Entrevista a mangakes: Arakawa Hiromu

Tenia la intenció de traduir i publicar una entrevista sobre el duo Death Note avui però per desgràcia no he trobat res per internet que s’assembles a lo que jo buscava, la meva intenció es publicar entrevistes sobre els mangakes parlant de les obres que els van fer famosos i no he sigut capaç de trobar això en aquest cas, lo qual es estrany i una autèntica llàstima. Per això avui us publico una entrevista que també tenia en ment, la de Hiromu Arakawa coneguda pel seu manga Fullmetal Alchemits, famós a nivell mundial.

La entrevista es va publicar a la revista francesa Anime spirit magazine l’any 2003 i va ser traduïda al espanyol per l’usuària de livejournal “lindakml”, gràcies per la vostre feina ben feta. 

La mangaka Hiromu Arakawa

Entrevista

E: Com s’introduiria als seus lectors?

HA: Hola, soc la Hiromu Arakawa. Vaig nàixer el 8 de Maig a la regió de Hokkaido i actualment soc mangaka; abans de crear manga treballava en una granja (de la família).

E: Es l’autora de la famosa serie Fullmetal Alchemist. D ‘on li va vindre la idea de crear un manga sobre alquímia?

HA: Abans de la publicació de FMA m’havien encarregat fer un one-shot i vaig tindre la idea de fer una història sobre la pedra filosofal, i mentre investigava sobre això va ser quan hem vaig trobar amb l’alquímia. Vaig pensar que era un tema molt interessant. Crec que hem vaig sentir atreta més per la filosofia de la alquímia que per la ciència en si mateixa.

E: Un dels punts claus de FMA es la relació entre els dos germans. Es això molt important per vostè?

 HA: El primer contacte que algú te amb la societat al néixer es amb la seva família- germans, germanes i pares. D’alguna forma, la família representa el primer nivell del nostre món. Penso que si nosaltres expandim aquest cercle familiar fins a altres nivells de la societat, la gent serà capaç d’ajudar-se uns als altres. He tractat d’incorporar aquest raig d’esperança en el manga que estic dibuixant. De fet, aquesta no es només la relació entre dos germans; es més universal que això. Per exemple, quan els germans Elric perden cruelment l’escalfor de casa seva, es aquesta la raó per la qual intenten reviure la seva mare. Si, jo penso que des del principi el tema de la família a jugat un rol molt important en la trama.

E: El gènere shonen es el seu preferit? Si es així, perquè?

HA: M’encanten els manges shonen, ja sigui llegir-los o crear-los. Et dona la llibertat de crear i visitar el món que tu vulguis. Tot es possible. Hem recorda a la meva infància i hem permet mantenir-me jove.

És comú per els adults dir “Així es la vida, no es fàcil, no podem canviar això” i ho diuen amb to de resignació . En canvi, quan som joves tenim tendència a expressar les nostres emocions, com l’amor, la tristesa, la ràbia, etc, de una manera molt fàcil.

Trobem això en un manga shonen, inclús quan pensem que només és un efecte estilístic, els personatges no van donant voltes per expressar les seves idees, de fet, ells parlen amb el cor.

E: Va investigar molt sobre l’alquímia?

HA: Saps, les meves prestatgeries estan plenes de dibuixos sobre aquest tema. Però el meu somni es fer una investigació sobre la alquímia a Europa o a Xina, més concretament sobre les pràctiques d’utilització de mercuri alquímic desenvolupat pel poble xines, que s’anomena rentanjutsu.  

E: FMA desenvolupa diversos temes seriosos i contenen paisatges dramàtics que no estem acostumats a veure en un manga shonen. Es aquesta una forma de commoure al seus lectors i augmentar la seva consciència sobre aquests temes?

HA: Al llarg del manga, els personatges tenen que enfrontar-se a situacions de vida o mort. A vegades, passa que ells no poden ajudar a la gent pròxima a ells o salvar les persones que estimen.

De fet, la majoria d’aquestes situacions venen de converses que afortunadament vaig tindre amb gent que he conegut al llarg de la meva vida: persones discapacitades que han perdut un braç o una cama, refugiats, immigrants forçats, gent que ha patit degut a la guerra, ex-yakuzas, personal d’hospitals, bombers...

Els temes que apareixen a Fullmetal Alchemist venen de fets que passen tots els dies al nostre voltant (lògicament tinc que adaptar-los per tal de formar una història). Es comú que durant les entrevistes, la gent hem digui: “Els temes que tractes en el teu manga son horribles i tristos”, i després hem dic a mi mateixa “...o son en veritat?” Son coses normals que poden passar al nostre voltant.

El conflicte entre cultures es un altre font d’inspiració per mi.

Vaig néixer a la illa de Hokkaido al nord de Japó. Aquesta regió estava poblada originalment per natius locals anomenats Ainu que van ser expulsats d’aquestes terres per exploradors japonesos. Avui en dia, tenim per costum anomenar als Ainus “Utari”, però això es una història estúpida que no val la pena explicar aquí. Tinc avantpassats que van formar part d’aquesta colonització per crear terres de cultiu. Ells van ser gent que va prendre la terra dels Ainus, però això na va evitar que hi hagués un Ainu de veritat a la meva família ( per desgràcia va morir fa poc).

A primera vista potser es complicat, però tenim conflictes culturals tots els dies; es molt comú. Jo només dibuixo inspirant-me en la realitat del meu treball i en les meves històries afegint les meves pròpies idees i la meva pròpia sensibilitat.   

Per mi lo que en veritat es “horrible i trist” es pensar que aquestes persones no son normals, mirar-los de forma condecent, o pitjor encara, ignorar-los. Estic convençuda d’això.   

E: Pot donar-nos el seu punt de vista sobre el desenvolupament del anime, que es molt diferent del seu manga?

HA: Quan es va planejar l’adaptació de l’anime, jo vaig insistir en que el productor crees la seva pròpia història amb el manga. Dos històries pel preu d’una: aquest és el benefici d’adaptar la mateixa idea en diferents mitjans.

E: Els personatges de FMA tenen molta força de voluntat. La gent que la rodeja la va inspirar en això?

HA: Per les aparences, vaig obtenir la meva inspiració dels actors de cinema per crear els meus personatges. Però pel comportament, bé, que puc dir? Es molt comú que quan hem trobo amb gent nova per primer cop, hem diguin “ Ah, quan parlem amb vostè, entenem perquè FMA es un treball molt personal” Estic molt confusa, perquè, això significa que estic revelant la meva personalitat a traves dels personatges que he creat! (rialles).

E: Hi ha algun personatge que tingui un lloc especial en el seu cor?

HA: El major Armstrong!

E: Alguna vegada va pensar que tindria tant d’èxit, inclús a Europa?

HA: De fet, mai m’ho vaig esperar...però aquest manga té molta sort perquè pot ser llegit per moltes persones. Els fans del manga, on sigui que visquin, segueixen sen fans del manga!

E: Ja esta pensant en que vol fer quan hagi finalitzat FMA?

HA: Tinc moltes idees dins el meu cap però de moment, no se que vull fer, malgrat tot, ja veurem que passa quan arribi la oportunitat. Per exemple, m’encantaria escriure una història sobre el pobles Ainu, del que he parlat abans.

E: Seguint el principi de l’intercanvi equivalent. Que va ser lo que va tindre que sacrificar per crear aquest manga?

HA: Una mica de temps i una mica de diners. En realitat, jo no tenia que sacrificar moltes coses. Sempre m’ha agradat dibuxar manga, les meves relacions socials i familiars no han canviat massa i, sobre tot, la meva salut es excel·lent! Oh, si, he perdut molt de múscul i ara estic molt dèbil. (Riu) Parlant seriosament, sobre el principi d’intercanvi equivalent, sentia tanta alegria i emoció de llegit manga que vull tronar tot aquest plaer que he rebut a traves dels meus propis dibuixos. Crec que no només es un intercanvi com a sacrifici contra l’èxit, també hi ha intercanvis, com la felicitat contra la felicitat,i estic convençuda de que si la gent es feliç, redistribuirà aquesta felicitat als que els envolten i el nivell general de felicitat de la humanitat s’incrementarà de mica en mica. Com podeu veure els intercanvis a traves del principi d’equivalència no son només tristos. 

Arakawa te la curiosa costum de representar-se a ella mateixa en forma de vaca