ha pogut escapar de l’augment de l’erotisme de la seria, si bé la Lucy continua sent la numero 1 en aquest camp. En definitiva, el cas de la Erza mostra un avenç però no es una revolució, ni de lluny.

En finalitzar la xerrada vaig poder parlar amb Andrea de Pablo i preguntar-li si creia que veuríem un canvi en aquest sexisme en el futur. Ella va dir que aquesta es una pregunta difícil de respondre ja que actualment en el manga japonès s’està produint un augment del erotisme i s’està realçant el rol de la mare. Es important que el manga canviï perquè es un transmissor de ideologies, el manga ha tingut un paper essencial com a mitjà publicitari de la cultura japonesa. Segons de Pablo, aquest fet be causat per una adopció de la cultura estrangera causada per la seducció la qual té molt més èxit que un mitjà que es bassa en la imposició.     

El sexisme en el manga es molt subtil, però no es invisible. Les dones comencen a igualar la balança però encara no podem parlar d’equilibri, es un fet que la desigualtat i continua sent, que continua existint una certa resistència a acceptar a les dones com a complets iguals. 

Moltes gràcies per llegir. 

Manga Showdown! Fight!!! Quarts de final, Sendoh vs Gin

En algun lloc del recinte de Manga Showdown! Fight!!! Una figura espera impacient però inamovible en un carreró, recolzat en la paret amb la mirada perduda. De sobte el soroll d’unes passes trenca el silenci.

Inspector: Ja era hora.

?: Ho sento...es que...he tingut que escapar-me de la infermeria...el doctor no hem volia deixar anar sense obrir-me el pit per veure si ja estava bé...

Inspector: No vull sentir excuses- això diu, però al cap d’una estona la curiositat pot més- obrir-te el pit?

?:...és de la opinió que les coses es veuen millor amb els ulls, directament...

Inspector: (Pren nota en la seva llibreta). Una motiu més per tancar definitivament aquest lloc. Portes la càmera?

?: Aquí la té.

Inspector: I els teus companys que creuen que ha passat?

?: Creuen que s’ha perdut.

Inspector: Fa miques la càmera. Bé.

?: D’això...senyor...

Inspector:...

?: Mantindrà la seva part oi?

Inspector: Si col·labores amb la investigació no apareixeràs en el meu informe i se’t aconseguirà un altre lloc de treball automàticament, aquests son els meus termes i els mantindré.

?: Gràcies...jo...hauria d’anar tirant o hem trobaran a faltar...

Inspector: Procedeix.

Marxa.

Inspector: Ja falta poc...

I en un altre lloc més animat i millor il·luminat...

Sona una música d’introducció poc original, les càmeres s’encenen i comencen a gravar començant per fer un plànol de tot el públic que aplaudeix com si cobrés per fer-ho ( de fet ho fa, un entrapà de pernil salat i un suc), passa per la taula del trio del torneig, on trobem buida la cadira del Càmera, la Veu en off esta fent mots encreuats i el Reporter saluda mentre dona cops mal dissimulats a la seva companya per sota la taula.

Reporter: Benvingt a Manga Showdown! Fight!!! Es curiós, tinc la estranya sensació que fa setmanes que no sortim....

Veu en off: Jo també...va! Tindrà alguna cosa a veure amb el canvi horari...

Reporter: No se jo...e! I tu d’on vens?

Càmera: Perdó! Perdó! Estava...d’això...ocupat.

Reporter: Bé, es igual. Donem una calorosa benvinguda als concursants d’aquesta setmana! De la societat d’ànimes ens arriba...en Gin!

Gin: Amb un somriure de persona que no hagi fet mai mal a ningú però que es evident que perfectament podria ser el responsable de matar-te en la teva pròpia casa mentre dorms. Hola.

Reporter: I al seu costat tenim al seu rival d’avui! En

Veu en off: Sendoh!!!

Part del públic, el femení, s’aixeca fen una onada mentre un altre part, el masculí no-solter i el solter clarament gelós i rancorós, es creua de braços i llança mirades fredes al jugador de basquet que es limita a somriure al públic sense adonar-se de res.

Sendoh: Hola! Com va?

Reporter: Els dono la benvinguda novament al nostre programa senyors, com es troben?

Gin: Força bé, de tant en tant noto punxades a la esquena però bé.

Reporter: Punxades? Es que té problemes de mosquits a la seva habitació?

Gin: No vas mal encaminat, crec que es el jove Light intentant matant-me amb la seva llibreta.

En un bar del recinte

Light: Malparit...

L: Menjant un tros de pastis assegut a la seva manera en el taboret de la barra, amb un lleuger somriure.

Light: I tu no riguis!

Tornant al plató.

Veu en off: I tu Sendoh, guapo, quan acceptaràs la meva petició d’anar a sopar?

Sendoh: Ho sento...es que fins que sigui concursant...

Veu en off: Si vols puc  fer-hi alguna cosa....

Reporter: Tu estigues quieta, et recordo que tinc esposes i cinta americana o sigui que...

Càmera: Hòstia tio...no sabia que t’anaven aquests rollos, que amagat que ho tenies.

Reporter: Que? No! Es per...ves a la merda.

Càmera: Jajajaajaaja! Tranquil home! Si ja saps que m’agrada prendre’t el pel! No, però ara en serio, si et van aquestes coses tinc unes revistes que li estic guardant al doctor que per un mòdic preu puc “perdre” accidentalment, que hi dius?

Reporter: Que no vull saber-ne res. I que fas guardant el porno dels altres? És més, qui compra revistes avui en dia?

Càmera: Ja saps que el doctor es un home de tradicions.

Veu en off: Nois, podeu deixar el tema per quan no estiguem treballant? En directe? Amb nens escoltant?

Reporter: Cert, bé senyors, com és tradició en aquesta ronda els i hem preparat un vídeo on els i preguntem a coneguts seus coses sobre vostès, els i sembla bé que comencem per vostè senyor Gin?

Gin: I ara! Endavant, endavant!

Reporter: Dons dintre vídeo!

La càmera enfoca la pantalla del fons la qual s’encén.

 Veu en off: (sospir) Perquè no puc entrevistar els coneguts d’en Sendoh? Hem feia il·lusió...

Becari: Perquè el cap opina que no hauries sigut imparcial...

Veu en off: Que t’ho fa pensar? ( plànol de mig cos, apareix una magnifica camiseta de “ I Love Sendoh”, ja a la venta a les seves tendes per un mòdic preu, 15 euros i la fredor dels seus novios i marits).

Becari:....Intuïció?

Ichigo: Perdoneu? Que en teniu per massa?

Veu en off: Ai, perdona. Diguem, que en penses d’en Gin?

Ichigo: Es un tio complicat d’entendre...jo no sabria com descriure’l

Matsumoto: Es fa difícil saber que pensa, jo el conec des de que érem petits i tot i així...però en el fons no es mala persona, senzillament es que ho vol fer tot a la seva manera.

Urahara: Un dia vam tindre una competició de mirades fixes i vam quedar empatats però ens vam cansar tant la vista que ara anem tot el dia amb els ulls tancats!

Veu en off:...en serio?

Urahara: No! És broma! Com t’has pogut creure això? Jajajajajaja

Veu en off:....

Aizen: És útil i fa be la seva feina, no necessito més.

Byakuya: Es un traïdor que mereix ser executat.

Kira: El capità és...be, l’ex capità era...

Veu en off: Té problemes per trobar les paraules?

Kira: No, es que soc un  secundari que no l’han fet servir massa durant la seria i ara no tinc prou personalitat per dir la meva opinió.

Veu en off:....vaja...

Kira: Podria ser pitjor, podria ser un personatge de relleno...  

(tall)

Veu en off: Et posa nerviós que sempre somrigui?

Matsumoto: Gens, a mi m’agraden els homes amb sentit de l’humor.

Veu en off: No tinc molt clar si el seu somriure el causa un acudit sincerament...

Ichigo: La veritat es que si, tant bon punt estàs parlant tranquil·lament amb ell com de sobte t’està atacant e intenta matar-te, i sense deixar de somriure!

Aizen: No li dono importància mentre compleixi les meves ordres

Veu en off: Apunyalar-te per l’esquena era també ordre teva i formava part d’un pla superior? O admetràs d’una vegada que al gran Aizen li van col·lar un gol davant dels seus nassos?

Aizen:...no tinc res més a dir...

Veu en off: no, ja se jo que no...

Byakuya: Ni ho se, i tampoc m’importa

Veu en off: Canviaré la pregunta dons, perquè sempre fas cara d’enfadat?

Byakuya:!

Veu en off: Es broma, es broma!

Urahara: Potser ha llegit el diari, les tires còmiques son molt divertides!

Veu en off: Senyor, s’està prenent aquesta entrevista seriosament?

Kira:.....

Veu en off:....

Kira:....no se, potser es que és molt optimista?

Veu en off:....

(tall)

Veu en off: A aquestes alçades ja deu haver traït a tothom, com es que la gent continua confiant en ell?

Byakuya: Es un mentider hàbil suposo, lo qual el fa més perillós i amb més raó hauríem d’executar-lo quan abans millor.

Urahara: Qui sap, potser els mira amb uns “ullets” que fa que li perdonin tot

Veu en off:...en serio? “Ullets”? No té res més bo?

Urahara: Uuuu, ets exigent e? M’agrada. A veure que et sembla això, s’obre la revista de la Shonen Jump i apareix el manga de Bleach.

Veu en off:....I? On es l’acudit?

Urahara: L’acudit el veuràs quan es publiqui el rànquing

Matsumoto: No se....suposo que la gent nota que en el fons ho fa amb bona intenció

Veu en off: Matar a sang freda també?

Matsumoto: Si, la veritat es que es una mica estrany i no diu molt a favor dels qui es fien d’ell, e Aizen?

Aizen:....

Ichigo: No ho se, jo sempre le tingut en el bàndol enemic, m’hauria de preocupar?

Veu en off: Tenint en compte que en totes les organitzacions en les que ha treballat les ha deixat causant un merder impressionant abans de marxar? Si, suposo que podries preocupar-te.

Kira:...

Veu en off:....

Kira:...

Veu en off:...

Kira: (S’aixeca, va fins a la Veu en off i comença a plorar sobre la seva espatlla)

Veu en off: Tranquil, tranquil, no ets l’únic que li passa saps? Hi ha un tio al torneig que porta un sindicat i programes d’ajuda per casos com el teu, vols que l’avisem?

(tall)

Veu en off: Creuen que guanyarà?

Ichigo: No se, suposo que no ho ficarà fàcil, això segur.

Matsumoto: Jo crec que si, ànims Gin!

Byakuya: M’és igual, diguem on és perquè pugui matar-lo.

Aizen: Hm, m’ és indiferent.

Veu en off: M’entres no te la torni a clavar entre ronda i ronda...

Aizen: Això matei, No!

Urahara: No veig perquè no, ànims Gin i tingués els ulls ben oberts!

Veu en off: Sisplau!

Fi del vídeo

Reporter: Que li sembla senyor Gin?

Gin: Esta molt bé! Veig que l’Urahara continua sent de la broma.

Veu en off: Ui si, quin riure...

Gin: Ara hauria de marxar.

Reporter: Com? Però no pot

Gin: Ho sento, es per una causa major.

Càmera: Has d’apunyalar algú per la esquena per complir la teva quota?

Gin: Jajajajajaja, potser.

Abandona el plató.

Reporter: Vaja, sentor Sendoh, li sembla bé que fiquem el seu vídeo?

Sendoh: Endavant

La càmera torna a enfocar la pantalla del fons

Càmera: Perquè he d’entrevistar aquest grup? Jo volia entrevistar l’altre!

Becari: Ets fan d’en Gin?

Càmera: No, m’han dit que hi ha una tia amb unes peres que

Becari: mira, es igual, el cap diu que era millor així. Més segur.

Càmera: Ja, dons quina merda. En fi. Que en pensen d’en Sendoh?

Uozumi: A vegades es molt irresponsable però es de fiar, per això li vaig oferir la posició de capità del equip. Tot i que no es moriria per arribar alhora al entrenament ni que fos una punyetera vegada!

Taoka: Es un jugador amb molt de talent i es fantàstic poder comptar amb ell al meu equip, tinc ganes de veure fins on pot arribar.

Fukuda: Es molt bo, ho admeto, però sempre m’ha fet ràbia lo fàcil que se li dona tot alhora de jugar mentre que jo he tingut que suar i sentir moltes bronques de l’entrenador per arribar on estic.

Rukawa: No entenc que hi faig aquí...

Càmera: És que necessitàvem gent, que hem pots dir d’en Sendoh?

Rukawa: Es un rival dur, això si que ho puc dir.

Càmera:....i?

Rukawa: I ja està.

(tall)

Càmera: Ara ell es el capità del Ryonan, ho fa bé?

Uozumi: Ja! Haurà d’aprendre a prendres les coses més seriosament però estic segur que sabrà complir amb el càrrec. Més li val!

Fukuda: Si, però continua fent tard als entrenaments...és un cas perdut...

Taoka: És menys seriós que l’Uozumi però els jugadors el respecten i el segueixen i això es el que importa. Potser es una mica despreocupat però ho prefereixo als problemes que ens han ocasionat algunes vegades el mal geni d’en Fukuda o l’Uozumi mateix.

Rukawa: I jo que vols que et digui a aquesta pregunta? Si ni tan sols estem al mateix equip

Càmera: No se, inventat algo.

Rukawa: Suposo que si, no se. Ha de ser complicat això de fer de capità, jo no ho voldria pas.

Sakuragi: Dons tranquil que ja el seré jo el capità! No pateixis!

Rukawa: si, es clar que si...el dia que les gallines toquin la guitarra...

(tall)

Càmera: No et posa nerviós que sempre vagi tant tranquil per la vida?

Fukuda: Molt! Es molt frustrant! El món es podria ensorrar al nostre voltant i ell continuaria al seu rollo!

Taoka: La veritat es que si, es el seu gran defecte, si pogués moldejar-lo perquè fos implacable com vaig fer amb l’Uozumi....

Uozumi: Aaaaaaaa! Merda Sendoh! Posa’t les piles d’una vegada! Atontat!!!

Càmera: M’ho prendre com un si

Sakuragi: Jo seria molt millor capità que tu! Tu sempre vas mig adormit!

Rukawa: Però si tu fa quatre dies jugues a basquet! Algú com tu no i pinta res dirigint un equip!

Sakuragi: Au calla! I tu que? Vas totalment al teu aire!

Rukawa: Mira qui parla

Càmera: Bueno, aquests dos ja no els i pregunto res més.

(tall)

Càmera: Creuen que guanyarà?

Uozumi: Ànims Sendoh, demostra de que estant fets els jugadors del Ryonan!

Taoka: Si es ell estic segur de que ho aconseguirà.

Fukuda: Si, sense cap mena de dubte, es en Sendoh de qui estem parlant

Rukawa: Dons no ho se n’im

Sakuragi: Ei Sendoh! Està molt bé que hagis arribat fins aquí però que sàpigues que en la pròxima ronda et tocarà contra mi, o sigui que ves fen-te a la idea de que

Rukawa: de que passaràs a la final

Sakuragi: Tu calla! A tu et vaig eliminar jo o sigui que no tens res més a dir!

Rukawa: Vas tindre un cop de sort, res més!

Sakuragi: Que dius alguna cosa? És que les meves orelles no senten les paraules que venen de perdedors.

Es miren fixament

Càmera: Això ja està, pots tancar la càmera.

Fi del vídeo

Reporter: Que en pensa?

Sendoh: Esta molt bé, estic content de poder veure als meus companys d’equip.

Càmera: Ei...ara m’adono d’una cosa

Reporter: De que?

Càmera: De que aquest tio...no ha fet tard avui!

Veu en off: Es veritat! Sendoh, si perds els teus defectes et tornaràs massa perfecte!

Reporter: No, es que li vaig dir que la gravació era mitja hora abans de la oficial.

Càmera: A...dons res.

Reporter: I ara, que i fa  vostè aquí?

Byakuya: Estic buscant l’Ichimaru Gin, se que ha passat per aquí

Reporter: Ho sento però ja ha marxat, fa estona de fet

Byakuya: A si? Desgraciat, m’ha vist venir

Reporter: I nosaltres també hauríem d’anar marxant! Gràcies per seguir-nos i fins la pròxima!

Recordeu que per votar trobareu les normes al peu del blog, espero impacient els vostres comentaris després de tant de temps, gràcies per llegir!

Demano disculpes a qualsevol fan de Bleach que s’hagi pogut ofendre pels meus comentaris i vull recordar que aquest text es una paròdia que busca humanitzar, no ridiculitzar (Bueno, potser una mica,) als personatges que en ella i surten. Podria dir que no ho tornaré a fer...però seria mentida

I en alguna banda del recinte, en el carreró del principi del capítol...

Inspector: (Prenen notes)......

De sobte deixa anar la llibreta i dona un cop de puny a la paret del davant que queda feta a miques, d’aquesta paret cau una tela de camuflatge.

Secretari: Ets bo, es nota que no ets humà.

Inspector: I tu? Hem sorprèn que hagis pogut amagar-te tanta estona sense que me’n adonés.

Secretari: Bueno, tinc les meves habilitats...

Inspector: Que saps?

Secretari: Tot

Inspector:...comprenc, en aquest cas....t’he de l’eliminar (els ulls li brillen de forma inhumana i perillosament de color vermell)

Secretari: (treu un kunai) Prova-ho, però t’aviso...serà la última cosa que intentis.

Inspector:....

Secretari:....

Els dos es llancen a la carrega, un contra l’altre, preparat’s per matar, la distància entre ells es redueix fins al mínim, un alça el puny, l’altre es prepara per apunyalar el seu rival, i de sobte...

Continuarà...