Aquesta es una història d’artistes i guerres disposats
a tot per alçar-se d’entre la multitud i brillar com estrelles. Entre ells hi
ha algú que no ha conegut res més que la derrota des de que té consciència i
malgrat tot es qui està disposat ha anar més lluny. Aquesta es una història de
lluita on els ingredients son les armes i la cuina el camp de batalla, i
aquells que no siguin capaços d’utilitzar-los amb prou habilitat no seran res
més que pedres on els autèntics cuiners es recolzaran per pujar més amunt que
mai.
Shokugeki no Soma
es una de les obres més joves de la Jump. Escrit per Yuuto Tsukuda i dibuixat
per Saeki Shun amb el suport de Yuki Morisati, aquest trio ha sabut entrar i
resistir setmana rere setmana fins a fer-se un lloc definitiu en la revista de
manga més dura del sector i reunir prou capacitat com per plantar cara incús als més veterans de la llista de
publicació.
L’argument gira
al voltant d’en Soma un noi que ha passat la major part de la seva vida ajudant
al seu pare al restaurant familiar. Amb la única aspiració de superar al seu
progenitor en la cuina decideix acceptar el repte que aquest li llança d’unir-se
a la escola Tootsuki, on es formen alguns dels millors cuiners del món, i
graduar-se com el millor d’aquesta avanç de poder tornar a desafiar-lo.
Una bona peça de
la Jump, que compta ja amb una bona llista de shonens on la lluita es més
utilitzada com a metàfora que no pas com a recurs. A nivell artístic destacaria especialment la
expressivitat dels personatges, en especial les escenes clímax, o com jo
anomena les vinyetes en les que les que els personatges tasten algun plat i
entren en un estat d’èxtasis força exagerat però divertit. A nivell argumental
crec que el que més m’agrada es el ritme, ja que els personatges, no només en
Soma, maduren de mica en mica, lo que aporta una sensació de mobilitat que t’indueix
a saber més sobre aquests aspirants a cuiners. També valoro molt positivament
la varietat de plats i estils de cuina que s’han mostrat a aquestes alçades de
la seria, que no son pocs, i que ajuden a aportar varietat en una seria prou
diversa de per si.
“Avui en dia podríem
dividir els manges de la Jump en dos tipus; els de hosties i els de no-hosties”
aquesta es la frase que vaig sentir no fa massa, i la veritat es que es força
certa. Shokugeki no Soma es sens dubte una de les millors obres de la segona categoria, pel fet
de que malgrat no haver-hi una confrontació directe expira una essència de
shonen total, amb una lluita que es veu clarament sense que aquesta estigui
dibuixada en cap de les pàgines.
Fans de la cuina
i del bon menjar de segur que sabran gaudir d’aquesta obra. Així com aquells
que busquen algun shonen diferent als altres.
Aquí es on es cuinen els millors plats, Shokugeki no Soma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada