Sona una música de programa (que sol incloure una
guitarra, un piano i un saxofon, sempre un saxofon) i comença la retransmissió.
La càmera fa un picat, de sobte el picat accelera ràpidament, mostra un sobtat interès
per el terra i aleshores és perd la imatge.
Reporter: Dons
una càmera menys.
Càmera: El tècnic
ja ens havia avisat que no era bona idea fer aquestes maniobres tan sovint.
Reporter: Però si
tots els altres programes o fan!
Veu en off: Els
altres programes no tenen ni la meitat de problemes econòmics que nosaltres.
Càmera: Ni de
convidats.
Veu en off: Ni de
personal.
Càmera: Ni de
directius.
Veu en off: Ni
de...
Reporter: Val, ja
ho entès. Algú pot recollir els trossos?
Víctima: (molt
dèbil) Aaaaaaajudaaaaa.
Reporter: I
aviseu als de emergències!
Infermer:
Tranquil nano, tot controlat. El cap estarà encantat de tenir-te.
Víctima: A si?
Infermer: Si, li
ha arribat un taladro nou i necessitava una excusa per fer-lo servir.
Víctima: Un que?
Reporter: I seguim
amb lo nostre! Avui acomiadem definitivament els quarts de final, només un dels
dos personatges que avui ens acompanya tindrà la possibilitat de quedar entre
els tres primers classificats! Que ens diuen les enquestes?
Càmera: La cosa
està molt igualada. Per una banda en Sakuragi es un veterà amb molta fama
acumulada però la Erza és l’únic personatge femení que queda al torneig i també
té força carisma.
Veu en off: Jo us
puc avançar que les votacions dels dos personatges ens han dut a un empat,
haurem de comprovar rondes anteriors per decidir qui és el guanyador.
Reporter:
Interessant, interessant sens dubte. Però abans de continuar presentem als
nostres concursants una vegada més, a un d’ells ja no li veurem el pèl.
Endavant!
Entren en Sakuragi, saludant a tothom i marcant-se
poses, i l’Erza, amb una actitud més tranquil·la.
Reporter: Com
estan?
Sakuragi: De
conya! Avui hem sento afortunat.
Erza: Si? Dons ja
som dos. És evident que algú s’equivoca.
Reporter: Bé, els
i sembla que el públic els pugui interrogar abans de donar els resultats?
Sakuragi: Cap
problema! El gran Sakuragi estima als seus fans!
Erza: A mi tampoc
hem molesta.
Reporter: Qui vol
preguntar primer...tu!
Públic G: Si,
hola. Jo li volia fer una pregunta a en Sakuragi.
Sakuragi: Digues
company!
Públic G: Ara ets
un membre de l’equip força important.
Sakuragi: Força?
Si, jo preferiria dir indispensable, però si.
Públic G: Gràcies
a això has aconseguit tindre més èxit amb les noies?
Sakuragi: (Tota
la seva aura de vitalitat s’apaga en sec, es queda en blanc i totalment
callat).
Reporter: Que
fort...n’hi s’immuta...li han tocat el punt dèbil de ple.
Càmera: La
impopularitat en temes d’amor sol ser un tema molt seriós entre tios, no m’estranya
que reaccioni així.
Veu en off: Jo
trobo que exagereu.
Càmera: No pas,
quan ets força bo en alguna cosa i tot i així sembles invisible ha de fer mal.
Veu en off: El
que passa és que és un cuentista. Mira a la Erza per exemple!
Erza: Com?
Veu en off: Ets
forta, guapa, famosa i tot i així no tens novio. Però ho portes de conya oi?
Erza:........(es
queda en el mateix estat que en Sakuragi)
Càmera: Deies?
Reporter: Així no
farem res. Anem a publicitat.
Sona una música trista
Milers de personatges de relleno moren cada any degut a
les diferències d’educació i oportunitats que reben al llarg de la seva vida a
favor d’uns pocs privilegiats. Ajuda a fer un món més just, uneix-te al
sindicat del P.R.O.U, Personatges de Relleno Organitzats i Units, i marca una
diferència.
S’acaba la música trista
Reporter: Aquest
no és l’anunci que ens volien colar l’altre dia?
Càmera: Sembla.
Reporter: Com s’haurà
infiltrat?
Càmera: Qui
sap...
Veu en off: (El
mira fixament)...
Càmera:...
Veu en off:....
Càmera: (comença
a suar)...
Veu en off:...
Càmera:...merda
(treu un feix de bitllets i li dona la meitat)
Veu en off:
Gràcies maco.
Càmera: No et fa
vergonya cobrar d’una bona causa?
Veu en off: I a
tu?
Càmera: No, però
jo hem dedico a això.
Veu en off: I jo
al xantatge.
Reporter: És
troben millor?
Sakuragi:
Si...però a poder ser...que no hem facin més preguntes.
Reporter:
Entesos...i vostè?
Erza: Jo només
una i que no tingui res a veure amb no...amb el tema que hem tractat abans.
El públic mostra una clara decepció, molts dels braços
aixecats desapareixen
Reporter: Dons
be, última pregunta! Vostè!
Públic J: Vostè
es força amant dels pastissos. Com s’ho fa per no engreixar-se gens ni mica?
Erza: No ho se,
no es que faci res de l’altre món. Suposo que ho compenso bastant amb la feina
que faig al gremi, uns quants encàrrecs que incloguin moviment i amb això n’hi
ha prou. Clar que tampoc es que mengi tants pastissos.
Reporter: No?
Erza: Només un de
tant en tant...
Reporter: Dona,
si per un ens haguéssim d’engreixar!
Erza: Un
centenar.
Reporter:....
Erza: Però son
petits.
Reporter: Ja...Ha
arribat la hora de anunciar el guanyador o guanyadora!
Veu en off: Qui
passa a les semi-finals d’aquesta ronda no es altre persona que...
Erza: Necessito triomfar...si ho faig potser tot
aquell tema...
Sakuragi: He guanyat en Rukawa però no n’hi ha prou,
he de pujar més amunt!
Veu en off:...
Càmera:...Hanimichi
Sakuragi!!!
Sakuragi:
Vvvvviiiiiscaaaaa!!!
Reporter:
Felicitats Sakuragi, de tot cor!
Veu en off: Ho
sento noia.
Erza: (amb un
somriure) no passa res, era un noi molt entusiasta, era difícil competir-hi.
Reporter: I aquí
s’acaben els quarts de final. A partir de la setmana que ve donem pas a una
nova ronda. Fins aleshores!!!
Moltes gràcies pels vostres vots i per llegir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada