Avui recomanem: Psyren

Una targeta, una trucada telefònica, un qüestionari i una aparició son els passos que et portaran fins a Psyren, un món devastat i mortalment perillós per a qualsevol mortal que hi fiqui els peus, del qual tindràs la opció d’escapar temporalment fins que tornis a ser convocat o fins que la mort t’alliberi d’aquest sofriment inacabable. El nostre protagonista, Ageha Yoshina, entrarà en aquest món en busca d’una companya de classe que li demana ajuda i junts hauran de sobreviure les probes que Psyren i el seu amfitrió, Nemesis Q, els hi preparen, no se’n pot fugir o amagar-se ,només es pot tirar endavant. A mesura que els nostres protagonistes avancin per aquest món apocalíptic aniran descobrint els seus secrets i veuran com la relació entre els seu món i Psyren es molt més estreta del que es pensaven al començament.

Psyren, obra de Toshiaki Iwashiro, es va publicar a la Shonen Jump entre els anys 2008 i 2010 o sigui que estem parlant de una història recent i tot i no ser extremadament llarga a aconseguit tindre molt bons resultats com a seria de ciència ficció. El que més hem crida la atenció d’aquesta seria es el seu canvi d’estil a mitja seria, que va quedar molt ben dissimulat ja que un no se’n adona fins que compara capítols avançats amb els primers, on es va passar d’una història fosca que fregava el seinen a un estil més semblant al shonen però sempre mantenint la essència de la seria, cosa que no es fàcil. L’art es més fosc que en la majoria dels shonen però esta molt aconseguit, recordo que hem van agradar especialment el disseny dels personatges tot i que recordo que alguns em semblava haver-los vist en altres series, no estic parlant de plagi ja que la seva forma de comportar-se no era la mateixa però si que podem trobar alguns topics de personatges shonen. I destaco especialment l’argument, un fet característic de Psyren es que el món que visiten els personatges i el món normal, com ja he dit, estan molt relacionats i les diverses interaccions en un món afecten l’altre de forma radical, a la vegada hi ha una història desenvolupant-se en cada món que també estan relacionades per tant l’argument d’un podia canviar en qualsevol moment per la més mínima cosa.

Es una obra sense experiència, ja que es ela primera obra famosa de Iwashiro el qual només té un altre publicació, tot i així el resultat el considero excel·lent.