El final d'una història. El final d'una etapa

Aquesta setmana es va filtrar per internet els dos últims capítols de Naruto que es publicaran demà de forma oficial a la Shonen Jump, tot i així, després de 15 anys, el manga d’en Kishimoto arriba a la fi al seu desenllaç.

Abans de que continueu llegint, es molt possible que aquesta publicació contingui SPOILERS de tota al seria, no només del final. De la mateixa manera, si algú comenta aquesta entrada es provable que també faci SPOILERS per lo que si encara no estàs al dia i no vols que et xafin el final el millor que pots fer és parar ara mateix o veuràs SPOILERS. Ha quedat clar no? Dons som-hi.

Primer parem-nos a observar que ha suposat Naruto per la comunitat del manga-anime. Després de 700 capítols de manga publicats al llarg de 15 anys Naruto ha aconseguit un èxit mediàtic inigualable, amb un efecte molt similar al que va tindre en el seu dia Bola de drac quan es va començar a emetre i publicar per diferents països. Son molts, incomptables,  els que el seu primer contacte amb el còmic o l’animació japonesa va vindre de mans del ninja hiperactiu i que a partir d’aquest es van veure atrets més endavant per altres series. El meu primer anime en versió original que vaig veure subtitulat no va ser One Piece, per més que sempre la defensaré com la meva preferida, sinó Naruto. Un cop vaig acabar de veure els primers 20 episodis que Cuatro havia començat a emetre per la tele els caps de setmana hem vaig quedar amb ganes de més per lo que vaig tindre que buscar-me la vida, recordo que aleshores se’m feia molt estrany escoltar les veus en japonès, i ara mira.

Naruto és sense cap mena de dubte el segon Bola de drac, per el seu impacte internacional i la gran capacitat d’atracció que té i es que no es d’estranyar, el món que presentava tenia molt de suc, amb les diverses vil·les i els clans que hi havia en cada una i una enorme varietat de personatges, tots ells amb el seu carisma personal. La història va saber engegar molt forta, amb la mítica saga d’en Zabuza i en Haku on apareixia el sharingan i el Kyubi per primera vegada. Després la seguiria la saga de l’examen de chunin amb la presentació de tots els company de promoció d’en Naruto, sumats al equip d’en Gai i l’arribada d’en Gaara i els seus germans sense oblidar-nos en cap moment de la primera aparició de l’Orochimaru. Després un altre saga amb el rasengan i els tres sanins i per últim la saga que va iniciar el conflicte més gran de la història amb en Sasuke abandonant la vil·la, que vindria seguida del Kakashi Gaiden, amb l’aparició del quart Hokage i l’Obito i el passat d’en Kakashi.

Amb la part shippuden les coses es van desviar una mica tot i que no directament des del principi, no va ser fins passada la saga dels immortals Hidan i Kakuzu, que aquesta ja va grinyolar una mica, tot i que no massa, a part de que la saga incloïa la primera mort important de la sèrie. A partir d’aquí el personatge d’en Sasuke pren un protagonisme que en algun moment arribaria  a ser desproporcionat, com oblidar aquella saga en que Naruto i companyia sortien a buscar l’Itachi i passaven el rato fent el tonto amb l’Obito mentre en Sasuke lluitava contra en Deidara i després amb el seu germà? Tot i així el combat d’aquests dos va ser sens dubte excepcional, com també ho va ser la part dedicada a en Jiraya i l’aparició d’en Pain.

Després de la mort d’en Nagato pro la cosa es va desmarxar força, a partir d’aquest moment passen masses coses sense massa sentit; en Sasuke ja no sap si és bo o dolent, comencen a reviure personatges com qui reuneix les boles de drac, el sharingan i rinegan es descontrolen i es converteixen sens dubte en la tècnica més “xetada” de tot el manga amb un fotimer de power ups  només igualats per les transformacions Kyubi d’en Naruto. La saga final de la guerra va ser llarga, quasi dos anys sinó m’equivoco, i al llarg d’aquesta en Sasuke va canviar de bàndol com a mínim un parell de cops, els seus companys van desaparèixer tan ràpid com van tornar a sortir, igual que l’Orochimaru al qui reviuen per res; i potser el cas més sonat és el continu canvi de dolent final sen primer l’Obito, després en Madara i per últim la Kaguya. I jo hem pregunto, que costava que fos en Madara, un personatge que ja tenia tot un transfons creat i explicat al llarg de la sèrie, l’enemic final en comptes d’una completa desconeguda a qui li va fer falta crear tot un gènesis del chakra per introduir-la?

Si hagués de parlar de les faltes més grans de la seria dirà que han sigut dos; els flashbacks descontrolats, quasi tots Uchihas, en el manga i el relleno infinit al anime. Però es innegable que la sèrie es bona, potser allargada sense necessitat, però bona, amb moltes escenes memorables i sempre la valoraré positivament, és més, segurament aprofitaré per llegir-me-la ara des del principi, per valorar-la des d’un altre punt de vista.

Curiòs, no? 

Però parlem del final. En Kishimoto aposta per fer un doble capítol, el primer acaba amb la història, amb un Naruto i un Sasuke reconciliats i mancos i un Kakashi sen hokage, això no era sorpresa, ja li havien estat a punt d’oferir el càrrec en dues ocasions al llarg de la sèrie, com a mínim. El segon i definitiu capítol es situa anys després d’aquest moment, saltant-se tot el mandat d’en Kakashi i passant directament al d’en Naruto, que ara si, acaba sen Hokage. El capítol serveix, pràcticament, per mostrar-nos que el món ninja segueix en pau i perquè sapiguem qui s’ha tirat a qui, perquè els fills juguen un cert protagonisme en aquest desenllaç. Així dons en Naruto acaba amb la Hinata, molts s’han sorprès/indignat quan la cosa no podia ser més obvia, sinó en Nehi hauria mort per res, en Sasuke continua al seu rollo lo que no li impedeix a la Sakura ajudar-lo a començar a reconstruir el seu clan, Shikamaru i Temari eren també força clars però a partir d’aquí comencen les sorpreses. En Sai i la Ino, màgicament acaben junts i tenen un fill que sembla com si haguessin agafat un sai nen i li haguessin possat els cabells i els ulls de la Ino, i el gran crac de la vil·la és en Chouji que, ningú sap com, es lliga a un dels membres de la villa del núbol amb qui no s’havia dirigit una sola frase en tota la sèrie. Pot entusiasmar més o menys però es un final feliç, i a la gent li solen agradar tot i que era impossible fer un final que convences a tothom.

I ara que? S’ha acabat Naruto per sempre? Ni de conya. No oblideu que aquest desembre s’estrena Naruto: The last, que continua la història a partir del final del manga i ja s’ha anunciat que la primavera de l’any que ve comença una mini-serie de Naruto, desconec si serà el propi Kishimoto qui la farà. I es que entre el capítol 699 i el 700 hi ha tota una franja temporal a la que se li poden treure moltes coses. Fem-nos a la idea que Naruto mai desapareixerà del tot, com tampoc ho ha fet Bola de drac, i com ja he dit es una molt bona història de la que encara es poden dir moltes coses.

Que en penseu vosaltres de tot plegat? Estaré encantat de conèixer les vostres opinions sobre aquest tema que no deixa de ser important, a fi de comptes Naruto es ja una sèrie que no desapareixerà de la història del manga, es digui el que si digui.

Merci per llegir!