Manga Showdown! Fight!!! Vuitens de final, Sanji vs Roy Mustang

Previamente…a Manga Showdown! Fight!!!...

El primer combat dels vuitens de final ha sigut entre Freed de Fairy Tail i en Luffy de la banda del barret de palla, sen aquest últim el vencedor per un clar marge. El torneig ha entrat en una fase explosiva! Ple d’espectacle, emocions i, no ens enganyem, mala llet que se’ns dubte ens faran gaudir d’aquesta competició que millora per moments! Però malgrat tota aquesta festa algun problema es comença a dibuixar en l’horitzó...quina mena de perill esta a punt de fer acte de presència? Agens a tot això el torneig continua amb normalitat...

Reporter: Hola, hola!!! Que tal esteu? Benvinguts una setmana més a Manga Showdown! Fight!!! Esteu preparats per viure una experiència com no heu vist mai abans!? Dons som-hi!!!

Càmera: Només perquè quedi clar, esta prohibit llançar qualsevol tipus d’objecte al camp, no podeu sortir de la grada, les baralles entre els espectadors estan permeses sempre i quan no s’utilitzi cap tipus d’arma o es sigui membre d’una seria de shonen, les apostes no estan permeses, repetim, les apostes NO estan permeses, fora d’això passeu-ho bé.

Apostador: Merda, m’han tret el xollo.

Reporter: Endavant amb els concursant!!!

Veu en off: A la meva dreta tenim a un cuiner de primera categoria, capaç de convertir qualsevol cosa comestible en un àpat digne d’un restaurant de 3 estrelles! Es un galant que sempre serà atent amb les dones amb qui tracti, potser una mica massa. Amb tots vosaltres...en Sanji!!!

Sanji: Hola a tothom!!! Noies!!! Espero comptar amb el vostre suport!!!

Veu en off: I a la meva esquerra un militar vingut d’Amestris, famós per la seva força i la seva eficàcia es un personatge implacable que sempre avança cap al seu objectiu sense desviar-se, te una gran ambició que ningú pot apagar i estic segur que en aquest torneig té pensat donar-ho tot! Aquí tenim en Roy Mustang!!!

Roy: Hm, acabem amb això.

Reporter: I ara un regal de l’administració. Han demostrat que no tenen pietat, que no tenen sentiments, llancen ofensiva rere ofensiva i no donen la oportunitat de defensar-se. El terror dels nostres competidors, els interrogadors!!!

( Pugen de sota terra amb una plataforma la taula on hi ha els tres interrogadors, el vell fa una cara molt seriosa, la noia cara d’emprenyada i el pijo cara de “lo que passa aquí es un rollo”)

Càmera: També perquè quedi clar, diguin el que diguin aquests tres d’aquí no se’ls podrà agredir de cap manera física, com a molt esta permesa l’agressió verbal  sempre i quan no s’esmentin les mares o cap parent pròxim, els seus difunts tampoc poden ser objectiu d’infàmia, això es tot.

Reporter: Endavant amb el...Judici!!!

Vell: Endavant dons...

Noia: Eeee! Tu ja vas començar la setmana passada, avui hem toca a mi!

Vell: Com?

Noia: El que sens, ho vam acordar així i ho saps, no et facis el longuis!

Vell: (fent-se el cansat) Ai...no ho se...no ho recordo...ja se sap...l’edat deixa marques...

Noia: Les marques te les deixaré jo si et coles vell!

Pijo: (badalla) Ja sabia jo que tindre una relíquia a la taula només portaria problemes.

Vell: Et tinc dit que no hem diguis relíquia!!!

Pijo: Mira, si que te memòria quan l’interessa al iaio.

Vell: (murmura/ grunyeix en veu baixa)  

Noia: Lo dit, avui començo jo. (es mira als dos) Si...començaré per tu, el ros!!!

Sanji: Per mi? Moltes gràcies senyoreta, es un plaer veure de tant a prop a una bella dama com vostè...

Pijo: Dama?

Noia: No i tornis que te la guanyes! I tu no intentis ensabonar-me!!!

Sanji: Però si no ho estava pas intentant, només deia...

Noia: Si, ja se que deies. Però ja se de que vas tu, perds el cul per totes les noies que estant dintre el teu camp visual, ets un faldiller, un degenerat, un pervertit!

Sanji:...

Noia: I a més després tens la barra d’anar de cavaller protector, na, això ho fas per tirar després els trastos a les noies, per tindre l’excusa!

Sanji: Això es mentida! Jo protegeixo a les dones perquè hem vaig jurar que no permetria que cap patis cap mal davant meu si jo ho podia evitar!

Noia: No m’ho crec! Ho fas perquè ets un pervertit!

Sanji: No! El fet de que protegeix-hi a les noies i que  sigui un pervertit son dues coses completament diferents!

Noia: Ho sigui que admets que ets un pervertit!

Sanji: Se que no està ben vist però...(agafa aire) No m’avergonyiré mai de se el que soc! Vaig néixer per estimar a les dones, des de sempre! Els meus sentiments envers les dones son autèntics, es amor pur! Si es un crim estimar-les aleshores ja hem podeu detenir ara mateix, PERQUÈ SOC CULPABLE!!!

(tot el sector masculí de la grada l’aplaudeix amb moltes ganes)

Nen: Papa, qui és aquest home tant estrany?

Papa: (amb una llàgrima als ulls) Això fill meu es el que tots nosaltres hem aspirat a ser alguna vegada, un Home. Observa’l i aprèn d’ell, perquè davant teu tens un autèntic heroi.

Nen: Si papa.

Noia: (bastant descol·locada) D’això...mmmm...

Pijo: Temps! Vaig jo...a veure...veig que et van els tratjes a tu... no esta malament,  i el pentinat...acceptable, si. Però per l’amor de Déu, que t’ha passat a les celles? Son horribles, horribles! Maregen només de mirar-les, com t’has deixat fer això?

Sanji: No...si son les meves celles naturals...

Pijo: Com? Dons busca un metge i fes’t-ho mirar, potser podran salvar-te abans no t’hi creixi un tumor. Sincerament sembla que t’hi hagin fet un rasengan, no, no, no fatal, superfatal!

Vell: Ps! Afeminat...a veure tu! Ets una desgràcia!

Sanji: Com? Perquè?

Vell: Tenies una feina collonuda en un restaurant collonut i la vas deixar er fer-te delinqüent!!! On ses vist això!? I per si fos poc tenies molts números de convertir-te en el propietari i vas i marxes, com es pot ser tant irresponsable!!!?

Sanji: Home...tenia un somni...el propi vell Zeff hem va dir que marxes...

Vell: O sigui que et van despatxar? Ja! Que devies fer? Perdre el temps segur! Els joves d’avui en dia sou una panda de dropos!!! Us ho donen tot mastegat i fins i tot així us ennuegueu!

Sanji: Jo estic orgullosos de la meva decisió!

Vell: Dons més vergonya per tu! I ara tu...si, tu fas bona pinta, militar no?

Roy: Exacte.

Vell: Aja! Un home autèntic! Has viscut guerres, se’t nota, si, si, tu si que vals la pena...

Roy: Je.

Vell: Però vas fer un cop d’estat! Quina deshonra! Un soldat que s’insubordina al seu govern, quina vergonya! La teva feina es la de obeir! Un soldat no ha de saber fer res més que això!

Roy: Jo ho vaig fer amb  al millor de les intencions i un noble objectiu!

Vell: No...si es que fins i tot els joves de l’exèrcit ja no son el que haurien de ser...a la meva edat, quan feies el servei militar, si tòsies  quan l’instructor estava parlant et feien empènyer un cotxe per una pendent més empinada que un puto penya-segat! I si parlaves te’l feien pujar amb el fre de mà posat! Això es que t’haurien d’haver fet fer a tu, que ràpid se t’hauria passat la tonteria. El meu instructor...

Pijo: Frena avi, que acapares! Uniforme? De debò? No estàs de servei, de veritat que no tens una roba millor? La idea de 1000 tios vestits tots iguals hem sembla una autèntica aberració la veritat. I la teva cara esta molt desaprofitada, estaries més guapo si et pentinessis una mica més, encara rai que no vas completament rapat, i potser que dormis millor que sembla que t’hagis de morir d’un moment a altre.

Roy: Ps! Tindre que aguantar el caràcter d’un mocós com aquest...com si no en tingués prou amb “l’Acer”....

Noia: Molt bé...puc veure que la teva mà  dreta és una noia, això esta bé...però es la única de tot el grup! On es la paritat aquí!? Hm?

Roy: No es tracte de que siguin homes o dones sinó de que siguin capaços...

Noia: Ja! Insinues que no hi havia més dones capaces? No m’ho crec...i la noia que esta amb tu també fa de secretaria potser?

Roy: No, a vegades controla els meus document, Mai hem deixa marxar a casa si no els acabo, però fora d’això...

Noia: Ho sigui que es això! La tens perquè et va el rollo jefe-secretaria! Un altre pervertit! El que faltava!

Roy: No! T’equivoques!

Noia: Basura!

Vell: De debò? A sobre t’entretens amb jovenetes? I parles d’honor i servei? Si tu ets un oficial de l’exèrcit que content que estic de no se del teu país.

Roy: Jo no...

Càmera: Vale! S’ha acabat! Guardeu les dents i deixeu d’intentar desmoralitzar el personal!   

Reporter: Això es tot per avui! Moltes gràcies per seguir-nos i no oblidin votar!

Roy: Us dic que ho heu malentès tot! La meva relació amb la tinent...

Sanji: (li posa una mà a la espatlla) No cal que t’excusis company, no te res de dolent estimar una dona.

Roy: Però jo...

Moltes gràcies per llegir! Si voleu votar les normes estan al peu del blog com sempre, fins aviat!