Avui recomanem: Sanctuary

Un no pot entrar a l’infern i esperar ser el mateix quan en surti. Aquell món que abans et semblava perfecte de sobte esta ple d’incoherències, de defectes, de lastres. La gent esta viva però no viu i en conseqüència el país està morint amb ells. Tu saps que es estar entre la vida i la mort, no ho acceptaràs, no et resignaràs, si les coses han de canviar que hagi sigui, encara que el teu objectiu sigui canviar tota una nació.

Sanctuary es un manga escrit Sho Fumimura i dibuixat per Ryoichi Ikegami, es va publicar en la revista Big Comic Superior entre els anys 90 i 95. Ambientada en un Japó dels anys 90, en un país que ja ha oblidat la 2na Guerra Mundial i que esta en una etapa de plenitud, se’ns presenta una història molt realista que gira al voltant de la política i de les màfies, dos mons en aparença tant diferents i distants però que en realitat potser només son dos blocs del mateix pilar que sustenta el país.

La història té dos protagonistes amb un passat comú i un present que els manté units i separats a la vegada. Akira Hojo i Chiaki Asami son dos nois que durant la seva infància van sobreviure a un camp de concentració a Camboya i que van ser repatriats a Japó, lluny de conformar-se en sobreviure van percebre que el seu país s’estava dirigint a un punt mort i els dos amics acorden canviar-lo radicalment. Així en Hojo s’uneix a una banda de yakuzas i l’Asami inicia la seva carrera política, tots dos amb l’objectiu d’escalar fins a la cima dels seus mons i aprofitar el seu poder per canviar la nació japonesa.

Es un manga excepcional, amb una història que presenta ja des del seu inici una batalla que sembla perduda, entre dos idealistes que busquen derrotar aquells que s’han assentat en el poder. La forma en com es desenvolupa, en com els personatges s’organitzen i s’adapten al voltant d’aquest canvi que comença a produir-se, recorda al moviment d’una onada, no hi ha cap pausa, només una massa que es dirigeix cada cop amb més força fins el seu objectiu contra el que envesteix amb tot el que té. L’art, malgrat ser estàtic, s’adapta perfectament al ritme del argument, centrant-se en intentar mostrar i ocultar simultàniament les emocions i pensaments dels personatges, un fet gens despreciable.

Aquesta es una història per a tots els fans de les lluites intel·lectuals, on entendre el teu enemic i anar diversos passos més endavant que ell suposa la diferència entre la vida i la mort. En canvi no es recomanable per els que busquin una història “amb focs artificials”, es fosca, un seinen en tota regla, on les morts son fredes i no deixen res al seu darrere, simplement un buit, on les lluites només son un pas per al següent repte, cap a un objectiu que es clar però que a la vegada no sembla tindre una forma definida.

Tant si t’agraden les histories marcades pel realisme com si n Sanctuary té un mèrit que mereix ser destacat, no deixa indiferent. Malgrat la aparen fredor que desprèn cada pàgina esta marcada amb les emocions que pretén transmetre, el realisme d’aquestes causen que el lector senti empatia en llegir-les, inclús el més escèptic podria contagiar-se del idealisme d’aquestes.

Aquest es l’inici cap a un món segur per a tots els que ens importen, aquest es el primer pas per construir el nostre santuari. Sanctuary