Fairy Tail per a tots els gustos. 3 spin-offs del manga de Hiro Mashima

Quan un manga arriba a tindre la popularitat de Fairy Tail és força normal que és vulgui explotar el màxim possible la història, en especial quan el disseny del món encara ofereix moltes possibilitats i quan es disposa de molts personatges que no han tingut la oportunitat de brillar prou en la història principal, un fet que últimament ja hem vist que passa cada dos per tres. Tot i així Fairy Tail és el primer manga en el que hagi vist tants spin-offs i que aquests es publiquin simultàniament. Es veritat que l’autor no fa tota la feina però tot i així actualment hi ha tres projectes en funcionament, fem-li una ullada.

Tale of Fairy Tail. Ice Trail

Amb guió de Hiro Mashima però dibuixos de Shirato Yuusuke, Ice Trail té com a protagonista a en Gray Fullbuster i explica les vivències d’aquest després de perdre a la seva mestre i abans de que s’uneixi a Fairy Tail.

En Gray, ja sigui per les seves habilitats o la seva personalitat, és sens dubte un dels personatges més populars de la sèrie per lo que ha sigut una bona jugada el fer un spin-off sobre ell. Tot i així el manga sembla ser del tipus shonen, lo que implica que les batalles podrien tindre un pes massa gran en el desenvolupament de la història. Si fos el cas, i el fet de conèixer més sobre el personatge d’en Gray passes a ser un objectiu secundari, considero que l’spin-off perdria bona part del seu atractiu ja que per lluites ja tenim el manga principal, i últimament aquestes han estat molt decepcionants.

Fairy Tail. Blue Mistral

Aquest és un manga on tota la feina la fa Watanabe Rui, la qual ha optat per un format més del tipus shojo, un aspecte que salta a la vista només en veure la primera pàgina.

La protagonista es la Wendy i si be en el primer capítol es continua mostrant el mateix format d’història, amb aquesta noia acceptant una missió pel gremi en solitari, sembla se que, com no podria ser d’un altre forma amb aquest estil d’història, el romanticisme jugarà un paper força important en l’argument.

Xoca bastant veure Fairy Tail amb aquest estil de dibuix tant diferent de l’habitual però el guió podria tindre algun toc peculiar que faci que valgui la pena llegir-la i potser el públic femení, el principal consumidor de shojo, tindrà interès en llegir-la.

Fairy Tail Zero

Aquest és l’spin-off més interessant dels tres, a part de tenir com autor i artista al pròpi Mashima, el que passi en aquest manga podria tenir rellevància en el manga principal.

La protagonista d’aquets manga es la Mavis, la fundadora de Fairy Tail, i explica les seves aventures amb un grup de forasters mentre volta pel món. El manga acabarà amb la fundació del gremi pròpiament dit.

El món de la màgia i dels gremis que es presenta en aquest spin-off Zero es molt salvatge i fora de la llei del que coneixem a la història principal, lo que li dona un aire més fresc sense que deixi de ser Fairy Tail. A part sembla que personatges com en Zeref apareixen també en aquesta història per lo que ressalto la possibilitat que el que passi en aquest manga tingui pes en la trama principal.

I això es tot, no és que siguin obres mestres però estic segur que als fans més acèrrims trobaran entretingut el llegir aquests manges i de segur apareixerà alguna curiositat dels personatges que ja ens pensàvem que coneixem del tot.

Merci per llegir!   

Rànquing setmanal

L’absència de One Piece, que aquest any s’ha pres encara més pauses que altres anys, ha permès a Naruto prendre la primera posició, una cosa que era d’esperar, a part de que la conclusió donada a la batalla contra en Sasuke a estat, al meu parer, ben explicada. Lo veritablement interessant estava en qui ocuparia la segona plaça, que en aquest cas ha sigut Bleach, per el seu lleuger canvi d’argument, per sobre de Fairy Tail i la possible revelació sobre la Mavis.

I ara el general:

Naruto ja no pot guanyar en aquest útlim any de rànquing però com era d’esperar ha reduït les distàncies amb One Piece, qui esta massa lluny perquè ningú li faci ombra. La distància entre Bleach i Fairy Tail s’ha quedat a un punt d’igualar el marcador amb Fairy Tail i dos per superar-lo, ja que el hiatus dels mags els hi dona avantatge en cas d’empat. Tal com pinta el rànquing de la setmana que ve difícilment es produirà cap més canvi, per lo que podem dir que ja tenim el resultat oficial del rànquing del 2014.

I ara les revisions:

One Piece (766, “Somriu”): Aquest capítol coincideix amb els capítols finals de Naruto, amb un petit homenatge a la portada d’aquest. Centrant-nos en al història veiem com en Corazon aconsegueix que en Law es mengi la seva fruita. Ara ja només queda passar un informe a la Marina per fer derrocar en Doflamingo, per desgràcia en Law escull per error donar-li la informació a en Vergo, que no triga en castigar-los a tots dos per traïdors i avisar a en Doflamingo, que ja és a la illa.

Naruto (699, “El segell de la reconciliació”): Amb aquest títol es posa fi al conflicte entre en Naruto i en Sasuke i a tot el llegat que els dos personatges representen, lo que podríem dir un final feliç. En Kakashi es converteix en Hokage, en Sasuke no torna a la villa de forma oficial però se li perdonen les faltes, en definitiva, tot el capítol gira al voltant del perdó i l’inici de la pau. En certa forma és el veritable final de la seria i, si bé potser no es al gust de tothom, es un final que calia esperar que fos així.

Naruto (700, Capitol final): Tot a color, cal dir que es vistos i agradable poder llegir tantes pàgines totalment pintades. El capítol es situa diversos any després i explica que han fet els diversos personatges que han aparegut al llarg de la sèrie, no tots també cal dir-ho, i que fan ara que ja son adults. Es un epíleg que posa punt i final a la sèrie, sense finals oberts, tot i que també es veritat que han deixat un bon marge de temps per explotar entre el final de la guerra i el moment en que en Naruto es converteix en Hokage. Considero personalment que tant aquest capítol com l’anterior compleixen la funció d’un bon final.

Bleach (604, “Revitalització”): El líder quincy mata a tots els seus subordinats per ressuscitar els seus millors homes i fer-los encara més forts, de forma que a la divisió zero no se li acabi la feina massa aviat. Aquest mateix líder a més esta a punt de lluitar en persona contra el que sembla el membre més fort de la divisió zero, una cosa que no li veiem fer des de la lluita contra el ja difunt comandant dels shinigamis. Un altre cop la sensació de que els últims capítols no han servit per res.

Fairy Tail (407, “Tot per la meva destrucció”): El secret de la Mavis no es revela, com no podia ser d’un altre forma, el gremi però ara té la oportunitat de fer veure que fa alguna cosa mentre els membres més importants fan tota la feina bruta. La lluita continua, ara de nou en contra dels dragons slayers fins que apareix en Gray per unir-se a la batalla. Crec però que lo veritablement més interessant és l’origen dels dimonis de Tartaros i el perquè de la seva creació.

Voteu per última vegada senyors, i com sempre mil gràcies per llegir.

Ranquing setmanal

Empat per la primera i última posició. Naruto, amb la quasi-conclusió del combat entre en Naruto i en Sasuke empata, per fi, amb el flashback d’en Law, que ha sabut cridar l’atenció des del primer moment. Per la seva banda ni Bleach amb seus quincys ni Fairy Tail amb el seus dimonis aconsegueixen cap diferència respecte setmanes anteriors.

I ara el general:

Amb el final de Naruto ja anunciat és evident per qui és la victòria, One Piece ha aconseguit una diferència de més de 20 punts respecte el segon, una distància, que si be sembla molt gran, és molt inferior a la d’altres anys, en part perquè la majoria dels punts del rànquing d’enguany han anat a parar als dos primers classificat durant pràcticament tot l’any. Al empatar amb zero punts la distància entre Bleach i Fairy Tail es manté, novament, igual, la setmana que ve serà, molt provablement, la última oportunitat que tindran aquests dues series de resoldre les diferències degut a que One Piece esta en hiatus.

I ara la revisió:

One Piece: En hiatus aquesta jornada (cal recordar que anem amb retard, el capítol que heu llegit l’avaluarem a l’últim rànquing)

Naruto (698, “Naruto i Sasuke. Part 5): El combat acaba amb la victòria d’en Naruto per concessió de l’altre participant i no perquè aquets s’imposi, lo que demostra que si ets prou pesat al final t’acaben donant la raó, per tal de que callis i els deixis tranquil.  Bromes a part, la escena final amb els dos nois havent perdut un braç cada un després de diverses vinyetes en que tots dos estan ja fets pols es força impactant i això ho valoro molt positivament.

Bleach (603, “Que dimonis”): Es produeix un canvi per fi mitjanament interessant en aquest capítol que consisteix, a la vegada pro, en acabar amb tots els combats que no siguin els que hi ha al palau reial. Això vol dir que d’alguna forma s’avançarà la història de forma més radical però que moltes coses que havien quedat obertes es conclouen de forma precipitada i segurament no satisfactòria. En base als vots sabrem si els guanys superen les pèrdues.

Fairy Tail (406, “La noia en el cristall”): El capítol mostra un combat amb els tres dragons slayers que se’ls hi complica perquè el seu enemic decideix posar-se seriós de sobte, o sigui, que es complica sense motiu. La resta de personatges sembla que faran alguna cosa per fi sota les ordres d’en Makarov i el secret que va causar la discussió amb el seu fill en el seu dia i que sembla tenir alguna relació amb la Mavis, això si resulta més interesant.

Dons espero amb ganes els vostres vots, moltes gràcies per llegir i recordeu, queden dos rànquings. 

El final d'una història. El final d'una etapa

Aquesta setmana es va filtrar per internet els dos últims capítols de Naruto que es publicaran demà de forma oficial a la Shonen Jump, tot i així, després de 15 anys, el manga d’en Kishimoto arriba a la fi al seu desenllaç.

Abans de que continueu llegint, es molt possible que aquesta publicació contingui SPOILERS de tota al seria, no només del final. De la mateixa manera, si algú comenta aquesta entrada es provable que també faci SPOILERS per lo que si encara no estàs al dia i no vols que et xafin el final el millor que pots fer és parar ara mateix o veuràs SPOILERS. Ha quedat clar no? Dons som-hi.

Primer parem-nos a observar que ha suposat Naruto per la comunitat del manga-anime. Després de 700 capítols de manga publicats al llarg de 15 anys Naruto ha aconseguit un èxit mediàtic inigualable, amb un efecte molt similar al que va tindre en el seu dia Bola de drac quan es va començar a emetre i publicar per diferents països. Son molts, incomptables,  els que el seu primer contacte amb el còmic o l’animació japonesa va vindre de mans del ninja hiperactiu i que a partir d’aquest es van veure atrets més endavant per altres series. El meu primer anime en versió original que vaig veure subtitulat no va ser One Piece, per més que sempre la defensaré com la meva preferida, sinó Naruto. Un cop vaig acabar de veure els primers 20 episodis que Cuatro havia començat a emetre per la tele els caps de setmana hem vaig quedar amb ganes de més per lo que vaig tindre que buscar-me la vida, recordo que aleshores se’m feia molt estrany escoltar les veus en japonès, i ara mira.

Naruto és sense cap mena de dubte el segon Bola de drac, per el seu impacte internacional i la gran capacitat d’atracció que té i es que no es d’estranyar, el món que presentava tenia molt de suc, amb les diverses vil·les i els clans que hi havia en cada una i una enorme varietat de personatges, tots ells amb el seu carisma personal. La història va saber engegar molt forta, amb la mítica saga d’en Zabuza i en Haku on apareixia el sharingan i el Kyubi per primera vegada. Després la seguiria la saga de l’examen de chunin amb la presentació de tots els company de promoció d’en Naruto, sumats al equip d’en Gai i l’arribada d’en Gaara i els seus germans sense oblidar-nos en cap moment de la primera aparició de l’Orochimaru. Després un altre saga amb el rasengan i els tres sanins i per últim la saga que va iniciar el conflicte més gran de la història amb en Sasuke abandonant la vil·la, que vindria seguida del Kakashi Gaiden, amb l’aparició del quart Hokage i l’Obito i el passat d’en Kakashi.

Amb la part shippuden les coses es van desviar una mica tot i que no directament des del principi, no va ser fins passada la saga dels immortals Hidan i Kakuzu, que aquesta ja va grinyolar una mica, tot i que no massa, a part de que la saga incloïa la primera mort important de la sèrie. A partir d’aquí el personatge d’en Sasuke pren un protagonisme que en algun moment arribaria  a ser desproporcionat, com oblidar aquella saga en que Naruto i companyia sortien a buscar l’Itachi i passaven el rato fent el tonto amb l’Obito mentre en Sasuke lluitava contra en Deidara i després amb el seu germà? Tot i així el combat d’aquests dos va ser sens dubte excepcional, com també ho va ser la part dedicada a en Jiraya i l’aparició d’en Pain.

Després de la mort d’en Nagato pro la cosa es va desmarxar força, a partir d’aquest moment passen masses coses sense massa sentit; en Sasuke ja no sap si és bo o dolent, comencen a reviure personatges com qui reuneix les boles de drac, el sharingan i rinegan es descontrolen i es converteixen sens dubte en la tècnica més “xetada” de tot el manga amb un fotimer de power ups  només igualats per les transformacions Kyubi d’en Naruto. La saga final de la guerra va ser llarga, quasi dos anys sinó m’equivoco, i al llarg d’aquesta en Sasuke va canviar de bàndol com a mínim un parell de cops, els seus companys van desaparèixer tan ràpid com van tornar a sortir, igual que l’Orochimaru al qui reviuen per res; i potser el cas més sonat és el continu canvi de dolent final sen primer l’Obito, després en Madara i per últim la Kaguya. I jo hem pregunto, que costava que fos en Madara, un personatge que ja tenia tot un transfons creat i explicat al llarg de la sèrie, l’enemic final en comptes d’una completa desconeguda a qui li va fer falta crear tot un gènesis del chakra per introduir-la?

Si hagués de parlar de les faltes més grans de la seria dirà que han sigut dos; els flashbacks descontrolats, quasi tots Uchihas, en el manga i el relleno infinit al anime. Però es innegable que la sèrie es bona, potser allargada sense necessitat, però bona, amb moltes escenes memorables i sempre la valoraré positivament, és més, segurament aprofitaré per llegir-me-la ara des del principi, per valorar-la des d’un altre punt de vista.

Curiòs, no? 

Però parlem del final. En Kishimoto aposta per fer un doble capítol, el primer acaba amb la història, amb un Naruto i un Sasuke reconciliats i mancos i un Kakashi sen hokage, això no era sorpresa, ja li havien estat a punt d’oferir el càrrec en dues ocasions al llarg de la sèrie, com a mínim. El segon i definitiu capítol es situa anys després d’aquest moment, saltant-se tot el mandat d’en Kakashi i passant directament al d’en Naruto, que ara si, acaba sen Hokage. El capítol serveix, pràcticament, per mostrar-nos que el món ninja segueix en pau i perquè sapiguem qui s’ha tirat a qui, perquè els fills juguen un cert protagonisme en aquest desenllaç. Així dons en Naruto acaba amb la Hinata, molts s’han sorprès/indignat quan la cosa no podia ser més obvia, sinó en Nehi hauria mort per res, en Sasuke continua al seu rollo lo que no li impedeix a la Sakura ajudar-lo a començar a reconstruir el seu clan, Shikamaru i Temari eren també força clars però a partir d’aquí comencen les sorpreses. En Sai i la Ino, màgicament acaben junts i tenen un fill que sembla com si haguessin agafat un sai nen i li haguessin possat els cabells i els ulls de la Ino, i el gran crac de la vil·la és en Chouji que, ningú sap com, es lliga a un dels membres de la villa del núbol amb qui no s’havia dirigit una sola frase en tota la sèrie. Pot entusiasmar més o menys però es un final feliç, i a la gent li solen agradar tot i que era impossible fer un final que convences a tothom.

I ara que? S’ha acabat Naruto per sempre? Ni de conya. No oblideu que aquest desembre s’estrena Naruto: The last, que continua la història a partir del final del manga i ja s’ha anunciat que la primavera de l’any que ve comença una mini-serie de Naruto, desconec si serà el propi Kishimoto qui la farà. I es que entre el capítol 699 i el 700 hi ha tota una franja temporal a la que se li poden treure moltes coses. Fem-nos a la idea que Naruto mai desapareixerà del tot, com tampoc ho ha fet Bola de drac, i com ja he dit es una molt bona història de la que encara es poden dir moltes coses.

Que en penseu vosaltres de tot plegat? Estaré encantat de conèixer les vostres opinions sobre aquest tema que no deixa de ser important, a fi de comptes Naruto es ja una sèrie que no desapareixerà de la història del manga, es digui el que si digui.

Merci per llegir!

Rànquing setmanal

Porto una setmana força ocupada, en el bon sentit pro ocupada, si be falta poc per la última entrega del rànquing, que acabarà amb l’últim capítol de Naruto, odio veure com queda tan atraçat, en especial perquè no té gràcia comentar un capítol si ja hi ha la continuació publicada, no el valorem de la mateixa forma. En fi, prou lamentacions, endavant amb els resultats.

One Piece es de les poques series que conec que sap conquerir mitjançant un flashback i això que la saga de Desrossa es la que més n’ha tingut i un podria pensar que ja cansa però pel que sembla no és així. Ja no és només el personatge d’en Law o d’en Doflamingo, el propi Corazon esta resultant ser molt carismàtic. Naruto es planteja una lluita que, malgrat ser la última que veurem, no esta calant tan fort com hauria, tot i així te alguns bons moments que tampoc la  fan inecessaria. Bleach continua amb les seves lluites que inclouen la divisió zero i aquesta setmana si que aconsegueix algun punt. En canvi Fairy Tail es queda totalment en blanc.

I ara el general:

A poques setmanes del final One Piece te una avantatge tan brutal que crec que matemàticament ja és campió del rànquing, per tercera vegada consecutiva, a més aquestes últimes jornades ha estat implacable, sense deixar-se rascar masses punts. Naruto esta fen un paper acceptable però per desgràcia es impossible remuntar aquesta enorme distància. Per tant la pregunta que ens hem de fer ara per ara es veure si la diferencia entre Bleach i Fairy Tail es quedarà com està o si pel contrari hi haurà un últim canvi en la taula.

I ara les revisions:

One Piece ( 765, “La illa del destí, Minion”): Apareix per fi la fruita Ope-Ope que sabem del cert que acabarà en mans d’en Law, tot i així lo verdaderament interessant comença ara que en Doflamingo es comença a imaginar que el seu germà podria haver-lo traït. El capítol acaba amb en Corazon sen atrapat quan tot just acabava d’aconseguir el que volia, es curiós com inclús sabent a grans trets el que passarà aquest flashback esta resultant interessant.

Naruto (697, “Naruto i Sasuke. Part 4”): I el combat continua, les tècniques destructives acaben portant a tècniques més senzilles i aquestes a directament cops de puny i patades, amb els dos contrincants quasi esgotats veiem com l’últim combat esta quasi acabat. Considero que el combat a millorat just quan han deixat de fer tècniques massa exagerades per lo que aquest és el capítol del combat que més m’ha agradat sense cap dubte.

Bleach (602, “Una llepada de perdició”): I tal com ho havíem endevinat el quincy té una habilitat força xunga, tot i així això el combat acaba de part del shinigami, perquè si. Cap novetat i canvi massa important a destacar en la història.

Fairy Tail (405, “Saga de Tartaros. Sisena Part: Carta Magna”): Si estàveu interessats en  la detonació de les bombes us haureu d’esperar una mica més dons ara toca una mica de “flashback” per veure a en Natsu fen de les seves, tot i que esta acompanyat de dos dragon slayers més si be ha deixat clar que no vol compartir protagonisme. Per ara el combat no ha ensenyat res massa interessant.

I això es tot, el pròxim rànquing el trauré tan ràpid com pugui per evitar que es solapin més capítols. Merci per esperar, votar i llegir!