Avui recomanem: Danganronpa The Animation

Benvinguts a la vostra nova vida escolar, aquí comença una nova etapa per vosaltres marcada per les emocions, les sorpreses...i la desesperança.

Danganronpa The Animaton es un altre anime basat en un joc que porta el mateix nom. El títol juga amb la combinació de les paraules Dangan, que significa bala, i Ronpa, refutació o protesta. La raó d’aquest títol es basa en una de les temàtiques del joc que també es pot veure durant la seria.

Amb només 13 episodis, que rarament donen per massa, la seria ens exposa l’inici d’una nova vida escolar per a diversos alumnes en la coneguda “Escola Pic d’Esperança” per a estudiants amb gran potencial. Un total de 15 nois i noies descobreixen però que estant atrapats dins de l’edifici escolar sense cap forma de comunicar-se amb l’exterior i sense entendre com han acabat allà, ja que no recorden res fora d’haver entrat a l’institut. Per si la cosa no fos prou estranya de per si, apareix el director de la escola, un os de peluix que es fa anomenar Monokuma, el qual els informa que per graduar-se únicament tenen que fer una cosa, matar a un dels estudiants.

Comença així una seqüència d’assassinat causats per els estudiants que es veuen incapaços de suportar més la seva situació o impulsats per altres motius. Aquests es veuen obligats a matar sense que els altres els descobreixin, mentre que la resta de supervivents tenen que investigar i descobrir l’assassí que s’amaga entre ells. Si l’encerten el seu company serà executat, si fracassen l’autor del crim podrà abandonar la escola i la resta del alumnat morirà.

És un argument fosc i macabre com feia temps que no en veia però per desgràcia no sap fer servir tot els seus recursos. Degut als pocs episodis perdem la oportunitat de conèixer més sobre la majoria dels personatges, en especial dels que moren primer, cosa que aparentment no passava en el joc. A conseqüència la majoria no passen de ser simples clitxés dels qui no descobrim gran cosa sobre el seu passat o inclús gustos, lo qual es una llàstima en una seria que busca explotar la psicologia dels personatges. Per altre banda un altre element que es perd es el d’investigació, present després de cada assassinat, la qual es resumeix amb pocs segons i que més tard és exposada durant el judici que celebren tots junts. Degut això l’espectador només pot esperar a veure com el culpable es condemnat sense poder arribar a esbrinar ell mateix qui ha comés el crim, aspecte de les series de caràcter detectivesc que, conscient o inconscientment, tots apliquem. Per últim trobem aquí una de les censures més absurdes, amb una sang de color rosa brillant que trenca totalment amb el clima de mort i desesperació que l’argument tant predica.

La seria no es dolenta però el seu potencial perdut es tan des del meu punt de vista que un no pot evitar desesperar-se al veure que les coses podrien ser molt millors. L’efecte que tenen els dos primers episodis es fantàstic i atrapen ràpidament al espectador però aquesta emoció es perd al llarg de les etapes i no es recupera fins els últims episodis on la temàtica canvia i es desvelen els misteris.

Fa temps que us volia parlar d’aquesta seria però he esperat a veure-la acabada per jutjar-la en la seva totalitat. Es una bona peça amb la que de segur passareu una estona enganxats davant la pantalla, a menys de que conegueu el joc que del contrari no podreu evitar fer comparacions tota la estona. Els capítols en que es juga amb la idea de la desesperació son excepcionals i son els que m’impulsen a parlar-vos-en, si busqueu una seria curta per mirar no veig perquè no hauria de ser aquesta.

Mort, sospita, acusacions, veredicte, sentencia, execució, desesperació.  Danganronpa The Animation.

Revisió de la setmana

Fa temps que no us faig una pregunta d’opinió sobre un tema que no estigui basat en una noticia. I com que fa temps que no ho faig e aquí quan trenco amb la rutina, si poguéssiu triar una seria perquè tingués seqüela...quina seria? De quin manga o anime us vau quedar amb ganes de més quan és va acabar? Tindre un final que deixi content al lector es força complicat, alhora de que s’han de lligar tots els caps fluixos, tinc curiositat per veure quines series, considerades bones, no van ser capaces de dur a terme aquest objectiu. I mentre o penseu també podeu pensar en qui donareu els vostres tres punts aquesta setmana.

1er One Piece (722, La línia de sang reial): Torna del hiatus per mostrar-nos la continuació del torneig, ara amb el grup D on hi ha la Rebbeca i en Cavendish per exemple. Pel que sembla però l’acció abandona el Colisseu per tornar a fer un plànol general dels fets. Per una banda el Brook aconsegueix derrotar, o això sembla, la persona que ha segrestat el Sunny. El soldat de joguina es prepara per llançar un atac contra en Doflamingo mentre aquest, que ja ha acabat amb en Law, li explica al seu antic subordinat la seva relació amb els Dracs celestials. El capítol ha sigut força fluix,  a diferència d’altres capítols de plànol general que hem vist durant aquesta saga, s’han mostrat moltes coses però n’han passat molt poques. Si es mira fredament la part del torneig no ha servit per massa cosa fora de donar millor imatge del personatge d’en Cavendish, la escena on surten els nans ens mostra la preparació per un atac que ja sabíem que s’estava produint, ha reaparegut la Violet però no s’explica encara perquè, tot i que això no es de per si dolent. Les úniques coses que han passat ha sigut el contraatac d’en Brook, que ha sigut força fluix, útil però com a recurs còmic. I la declaració d’en Doflamingo com a membre dels dracs celestials però això es una cosa que ja s’havia insinuat prèviament i no ha tingut un efecte prou impactant com l’hauria tingut si no s’hagués fet cap comentari.

2n Naruto (648,El somni  d’un ninja): Un capítol que segueix en línia del anterior però que precisament per això potser tindrà mala puntuació. El capítol de la setmana passada va servir per aprofitar aquest com a reincorporació a la lluita contra l’Obito. En comptes d’això hem vist més un flashback de la primera generació de Kages de la que no hi havia cap necessitat.

3er Bleach( 550, Bales ardents): Els combats que fins ara estaven de part dels shinigamis s’han invertit a favor dels quincys que fins ara els i estaven donant peixet. El que passi a partir d’ara en dependrà molt els punts que guanyarà Bleach les pròximes setmanes. Si els capitans actuals troben la forma de remuntar la batalla li aniran bé les coses. Si per contra l’argument recau en que algú els i salva el coll, especialment l’Ichigo, la cosa no anirà per aquest camí hem temo.

4rt Fairy Tail (352, La veu de la flama): Al final en Nastu es qui ha salvat la situació, això es molt probable que no agradi, a més de que hem vist una vinyeta molt similar a un combat de Bola de Drac. Amb la reaparició del drac on fire, cal admetre que la història ha pres un gri inesperat. Tot i així caldrà veure com s’ho prenen els fans. Sembla que la saga podria haver-se acabat, l’objectiu esta complert i els enemics, per ara, derrotats o quasi, si és el cas podrem parlar, sense cap mena de dubte, de la pitjor saga de Fairy Tail de la historia. I perdó per ser tant destructiu amb el meu comentari.

Això serà tot, espero els vostres vots pròximament. Moltes gràcies per llegir. 

Resultats del rànquing

Per a tots els fans de la seria D. Gray-man sapigueu que el hiatus, causat per una nova recaiguda de l’autora, s’acabarà el pròxim més de Novembre per lo que la seria reprendrà la seva publicació. Malgrat que és cert que des de que està en format mensual la seria s’ha tornat força confosa i més difícil de seguir, es probable que més d’un s’alegri de que torni a estar activa. I dit això, el rànquing.

1er Naruto: Ha corregit els errors que l’estaven limitant o com a mínim ha modificat la trama lo suficient com per poder-ho fer a partir d’ara. El capítol no va ser de lo millor que hem vist però s’ha produït un efecte que ja he vist altres vegades i que encara li he de buscar nom. Per ara li dic efecte anestèsia, el capítol no ha curat el mal causat per la mala ratxa acumulada però ha calmat el dolor i això s’agraeix.

2n Bleach: L’exemplar més clar d’efecte anestèsia. Després d’una llarga tanda de capítols força dolents aquests combats on el protagonisme se centre en els capitans, i només aquells de més popularitat per ara, li esta permetent sumar força punts. Es una recepta que ha aplicat ja moltes vegades, però el cas és que funciona.

3er Fairy Tail: No ha sigut un mal capítol, i el protagonisme d’en Gray, més enllà del combat viscut no fa massa, li dona impuls però molt probablement l’ha castigat la sensació de “relleno” que es respira en aquesta saga per ara; sense un enemic clar, situacions estranyes que no afecten per res a la trama fora d’un espai temporal reduït i un argument que no té ni idea d’on anar i que fe.

One Piece: Estava de hiatus.

I ara el general:

1er One Piece: Ja sabíem que difícilment es mouria de lloc.

2n Fairy Tail:  Ha desaprofitat una setmana on el principal acaparador de punts estava absent per poder imposar-se ell. No s’ha produït un canvi massa radical en la posició del rànquing però ja que portava força setmanes protegint la seva plaça.

3er Naruto: Per fi ha reaccionat i ha impedit que Fairy Tail s’escapés més però tampoc ha pogut dominar la taula d’aquesta jornada de forma total i la diferència de punts es redueix poc. Sembla que s’acosta un altre estira i arronsa per determinar qui es queda el bronze i qui la plata però potser ja no li queda temps per apostar per aquesta estratègia.

4rt Bleach: Ho esta fent força be però la seva posició definitiva ja fa temps que li ha sigut adjudicada i un parell o tres de setmanes en ratxa no el salvaran.

Això ha sigut tot, ens veiem demà amb la revisió. Moltes gràcies per votar i per llegir.  

Avui recomanem: Air Gear

La ciutat es difumina cada cop més al teu voltant. Els seus sons s’esvaeixen deixant només el que ofereix el vent intentant frenar-te. Decideixes accelerar. Perds de vista el món, ja només veus el que tens davant, ja no sens res que no sigui la teva respiració, el camí s’acaba sobtadament i decideixes saltar...i aleshores és quan corres per sobre el vent. Aleshores es quan comences a volar.

Air Gear es un dels manges més coneguts d’Ogure Ito i que va ser publicat a la Shonen Magazine entre el 2003 i el 2012. Es una obra força popular i ha sigut traduïda a diversos països.

Air Gear ens presenta un història  que té com a peça central un nou tipus d’entreteniment conegut com Air Treck, un equip similar a uns patins però que disposen de propulsió i permetent al seu usuari desplaçar-se per gairebé qualsevol terreny i realitzar infinitats de proeses acrobàtiques a l’aire. Sense cap mena d’interès en tot això el protagonista d’aquesta història es el cap d’un banda adolescent, de nom Ikki, que es dedica a enfrontar-se a altres grups com el seu, cosa que esta aconseguint amb força èxit. Un dia però es derrotat per un grup que utilitza Air Treck de forma molt humiliant i això l’obliga a prendre mesures dràstiques. Malgrat que al començament només utilitza els AT per venjar-se dels qui l’han vençut aquest es converteix en el primer pas que el porta a un món similar al seu però on les lluites es duen a terme en qualsevol lloc i on realment el que compte no és la força, sinó la velocitat.

Air Gear va començar sent una seria que mesclava de forma quasi perfecte els generes d’esport i de lluita fins el punt en que eren pràcticament un de sol. Amb un estil de dibuix molt net i expressiu aquest manga ens mostra constants escenes marcades per una gran velocitat i algunes vinyetes panoràmiques  força espectaculars. La història esta també molt ben portada fins a cert punt, jugant amb diversos personatges simultàniament.

Quin es el gran defecte de Air Gear? En primer lloc potser hauria de canviar la paraula defecte, ja que no és just. A partir de cert punt, una història de lluita que era capaç de mostrar-nos un tipus de combats totalment diferents als que podríem veure en altres llocs acaba per decantar-se totalment en aquestes, oblidant la essència d’esport que tenia al principi. No es que la història es simplifiqui, al contrari, Air Gear acaba amb un transfons força complex que, de no estar atents, es possible que confongui a més d’un, a més de que té algun toc fosc per lo que ja és desmarca una mica del shonen habitual. Senzillament es una qüestió personal, ja no soc tant fan dels shonens com quan tenia 15 anys (ningú ho diria perquè només recomanes shonens pràcticament, cert, cert, teniu raó) però encara ara gaudeixo dels que aposten per un tipus de lluita diferent al clàssic, i hem decepcions molt quan es perd aquesta originalitat (Si Toriko, tu també).

Es Air Gear una seria que perd qualitat? No. Es una seria que val la pena començar a llegir i seguir-la fins que un consideri oportú; es emocionant, en part divertida, en part macabre, i sempre molt activa. La segona meitat de Death Note també trenca molt la dinàmica de la primera i tot així és innegable que és una de les series més ben valorades per els fans actualment.

Aparentment he començat fent una recomanació estàndard i m’he desmarxat una mica, però en fi. Una seria apta per a tots els fans del shonen, ja n’hagin llegit poc o portin un historial de lectura força respectable. Moltíssimes gràcies per llegir.

Quan portes un AT el cel no és el límit, és la ruta a seguir. Air Gear.

Revisió de la setmana

Ahir comentavem sobre que faríeu si la pel·lícula de Bola de Drac s’estrenés al nostre país oi? Dons avui s’ha sabut que serà possible visionar-la al festival de Sitges d’aquest any lo que podria ser el primer pas per portar-la fins aquí. I dit això, és hora de revisar.

One Piece: En hiatus.

Naruto (647, Remordiments): De nou els ninjes estan en crisis, ara però l’autèntic enemic son ells mateixos ja que veient que la mort se’ls acosta semblen disposats a acceptar la oferta de l’Obito i sumir-se en un genjutsu etern. Per altre banda els Kages arriben a lloc i amb això ja tenim tots els involucrats en un mateix punt, ells no estan disposats a rendir-se, com tampoc ho està en Sasuke i naturalment tampoc ho està el protagonista. Malgrat que les crisis a mig combat ja les hem vist unes quantes vegades aquesta ha tingut força raó de ser i no seria gens criticable sinó fos pels antecedents. Les vinyetes han estats carregades amb més emoció de la que veiem últimament i si bé el fet de que en Naruto hagi de superar adversitats en el seu estats d’ànim es un recurs molt cansat, tant com els flashbacks, en aquest cas potser hauríem de fer una excepció.

Bleach (549, La portadora de la tempesta): Després d’en Histugaya és el torn de la Soi Fong que lluita contra el que sembla una espècia de cyborg quincy, si, jo hem faig la mateixa pregunta que ella, no se suposava que tots els quincys anaven amb arcs i fletxes? Sembla que la Soi Fong pot plantar cara al seu enemic al igual que ho ha fet el capità de la dècima...o això ens pensàvem.

Fairy Tail (351, Foc etern): El protagonisme continua sent per en Gray que ha descobert la forma de trencar la glaciació que afecta el poblat dels gegants. En Natsu es manté per ara a un paper de suport per donar-li temps al seu company per fondre el gel de la flama ( en teoria el foc no es pot congelar però es igual, es màgia, res més a dir) i sembla que ho havia aconseguit...però sorpresa, la flama no hi és. El capítol era força fluixet i començava a donar la sensació de que la saga estava apunt d’acabar-se sobtadament però el final com a mínim ha servit per mantenir algun misteri sobre la taula. Els votants decidiran si aquesta conclusió es prou vàlida per compensar el capítol.

I això es tot, espero amb ganes els vostres vots. Moltes gràcies per llegir. 

Revisió de la setmana

Avui he llegit un article força interessant en una pagina web. L’autor d’aquest és llatinoamericà i feia una crítica a tots aquells que havien demanat que portessin la nova pel·lícula de Bola de Drac als seus cinemes i que després, sabent que era qüestió d’esperar uns mesos, van decidir mirar-la en versió original i ara s’estan dedicant a desprestigiar-la. L’autor diu que això no només no ajudarà a que el film tingui la rebuda que és mereix sinó que a més evitarà que en el futur noves peces d’animació arribin al país, i la veritat és que té molta raó. Això m’ha fet pensar en el cas del nostre país, que passaria si estrenessin aquí Battle of Gods? El cas ja no és el mateix perquè per ara no hi ha indicis de que hagi de passar pròximament però, i si el fos? Vosaltres que faríeu? Mentre ho penseu aquí us deixo un rànquing.

1er One Piece: Continua al capdavant una setmana més, i amb un flashback, que és diu aviat. Sembla que la història per fi pot centrar-se en una part en concret i això permet una major fluïdesa de la informació, lo que acaba resultant en més punts.

2n Bleach Y Fairy Tail:

Bleach: Sorpresa, el combat d’en Hitsugaya a comportat que Bleach obtingui una molt bona posició encara que sigui compartida. Irònicament les dues series tenen una cosa en comú, els seus punts els i deuen al fet que el protagonista no ha tingut res a veure amb el que ha passat.

Fairy Tail: El combat d’en Gray ha finalitzat i amb ell el jardí d’infància. Un personatge que s’havia vist desterrat del focus d’atenció ha ofert un combat decent on la astúcia ha valgut més que la força. Aquestes coses es valoren.

3er Naruto: La situació ha canviat una mica respecte la setmana passada però tot plegat continuen sent través que s’estan ficant en el clímax del combat final. A part les dues jornades anteriors la feina va ser bastant baixa de nivell i lo que s’ha mostrat no ho compensa.

I ara el general:

1er One Piece: La setmana que ve estarà de hiatus però aquestes últimes setmanes ha sumat lo suficient com per fer una pausa tant llarga com la de Bleach i tornar mentre continua sent primer. Per tant la seva posició no es veurà afectada.

2n Fairy Tail: Un altre setmana en que amplia distàncies amb Naruto a qui mica en mica esta deixant enrere.

3er Naruto: La seva última oportunitat podria escapar-se ben aviat. Amb la absència de One Piece la pròxima setmana hi haurà més punts pels que quedin, sinó aconsegueix presentar alguna cosa interessant es podria donar el cas de que la distància és tornés insalvable.

4rt Bleach: Ha tornat a sumar per segona setmana consecutiva i això feia temps que no ho feia. En part gràcies a la baixada de Naruto però també perquè ha sabut entretenir a la gent.

I això és tot per avui, http://www.anmtvla.com/2013/09/que-tanto-exito-tendra-dragon-ball-z.html, aquest es l’enllaç de l’article que us he dit, per si teniu interès. Gràcies per votar i per llegir. 

Dragon Ball Z: Battle of Gods. Divertida? Sí. Èpica? No.

Ahir vaig tindre la oportunitat de veure la nova pel·lícula de Bola de Drac que es va estrenar el Maig d’aquest any. Va causar força furor, ja que aquestes alçades ja ningú esperava que es realitzes un projecte tant costos com un llargmetratge i les expectatives van anar en augment en saber-se que Toriyama col·laborava en la producció. La emissió va ser un èxit a Japó i ja s’ha començat a preparar el seu doblatge a diversos països de Sud-Amèrica. A la península també s’ha iniciat la petició de diversos fans perquè es pugui visionar en castellà i català.

Però com es la pel·lícula? Dons us resumiré els fets més fonamentals procurant mostrar el mínim d’argument possible per si voleu veure-la.

El film té, des del meu punt de vista, un error fonamental que no s’origina del argument sinó de la forma en com es va vendre el producte abans de la seva estrena. Amb un títol tant potent com Battle of Gods, un pot esperar que la pel·lícula girarà al voltant d’una batalla de proporcions èpiques, el fet de que l’enemic sigui un déu de la destrucció i que s’anomeni la forma de “Superguerrer déu” en els seus tràilers no fa sinó reafirmar aquesta versió. Bé, les expectatives no es veuen complides en pràcticament cap moment, malgrat que les tècniques d’animació doten a les escenes d’acció un moviment que no havia vist en cap altre lloc, el temps dedicat al combat es mínim i el poc temps que si dedica no és res de l’altre món.

Amb imatges així les expectatives tendeixen a ser altes. 

Altres coses que també son força qüestionables son per una banda el nou nivell de superguerrer. No parlo del fet de que esta molt tret de sota la màniga, això ja es veia a venir, sinó que malgrat que es una part essencial de la història ja que es el motiu pel qual l’antagonista decideix anar a la terra, al final la utilitat que se li dona es pràcticament nul·la. Un altre cosa que una part del públic també criticarà es el paper que li toca jugar en Vegeta, el qual és, sense cap mena de dubte, el personatge més maltractat ja que es veu obligat a actuar totalment fora del seu paper habitual. Ara bé, per una bona raó tot i que els seus fans més acèrrims no crec que ho perdonin fàcilment.   

A la esquerra en Wiss, ajudant d'en Bills, el déu de la dreta

Però no tot es criticable, ni de bon tros, la pel·lícula ofereix altres aspectes molt positius. Per una banda podríem destacar el factor nostàlgia, no només apareixen tots els personatges de Bola de Drac Z sinó que a més tenim la oportunitat de veure en Pilaf i els seus de nou en acció. L’antagonista, el deu de la destrucció Bills, i el seu acompanyant  trenquen amb els esquemes del típic enemic de Bola de Drac i aporten un aire més relaxat a la història dotant-la d’un caire més còmic. I per últim, el final. El qual es completament diferent a qualsevol altre pel·lícula o saga que s’hagi fet en aquesta seria.

En Pilaf torna...esta més jove del que recordava. 

En definitiva, Battle of Gods no es una mala pel·lícula però alhora de visionar-la cal tindre molt pressent que no serà massa emocionant, tot i que amb això no vull dir que sigui avorrida. En poques paraules? Entesos.

Divertida? Sí. Èpica? No.

Moltes gràcies per llegir.  

Avui recomanem: Shokugeki no Soma

Aquesta es una història d’artistes i guerres disposats a tot per alçar-se d’entre la multitud i brillar com estrelles. Entre ells hi ha algú que no ha conegut res més que la derrota des de que té consciència i malgrat tot es qui està disposat ha anar més lluny. Aquesta es una història de lluita on els ingredients son les armes i la cuina el camp de batalla, i aquells que no siguin capaços d’utilitzar-los amb prou habilitat no seran res més que pedres on els autèntics cuiners es recolzaran per pujar més amunt que mai.

Shokugeki no Soma es una de les obres més joves de la Jump. Escrit per Yuuto Tsukuda i dibuixat per Saeki Shun amb el suport de Yuki Morisati, aquest trio ha sabut entrar i resistir setmana rere setmana fins a fer-se un lloc definitiu en la revista de manga més dura del sector i reunir prou capacitat com per plantar  cara incús als més veterans de la llista de publicació.

L’argument gira al voltant d’en Soma un noi que ha passat la major part de la seva vida ajudant al seu pare al restaurant familiar. Amb la única aspiració de superar al seu progenitor en la cuina decideix acceptar el repte que aquest li llança d’unir-se a la escola Tootsuki, on es formen alguns dels millors cuiners del món, i graduar-se com el millor d’aquesta avanç de poder tornar a desafiar-lo.

Una bona peça de la Jump, que compta ja amb una bona llista de shonens on la lluita es més utilitzada com a metàfora que no pas com a recurs.  A nivell artístic destacaria especialment la expressivitat dels personatges, en especial les escenes clímax, o com jo anomena les vinyetes en les que les que els personatges tasten algun plat i entren en un estat d’èxtasis força exagerat però divertit. A nivell argumental crec que el que més m’agrada es el ritme, ja que els personatges, no només en Soma, maduren de mica en mica, lo que aporta una sensació de mobilitat que t’indueix a saber més sobre aquests aspirants a cuiners. També valoro molt positivament la varietat de plats i estils de cuina que s’han mostrat a aquestes alçades de la seria, que no son pocs, i que ajuden a aportar varietat en una seria prou diversa de per si.

“Avui en dia podríem dividir els manges de la Jump en dos tipus; els de hosties i els de no-hosties” aquesta es la frase que vaig sentir no fa massa, i la veritat es que es força certa. Shokugeki no Soma es sens dubte una de les  millors obres de la segona categoria, pel fet de que malgrat no haver-hi una confrontació directe expira una essència de shonen total, amb una lluita que es veu clarament sense que aquesta estigui dibuixada en cap de les pàgines.

Fans de la cuina i del bon menjar de segur que sabran gaudir d’aquesta obra. Així com aquells que busquen algun shonen diferent als altres.

Aquí es on es cuinen els millors plats, Shokugeki no Soma.  

Revisió de la setmana

Ja han sortit tots els capítols d’aquesta jornada o sigui que procediré a revisar-los. Si encara no els heu llegit no continueu...no ho feu...quiets! Dit això, endavant.

One Piece (721, La Rebbeca i el senyor soldat): Flashback de la Rebecca, la converteix en una possible candidata a la tripulació? No necessàriament ja que no sembla que tingui un somni que la empenyi a navegar però en el cas d’en Franky no es va saber fins l’últim moment o sigui que...qui sap. No ha sigut un mal capítol però comparat amb altres flashbacks li ha faltat la força d’altres vegades. Però malgrat la rapidesa s’ha explicat de forma clara el que es volia dir, lo que li dona més punts.

Naruto (646, l’arbre diví): L’Obito ha desencadenat l’arbre del deu cues, lo que ha comportat que l’aliança ninja es vegi amenaçada i sense masses expectatives de poder’s-hi tornar. En aquest sentit ha millorat, a part de que s’ha explicat l’origen del món ninja...que de fet, a nivell personal, ho he trobat molt innecessari (per cert, quantes coses que hi havia escrites en aquell mur dels Uchiha no?). En resum, millor feina que setmanes anteriors, amb un final fatídic força ben aconseguit, però potser no lo suficient.

Bleach( 548, el gel fi): En Hitsugaya ha sigut el protagonista d’aquest capítol i ha demostrat que pot lluitar sense bankai amb força habilitat. Cal dir que el seu combat esta resultant força interessant per ara malgrat la senzillesa.

Fairy Tail (350, Gray vs Doriarte): Quan ens pensàvem que el jardí d’infància ja estava anul·lat resulta que torna amb més força que avanç. Ara tots els combatents, dels dos bàndols, son nens lo que no ha impedit a en Gray derrotar al dimoni del llibre de Zeref, de forma força  ben plantejada. Per si fos poc, sembla que els problemes no s’acaben. La saga sembla estar guanyant color, veurem com continua.

I això es tot, moltes gràcies per llegir. Espero els vostres vots. 

Resultats del rànquing

Com que degut al canvi sobre el capítol a avaluar de Fairy Tail ha causat certes confusions, lo qual es comprensible, a partir d’ara en les revisions esmentaré el número i títol de cada capítol quan el revisi. D’aquesta forma podreu comprovar, si amb la descripció no n’hi ha prou, qui heu de votar aquella setmana. Dit això, els rànquings es publicaran majoritàriament els dimarts i les revisions es faran els dimecres, si no passa res més important aquell dia que valgui la pena comentar. I dit això, passem al rànquing.

1er One Piece: Un capítol normalet però força entretingut i divertit amb el que s’ha tornat a situar en primera posició. La combinació d’humor amb algun misteri que se suma a la llista es un còctel que sol funcionar molt bé en aquesta seria, i aquest cop no ha sigut diferent.

2n Fairy Tail: El protagonisme que ha recaigut sobre en Gray li ha atorgat una molt bona puntuació si la comparem amb la de les últimes setmanes. Això sumat a una batalla que per ara no recau  únicament en l’ús de força física sinó en astúcia situa aquest capítol com el millor d’aquesta saga per ara.

3er Bleach: El nou atac quincy i l’aparició dels capitans no sembla  haver ajudat massa en el retorn de la seria.

4rt Naruto: En el capítol no ha passat pràcticament res exceptuant el final d’aquest. Això ha sigut castigat pels votants que no els i agrada que els 5 minuts que es triga en llegir serveixen únicament per perdre una setmana.

I ara el general:

1er One Piece: Un altre bona suma de punts que recalquen la seva avantatge.

2n Fairy Tail: Ha fet un bon paper i sembla que te intenció de continuar oferint alguna cosa interessant la pròxima jornada. Amb això aconsegueix defensar-se de Naruto al qui sembla que podria tornar a deixar enrere.

3er Naruto: Fairy Tail ha reaccionat avanç que ell i això  li ha costat la tercera i potser última oportunitat d’obtenir la 2na posició.

4rt Bleach: Després de molt de temps ha aconseguit sumar un punt gràcies al seu retorn però si després d’un mes només aconsegueix això  sobra dir que no hi ha moltes possibilitats de que torni a fer-ho pròximament.

I això es tot, gràcies per haver votat i per llegir. 

Revisió de la setmana

S’ha anunciat que una de les series que he recomanat en aquest blog, Psycho-Pass, tindrà segona temporada i a més una pel·lícula. Considero Psycho-Pass el millor anime que he vist aquest any i amb molt poques probabilitats de perdre aquesta plaça o sigui que per mi ha sigut una molt bona noticia. Us recomano que si teniu temps lliure us mireu la primera temporada  i així comprendreu la meva emoció respecte aquest anunci. Abans de marxar però voteu en aquesta revisió.

One Piece: Per on començar? El capítol no ens ha mostrat res massa concret o sigui que ho anomenarà una mica al atzar. Hem vist la situació dels gladiadors, l’interès d’en Barbanegre per la fruita mera-mera així com alguna menció a l’Aokiji, també hem vist que en Luffy s’ha guanyat uns aliats a part d’enemics i que disposa d’un fan-girl...i no, no estem parlant de la Boa Hancock. No es pot dir s’hagi perdut el temps, tenim una mica més de transfons gràcies a la situació de la Rebecca, un toc d’especulacions per la conversa amb en Barbanegre i comèdia gràcies a en Bartolomeo, el qual ens ofereix una imatge estranya però molt divertida. Realment hi ha hagut una mica de tot i això ho valoro molt positivament.

Naruto: El combat continua però per ara només lluiten en Naruto i en Minato, en Sasuke ha tornat ha ser deixat de banda, cosa que no li ha fet massa gràcia, i l’Obito resisteix totes les envestides que li venen sense masses problemes. La veritat es que malgrat haver-hi més acció la situació no sembla haver canviat massa, exceptuant el final que podria aportar el tant necessitat impuls que la seria necessita.

Bleach: Ha tornat per fi del hiatus. El capítol ens mostra de nou la invasió quincy que han vingut per exterminar als shinigamis que queden. I de nou ho han tornat a fer sense masses problemes lo que deixa en força evidencia als deus de la mort...un altre cop. Pel que sembla tot tornarà a recaure en els capitans, o sigui que malgrat haver passat un mes tot segueix igual.

Fairy Tail: En Gray planta cara al seu rival malgrat ser un nen i li dona més problemes del que aquest es podria pensar malgrat la seva edat. Però pel que sembla l’alquimista de gel haurà de fer front a un enemic més poderós del que es pensava en un principi. Ha sigut per ara una lluita normaleta però de totes formes no hi ha massa emoció lo que li resta molt de valor.

Això es tot per avui, agraeixo com sempre la vostre atenció. 

Hayao Miyazaki, la roda de premsa

Ahir Hayao Miyazaki, del qui últimament no paro de parlar en aquest blog, va respondre davant de la premsa a totes les preguntes que se li van formular sobre la seva retirada.

El director va començar la trobada recalcant que no hi havia volta enrere en aquesta ocasió, ja que en el passat ja havia intentat deixar la producció de llargmetratges malgrat que al final sempre ho acabava posposant. Ja no serà el cas, es un adéu definitiu.

Dit això va procedir ha explicar el perquè d’aquesta decisió. Els principals motius que exposa Miyazaki es la seva edat i el cansament. Afirma que encara te algunes idees que li agradaria dur a terme però que per desgracia no es veu en condicions de tirar-les endavant. Afirma que en el seu estat actual finalitzar un altre projecte li costaria 7 o inclús 8 anys de feina, existint el risc de no poder-ho completar. Veient que no pot superar els seus límits e incapaç de delegar feina a una segona persona considera que els seus dies com a productor de pel·lícules d’anime s’han acabat.

I partir d’ara que? Miyazaki afirma que té ganes de descansar primer i després de fer coses noves que no son animació. Afirma que anirà cada dia al estudi Ghilbi i que si vol fer una cosa la farà. Entre altres projectes que té en ment sembla que vol participar més activament en el museu Ghilbi i fa broma de la possibilitat de que l’exposin com una relíquia.

Els estudis Ghilbi perden així la seva figura principal però no es ni de lluny la seva fi. Per començar, i segurament en un intent de demostrar que tot pot funcionar amb plena normalitat, s’ha anunciat que l’estiu del pròxim any s’estrenarà una nova pel·lícula, de la que encara no se sap res. Per altre banda el propi Miyazaki afirma que té moltes expectatives en algunes joves promeses tot i que la seva evolució dependrà, segons ell, de la seva determinació.

Això es tot, moltes gràcies per llegir. 

Resultats del rànquing

Referent a la noticia sobre Hayao Miyazaki que vaig publicar no fa massa s’ha anunciat que demà hi haurà una roda de premsa on el director exposarà els perquès de la seva “jubilació” o sigui que si teniu interès estigueu al cas de lo que pugui publicar els pròxims dos dies. I dit això, el rànquing.

1er One Piece: Ha sigut un capítol més fluix però acceptable i, sumat al fet de que la resta de series no han aportat massa, n’ha tingut prou per mantenir-se en primera posició una setmana més. Sembla que ara per ara la història girarà al voltant del torneig.

2n Naruto: La lluita a perdut molt de ritme però tot i així ha obtingut la segona plaça aquesta setmana. Ara bé, si el clímax de la batalla continua patint aquestes pauses tant innecessàries es molt probable que els votants castiguin aquesta sèrie.

3er Fairy Tail: Ni un sol punt per el preludi de la lluita d’en Grey, lo que significa que les expectatives estant molt baixes i que els lectors probablement vulguin menys combats i més informació sobre la saga.

Bleach: El seu hiatus finalitza amb aquest última tanda.

I ara el general:

1er One Piece: Més punts per ampliar la que ja és una distància abismal entre ell i la resta de competidors, no esta ni de lluny en cap zona de perill.

2n Fairy Tail: Tant ell com el seu competidor més directe han baixat el ritme però la més castigada de les dues series esta sent Fairy Tail que ens està aportant la que és, segurament, la seva pitjor saga de tota la seva història.

3er Naruto: A un ritme lent però imparable cap a la segona plaça. No esta insistint amb prou força i això li pot costar la seva tercera oportunitat d’avançar la seria d’en Mashima, tot dependrà de quin dels dos participants torni a recuperar-se primer.

4rt Bleach: Després d’un mes de vacances en la pròxima tanda de rànquing podrà aspirar a sumar punts amb els seus últims capítols. Tot i així difícilment podrà aspirar a res.

I això es tot, moltes gràcies per haver votat i per llegir. 

Deathigner, un altre forma de morir

Avui us porto un curt d’animació creat per estudiants de la universitat de belles arts de Taiwan, el qual ha causat bones impressions en el públic de la xarxa.

La història gira al voltant de la mort, la qual pren diverses formes segons la cultura que la imagina. Cada mort disposa ara d’un successor que haurà de ser entrenat per prendre la seva posició en un futur. El fill de la mort europea però sembla tindre formes revolucionaries en quan a guiar animes al més enllà, formes que inclouen coses afilades com...una agulla. Malgrat que la mort es un dels temes principals aquest curt es molt entranyable. Amb una bona ambientació i un apartat gràfic en 2 dimensions excel·lent.

El missatge que els estudiants que han creat aquest petit film volen transmetre es que no hem de renunciar mai als nostres somnis si realment són el que volem fer, encara que vagi contra la voluntat dels nostres pares o qualsevol força que si oposi.

Per ara no diré res més, mireu-lo i opineu. Moltes gràcies per llegir. 

Hayao Miyazaki, punt i apart.

No fa masses dies us vaig parlar de Hayao Miyazaki i la polèmica que girava al voltant de la seva nova pel·lícula, Kaze Tachinu. Dons avui el ja llegendari director d’animació torna a ser noticia al anunciar que es retira a l’edat de 72 anys.

Hayao Miyazaki va començar a destacar durant la dècada dels 70 amb series com Lupin III, Conan el nen del futur i Sherlock Holmes. Precisament amb aquest primer personatge va debutar com a director d’anime l’any 79 amb Lupin III: El castell de Cagliostro. Més endavant, l’any 84, dirigiria l’animació del seu manga Nausicaä de la vall del vent gràcies a la qual es fundaria els estudis Ghilbi, juntament amb Isao Takahata (director de la Tomba de les cuques de llum) i Toshio Suzuki. A partir d’aquí la cosa no va fer sinó anar a més; Laputa: el castell en el cel, El meu veí Totoro, la Princesa Mononoke, Porco Rosso...totes considerades grans pel·lícules, moltes valorades com grans peces de la història de la animació japonesa.  La seva feina no esta només reconeguda a nivell nacional, deixant de banda el fet de qualsevol que s’interessi per l’anime acabarà per sentir a parlar d’aquest home cal ressaltar també que ha guanyat un oscar a la millor pel·lícula d’animació amb El viatge de Chihiro l’any 2001 i que el 2005 va estar nominat a la mateixa categoria amb El castell ambulant.

Ha sigut un home que ha treballat en primera línia sense descans durant més de 30 anys. Considerat per molts com una persona recte i estricte, fa poc més d’un any no es va presentar a recollir un premi entregat pel propi primer ministre japonès perquè estava ocupat treballant amb la seva nova obra. Es també conegut pel fet de que no cedeix autògrafs a ningú des de que va descobrir que alguns els venien a internet per obtenir diners, si be va cedir en aquesta postura quan es va produir el tsunami que va provocar l’accident amb la central de Fukushima i va presentar-se a la zona afectada per firmar-ne tants com els nens de la zona volguessin.  El seu rebuig cap a la guerra s’ha vist plasmat diverses vegades en les seves pel·lícules, així com la necessitat de que la raça humana aprengui a conviure amb la natura i el paper de dur a terme aquesta difícil missió sovint a recaigut en protagonistes femenines que ho han dut  a terme amb una gran voluntat. Les seves obres estan carregades d’un missatge molt profund que fàcilment emociona al qui les veu.

Encara no es coneixen les raons de la seva retirada, i no hi ha masses especulacions al respecte. Podria ser el fet de que la polèmica de Kaze Taichinu la obligat a desaparèixer? És possible, però no ho trobo massa probable. Es possible que Miyazaki consideri que ja ha fet tot el que tenia que fer? Qui sap. Es creu que ben aviat es produirà a terme una roda de premsa per explicar les raons d’aquesta decisió.

Es irònic, no fa massa vaig escriure sobre ell i vaig firmar l’escrit dient “ que continuïs entre nosaltres per molt més temps”, sembla que no s’ hem concedirà aquesta petició. Es molt probable que Miyazaki treballi en l’animació fins a la seva mort però a partir d’ara es limitarà a un rol secundari en la producció de les noves obres de Ghilbi. Es sabut que una seqüela de Porco Rosso estava entre els seus projectes i un col·laborador seu, Hideaki Anno (qui ha dirigit Evangelion), sembla haver convençut al seu cap perquè li deixi tirar endavant la 2na part de la obra que ho va començar tot, Nausicaä de la vall del vent.

Avui es un dia trist. Però ens ho hem passat bé tots aquests anys, no li desitjaré bona sort per por de que hem torni  a portar la contraria. El que avui li  dic però és gràcies. Gràcies, per una feina ben feta.

I a vosaltres també, gràcies per llegir.