La ciutat es difumina cada cop més al teu
voltant. Els seus sons s’esvaeixen deixant només el que ofereix el vent
intentant frenar-te. Decideixes accelerar. Perds de vista el món, ja només veus
el que tens davant, ja no sens res que no sigui la teva respiració, el camí s’acaba
sobtadament i decideixes saltar...i aleshores és quan corres per sobre el vent.
Aleshores es quan comences a volar.
Air Gear es un dels manges més coneguts d’Ogure Ito i que va ser
publicat a la Shonen Magazine entre el 2003 i el 2012. Es una obra força
popular i ha sigut traduïda a diversos països.
Air Gear ens presenta un història
que té com a peça central un nou tipus d’entreteniment conegut com Air
Treck, un equip similar a uns patins però que disposen de propulsió i permetent
al seu usuari desplaçar-se per gairebé qualsevol terreny i realitzar infinitats
de proeses acrobàtiques a l’aire. Sense cap mena d’interès en tot això el
protagonista d’aquesta història es el cap d’un banda adolescent, de nom Ikki,
que es dedica a enfrontar-se a altres grups com el seu, cosa que esta
aconseguint amb força èxit. Un dia però es derrotat per un grup que utilitza
Air Treck de forma molt humiliant i això l’obliga a prendre mesures dràstiques.
Malgrat que al començament només utilitza els AT per venjar-se dels qui l’han
vençut aquest es converteix en el primer pas que el porta a un món similar al
seu però on les lluites es duen a terme en qualsevol lloc i on realment el que
compte no és la força, sinó la velocitat.
Air Gear va començar sent una seria que mesclava de forma quasi
perfecte els generes d’esport i de lluita fins el punt en que eren pràcticament
un de sol. Amb un estil de dibuix molt net i expressiu aquest manga ens mostra
constants escenes marcades per una gran velocitat i algunes vinyetes panoràmiques
força espectaculars. La història esta també
molt ben portada fins a cert punt, jugant amb diversos personatges simultàniament.
Quin es el gran defecte de Air Gear? En primer lloc potser hauria de
canviar la paraula defecte, ja que no és just. A partir de cert punt, una
història de lluita que era capaç de mostrar-nos un tipus de combats totalment
diferents als que podríem veure en altres llocs acaba per decantar-se totalment
en aquestes, oblidant la essència d’esport que tenia al principi. No es que la
història es simplifiqui, al contrari, Air Gear acaba amb un transfons força
complex que, de no estar atents, es possible que confongui a més d’un, a més de
que té algun toc fosc per lo que ja és desmarca una mica del shonen habitual.
Senzillament es una qüestió personal, ja no soc tant fan dels shonens com quan
tenia 15 anys (ningú ho diria perquè només recomanes shonens pràcticament,
cert, cert, teniu raó) però encara ara gaudeixo dels que aposten per un tipus
de lluita diferent al clàssic, i hem decepcions molt quan es perd aquesta
originalitat (Si Toriko, tu també).
Es Air Gear una seria que perd qualitat? No. Es una seria que val la
pena començar a llegir i seguir-la fins que un consideri oportú; es emocionant,
en part divertida, en part macabre, i sempre molt activa. La segona meitat de
Death Note també trenca molt la dinàmica de la primera i tot així és innegable
que és una de les series més ben valorades per els fans actualment.
Aparentment he començat fent una recomanació estàndard i m’he
desmarxat una mica, però en fi. Una seria apta per a tots els fans del shonen,
ja n’hagin llegit poc o portin un historial de lectura força respectable. Moltíssimes
gràcies per llegir.
Quan portes un AT el cel no és el límit,
és la ruta a seguir. Air Gear.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada