Entrevistes a mangakes: Eiichiro Oda

Avui us publico una entrevista que la Shonen Jump li va fer al ja sobradament conegut Eiichiro Oda, es una idea que m’ha agradat bastant ja que es una forma de conèixer la cara més personal dels autors dels manges que llegim o que coneixem, tinc la intenció de fer-ho amb altres autors si la idea agrada. La entrevista es va publicar a al shonen Jump l’any 2009  i ha sigut traduïda al castellà per l’usuari dels foros de resonanciadealmas zerocartoo.

Introducció del personatge:

Data de naixement: 1 de Gener de 1975

Lloc de naixement: Ciutat de Kumamoto

Signe del zodíac: Capricorn

Signe del zodíac xinés: Conill

Grup sanguini: A

Personatge de One Piece preferit: Luffy

2n personatge de One Piece preferit: Gaimon

Antagonista preferit de One Piece: Buggy “el pallasso”

Il·lustració de One Piece preferida: “Be happy/ One Piece” on els 5 primers membres estan asseguts sobre un os polar (pàgines 83-84 del Color Walk Book 1).

Artista manga que més ha influenciat: Akira Toriyama   

Animal preferit: Els gossos grans i tranquils.

Viedojoc preferits: Puyo Puyo, Final Fantasy i Dragon Quest

Música preferida: Soul del anys 70 (Brook Benton), música sueca, música irlandesa, enka, Eminem, Bryan Adams.

Li agrada dibuixar: Animals, especialment inventats.

Odia: Aranyes i escarabats (d’aquests ultims sobre tot la seva capacitat, que ell afirma, de fer bon cafè).

Directors de cine preferits: Akira Kurosawa, Quentin Tarantino, Tim Burton i Baz Luhrmann.

Pel·lícules preferides: Els sets samurais, Malson abans de Nadal i Arma jove.

Menja preferit: el mexicà

Llocs on ha estat: Japó i Amèrica

Pirata de la vida real preferit: Barbanegra (Edward Teach)

La seva tripulació pirata és diria: Funbari Kaizoku-dan (els camallargues, segons google es clar)

Possessions valuoses: Peces de lego, ninots de Playmòbil, figures, espases, pistoles de polvore, una calavera de vaca?

Història del autor

Eiichiro Oda va nàixer l’1 de Gener de 1975 a Kumamoto i actualment te 34 anys.

Des de molt petit ja es volia convertir en mangaka. El seu somni va començar a fer-se realitat quan a l’edat de 7 anys va guanyar el “Jun-Nyuusen”, el 2n premi més important en la 44ena edició dels Premis Tezuka. El 1993 va guanyar un altre concurs, el Hop-Step, amb el manga Ikki Yakou ( un viatge per la nit del mal) amb el qual va ser reconegut per la revista pel seu talent, l’Octubre del mateix any pública la una nova obra a la revist,a Kami Kara Mirai no Present ( Un futur regal de Déu).   

L’any següent deixa la universitat i se’n va a Tokio, on va treballar d’assistent per 3 mangakes de força renom; Shinobu Kaitani, Masaya Takuhiro i Nobuhiro Watsuki. També va aprofitar el seu viatge per dibuixar els seus propis manges.

El 94 pública Monsters per l’especial de tardo de una de les revistes de la Jump i el 96 pública Romance Down, amb aquesta última obra Oda es queda definitivament a la Jump.

El 1997 debuta a la Jump amb la obra One Piece convertint-se en un dels manges més populars de Japó amb ventes superiors als 65 milions de copies. Actualment es l’autor més popular de Japó, a partir del volum num.24 de One Piece la seva es va convertir en la seria que més copies ha venut al llarg de la història del manga.

El Novembre de l’any 2004 es casa amb l’actriu Inabi Chiaki (que interpretava el paper de Nami en una de les actuacions de la “Jump Festa” i amb qui recentment ha tingut una filla.

Oda, esposa i filla amb els dobladors de One Piece. Des del fons i d'esquerra a dreta; Cho (Brook), Hiroaki Hirata( Sanji), Eiichiro Oda, Chiaki Inaba i filla (la seva esposa), Kazuki Yao (Franky), Ikue Ohtani (Chopper), Akemi Okamura (Nami), Kazuya Nakai (Zoro), Kappei Yamaguchi (Usopp), Mayumi Tanaka (Luffy), Yutiko Yamaguchi (Robin) i un crio que s'ha colat a la foto. 

Entrevista de la Jump

Influències en els primers temps

SJ: Com vesties quan anaves a l’escola?

O: M’agradava anar amb roba normal. Hem ficaven l’uniforme a la força. Per això entenc com se senten els nois que van a col·legis privats.

SJ: One Piece transcorre la major part de la història al mar. Et vas criar a prop de l’Oceà?

O: I ara, tot el contrai, hem vaix criar a les muntanyes.

SJ: Quina esdat tenies quan vas començar a dibuixar? Quines coses solies fer?

O: He estat dibuixant des de que tenia us de raó, vaig començar pintant les partes de casa, això no els i feia cap gràcia als meus pares (rialles) i els meus dibuixos preferits eren els animals que sortien a les il·lustracions dels diccionaris

SJ: Parli’ns de les seves influències artístiques.

O: Estic molt influenciat pel treball d’Akira Toriyama. Sobre tot el Dr. Slump.

SJ: Quan vas començar a dibuixar manga?

O: Quan anava a tercer curs.

SJ: Vosté va treballar com aprenent de Nobuhiro Watsuki (autor de Ruronin Kenshin) juntament amb Hiroyuki Takei (autor de Shaman King). Que ens pot dir d’aquell període de la seva vida?

O: Dons jo havia sol·licitat treball a la revista i un dia hem van trucar del departament editorial perquè buscaven assistents i m’havien escollit a mi. O sigui que la única cosa que vaig tindre que fer va ser di que si, al estudi ens passàvem tot el temps parlant de manga.  

SJ: Quan vas debutar per primer cop com a mangaka professional, vas integrar a Romance Down fets i personatges d’altre treballs com a aficionat?

O: Al llarg de la meva curta carrera he reciclat alguns personatges perquè els i tinc una estima especial, molts dels meus personatges de projectes que havia rebutjat els he tornat a treure a One Piece, i altres perquè simplement no m’acabava de fer a la idea d’abandonar-los. En Shanks i la seva tripulació els podeu trobar a Romance Down.

SJ: Quan vas crear One Piece, Et va vindre primer l’aparença del protagonista o va ser més aviat la història i l’entorn...o les dos coses?

O: L’entorn i el món van vindre primer. Volia dibuixar una història d’un món dominat per pirates que fan lo que volen i lluiten pel que creuen. Però no volia que fos com a la vida real. No m’hauria agradat.

SJ: Com se’t va ocorre la idea d’un protagonista amb el poder d’estirar-se? Això no és molt comú inclús fora del mercat del manga.

O: Volia que l’estil de lluitar d’en Luffy en si mateix fos una mica absurd, que no importes quan tensa fos la situació, senzillament seu i relaxat. Confia en ell.

SJ: Sembla ser que la vida del mangaka professional pot arribar a ser completament estressants, el treball es molt elaborat, et donen poc temps per entregar, et passes la vida tancat a l’estudi...et costa a vegades compaginar-ho amb la teva vida privada? Si la resposta es que no, Com ho fas?

O: Si tu creus que es estressant, el teu treball es convertirà en una espècie de malson que no tindrà final. Però si tu, realment sents el manga i el gaudeixes dibuixant-lo, no serà res més que un passatemps. Jo m’ho passo genial treballant, m’ho prenc més que un joc i m’agrada pensar que no es més que això.

SJ: T’agradaria viure el mateix estil de vida que els teus personatges? Si els lectors et poguessin veure en un dia normal, Et veurien amb una ampolla de ron en una ma i una cuixa de vedella a l’altre?

O: No hem puc permetre viure tots els dies com un pirata però m’encanta anar-me’n de festa amb un munt de gent, o sigui que ho faig sempre que la ocasió ho permet.

SJ: Saps alguna cosa sobre navegació i pilotatge de vaixells? Se la resposta és si explicant-s’ho una mica.

O: Se més aviat poc, però una de les coses que se és que portar un vaixell es molt més complicat que com jo ho descric a One Picece, has d’estar pendent de mil coses a la vegada. Però jo crec que com jo ho dibuixo ja esta bé, estem parlant d’un manga, no?

Interessos i aficions

SJ: Com et vas interessar pel món dels pirates?

O: Crec que va ser quan era petit, quan vaig veure per la tel·le una seria d’anime antiga sobre vikings que es deia “Viki el viking”.

SJ: De tots els pirates que han existit a la vida real, Quin es el teu preferit?

O: El pirata Barba Negra (Edward Teach), que va morir executat.

SJ: Si tinguessis un lloro, que li ensenyaries a dir?

O: La localització d’un tresor amagat (rialles), seria divertit si algú s’ho pren seriosament i va a buscar-lo.

SJ: Prefereixes les antigues pel·lícules d Disney (abans de La Sireneta) o les noves (després de la Sireneta)?

O: Prefereixo les antigues.  

One Piece

SJ: Els teus dibuixos son increïblement detallats. Fas servir algun tipus de referència a l’hora de crear les robes estranyes, armes, vaixells, paisatges o edificis que apareixen al teu manga?

O: Si que les faig servir, ja que busco la idea de fusionar la era passada amb la present.

SJ: Visualment parlant, una de les coses més interessants del teu estil son els moviments tan fluïts i elàstics ( i no hem refereixo únicament a en Luffy) fins a punts sorprenents. És molt similar a l’efecte que a Amèrica denominen com “squash and stretch”. Com vas descobrir aquest estil?    

O: Soc un gran fan del dibuixos de Tom i Jerry i m’agradaven molt el moviment dels personatges. Acostumava a veure’ls quan era petit.

SJ: Parla’ns de quan comences a dibuixar un personatge. Et bases en gent real, o en formes abstractes de la teva imaginació? Has dibuixat alguna vegada una caricatura?

O: No, mai he dibuixat caricatures. Potser alguna vegada he agafat gent del meu entorn com a models però normalment els creo amb imatges que existeixen dins el meu cap.  

SJ: Quin es el teu dolent preferit de One Piece?

O: En Buggy.

SJ: I personatge femení?

O: Tècnicament la Nami però tinc per principi no crear personatges que no m’agradin.

SJ: Resulta sorprenent que a One Piece, on les batalles son terriblement sagnants, no mori quasi mai ningú. Es part de la condició sobre-humana dels personatges o simplement que si la gent anés morint a tort i a dret acabarien amb el to jovial del teu manga?

O: Es important el sabor de boca que li queda a la gent després de llegir el manga. Encara que la pau i l’harmonia han tornat després de la batalla, si ha gent que mor els lectors no s’acabaran de sentir bé i això no vull que passi en el meu manga. Jo crec que una de les coses més importants de qualsevol manga és que per un moment t’oblides dels teus problemes i si havies agafat estima a un personatge que s’ha mort es com si aquest s’hagués mort de veritat.  Però precisament perquè no és més que un còmic puc fer que les situacions en les que seria un miracle sobreviure passin i la gent en surti ben parada.

SJ: En el primer capítol en Luffy diu “ Necessito una tripulació, jo crec que amb deu persones ja estarà bé”. Això significa que algun dia hi haurà deu persones que seguiran en Luffy?

O: Jo crec que això només ho sap en Luffy.

SJ: En les seccions de Preguntes i respostes dels teus manges ens trobem una persona boja, extravagant i un irreverent sentit de l’humor. Creus que això ajuda a sortir una part de tu mateix que no pots mostrar en el teu manga actual? Tens la intenció de introduir això en la teva obra juntament amb els element clàssics d’un manga shonen, es a dir, yujo, doryuko, shori (amistat, perseverança i victòria)?

O: Amb tots els meus respectes als lectors d’aquestes seccions, no es que jo sigui raro es que ho son les preguntes que hem fan (rialles). En qualsevol cas lo que passa es que hi ha un munt de preguntes sobre mi a les cartes dels meus fans i lo que faig es respondre-les amb un toc d’humor. O sigui que no i penso massa en això la veritat...

Últimes preguntes

SJ: Ets el mangaka numero 1 a Japó en la actualitat i encara ets molt jove. Penses que d’aquí uns anys la gent continuarà pensant en One Piece com la teva obra estrella o ja tens algun altre projecte en ment?

O: No penso seguir amb aquesta seria més enllà de lo que jo consideri oportú, ja se sap que passa quan s’allarga més de lo que toca. Però jo crec que sempre serà la meva obra clau i per la qual la gent m’identificarà. Hi ha moltes coses que m’agradaria dibuixar així com milers de coses que m’agradaria fer a part de les coses que tenen a veure amb el manga. Però retirar-me no es troba dintre els meus objectius a curt plaç.

SJ: Quin consell li donaries a algú que es volgués convertir en magaka?

O: Tot el que necessites per dibuixar es llapis i paper. La resta, com en tot, només aquells que li fiquen ganes i dedicació sobreviuen. Bona sort a tots!

SJ:  Que faries si una persona que es volgués convertir en mangaka professional ve d’Amèrica fins a Japó dins un barril i et demanés que vol ser el teu assistent i ajudant?

O: Lo primer de tot, li suggeriria que en comptes de mangaka es dediques a les competicions de canoes, i segon, si insisteix molt en el tema, li demanaria que aprengués japonès. Perquè jo d’angles no en se massa.  

Curiositats

1era: Us heu fixat que un dels cantants preferits de l’Oda es un cantant de Soul que de nom és diu Brook?

2na: Sabíeu que en un capítol de Tom i Jerry (seria de dibuixos que l’Oda assegura que n’es fan) el ratolí (Jerry) es bufava el seu puny per inflar-lo i pegar més fort el gat(Tom) al més pur estil Gear Third?