Entrevistes a mangakes: Takeshi Obata

Feia temps que no feia una d’aquestes. Avui us porto un parell de entrevistes fets a Takeshi Obata, dibuixant de Death Note i Bakuman entre altres. La primera va ser realitzada a la Japan Expo de França ara fa uns anys, on es fan preguntes generals sobre la seva feina. En la segona entrevista, extreta de glenat, esta més centrada en el treball de Death Note. Les entrevistes han sigut trobades a http://mangadelbueno.blogspot.com.es/2011/11/biografia-takeshi-obata-y-tsugumi-ohba.html, mil gràcies per l’aportació.

Takeshi Obata (Dibuixant), durant la Japan Expo a França

Premsa: Hola Sr. Obata. En primer lloc, podria parlar-nos més sobre com treballa? Quan rep un guió, com organitza el seu treball amb els seus assistents?

Takeshi Obata: Quan llegeixo el guió, el divideixo en parts. Senyalo als personatges i el  seu univers, aleshores  ho passo als meus assistentes.

Premsa: Quantes pagines realitza al més?

Takeshi Obata: Faig 80 pàgines al mes. El ritme de publicació és setmanal, o sigui que no tenen temps de fer la documentació.

Premsa: Després d’una seria més intel·lectual (Death Note), no s’anima amb una d’ acció, estil shonen?

Takeshi Obata: Me encanta llegir shonen, però confesso que prefereixo la meva seria...

Premsa: Quins son els temes que vol tractar els pròxims anys?

Takeshi Obata: Actualment estic treballant en un nou projecte, por lo que ara mateix resulta difícil per mi pensar en altres coses...

Premsa: Una nova seria?

Takeshi Obata: Sí ... el títol no s’ha decidit encara, però puc dir-te que és un manga que tracta sobre una professió especialitzada (probablement una referencia a Bakuman).

Premsa: Esperarem amb impaciència! Senyor Obata, tenint en compte el seu èxit, cóm maneja la seva vida familiar?

Takeshi Obata: Bé, direm que es sacrifiquen (somriure avergonyida). Però els hi demano que siguin comprensius i que hem donin molta paciència i hem recolzin.

Premsa: Com treballa amb el seu editor?

Takeshi Obata: L’editor realment és molt important en la evolució de la meva seria. Com que l’escriptor o jo mateix, sovint tenim moltes idees, es l’editor el que cuida de nosaltres i procura calmar-nos i canalitzar les idees. Ell sap quan dir-nos “prou” (somriure).

Premsa: Parlem de les seves referències, quins autors han influït en el seu estil visual, quines son els que van impulsar-lo a fer aquest tipus de treball?

Takeshi Obata: En primer lloc, jo diria que Osamu Tezuka, però també Go Nagai. Recordo que hem va cridar molt l’atenció Grendizer, era més jove! Avui en dia hi ha molts manges a Japó, o sigui que intento treure una mica de tots.

Premsa: Creu que la popularitat de la seva seria podria ser un obstacle per la seva creativitat?

Takeshi Obata: Jo sempre treballo en una petita habitació de fusta, o sigui que en realitat aquest entorn no es veu afectat per la meva seria. Al contrari, m’ajuda a representar millor l’univers. Per tant, no. No crec que sigui cap fre.

Premsa: Llegeix còmics franco-belgues? Hi ha algun autor que li cridi l’atenció?

Takeshi Obata: Agraeixo el treball d’Enki Bilal. Envejo la quantitat de producció de còmics. Es una producció de la A a la Z, como una pel·lícula o un àlbum de música...

Prensa: Tornant al món que ha desenvolupat en Death Note, que el va inspirar per l’aspecte de shinigami?

Takeshi Obata: No he dibuixat seguint las imatge clàssica de shinigami. Jo volia donar-li’s un aspecte més modern, es por això que llegeixo revistes i patrons actuals que m’ inspiren en l’estilo gòtic. Però las idees venen sovint en la primera lectura del guió.

Prensa: Com se sent respecte la popularitat de Death Note a França?

Takeshi Obata: Estic molt sorprès i molt feliç perquè el mercat mai és obvi. Però crec que el misteri dels personatges i el suspens son l’èxit d’aquesta seria.

Prensa: La última pregunta, por què és nega a les fotos?

Takeshi Obata: Per mi el més important es que els meus  dissenys siguin coneguts. Tot lo altre es irrellevant i em podria trobar amb fotos vergonyoses.

Prensa: Gracies, senyor Obata por respondre a les nostres preguntes.

Takeshi Obata: Gràcies a tu també.

Entrevista extreta de Glenat

Com va acabar dibuixant Death Note?

Just quan Hikaru no go estava acabant-se, els editors em van ensenyar la primera versió del pilot (de Death Note). Sempre em van agradar els shinigami, aquelles criatures grotesques i obscures, però no havia tingut  oportunitat de dibuixar-los. Death Note m’ha donat aquesta oportunitat, i ha sigut molt divertit. 

Que va ser lo més difícil de dibuixar d’aquells guions?

La historia te lloc en el mon real, però hi ha elements ficticis com els quaderns de la mort i els shinigami… Tinc que anar amb molt de compte per mantenir l’equilibri entre aquest aspectes. Els meus dibuixos son bàsicament realistes, però és necessari introduir algun element ridícul aquí i allà per diluir una mica això. En especial per les expressions dels personatges; intento fer-los expressius, encara que crec que si s’ exagera l’assumpte un pot passar-se de la ralla. 
Dit això, crec que no hi ha res en especial que pugui definir como “difícil”. La guionista em dona moltíssima llibertat creativa. No puc estar més agraït.

Va rebre indicacions del sensei Obha en quan al disseny dels personatges?

En general, no hem diu res; hem deixa decidir tot a mi. Llegeixo els guió i faig els disseny pensant “bé, si este personatge diu això, hauria de ser així?”. Lo que equival a dir que va ser bastant rutinari crear en Light i els altres humans, però vaig tindre problemes amb els shinigami.

Va tindre problemes amb els shinigami?

Sí, en Ryuk m’ho va posar molt difícil. Es a dir, no hi ha paràmetres en els que recolzar-se quan tractes amb elements ficticis com els shinigami. Seré sincer, al principi havia dibuixat a en Ryuk como un tio molt guai. Un tio de vint anys, atractiu, ben vestit i amb ales… que s’assemblava una mica a en Light. Lo que passava és que imaginava als shinigami en lína dels integrants de la banda Visual Kei.

Quins dissenys va considerar per a en Light i L?

Se suposa que en Light és un “estudiant brillant fora de seria “ que malgrat tot “no s’entrega del tot als seus estudis” o sigui que vaig arribar al disseny actual sense masses problemes.
En quan a L volia dibuixar-lo com un tio estrany per contrastar-lo amb en Light, o sigui que li vaig preguntar a en sensei Obha “t’importa sinó el faig guapo?” I va resultar que ella havia pensat el mateix, o sigui que L va debutar sent un personatge poc ortodoxa. En la seva primera aparició, notareu que té una visió molt absent, molt morta. I la veritat és que això hem va agradar o sigui que li vaig afegir cercles foscos sota els ulls per donar-li èmfasi, i L es va anar fent cada cop més estrany.

Personatge preferit?

Bé, en realitat m’agraden tots, per tinc certa debilitat per L. Soc fan de Sherlock Holmes des de sempre, m’agrada aquest tipus de detectiu: l’estoic investigador que avança amb voluntat inquebrantable fins a la seva meta utilitzant mètodes que la gent normal consideraria estrany...això m’agrada molt. A més a més, L es divertidíssim de dibuixar. Sempre esta menjant alguna cosa diferent. I després les coses que esta mastegant surten al diàleg; si esta menjant flam, aleshores la paraula “flam” surt al diàleg. Aquestes petites bromes també son molt divertides per a mi com a dibuixant. Quan va sortir allò de “meló amb pernil” vaig tindre por que evolucionéssim a una seria sobre fruites (rialles).

I com no podia ser d’un altre forma, la setmana que ve li toca el torn a l’altre responsable de algunes de les obres més famoses que hem vist per ara. La misteriosa guionista Obha.