Que et queda per fer, quan ja ets l’home més fort del
món?
Des de la Weekly
Young Manga, una de les revistes de la editorial de Suiesha, ens arriba aquesta
curiosa història. Publicada originalment com un webcòmic per l’autor
autoanomenat ONE, i amb força èxit, va captar la atenció de Yusuke Murata, el
qual va pactar amb ell de crear una versió remasteritzada de la seva obra per publicar-la
en format físic, els dos van arribar a un acord i aquest es el resultat.
Onepunch-man ens
explica les vivències d’en Saitama, un jove que en un moment determinat de la
seva vida va decidir que allò que més volia fer a la seva vida era ser un
superheroi, raó per la qual va entrenar el seu cos fins més enllà dels límits
del cos humà i va acabar convertint-se en un lluitador sense rival, capaç de
derrotar a qualsevol enemic amb un sol cop, literalment. Malgrat això no ha
aconseguit convertir-se en un heroi i a més ha començat a avorrir-se degut a la
falta de rivals que estiguin a la seva alçada.
Aquest es un
treball força curiós, una història amb un cert toc d’absurditat, on apareixen
herois de tota mena així com enemics amb tanta varietat o més, que pot recordar
una mica a Bobobo en la seva essència. Tot i així aquest es un relat
lleugerament més seriós, ja que esta catalogada dins del gènere seinen i l’humor
no es sempre la base de tot els successos que se’ns explica.
El que realment
hem crida l’atenció d’aquesta seria i que hem porta a parlar-ne aquí es que
malgrat que el personatge no té cap mena d’evolució, ja que des del començament
se’l presenta com el personatge més fort de la seria, no per això es perd l’interès
per continuar llegint-la. La raó d’això és probablement perquè en realitat si
que hi ha una evolució, en Saitama salva el món constantment però malgrat això
no aconsegueix convertir-se en un superheroi perquè ningú el reconeix com a
tal, la cerca d’aquesta admiració del públic, combinat amb la moral de no
apartar-se mai de la imatge del heroi ideal que ell té en ment , ens dona com a
resultat un manga que explica la mateixa història de sempre, d’una forma que
mai havíem vist abans.
L’art juga constantment
amb els canvis de simple a detallat, en extrems molt diversos. En Murata
aconsegueix un resultat admirable amb la seva recreació del webcòmic original,
amb vinyetes espectaculars molt realistes. Murata afegeix també en alguns
capítols varies pagines on un mateix moviment esta dibuixat en moltes més
vinyetes del normal. Això ha internet per molt d’efecte però en el format de
paper original ens trobem amb un petit joc visual que entre en acció en passar
les pagines ràpidament. Es cert però que es una forma molt descarada de
sacrificar espai per al argument.
És un treball
força complet, molt simple a primer cop d’ull però amb uns tocs força profunds
sobre que significa realment ser un heroi. Apte per quasi tothom, ja es busqui
alguna cosa senzilla com complexa.
Gràcies per
llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada