Rànquing setmanal

L’absència de One Piece, que aquest any s’ha pres encara més pauses que altres anys, ha permès a Naruto prendre la primera posició, una cosa que era d’esperar, a part de que la conclusió donada a la batalla contra en Sasuke a estat, al meu parer, ben explicada. Lo veritablement interessant estava en qui ocuparia la segona plaça, que en aquest cas ha sigut Bleach, per el seu lleuger canvi d’argument, per sobre de Fairy Tail i la possible revelació sobre la Mavis.

I ara el general:

Naruto ja no pot guanyar en aquest útlim any de rànquing però com era d’esperar ha reduït les distàncies amb One Piece, qui esta massa lluny perquè ningú li faci ombra. La distància entre Bleach i Fairy Tail s’ha quedat a un punt d’igualar el marcador amb Fairy Tail i dos per superar-lo, ja que el hiatus dels mags els hi dona avantatge en cas d’empat. Tal com pinta el rànquing de la setmana que ve difícilment es produirà cap més canvi, per lo que podem dir que ja tenim el resultat oficial del rànquing del 2014.

I ara les revisions:

One Piece (766, “Somriu”): Aquest capítol coincideix amb els capítols finals de Naruto, amb un petit homenatge a la portada d’aquest. Centrant-nos en al història veiem com en Corazon aconsegueix que en Law es mengi la seva fruita. Ara ja només queda passar un informe a la Marina per fer derrocar en Doflamingo, per desgràcia en Law escull per error donar-li la informació a en Vergo, que no triga en castigar-los a tots dos per traïdors i avisar a en Doflamingo, que ja és a la illa.

Naruto (699, “El segell de la reconciliació”): Amb aquest títol es posa fi al conflicte entre en Naruto i en Sasuke i a tot el llegat que els dos personatges representen, lo que podríem dir un final feliç. En Kakashi es converteix en Hokage, en Sasuke no torna a la villa de forma oficial però se li perdonen les faltes, en definitiva, tot el capítol gira al voltant del perdó i l’inici de la pau. En certa forma és el veritable final de la seria i, si bé potser no es al gust de tothom, es un final que calia esperar que fos així.

Naruto (700, Capitol final): Tot a color, cal dir que es vistos i agradable poder llegir tantes pàgines totalment pintades. El capítol es situa diversos any després i explica que han fet els diversos personatges que han aparegut al llarg de la sèrie, no tots també cal dir-ho, i que fan ara que ja son adults. Es un epíleg que posa punt i final a la sèrie, sense finals oberts, tot i que també es veritat que han deixat un bon marge de temps per explotar entre el final de la guerra i el moment en que en Naruto es converteix en Hokage. Considero personalment que tant aquest capítol com l’anterior compleixen la funció d’un bon final.

Bleach (604, “Revitalització”): El líder quincy mata a tots els seus subordinats per ressuscitar els seus millors homes i fer-los encara més forts, de forma que a la divisió zero no se li acabi la feina massa aviat. Aquest mateix líder a més esta a punt de lluitar en persona contra el que sembla el membre més fort de la divisió zero, una cosa que no li veiem fer des de la lluita contra el ja difunt comandant dels shinigamis. Un altre cop la sensació de que els últims capítols no han servit per res.

Fairy Tail (407, “Tot per la meva destrucció”): El secret de la Mavis no es revela, com no podia ser d’un altre forma, el gremi però ara té la oportunitat de fer veure que fa alguna cosa mentre els membres més importants fan tota la feina bruta. La lluita continua, ara de nou en contra dels dragons slayers fins que apareix en Gray per unir-se a la batalla. Crec però que lo veritablement més interessant és l’origen dels dimonis de Tartaros i el perquè de la seva creació.

Voteu per última vegada senyors, i com sempre mil gràcies per llegir.